Caminem vers la Pasqua!
Els quaranta dies de la Quaresma que començarem són també dies de penitència, per tal de prendre consciència del propi pecat i poder demanar-ne perdó. Deixem-nos interpel·lar per la Paraula de Déu que ens acusa com si fóssim tots germans i col·laboradors de l’assassí Caín (i ho som!), i que ens llença la pregunta punyent: “Què n’has fet del teu germà?” (Gn 4,9-10). Déu ens vol més responsables dels nostres actes i de les nostres omissions culpables. Per això ens proposa que fem penitència. Deixem que l’Església, que és Mare misericordiosa i amatent, ens imposi la cendra sobre el cap, perquè ens adonem de forma sensible que “som pols i a la pols tornarem”, que moltes coses passen, no són tan importants i que “només Déu basta”, com deia Sta. Teresa de Jesús.
Un gran Pare de l’Església d’Orient, St. Joan Crisòstom (ca.347–407), Patriarca de Constantinoble, quan és reclamat sobre els camins de la penitència en proposa cinc de molt eficaços:
Primer cal confessar els propis pecats. Si un no és prou sincer amb Déu i amb ell mateix, i es dissimula l’abast del mal que hi ha en ell, aquest no canviarà mai perquè no deixa que la llum entri dintre seu.
N’hi ha un altre no gens inferior al primer, que consisteix a perdonar les ofenses rebudes dels nostres enemics. Si dominem la ira, si oblidem les faltes dels qui ens envolten, atraurem el perdó del Pare sobre la nostra vida mal feta.
¿Vols conèixer un tercer camí de canvi i de millora? És l’oració fervent i confiada, que brolla d’un cor que estima Déu i el cerca amb perseverança.
També té un poder molt gran, l’almoina, amb el seu nom més actual, que és la solidaritat compromesa. Si comparteixes el que tens, si ets solidari amb els qui pateixen, trobaràs perdó i canviarà la teva tenebra en llum.
I finalment, el gran predicador proposa un cinquè camí, que és la humilitat. Si som humils i ens fem petits i confiats, atraiem la misericòrdia del Pare del cel, que ens pot omplir amb la seva gràcia i ens vol fer arribar allà on nosaltres sols, amb les nostres pròpies forces, mai no hauríem pogut arrribar.