Quaresma i harmonia amb la creació redimida

El Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma 2019 mostra el camí de conversió en un aspecte nuclear: la relació que la mateixa creació té amb la humanitat que pel pecat tendeix a destruir-la i que per la gràcia de la Pasqua de Resurrecció, camina ja cap al cel nou i la terra nova (cf. Ap 21,1). La celebració del Tridu Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Crist, cimal de l’any litúrgic, ens crida a viure un itinerari de preparació, el camí quaresmal, conscients que ser imatge de Crist és un do immens de la misericòrdia de Déu.

Si l’home viu com a fill de Déu, si viu com a persona redimida, que es deixa guiar per l’Esperit Sant (cf. Rm 8,14), i sap reconèixer i posar en pràctica la llei de Déu, començant per la que està inscrita en el seu cor i en la naturalesa, això beneficia també la creació, cooperant en la seva redempció, diu el Sant Pare. Per això, la creació desitja ardentment que es manifestin els fills de Déu, és a dir, que aquells que gaudeixen de la gràcia del misteri pasqual de Jesús gaudeixin plenament dels seus fruits, destinats a assolir la seva maduresa completa en la redempció del mateix cos humà. Quan la caritat de Crist transfigura la nostra vida -esperit, ànima i cos-, lloem Déu i, amb la pregària, la contemplació i l’art fem partícips d’això també totes les criatures. En aquest món, l’harmonia generada per la redempció està amenaçada, avui i sempre, per la força negativa del pecat i de la mort. Certament, quan no vivim com a fills de Déu, sovint tenim comportaments destructius vers el proïsme i les altres criatures. Violem els límits que la nostra condició humana i la naturalesa, ens demanen respectar. El Papa Francesc afirma que si no anhelem contínuament la Pasqua, si no vivim en l’horitzó de la Resurrecció, és clar que la lògica del “tot i a l’instant”, del “tenir cada vegada més en comptes del ser”, acaba per imposar-se. I el fet que s’hagi trencat la comunió amb Déu, també ha danyat la relació harmoniosa dels éssers humans amb l’ambient en què estan cridats a viure. La llei de Déu, la llei de l’amor, acaba cedint a la llei del més fort sobre el més dèbil. El pecat que es troba dintre del cor de l’home (cf. Mc 7,20-23) i que es manifesta com a acaparament, afany per un benestar desmesurat, desinterès pel bé dels altres i sovint també pel propi interès, duu a l’explotació de la creació, de les persones i del medi ambient.

Amb tot, existeix la força regeneradora del penediment i del perdó. «Els qui estan en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou» (2Co 5,17). En efecte, també la creació pot “celebrar la Pasqua”: obrir-se al cel nou i a la terra nova. I el camí vers la Pasqua ens crida precisament a restaurar el nostre rostre i el nostre cor de cristians, mitjançant el penediment, la conversió i el perdó, per a poder viure tota la riquesa de la gràcia del misteri pasqual. La creació està cridada a sortir, juntament amb nosaltres, «de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada per obtenir la llibertat que és la glorificació dels fills de Déu» (Rm 8,21). La Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida feta als cristians perquè encarnin més intensament i concretament el misteri pasqual en la seva vida personal, familiar i social; en particular, mitjançant el dejuni, la pregària i l’almoina. Abandonem l’egoisme, la mirada fixa en nosaltres mateixos, i dirigim-nos a la Pasqua de Jesús. Fem-nos proïsme dels nostres germans, compartint amb ells els nostres béns espirituals i materials. Així, acollint en allò concret de la nostra vida la victòria de Crist sobre el pecat i la mort, atraurem la seva força transformadora també sobre la creació.

El Seminari, missió de tots

A prop de la festa de Sant Josep, celebrem la Diada del Seminari, jornada de pregària per les vocacions sacerdotals i per aquells que en els Seminaris d’arreu del món s’estan preparant per rebre l’ordenació sacerdotal que els farà “pastors missioners” del Crist. No pot ser només la intenció d’una jornada, però així focalitzem i aprofundim en el valor de la pregària per les vocacions mantinguda, perseverant, i en l’estima que sempre hem de tenir pels sacerdots i pels qui es preparen a ser pastors del Poble de Déu, segons el cor de Déu i el voler i les necessitats de l’Església, pastors evangelitzadors ben preparats per als temps actuals de missió i que la humanitat tant necessita.

El lema d’enguany ens parla que l’estima i cooperació pel Seminari “és missió de tots”. I qui diu el Seminari, diu també els sacerdots. Déu ens ha fet el gran do dels sacerdots, els amics de Jesús, que ens el fan present. I el camí sacerdotal té un primer tram inicial, el Seminari, i un segon llarg tram, que dura tota la vida. A cada etapa els seminaristes i els sacerdots han d’anar responent al do de la gràcia que han rebut, i han de renovar la vocació que Déu els ha regalat. Per això els hem de tenir ben presents en les nostres oracions. Quan tantes sospites recauen actualment sobre els sacerdots i la seva fidelitat, i molts estan denigrant la vocació sacerdotal i el celibat dels ministres consagrats, convé que reafirmem la nostra estima per aquells que fa pocs o fa més anys, li van dir a Déu que sí, com la Verge Maria, i li van entregar tota la seva vida per imitar el Crist, servir l’Evangeli, donar-se als pobres i necessitats, celebrar els sagraments de salvació i construir com a pastors, comunitats cristianes vives i missioneres, on es visqui l’amor autèntic i on brilli la comunió amb el bisbe, successor dels apòstols, i amb els germans de tot el Poble de Déu, consagrats i laics. Quant que ens han ajudat i ens ajuden els nostres sacerdots, i quanta dedicació plena d’amor ens han donat! No podem deixar-nos prendre el do de la confiança en els sacerdots i els seminaristes que es preparen; al contrari, estar-los a prop, confiar-hi, ajudar-nos mútuament, i pregar intensament per la seva santificació i per la seva fidelitat. Ells ens ajuden a reconèixer la joia que s’amaga rere la gran vocació a servir Jesucrist i els germans. Els capellans són germans febles i fràgils, com tots, que estan donant la vida per l’Església i pels homes. Ells ens mostren que hi ha una felicitat amagada, serena, profunda i joiosa en aquesta donació; i ens animen a tots nosaltres a seguir pel camí de la fe. Seguir el Crist del tot i per sempre, fa molt feliç i omple la vida de sentit i d’amor. Convé que molts joves ho coneguin i s’animin a experimentar aquesta benaurança, fent-se seguidors radicals de Crist i de l’Evangeli. Explicar, testimoniar i confiar és missió de tots!

Com a compromís de la diada del Seminari en la festa de Sant Josep, estimem i ajudem el Seminari de la Diòcesi i el Seminari Interdiocesà de Barcelona –sentint-los com a cosa pròpia- i encomanem els seminaristes i formadors que hi conviuen, valorant l’esforç de les Facultats de Filosofia i de Teologia en ordre a la seva formació, l’ajut de les parròquies i dels sacerdots que acompanyen el seu creixement pastoral, i sobretot fem que es propagui en les comunitats eclesials un gran moviment de pregària perquè el Pare ens enviï més segadors al servei del Regne de Déu.

Quaresma i família

Hem celebrat la Setmana de la Família, dies de pregària, reflexió i acció envers les famílies, proposada per les Delegacions diocesanes de família i vida de Catalunya. El lema era molt ampli: “La família: bressol i referent de la nova humanitat”. Ja diumenge passat se’n parlava en el nostre Full però avui, primer diumenge de Quaresma -temps de millora, camí de la Pasqua-, us proposo la conversió en les nostres relacions familiars, perquè  l’amor de caritat sigui sincer i fort: “La caritat cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8). Examinem les relacions amb les nostres famílies i de retruc amb tots els qui ens envolten. Us ofereixo com un “decàleg” per millorar les relacions dins les famílies, que alhora són ajuda per a la millora de les relacions amb els qui ens envolten.
  1. Accepta't tal com ets i valora aquesta família que tens, sense anar-te apuntant totes les ofenses i incomprensions que t’hagin pogut fer els qui t’envolten, ans al contrari, recorda’t de tot el que t’han ajudat i t’han donat.
  2. Considera que has rebut, amb tota probabilitat, més del que necessites. No envegis ningú, fes un esforç per veure en positiu els actes de l’altre, el que deu patir ell amb els seus defectes, el que deu voler millorar.
  3. Accepta els altres tal com són i escolta les seves raons, començant pels més propers: la teva família, els amics, els companys, els veïns. Des de l’acollida, podran créixer en allò que encara els manca.
  4. Aprèn a dir i a sentir dir que els altres fan bé les coses i digue’ls-ho tu també amb veu alta, sense ressentiments ni temors, estant-ne content. Alegra’t del que els altres són i tenen, del que els surt bé. Destaca-ho de tant en tant.
  5. No et comparis mai amb els altres, perquè això condueix a l'orgull o a la desesperació, que mai no et faran feliç. Cadascú és un fill davant de Déu. I som germans. El que és de l’altre, especialment a la família, d’alguna manera també és meu, i ens enriqueix a tots.
  6. Viu en la veritat, sense por de dir "sí" al que està bé, i "no" al que està malament, sense haver de quedar sempre bé segons l’altre, ni dir-li el que vol sentir. Però sempre amb paciència, amb ganes que créixer, mai per aixafar-lo o sortir jo airós, amb la raó triomfant.
  7. Resol els problemes i els conflictes amb el diàleg i mai no guardis rancor. El rancor et tancarà en la tristesa. Dialogar comença per escoltar. ¿Trobem temps per escoltar-nos, per regalar-nos moments d’estar junts, per comprendre les raons i dificultats de l’altre, encara que creiem que ja ho sabem?
  8. Comença a dialogar sobre el que us uneix i, només després, ocupa't del que us separa, en la parella, amb els fills, amb els avis... Sempre són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen. I trobem coses a fer en comú, junts, amb aportacions de cadascun dels membres de la família. No ho facis tot tu sol. Deixa’t ajudar. No tinguis por a mostrar les teves febleses.
  9. En els conflictes o discussions, després dóna tu el primer pas, sense esperar que el doni l'altre, i fes-ho aviat. Que no es pongui el sol sense que hàgiu fet les paus, sense l'abraçada de la reconciliació, encara que només sigui un silenci de perdó.
  10. Tingues per segur i per cert que perdonar i estimar és sempre, sempre, més important que no pas tenir raó, o mantenir un distanciament, que ens acabarà fent mal a tots. I amb el temps, la veritat sorgirà, la comprensió renaixerà. Santa Quaresma!

Cendra de conversió, dejuni i pregària

Els Bisbes de Catalunya volem que aquest proper dimecres dia 6, Dimecres de Cendra, quan comença la Quaresma, temps de conversió, preguem i dejunem d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del Papa Francesc que assenyala que «l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen» (21.9.17). Convé tenir present la Nota dels Bisbes de Catalunya “sobre la protecció dels menors”, del dia 12 de febrer.

A tots ens toca aquesta sacsejada de consciències, que ens omple de vergonya i de dolor, per les notícies referides a abusos de menors, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots. Els abusos a menors tenen lloc sobretot en les famílies (80%), i també en proporció menor (17%) en els centres educatius i mèdics, i encara més petit (3%) en les institucions religioses. Ho condemnem rotundament així com la cultura que els fomenta o justifica. És un greu problema que afecta tota la societat, i l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada. El problema és que alguns mitjans de comunicació i algunes autoritats focalitzen només el que pugui referir-se a l’Església. ¿Busquen el nostre descrèdit? Hem d’acceptar aquesta confusió, i demanar perdó pels germans que han pecat i han realitzat actes delictius. Cal fer neteja i serà llarg i molt dur per a tots. Ens solidaritzem amb el dolor de les víctimes, i demanem perdó també a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església.

En aquesta Quaresma, sofrim i preguem per les víctimes. Els Bisbes volem col·laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment. Caldrà actuar amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura permissiva de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. I sobretot l’important és adoptar rigoroses mesures de prevenció, que impedeixin la seva repetició, a partir de la formació d’aquells a qui els seran confiades tasques de responsabilitat i educatives, siguin laics o consagrats.

Amb tot, els Bisbes creiem que és just valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de tota ombra de sospites generalitzades. Molt de treball ben fet així ho avala. I també no podem menystenir el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

El compliment de la legislació vigent, canònica i civil, passa per posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús  fonamentat. I posarem en pràctica el que el Papa Francesc amb els Presidents de les Conferències episcopals vulgui anar determinant per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli.