Pasqua és Alegria

A l’inici de la Vetlla Pasqual el diaca canta un bellíssim cant, l’Exultet, un “pregó” que es remunta potser ja al segle V, que lloa la llum veritable que és Crist i difon l’alegria de la Pasqua a tot arreu, perquè Crist ha ressuscitat: “Exultin de joia tots els àngels del cel, exultin els ministres de Déu, i que soni la trompeta victoriosa per celebrar el triomf d'un Rei tan gran. Que la terra també s'ompli d'alegria, il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern; perquè avui la foscor ja s'ha esvaït. També s'ha d'alegrar la mare Església, ornada amb l'esclat d'aquesta llum. Que el cant joiós de tot el poble ressoni en aquesta sagrada nau.” Els cristians no podem cedir a la tristesa, perquè el Senyor ha vençut tota tristesa de pecat, de mal i de mort, i viu per sempre. Ens cal viure “alegres en el Senyor”, com recomana St. Pau.

Pasqua és el temps litúrgic més important per als cristians i té una paraula fonamental que la condensa, que és l’Al·leluia. El sentit bíblic d’aquest terme, que té el seu origen en l’expressió hebrea “hallĕlū-Yăh”, significa “lloeu Déu!”. Cantar l’al·leluia amb profusió, com cal fer a la Pasqua, és celebrar la victòria de Crist i anunciar-ho a tothom i a tot arreu. Sempre hauríem de lloar Déu en les nostres vides i la millor manera de fer-ho és estimant, servint, agraint, especialment dedicant-nos als altres, als més necessitats. I essent testimonis de vida i de resurrecció, com recomanava el Crist als apòstols. Cal ser testimonis de Jesús, és a dir, donar fe del que hem vist i sentit sobre Jesús, del que hem experimentat amb Ell, i transmetre-ho amb el compromís de cada dia. Tindrem alegria si perseverem en el seu amor i som amics de Jesús, que mantenen un diàleg amorós amb Ell, per la pregària i la confiança.


"L'alegria de l'Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria". Així comença el Papa Francesc l'Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, amb la qual recorda el paper missioner de l'Església en el món contemporani. En aquesta trobada, en aquest descobriment de la persona de Jesús, està la nostra salvació, i amb ella, la nostra alegria.

Aquesta alegria del creient no és fruit d’un temperament optimista, o el resultat del benestar ni s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes. Al cristià no se li estalviaran la duresa de la vida o la fragilitat de l’existència; en temps de pandèmia ho estem experimentant clarament. Però Jesús ens promet: “Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena” (Jo 15,11). El secret de l’alegria és posseir la mateixa alegria de Jesús Ressuscitat dins nostre, per un do de l’Esperit Sant. Aquesta alegria ens omplirà de pau i esdevindrà principi d’acció contra la tristesa, conduint-nos a alleujar el sofriment de les persones, anunciant l’Evangeli de l’alegria i contagiant esperança plena i transcendent.

Alegrem-nos en aquest mes de maig, mes de Maria, per l’Assumpció de la Mare de Crist Ressuscitat. Recordem-nos-en cada dia. Ella ens fou donada a la Creu com a Mare que ens acull sota la seva empara i nosaltres hem d’acollir-la amb amor de fills i d’imitadors de la seva fe, fortalesa i caritat.