Preparem la festa gran de la Mare de Déu Assumpta

Preparem amb devoció i visquem amb molta joia la gran solemnitat de l’Assumpció de Maria del proper dissabte dia 15. El misteri de la resurrecció ja s’ha realitzat plenament en Aquella que Déu creà Immaculada. La seva Assumpció és gloriosa promesa del que Déu vol fer també en tots nosaltres. Festa gran a l’Església i a moltíssims dels nostres pobles, perquè a tots protegeix la nostra Mare del Cel. Fem festa major, alegrem-nos per aquesta Mare tan gran i tan poderosa, i acudim constantment a Ella perquè ens ajudi a superar les dificultats d’aquesta pandèmia sanitària que ens colpeix.

El Papa Francesc en la dramàtica situació actual derivada de la pandèmia del Covid19, amb tant de sofriments i angoixes que oprimeixen el món sencer, vol que acudim a Maria, Mare de Déu i Mare nostra, i que busquem refugi sota la teva protecció. Va demanar afegir una oració que entre altres peticions demana: “Maria, feu créixer en el món el sentit de pertinença a una única i gran família, prenent consciència dels llaços que ens uneixen a tots, perquè, amb un esperit fratern i solidari, sortim en ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria. Animeu la fermesa en la fe, la perseverança en el servei i la constància en l'oració”. I hi afegia la pregària més antiga que coneixem dirigida a la Verge Maria: “Sota la vostra protecció (“Sub tuum praesidium”) ens refugiem, oh Santa Mare de Déu; no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda.” Aquesta pregària fou trobada escrita en un papir copte datat vers l’any 250 i escrit en grec. Quantes generacions de cristians li hauran dirigit aquestes súpliques! Fem-ho també nosaltres.

Santa Maria Assumpta al cel ens anima a “cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist... a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2). Quan estem vivint les conseqüències d’aquesta pandèmia tan terrible, amb tants difunts i tants malalts arreu del món, adrecem-nos a Santa Maria, “la plena de la gràcia del Senyor”, perquè Ella ja és Assumpta amb el seu Fill. Ella comunica llum, salut i gràcia als malalts de cos i d’esperit. La Mare del Cel ens guareix i ens refà, perquè és Consol dels afligits i Salut dels malalts. Ella coopera perquè la Vida Nova de la Resurrecció arribi als malalts, als pobres, i sobretot als pecadors, i ens puguem aixecar i tornar a la vida! Una Vida Nova que esdevé amor i confiança, sacrifici i humilitat, servei abnegat i pregària en tota circumstància.

Tinguem fe i demanem de créixer en la fe confiada. El Papa Francesc es pregunta: ”¿Com és la fe de Maria? La fe de Maria deslliga el nus del pecat. ‘El que va lligar la verge Eva, per la seva falta de fe, ho va deslligar la Mare de Déu per la seva fe’ (St. Ireneu). Per la misericòrdia de Déu, res no és impossible. Fins els nusos més enredats es desfan amb la seva gràcia. I Maria és la mare que amb paciència i tendresa ens porta a Déu, perquè deslligui els nusos de la nostra ànima amb la seva misericòrdia de Pare.”Deixem que l’Assumpta ens amoroseixi el cor endurit, i que sigui la nostra protectora enmig de les pors. Mantinguem-nos agraïts pel seu sí generós, aprenent dels seus compromisos de vida i perseverant amb Ella en la pregària perquè “vingui a nosaltres el Regne del Pare”  (cf. Mt 6,10).

Hauríem de desitjar participar en l’Eucaristia

Els mitjans de comunicació, televisió, ràdio i les retransmissions per streaming, realment són molt útils en dies de confinament, i en altres moments que ens acosten a dintre de casa nostra emotives celebracions. Penso en Roma, en Lourdes, en celebracions úniques com la consagració de la basílica de la Sda. Família de Barcelona, etc. perquè així els cristians podem connectar-nos i estar units d’una altra manera, seguir l’actualitat, escoltar la veu i el magisteri del Sant Pare i dels Bisbes, dels nostres sacerdots i les pròpies parròquies, amb el coratge que ens transmeten. I sempre podem combregar espiritualment, encara que haguéssim de restar tancats a casa i impossibilitats de participar presencialment de la Santa Missa. Igualment hem de demanar el perdó amb un acte de contrició, quan els ministres no els tenim a l’abast, sempre en espera de poder confessar els pecats amb un sacerdot i rebre així, amb certesa, el consol i l’esperança per a la nostra conversió, així com ser readmesos a la comunió plena de la comunitat eclesial i eucarística.

En els moments de desconfinament que s’han viscut, allà on s’ha pogut perquè ha oscil·lat segons les comarques, i a l’espera d’una vacuna eficaç, estarem en suspens per complir les mesures sanitàries. En l’inici del desconfinament, els Bisbes de Catalunya, en un comunicat del 15 de juliol, hem animat els fidels catòlics a retornar, de manera presencial, a la celebració de l'Eucaristia dominical, que és la Pasqua setmanal dels creients i l’aliment de vida eterna que sosté la nostra vida cristiana. Així ens ho recorda el Catecisme de l'Església Catòlica: «la participació en la celebració comuna de l'Eucaristia dominical és un testimoni de pertinença i de fidelitat a Crist i la seva Església. Els fidels proclamen així la seva comunió en la fe i la caritat. Testimonien alhora la santedat de Déu i la seva esperança de la salvació. Es reconforten mútuament, guiats per l'Esperit Sant» (CEC n. 2.182).

Convé recordar que els fidels que, per malaltia o qualsevol altra causa greu, es veuen impedits d’assistir a les celebracions litúrgiques -moltes persones grans es troben en aquest cas-, que procurin unir-se de la millor manera possible a la celebració de la Missa dominical, preferiblement amb les lectures i oracions previstes en el Missal per a aquell dia, així com amb el desig de l'Eucaristia i la recitació de l’oració de la «comunió espiritual». La retransmissió televisiva, radiofònica o per altres mitjans de l’Eucaristia ha estat durant aquesta pandèmia i ho continua sent una preciosa ajuda, sobretot si es completa amb el generós servei dels ministres extraordinaris que porten la comunió eucarística als malalts. Caldria que no deixéssim de demanar la comunió per als malalts i ancians, i segur que totes les Parròquies faran un esforç per aconseguir que Crist arribi a tot cristià que el desitja rebre sacramentalment.

Hem de tenir present que reunir-se per a l’Eucaristia i sobretot el diumenge, el Dia del Senyor, abans que un precepte, ha de ser viscut com una exigència inscrita profundament en l'existència cristiana. És d'importància capital que cada fidel estigui convençut que no pot viure la seva fe, amb la participació plena en la vida de la comunitat cristiana, sense prendre part regularment en l'assemblea eucarística dominical (cf. St. Joan Pau II, Dies Domini nº 81). Hem de desitjar participar de l’Eucaristia dominical i posar-hi els mitjans necessaris!

Estimem i cuidem la nostra gent gran

En la festivitat de St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la Verge Maria, dediquem avui un record especial a la gent gran, ja que són els patrons dels avis. El Covid-19 ha afectat sobretot la gent gran, i molts han mort en residències, hospitals i als seus domicilis. També, els majors són els que més han patit el drama de la solitud i de la distància del seus éssers estimats, fills o néts, cuidadors o amics. Confinats, sols, vivint amb por i angoixa. Cal que els estimem i cuidem amb molt d’amor i atencions.

Els Bisbes de la Comissió de Pastoral Social i per Família i Defensa de la Vida han ofert un preciós missatge d’esperança envers la nostra gent gran, “Una mirada especial a la gent gran”. Destaquen que els grans ens ajuden a valorar el més essencial de la vida i a renunciar al que és transitori. Ells han après que l’amor i el servei als altres membres de la societat són el veritable fonament en el que tots hauríem de recolzar-nos per acollir, aixecar i oferir esperança al nostre proïsme, enmig de les dificultats. El Papa Francesc recordava recentment que “la desorientació social i, en molts casos, la indiferència i el rebuig que les nostres societats mostren vers les persones grans, criden no només l’Església, sinó tot el món, a una reflexió seriosa per aprendre a captar i apreciar el valor de la vellesa” (31.1.2020). Sense oblidar que una societat que abandona la gent gran i prescindeix de la seva saviesa, és una societat malalta i sense futur, perquè li falta la memòria. Sense respecte, reconeixement i honor per a la gent gran, no hi pot haver futur per als joves, i per això cal evitar que es produeixi una ruptura generacional entre infants, joves i gent gran. I continuava el Papa: “Conscients d’aquest paper irreemplaçable de la gent gran, l’Església es converteix en un lloc on les generacions estan cridades a compartir el pla d’amor de Déu, en una relació d’intercanvi mutu dels dons de l’Esperit Sant. Aquest intercanvi intergeneracional ens obliga a canviar la nostra mirada envers les persones grans, a aprendre a mirar el futur juntament amb ells. Els ancians no són només el passat, sinó també el present i el demà de l’Església” (Al Congrés Internacional “La riquesa dels anys”).

Des del respecte a la seva dignitat i al bé comú de la societat, hem d’oferir a la gent gran una atenció i unes cures riques en humanitat i en veritables valors. No se’ls pot descartar injustament. Sobre el drama viscut en l’atenció hospitalària són il·luminadores les paraules de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida: “En aquest moment, després d’haver fet tot el possible a nivell organitzatiu per evitar el racionament, s’ha de tenir sempre present que la decisió no es pot basar en una diferència en el valor de la vida humana i la dignitat de cada persona, que sempre són iguals i valuosíssimes. La decisió es refereix més aviat a la utilització dels tractaments de la millor manera possible en funció de les necessitats del pacient, és a dir, de la gravetat de la seva malaltia i de la seva necessitat de tractament, i a l’avaluació dels beneficis clínics que el tractament pot aconseguir, en termes de pronòstic. L’edat no pot ser considerada com l’únic i automàtic criteri d’elecció, ja que si fos així es podria caure en un comportament discriminatori vers els ancians i els més fràgils” (Pandèmia i fraternitat universal, Nota del 30.3.2020).

Tot pregant per l’etern descans dels difunts, també hem de destacar la importància de la gent gran en l’àmbit familiar i en la societat. Ells són la saviesa i l’experiència davant la vida, exemple i guia per als joves i infants, ja que no són només destinataris de la pastoral evangelitzadora de l’Església, sinó veritables actors que fan molt per l’educació cristiana dels infants i els joves en la fe.

Recordem els difunts del Covid-19

El proper dissabte dia 25 de juliol, al vespre, units amb totes les altres Diòcesis germanes de Catalunya i d’Espanya, a la nostra Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, celebrarem una Eucaristia per recordar les víctimes de la pandèmia Covid-19 al Bisbat, però també a tot el país i arreu del món. Han estat moments molts tristos a causa d’aquestes pèrdues de vides humanes i per tots les malalts, i per tota la crisi humanitària que estem vivint. Gràcies a tots per unir-vos-hi des dels temples de la Diòcesi i una abraçada oberta al món, a tots els qui tant han patit i encara ho pateixen.

Déu, n’estem convençuts, no ens ha pas abandonat. Al contrari, per demostrar-nos-ho, va enviar el seu Fill Jesús, que passà fent el bé, ajudà com a Bon Samarità, lluità contra les malalties guarint les ferides de la humanitat malmesa, i pagant per ella el preu de la seva pròpia vida. I Jesús a la Creu ens ha redimit i amb la seva Resurrecció ens ha obert un camí de vida i d’esperança. Ressuscitarem, viurem per sempre amb ell; i ens retrobarem amb tots els qui hem estimat aquí a la terra. Tinguem esperança!

El dia 25 ens aplegarem com a fraternitat de germans, a prop de les famílies que han perdut un ésser estimat. Voldríem que sentissin el nostre escalf i el de totes les persones que estimaven els seus difunts. És la bonica tradició del condol popular de les nostres Parròquies. Tots voldríem passar davant d’ells, abraçar-los, fer-los costat.

Ens trobarem en aquesta celebració a les Catedrals per:
  • Pregar pels difunts; perquè reposin en pau i que els seus familiars trobin el consol de l’adéu ben dit i del dol ben viscut; per acompanyar-nos en aquests moments tan dolorosos de pèrdua dels qui hem estimat tant aquí a la terra, i ajudar-nos a tirar endavant com a famílies i com a humanitat. Pregar pels difunts i per les seves famílies és un deure i el fem ben de cor.
  • Volem pregar i enviar un missatge d’esperança a totes les persones grans i vulnerables; especialment les que viuen en residències o tasten la dura prova de la soledat; sense oblidar els infants que han hagut d’estar tancats i sense escola, especialment els qui pateixen més carències. Fem-los saber que els estimem i que els necessitem; que volem tenir-los amb nosaltres i que trobin solucions a les seves necessitats.
  • També agrairem a tanta gent bona que amb treball i sacrifici han fet possible, i encara ho estan fent, que tirem endavant dins de la pandèmia; pensem en tants gestos petits i grans de servei i de bondat. Res no serà oblidat davant de Déu! Gràcies Senyor perquè infoneu bondat en el cor dels homes i de les dones d’avui.
  • I pregarem demanant llum per a les autoritats, els responsables de la vida social, les institucions i també per a cadascun de nosaltres -perquè les responsabilitats sempre han de ser compartides-, per tal de sortir units i enfortits d’aquesta prova, potser més humils, però segur que també més forts i més solidaris, més atents al que realment és essencial en la vida.
Mantinguem-nos aquest dissabte units en comunió amb la pregària del Bisbe i els sacerdots a la Catedral de Sta. Maria, mare de totes les Esglésies de la Diòcesi.