Sant Josep, sigueu un pare per a nosaltres!

“Salve, custodi del Redemptor i espòs de la Verge Maria.
A vós Déu us confià el seu Fill,
en vós Maria va dipositar la seva confiança,
amb vós Crist es va forjar com a home.
Oh, benaurat sant Josep, mostreu-vos també com un pare per a nosaltres
i guieu-nos en el camí de la vida.
Concediu-nos gràcia, misericòrdia i coratge,
i defenseu-nos de tot mal. Amén.”

Amb aquesta bella Oració acaba el Papa Francesc la seva Carta Apostòlica “Patris corde” del 8 de desembre 2020, amb motiu del 150è. aniversari de la declaració de St. Josep com a Patró de l’Església Universal. Una Carta que apropant-se la solemnitat de St. Josep, convé recordar i meditar, especialment dins l’Any de Sant Josep que estem celebrant fins al 8 de desembre de 2021.

Amb cor de pare”: així Josep va estimar Jesús, anomenat en els quatre Evangelis “el fill de Josep” (Lc 4,22). Celebrar la seva festa dins la Quaresma ens porta a demanar-li la gràcia de la protecció concretada en una real conversió a Jesús. St. Josep va acompanyar des de Betlem, Egipte i Natzaret la llarga vida oculta de Jesús, com tanta gent que cada dia demostra paciència i infon esperança.

Josep és el pare que utilitza l’autoritat que la Llei li atorga, per fer un do total de si mateix, de tota la seva vida, a l’infant, l’adolescent i el jove adult que fou Jesús, i també com espòs i defensor de la seva Mare, la Verge Maria. I destaca el Papa Francesc que Josep és el pare en la tendresa, el pare en l’obediència, el pare en l’acolliment, el pare del coratge creatiu, el pare treballador, i el pare a l’ombra, des d’un eloqüent silenci. Els sants ajuden tots els fidels a viure la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat. La seva vida és una prova concreta que és possible viure l'Evangeli i per això són exemples de vida a imitar. Sant Josep ens anima a imitar-ho "a través del seu eloqüent silenci", com diu el Papa. Callava i feia, sostenia, estimava i testimoniava exemplarment la seva fe, “contra tota esperança”. Jesús va aprendre la tendresa de Déu en el seu pare Josep. En somnis, com a mitjà de manifestar la seva voluntat, Déu l’instrueix per no tenir por de l’embaràs de Maria, per conduir a Egipte Maria i l’Infant, tornant després a Israel, i anant a Natzaret “advertit en somnis”. A cada circumstància ell va acceptar-ho tot ben humil i va proclamar el seu “sí”, ple de confiança. Acollí fins i tot el que no havia escollit, amb un gran coratge creatiu, i plantà cara a les dificultats. Era fuster i d’ell va aprendre Jesús, el valor, la dignitat i l’alegria de qui menja el seu pa treballant, participant en l’obra creadora de Déu. Fou pare castíssim que estimà sense posseir, deixant que el centre fossin Jesús i Maria. Vivint, en una paraula, la lògica del sacrifici com a do de si mateix.

Demanem al Patró de tota l’Església, que sigui un pare per a tots nosaltres, que ens ajudi a caminar per la virtut i a viure el do de nosaltres mateixos. Que ens concedeixi la gràcia de les gràcies: la nostra conversió!