Estimem l’Església apostòlica

La diada dels apòstols St. Pere i St. Pau que dimarts celebrarem, és la festa de les dues grans columnes de la fe de l’Església, els amics del Senyor, que com “les dues oliveres i els dos canelobres d’or que estan a la presència de Déu” (com diu la litúrgia hispànica) han testimoniat amb la seva sang “tot allò que van sentir, que van veure amb els seus ulls, que van contemplar referent a la Paraula de la Vida” que és el Crist encarnat (cf. 1Jo 1,1). Ells ens sostenen i ens estimulen a creure i a estimar, a conservar la unitat com a fills i membres actius de l’Església una, santa, catòlica i apostòlica.

Sant Pere fou un pescador de Galilea, a qui el Senyor li canvià la vida i el nom, perquè fos “pescador d’homes”, i el llençà a la immensitat del món, fins a Roma, per testimoniar la seva Resurrecció. És la pedra escollida de Crist per edificar la seva Església: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església” (Mt 16,18). No l’anomenà "pedra" perquè fos un home sòlid i de confiança. Cometria molts errors després, no era molt de fiar, i arribaria fins i tot a negar el Mestre. Però va escollir construir la seva vida sobre Jesús, la pedra, i no sobre "la carn ni la sang", és a dir, sobre si mateix. “Jesús és la roca en què Simó es va convertir en pedra. Podem dir el mateix de l'apòstol Pau, que es va lliurar totalment a l'Evangeli, considerant tota la resta com escombraries, per guanyar Crist”, diu el Papa Francesc. Sant Pau, que probablement vingué a Tarragona, ha de ser, per a nosaltres, el “nostre” apòstol estimat, en la fe del qual ens fonamentem. Un fariseu zelós, convertit a la fe, que després de perseguir els cristians, fou un apòstol apassionat, incansable, que ho perdé tot per tal de predicar Jesucrist, a qui estimava amb un amor immens. Viatjà i patí molt, fundà comunitats, animà els deixebles, expressà la fe amb llibertat i saviesa, obrí el cristianisme als pagans, i ens ensenyà l’autèntica doctrina cristiana. Ell és l’Apòstol que llegim constantment en les celebracions, i que ens anima a estimar Crist i la seva Església amb amor apassionat.

Al final del quart Evangeli, Jesús li diu a Pere: “¿M’estimes?... Pastura les meves ovelles” (Jo 21,17). I comenta el Papa Francesc: “Parla de nosaltres i diu "les meves ovelles" amb la mateixa tendresa amb què deia la meva Església. Amb quin amor, amb quina tendresa ens estima Jesús! Ens sent seus. Aquest és l'afecte que edifica l'Església. Avui, a través de la intercessió dels apòstols, demanem la gràcia d'estimar la nostra Església. Demanem ulls que sàpiguen veure-hi germans i germanes, un cor que sàpiga acollir els altres amb el tendre amor que Jesús té per a nosaltres. I demanem la força per pregar per aquells que no pensen com nosaltres. Que la Mare de Déu, que posava harmonia entre els apòstols i resava amb ells (cf. Ac 1,14), ens guardi com a germans i germanes en l'Església, ens mantingui en la unitat amb el Sant Pare i el Col·legi apostòlic i ens ajudi amb la seva poderosa intercessió.

Visquem aquesta festa dels Apòstols amb comunió i oració fervent pel Papa Francesc, l’actual successor de St. Pere. Vivim moments delicats i l’hem d’acompanyar amb l’oració i l’adhesió filial a la seva persona i al seu magisteri, a la seva tenaç lluita contra el pecat i contra el que fereix durament els seus fills, al seu manifest coratge i treball per una Església testimoni fidel de Jesucrist.