Un seminarista és un miracle de la gràcia

Prop de la festa de St. Josep celebrem la Diada del Seminari, i ens acostem, un any més, al que ha estat definit com “el cor de la Diòcesi”, el Seminari. Actualment el nostre Seminari diocesà de La Seu d’Urgell està a cavall entre La Seu i Barcelona, on es vinculen amb el Seminari Interdiocesà. A La Seu conviuen els caps de setmana i fan pràctica pastoral, i tots aquests mesos de pandèmia també hi estudien i es formen durant molts més dies que no pas abans. Temps de gràcia i de preparació, que es podria entendre com un particular temps de Natzaret per als futurs sacerdots. Un Natzaret -lloc dels llargs anys de vida amagada de Jesús-, que fou acompanyat per Josep. I un Natzaret   en el qual, vivint en comunitat, preguen, estudien, maduren en la fe i en la caritat pastoral perquè un dia no llunyà, el Senyor -a través del ministeri de l’Església- els configuri a Crist, el Bon Pastor, i els enviï a servir els germans. El lema d’enguany té a veure amb l’any de Sant Josep convocat pel Papa Francesc: “Pare i germà com St. Josep”. Així com el pare custodi de Jesús va tenir-ne cura en la infància, adolescència i joventut, tot el temps de vida oculta a Natzaret, així ara ha de protegir els seminaristes i els ha de fer custodis del misteri de la salvació.

A Espanya tenim 1.066 seminaristes majors, amb un total de 215 nous ingressos i van ser ordenats 126 nous sacerdots el curs passat. Nosaltres a Urgell hem tingut un nou seminarista des del febrer, i en són cinc: Martín, Àlex, Jerrick, Carles i David. Hem de continuar pregant per ells i per les vocacions al ministeri. Però voldria destacar aquesta generosa resposta a Déu de 215 nous seminaristes, a pesar de la pandèmia, el confinament, i totes les restriccions culturals i la persecució que vulgueu. Son un “miracle” de la gràcia de Déu, més poderosa que les nostres febleses i les actituds hostils.  Qui escolta la crida de Crist i el clam dels germans, ja no pot restar inactiu. Ha de sortir d’ell mateix, donar-se i començar un seguiment de Crist que el portarà lluny, per camins desconeguts, que faran la seva felicitat i la de tots els qui servirà per amor.

El Seminari és realment un presbiteri en gestació. La presència discreta i atenta de St. Josep en la comunitat formativa, ensenyant-los a ser “pares i germans” de tots els homes i dones, encoratjarà els nostres esforços per oferir a l'Església i al món els pastors missioners segons el cor de Déu, que tant necessitem.

Certament continua valent la pena ser sacerdot de Jesucrist, i la societat el continua necessitant en tants camps que superen la dimensió purament espiritual i religiosa. Preguem pels seminaristes, pels seus formadors i professors, pel seu procés de maduració. I ajudem el Seminari amb les nostres aportacions i el nostre interès actiu.  A Josep i a Maria encomanem el nostre Seminari i els futurs ministres de la nostra Església, perquè els ajudin a ser apòstols ardents amb la caritat del Crist. Que sigui beneït St. Josep, testimoni del lliurament de Déu a la terra. Que sigui beneït el Pare Etern que el va escollir, el Fill de Déu que tant el va estimar i l'Esperit Sant que el va santificar. Que sigui beneïda la Verge Maria a qui tan unit va estar sempre!