“Crist és la nostra Pau” (i 2)

A l’inici de l’Any el Sant Pare Francesc ens invita a pregar per la Pau al món. En el seu missatge per a la Jornada mundial de la Pau de l’1 de gener proposa: “La pau com a camí d'esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”, amb cinc apartats que us presento:
 

1. La pau, és camí d'esperança davant els obstacles i les proves.

La pau, com a objecte de l’esperança, és un bé preciós, al qual aspira tota la humanitat. El desig de la pau està profundament inscrit en el cor de l’home i no hem de resignar-nos a res que sigui menys que això. És la virtut que ens posa en camí, ens dóna ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables. Per això, tot tipus de guerra és un fratricidi que destrueix el mateix projecte de fraternitat inscrit en la vocació de la família humana, basada en el nostre origen comú en Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca.
 

2. La pau, és camí d'escolta basat en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat.

La memòria de les violències evitarà cometre novament els mateixos errors o proposar els esquemes il·lusoris del passat. Obrir i traçar un camí de pau és un desafiament molt complex, ja que els interessos que hi ha en joc en les relacions entre persones, comunitats i nacions són múltiples i contradictoris. Cal apel·lar a la consciència moral i a la voluntat personal i política. La pau brolla de les profunditats del cor humà i la voluntat política sempre necessita revitalització, amb testimonis convençuts, d’artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació. El procés de pau és un treball pacient que busca la veritat i la justícia, que honora la memòria de les víctimes i que s’obre, pas a pas, a una esperança comuna, més forta que la venjança.
 

3. La pau, és camí de reconciliació en la comunió fraterna.

La Bíblia crida a abandonar el desig de dominar els altres i aprendre a veure’ls com a persones, fills de Déu, i germans. L’altre ha de ser respectat per la promesa que porta dintre seu, i que trenca l’espiral de venjança. Que venci la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos com a germans i germanes, com a dones i homes de pau. Pau social però també política i econòmica.
 

4. La pau, és camí de conversió ecològica.

Aquest camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar per a convertir-lo en la nostra casa comuna. Urgeix una conversió ecològica, que porti a una forma nova de viure, de trobar-se els uns amb els altres des de la pròpia diversitat, de celebrar i respectar la vida rebuda i compartida, de preocupar-se per les condicions i models de societat que afavoreixen la florida i la permanència de la vida en el futur, d’incrementar el bé comú de tota la família humana.
 

5. La pau s’obté tant com s'espera.

No s’aconsegueix si no se l’espera; requereix paciència i confiança. Cal creure que l’altre té la mateixa necessitat de pau que nosaltres. I anar més enllà de la por, reconeixent-nos fills necessitats davant del Pare del fill pròdig. La cultura de l’encontre entre germans trencarà amb la cultura de l’amenaça i ens guiarà a anar més enllà dels límits dels nostres horitzons estrets, a aspirar sempre a viure la fraternitat universal, com a fills de l’únic Pare celestial. Deixem-nos sostenir també pel sagrament de la Reconciliació, que el Senyor ens va deixar per a la remissió dels pecats dels batejats.

Que Déu ens faci homes i dones de pau i d’esperança!