El do dels germans consagrats a Déu

En aquest diumenge dia 2 de febrer celebrem la Presentació del Senyor al Temple, la seva entrega total al Pare. Anava acompanyat pels seus sants pares i custodis Maria i Josep, i fou acollit amb lloances pels dos ancians Simeó i Anna. Festa de la Llum que arriba al Temple de Jerusalem; festa dels ancians que volen posar vida als anys, vivint una ancianitat joiosa i compromesa; i festa dels consagrats i consagrades a Déu enmig de la seva Església santa. Dia de joia, perquè en Crist, tots érem “presentats” a Déu i érem acceptats com a fills en el Fill.

En aquesta Jornada Mundial de la Vida consagrada, tots els cristians mirem aquests germans i germanes nostres, els religiosos i tots els consagrats, com un do de Déu al servei de la humanitat. I li donem gràcies per tots ells, amb vocacions i serveis ben diferents però complementaris, en el cor de l’Església, la nostra Mare. Ells continuen en la història la presència viva de Jesucrist, el consagrat al Pare. El testimoniatge evangèlic d’aquests germans fa resplendir davant del món i dintre l’Església, la presència del Senyor que és la Llum dels pobles. La humanitat és més lluminosa gràcies a la vida d’aquests germans nostres, sempre en seguiment de Crist cast, pobre i obedient, fet servidor de tots. És així com ells viuen pregant enmig del món o es retiren al desert; eduquen, serveixen els malalts o escruten les Escriptures; estimen els qui ningú no estima i són l’acció de Crist en tantíssims camps on l’amor els empeny.

Déu sempre ha cridat i continua cridant homes i dones que, ja consagrats pel baptisme, siguin en l’Església signes vivents del seguiment radical de Crist, testimonis de l’Evangeli, anunci dels valors del Regne i profecia de la Casa celestial, la definitiva i última estada per a tots. Ja que Jesús es féu pobre per nosaltres i proclamà benaurats els qui viuen amb esperit pobre, obrint als petits els tresors del Regne, per això calen testimonis d’Ell i de la seva entrega i humilitat, que fecundin tots els àmbits de la vida humana amb la seva caritat i servicialitat.

El Papa Francesc fa un any ens recordava que "la vida consagrada és lloança que dóna alegria al Poble de Déu, visió profètica que revela el que importa”. I exhortava als consagrats que amb Jesús trobessin l'ànim per a seguir endavant i la força per a perseverar. La trobada amb el Senyor n’és la font. Per això és important tornar a les fonts: retornar amb la memòria a les trobades decisives que van tenir amb Ell, revifar el primer amor, la vocació, i reescriure la seva història d'amor amb el Senyor. I afirmava que la vida consagrada "germina i floreix en l'Església. És mirada que veu Déu present en el món, encara que molts no se n'adonin; és veu que diu: Sols Déu basta, la resta passa”. Ens ajuda tots a no caure en la mediocritat, a no rebaixar la vida espiritual, a no jugar amb Déu, a no conformar-se amb una vida còmoda i mundana, i a no caure en el lament, la insatisfacció i el plor. Perquè “la vida consagrada no és supervivència, és vida nova". En aquesta Jornada preguem Déu pels religiosos i consagrats de la nostra Diòcesi d’Urgell i pels de tot el món, donant gràcies per l’exemplaritat de les seves vides.