L’Esperit ens fa apòstols de Jesús

Pentecostès és la festa del foc de l’Esperit Sant en nosaltres i en el món. Jesucrist assegut victoriós a la dreta del Pare, ens envia el Defensor, el qui ens emmena cap a la veritat plena, l’Amor que ens allibera dels nostres egoismes, el Vent suau que tot ho cura i amoroseix, la Font d’aigua viva que brolla i canta en el nostre interior, ben endins nostre, ensenyant-nos a pregar i a imitar en tot el Senyor Jesús. Com el necessitem per superar l’actual pandèmia i sortir-ne transformats! Veniu Esperit Sant!

Nosaltres ja posseïm aquest Esperit. Pel baptisme i la confirmació fa estada permanent dins nostre, i misteriosament ens ajuda i vivifica. I en cada Eucaristia se’ns reparteix abundosament perquè visquem en la unitat de l’Església i perquè donem el testimoni de Crist que el món necessita descobrir en els deixebles. El que ens cal és deixar-nos guiar amb confiança per aquest Esperit que ens fa estimar i adorar el Pare, que ens enforteix per confessar la fe en Jesucrist amb valentia i coherència. Per la Confirmació, l’Esperit Sant que rebem com un gran do, ens fa apòstols de Jesús. I l’Evangeli ens diu que quan Jesús crida els apòstols (Mc 3,14 ss.) ho fa perquè els estima, per tal que estiguin amb Ell i per enviar-los a predicar el missatge joiós i vèncer el mal.  Estar amb Jesús, és quedar corprès per la seva amistat i la seva presència salvadora. Estar amb Ell és viure la pregària, dedicar-li tota l’atenció, escoltar i fer cas de la seva paraula, gaudir de la seva companyia i protecció; romandre en Ell i mantenir-se en el seu amor, per poder estimar tothom.

Apòstol vol dir “enviat”. I ser enviat, és esdevenir testimoni seu, valent, generós, servidor de tots, que anuncia el Regne de Déu i treballa per la pau, que mira d’arribar a totes les cruïlles on està en joc la dignitat de la persona humana, i a tot arreu hi diposita esperança, alegria i servei. L’Esperit empeny l’Església a sortir d’ella mateixa, i a mirar d’arribar a totes les perifèries del món, geogràfiques i existencials. Portem la missió endavant, som una missió diu el Papa Francesc, la missió de ser testimonis de Jesús, que transformen el món i l’omplen de l’amor que prové de Déu. Per això en aquest dia recordem i intercedim per l’Acció Catòlica i per tots els moviments d’apostolat eclesials, agraint la florida dels darrers anys de tants moviments i carismes nous.

Avui li diem amb tota l’Església: Veniu Esperit Sant Defensor! Ajudeu-nos a sortir més forts d’aquesta pandèmia que ens assetja. Guariu els nostres esperits angoixats i malalts. Transformeu-nos i feu-nos testimonis més autèntics de Jesús. Que la vostra energia divina ens faci sortir de les nostres comoditats i ens empenyi pels camins de la santedat, de l’amor autèntic i del testimoniatge valent de la nostra fe. Que a tot arreu on ens movem i vivim, es noti que som cristians i que portem aquesta presència vostra dins nostre, que ens fa ser sal, llum i ferment del Regne de Déu en totes les activitats de la nostra vida. Veniu Esperit Sant! Feu que reprenguem amb entusiasme evangèlic l’acció eclesial i la vida dels nostres pobles i ciutats després de la pandèmia. Doneu fecunditat a les activitats pastorals que portem a terme i susciteu vocacions de donació total al Senyor. Guieu-nos pels camins de la confiança, de la solidaritat i del servei.

Santa Pasqua granada dels fruits de l’Esperit!

Comunicadors i periodistes garants d’esperança

En la gran i joiosa festa de l’Ascensió del Senyor, també té lloc la 54ª Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. El Papa Francesc havia previst un Missatge que titulava “Perquè puguis explicar i gravar en la memòria (cf. Ex 10,2). La vida es fa història”. Després va venir la pandèmia del coronavirus, que tot ho ha trastocat, i els Bisbes de la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials de la CEE han refet la temàtica i han aportat una reflexió que titulen “Els comunicadors sou garants d’esperança davant el Covid-19”. S’adrecen sobretot als comunicadors i periodistes que han hagut de narrar el drama mortal d’aquesta pandèmia que vivim i que al mateix temps han estat exemples esperançadors de lliurament i solidaritat. Són un servei i alhora un pilar de la democràcia, ja que els periodistes han estat aquells que, amb risc per a ells, han explicat el que passava arreu del món i a prop nostre, mostrant-nos el moment real que estem vivim. Han aportat fotografies i vídeos, entrevistes i debats, crítiques i reflexions de fons sobre tot el que implica aquesta pandèmia. Sense ells, ja que nosaltres estàvem confinats a casa, hauria mancat una peça clau per a la nostra llibertat: la informació. Per això en aquest diumenge preguem per ells i els donem gràcies pel seu treball sovint amagat però sempre sacrificat, i que quan s’omple de valors i professionalitat, quan cerca, investiga i revela la veritat, quan ens acosta persones reals, ens obre la finestra del món i de la interpretació del que passa. Fem que els arribi també a ells, com als sanitaris i tants altres, el nostre respecte, admiració i agraïment.

En aquests moments difícils, els mitjans de comunicació ens permeten conèixer el que està passant amb tots els seus matisos i les seves complexitats, posen en context les informacions i donen resposta a les nostres preguntes. A més, difonen les indicacions de les autoritats competents i ajuden a desmentir les notícies falses i els rumors que poden angoixar o fer caure en la desesperació o el desordre. El seu servei és essencial per a una societat que estima la llibertat i la veritat. El Papa Francesc recordava que la figura del periodista ha de ser sempre responsable, evitant expandir la desinformació i respectant sempre l'essència del seu ofici: ser "custodis de les notícies", informar, ja que en el món contemporani, el comunicador no realitza només un treball, sinó que té una veritable i pròpia missió: "té la tasca, en el frenesí de les notícies i en el remolí de les primícies, de recordar que al centre de la notícia no està la velocitat en donar-la i l'impacte sobre les xifres d'audiència, sinó les persones”. Obren finestres a l’esperança i al futur, donen a conèixer iniciatives solidàries i ofereixen als qui estan confinats a casa múltiples possibilitats per a estar connectats amb el món, per a desenvolupar les seves qualitats i poder-se entretenir i aprendre, vinculant-nos a la humanitat, l’art i la cultura. Sense aquesta tasca dels mitjans de comunicació, aquest aïllament seria molt pitjor.

El nostre agraïment per part de tots hauria de traduir-se en suport social perquè els mitjans puguin continuar duent a terme la seva tasca ara i en el futur, que es presenta difícil. Que rebin la nostra consideració, respecte i ànim, amb la nostra intercessió! Entre tots sumarem l’esforç de cadascú per construir un temps nou, ple de valors, i amb un estil de vida molt més senzill i fratern.

Deixem-nos portar per l’Esperit

Aquest diumenge, en una bona part del nostre Bisbat, reprenem la celebració de l’Eucaristia dominical, “la pasqua setmanal”, amb la presència dels fidels. L’Eucaristia ens fa ser l’Església de Crist, per això en donem gràcies a Déu. I és que amb confinament o sense, en fase 0 o en fase 1, o en el que ens pugui venir més endavant, tant se val, estem celebrant la Pasqua, que és el do de la Resurrecció del Crist. Ell ha vençut la mateixa mort, i ja res no ens podrà separar del seu amor. Ell ens dóna l’Eucaristia i ens envia l’Esperit Sant Defensor, i això sol ja ens ha de bastar per fer front a aquesta pandèmia, al confinament, a les malalties o penúries, a tot allò que ens pugui arribar... Amb la força del Senyor i amb el coratge de la fe i de l’esperança, res no ens farà por. No fem el camí sols. Crist ens protegeix a través del seu Esperit que habita dins nostre pel baptisme i la confirmació. Celebrem el diumenge amb molta joia, a pesar dels confinaments.

La certesa que Crist ens acompanya a través del seu Esperit Sant ens dóna molt de coratge. Per l’Eucaristia celebrada ja amb la nostra presència i rebent la sagrada comunió, o encara rebuda espiritualment aquells que heu de restar a casa, en espera i desig del que podrem rebre més endavant, ens unim al Crist i som fets imatges seves, testimonis seus per l’Esperit Sant que l’Eucaristia ens comunica. Acollim amb humilitat i reverència l’Esperit de Crist i deixem-nos portar pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent. Siguem més “espirituals”, cuidem la vida espiritual, i deixem-nos guiar per l’Esperit. El do del Pare i del Fill habita dins nostre i silenciosament ens va guiant vers la plenitud de la veritat i ens va transformant en amics de Déu i imatges del Senyor. Ell ens dóna les paraules adients i ens fa valents en els combats de la fe. Pel baptisme i la confirmació s’ha fet company invisible però real de la nostra vida per sempre. No estarem mai sols, ja que Ell ens acompanya, i l’Eucaristia ens el regala de nou perquè ompli de goig tota la nostra vida i la faci fecunda de bones obres.

Un famós text molt suggeridor del metropolita ortodox de Latàquia Rvm. P. Ignasi Hazim, llegit a Uppsala el 1968, a l'Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies, ens ajuda molt a saber entendre el que l’Esperit fa en nosaltres:

“Sense l’Esperit Sant, Déu queda lluny; Crist pertany al passat; l’Evangeli és lletra morta; l’Església, una simple organització; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; i l’actuació cristiana, una moral d’esclaus...

“Però amb l’Esperit, i en una sinergia indissociable, l’univers és sostingut i clama pel naixement del Regne; l’home està en lluita contra la carn; Crist ressuscitat és aquí; l’Evangeli és font de vida; l’Església és comunió trinitària de germans; l’autoritat és un servei alliberador; la missió és una Pentecosta; el culte és memorial i anticipació; i l’actuar humà és una realitat divina.”

L’Esperit tot ho transforma i ens vol transformar a nosaltres en aquesta sorprenent Pasqua d’enguany. Deixem-nos portar per l’Esperit, que tot ho omple de vida, i visquem amb renovades forces aquesta represa de la vida comunitària, eucarística i pastoral, després del confinament. Necessitem nova creativitat i noves forces, i Ell ens les donarà. Preguem i estimem, retornem escalonadament a la normalitat de la vida comunitària eclesial, sense pors ni desànims ni angoixes.

Regina coeli laetare

“Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia, perquè Aquell que meresquéreu portar, al·leluia, ha ressuscitat tal com digué, al·leluia. Pregueu Déu, per nosaltres, al·leluia!”. Aquesta joiosa salutació a la Verge Maria, pròpia del temps de Pasqua, és un cant de lloança a la Mare del Senyor Ressuscitat que proclama en essència la fe pasqual i la devoció a la nostra més gran intercessora davant del seu Fill. No se’n coneix l'autor, però ja es resava al segle XII i els framenors franciscans la cantaven després de Completes ja al segle XIII. És d'autor desconegut, però la tradició l'atribueix al Papa St. Gregori el Gran (540-604). És una oració aclamatòria especialment adequada per saludar i lloar la Verge Maria, units a la seva alegria perquè el seu Fill, valent i sacrificat, ha ressuscitat després de passar per la creu i el sepulcre. L’anomenem “Reina del cel” perquè ja la creiem assumpta i reina amb el seu Fill, a causa de la seva Maternitat divina, ja que Ella va merèixer ser l’instrument escollit perquè Jesús prengués la nostra carn humana i la salvés amb la seva divinitat. I fem un acte de fe en la Resurrecció de Jesús d’entre els morts, tot demanat la seva intercessió poderosa pels seus fills i filles.

Diguem-la, cantem-la, amb fe i cercant els sentiments d’alegria pura que la Immaculada degué tenir en veure el seu Fill ressuscitat. Perquè, per més que els Evangelis no relatin cap aparició de Jesús ressuscitat a la seva Mare, la Verge Maria, en la gran tradició de l’Església els cristians han entès que la primera que deuria ser visitada pel seu Fill fou la seva Mare, que havia restat fidel i silenciosa, esperançada i atenta al peu de la creu i acompanyant els apòstols. Ell la va omplir de gràcia i de benedicció, la féu Mare de l’Església naixent i estrella de l’evangelització a què enviava tots els deixebles.

El cristià s’ha de deixar acompanyar en el seu camí de fe per la Mare del Senyor. Ella no deixa de ser “model perfecte de l’Església orant [...] vetlla per l’Església pelegrina amb amor matern, i guia benignament els seus passos vers la pàtria, fins que arribi el dia gloriós del Senyor” (Prefaci III de la Mare de Déu). En temps de pandèmia i sempre, siguem agraïts per aquest acompanyament de la Mare del Crist sobre cada un de nosaltres, les nostres famílies, la nostra Diòcesi, l’Església universal, i tota la humanitat. Així trobarem força per viure les angoixes i tristeses, malalties i dolors inherents a la feblesa humana, i Ella ens guiarà, amb mà protectora, fins a la joia eterna.  Tinguem present que  l’acabament del “Regina coeli” és una bella oració que demana que així com Déu ha omplert el món d’alegria amb la Resurrecció del seu Fill, “per la intercessió de la seva mare, la Verge Maria, ens concedeixi d’arribar al goig de la vida eterna”.

Especialment en aquest mes de maig, visitem espiritualment la nostra Mare celestial des de les nostres llars, treballs i dedicacions de cada dia. Ella protegeix les nostres vides i les encamina cap a l’amor més gran del seu Fill Jesús i vers l’amor a tothom, sense accepció de persones. Ens és consol i esperança, ja que “va contribuir a la salvació dels homes amb la seva fe i la seva obediència lliures. Va pronunciar el seu sí en nom de tota la naturalesa humana, [també en nom de cadascun de nosaltres], i per la seva obediència és la nova Eva, Mare dels vivents.” (cf. Catecisme n. 511).