“Som del Senyor!” (Sl 99,3)

Pasqua és alegria profunda perquè Crist Ressuscitat ha vençut el mal i el pecat, ha obert el cel nou i la terra nova, i ha comunicat l’Esperit Sant als seus amics i deixebles, fent-los participar de la seva mateixa vida divina i de la seva santedat. Ell és sant i ens santifica a nosaltres. Només per això i gràcies al baptisme, podem anomenar-nos “sants” (així es dirigeix St. Pau als fidels de les Esglésies a les quals escriu) i en la tradició de l’Església anomenem “sants” la Verge Maria (a la qual honorem amb el títol de “Santíssima”) i tots els sants i santes de Déu, que ja viuen glorificats amb el Senyor i poden intercedir per nosaltres. I fa goig pensar en els sants “de la porta del costat”, com li agrada anomenar al Papa Francesc la santedat quotidiana i humil, amagada als  homes però no pas a Déu. Els sants són l’Església “triomfant” que brilla com a meta del nostre propi camí i ens atreu a la unió definitiva amb Déu, per l’amor.

En aquest diumenge pasqual podem compartir molts motius de joia, malgrat que el dolor de la pandèmia persisteixi, amb tantíssims malalts i persones traspassades arreu del món, i malgrat que no cessi l’amenaça de la infecció. Continuem perseverant en les mesures de prevenció que ens reclamen les autoritats, aconsellades pels científics. Però en els nostres cors, mantinguem-nos ferms en la confiança i el convenciment que, passi el que passi, i sempre, “som del Senyor, som el seu poble i el ramat que Ell pastura” (Sl 99,3) i que els cristians hem de viure en l’alegria de l’Evangeli perquè hem rebut una gran promesa, que “la vostra alegria ningú no us la prendrà!” (Jo 16,22).

Visquem en l’alegria i que res ni ningú no ens la faci malbé. Tampoc l’epidèmia que estem sofrint. No ens deixem vèncer per la por, l’angoixa, les temences davant un futur incert. És natural que aquesta situació ens espanti; som humans. Però el creient està arrelat en una sòlida esperança que és el Senyor. Crist Ressuscitat continua aplegant-nos, encara que de moment sigui de forma no presencial, però sí que és ben real. Ell viu dins nostre, en l’Església domèstica, en el pròxim. Aquest any podem redescobrir millor que Crist viu en el nostre cor, i hi està a gust, perquè és Amic nostre, i ens treu les pors i ens consola perquè tinguem Pau i Alegria, i les comuniquem a tothom. La Pasqua és la misericòrdia de Déu arribant definitivament al món. “El segle XXI ha de ser el segle de la misericòrdia”, diu el Papa Francesc.

Desitjo, en concret, que visqueu l’alegria pels nostres Patrons: St. Jordi, el passat dia 23, festa avui tan popular, diada d’amor i de cultura, viscuda de forma diferent, i que ens anima, com als màrtirs, a donar la vida per Crist, defensant els afligits i els qui no tenen protector. I demà dia 27 d’abril s’escau la festa de la Patrona i Senyora dels catalans, la Mare de Déu de Montserrat, arreu tan venerada i estimada, Moreneta encisadora, que acull els nostres precs, i que ens és “dels catalans princesa i dels espanyols estrella d’Orient... pilar de fortalesa i port de salvament”, com canten els versos inspirats del “Virolai” de Mn. Cinto Verdaguer (1880). Cantem-lo tots aquests dies amb fe i enyorança, visitant espiritualment la Santa Cova amb amor filial. Preguem amb la Visita espiritual que va compondre el Venerable Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic i actualment en procés de beatificació, potser la més famosa i popular. Que tingueu Santa Pasqua i joiosa festa dels nostres Patrons!