“Crist és la nostra Pau” (i 2)

A l’inici de l’Any el Sant Pare Francesc ens invita a pregar per la Pau al món. En el seu missatge per a la Jornada mundial de la Pau de l’1 de gener proposa: “La pau com a camí d'esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, amb cinc apartats que us presento:
 

1. La pau, és camí d'esperança davant els obstacles i les proves.

La pau, com a objecte de l’esperança, és un bé preciós, al qual aspira tota la humanitat. El desig de la pau està profundament inscrit en el cor de l’home i no hem de resignar-nos a res que sigui menys que això. És la virtut que ens posa en camí, ens dóna ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables. Per això, tot tipus de guerra és un fratricidi que destrueix el mateix projecte de fraternitat inscrit en la vocació de la família humana, basada en el nostre origen comú en Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca.
 

2. La pau, és camí d'escolta basat en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat.

La memòria de les violències evitarà cometre novament els mateixos errors o proposar els esquemes il·lusoris del passat. Obrir i traçar un camí de pau és un desafiament molt complex, ja que els interessos que hi ha en joc en les relacions entre persones, comunitats i nacions són múltiples i contradictoris. Cal apel·lar a la consciència moral i a la voluntat personal i política. La pau brolla de les profunditats del cor humà i la voluntat política sempre necessita revitalització, amb testimonis convençuts, d’artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació. El procés de pau és un treball pacient que busca la veritat i la justícia, que honora la memòria de les víctimes i que s’obre, pas a pas, a una esperança comuna, més forta que la venjança.
 

3. La pau, és camí de reconciliació en la comunió fraterna.

La Bíblia crida a abandonar el desig de dominar els altres i aprendre a veure’ls com a persones, fills de Déu, i germans. L’altre ha de ser respectat per la promesa que porta dintre seu, i que trenca l’espiral de venjança. Que venci la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos com a germans i germanes, com a dones i homes de pau. Pau social però també política i econòmica.
 

4. La pau, és camí de conversió ecològica.

Aquest camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar per a convertir-lo en la nostra casa comuna. Urgeix una conversió ecològica, que porti a una forma nova de viure, de trobar-se els uns amb els altres des de la pròpia diversitat, de celebrar i respectar la vida rebuda i compartida, de preocupar-se per les condicions i models de societat que afavoreixen la florida i la permanència de la vida en el futur, d’incrementar el bé comú de tota la família humana.
 

5. La pau s’obté tant com s'espera.

No s’aconsegueix si no se l’espera; requereix paciència i confiança. Cal creure que l’altre té la mateixa necessitat de pau que nosaltres. I anar més enllà de la por, reconeixent-nos fills necessitats davant del Pare del fill pròdig. La cultura de l’encontre entre germans trencarà amb la cultura de l’amenaça i ens guiarà a anar més enllà dels límits dels nostres horitzons estrets, a aspirar sempre a viure la fraternitat universal, com a fills de l’únic Pare celestial. Deixem-nos sostenir també pel sagrament de la Reconciliació, que el Senyor ens va deixar per a la remissió dels pecats dels batejats.

Que Déu ens faci homes i dones de pau i d’esperança!

“Crist és la nostra Pau” (1)

En iniciar un nou Any i tot celebrant la Jornada Mundial per la Pau, amb el lema “La pau és camí d'esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”,  deixem ressonar dintre nostre les paraules dels àngels als pastors, “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra Pau” (Lc 2,14). Visquem tot l’any donant a Déu la glòria que es mereix i acollint el do de la Pau per als qui estimem i coneixem, i per a tots els homes i dones del nostre món, especialment aquells a qui els toca de viure la duríssima experiència de la guerra i les violències (som en una tercera guerra mundial no declarada, diu el Papa Francesc). “Crist és la nostra Pau” (Ef 2,14) diu l’Apòstol dels gentils, i la “Pau” conté tots els béns que el Messies ens ha portat amb la seva vinguda, i alhora resumeix tot el que els deixebles del Crist hem de comunicar al món: “Quan entreu en una casa, digueu: Pau en aquesta casa” (Lc 10,5).

Treballem al llarg de tot l’any 2020 que comença, la reconciliació i la pau en la vida quotidiana, en les tribulacions i amb una mica d'aquest sentit de l'humor que ens fa respirar bé. El Papa Francesc convidava fa poc a prendre’s la vida amb bon humor i amb la pau de Jesús que és tan necessària per a poder superar les tribulacions i les dificultats amb què les persones ens podem trobar al llarg de la vida. Ell mateix ens dóna exemple perquè exerceix el ministeri de successor de l’apòstol Pere amb coratge i sense fer cas de les crítiques. ¿Com és possible conciliar les tribulacions que patim amb la promesa de Jesús als Apòstols en l'últim sopar: "La pau us deixo, la meva pau us dono”? ¿Tenir dificultats amb certes persones o grups i donar-nos un signe de pau i de reconciliació abans de combregar? Les persecucions i les tribulacions sembla que hagin d’anul·lar la pau, reconeix el Sant Pare, però no obstant això, ens demana que recordem les benaurances del mateix Jesús: "Feliços quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies" (Mt 511). La pau de Jesús no es contradiu amb aquesta vida de persecucions i de tribulacions ja que és una pau que està molt al fons, molt profunda, al dessota de totes aquestes realitats. És una pau que ningú no ens podrà prendre, una pau que és un regal. Viure en pau amb Jesús és tenir aquesta experiència dins, que roman durant totes les proves, dificultats i tribulacions. Podem tenir present l’exemple dels sants que no van perdre la pau, ni al moment de màxima tribulació o de mort martirial, ja que la gràcia de Déu els sostenia i ells s’hi confiaven amb paciència i amor. I siguem intercessors de pau i de concòrdia. La pregària és molt poderosa i Déu vol que ho demanem amb fe i esperança pacient.

La pau de Jesús ens ensenya a caminar endavant en la vida. “Ens ensenya a suportar, diu el Papa. “Suportar”: una paraula que nosaltres no comprenem bé què vol dir, una paraula molt cristiana que significa “portar a l'esquena”. Carregar-se a l'esquena la vida, les dificultats, la feina, tot, sense perdre la pau. També portar sobre l'esquena és tenir la valentia d'anar cap endavant. Això únicament s'entén quan es té dins l'Esperit Sant que ens dóna la pau de Jesús". Que tot aquest any que comencem tinguem aquesta pau i puguem “suportar” tot el que la vida ens comporti de tribulacions i de problemes, sí; però també de joies i esperances. “La pau és camí d'esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, ens demana el Papa en la Jornada per la Pau que vam celebrar el dia 1. Ho comentarem diumenge vinent. Un Bon Any a tots!