Objectiu “Fam Zero”

La Campanya de Mans Unides per col·laborar al desenvolupament dels països més pobres, continua. No s’esgota en un diumenge o una col·lecta. Cal tenir present que aquesta Campanya va néixer per lluitar contra la fam en el món, i sembla que aquell objectiu l’haurem de posar de nou en l’interès general, perquè la fam torna a créixer en el nostre món tan sofisticat i globalitzat.

“FAM ZERO”, és una iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) que pretén per a l’any 2030 eradicar del tot la fam al món. Però aquest repte darrerament s'està complicant, ja que repunta la fam al món. Els darrers anys anava baixant, però ara estem en 815 milions de persones que passen fam, i això indica que si no canviem el rumb i les xifres s'inverteixen, no podrem assolir aquest repte de “FAM ZERO” per al 2030.

Les claus perquè entre tots puguem ajudar que aquest repte es compleixi, en primer lloc està en el fet que ens n’hem de "convèncer". Tots podem ajudar-hi, ningú no sobra i ningú no pot donar-se per evadit a l'hora de plantar-li cara a la fam. També ens cal "voler-ho". Aquesta xacra no és només un problema dels governs i les organitzacions internacionals, sinó que és entre tots que podem derrotar la fam i per a això n'hi ha prou a voler-ho. Finalment cal "compartir" solidàriament. Vigilar com comprem, no malgastar, augmentar el que dediquem a la solidaritat envers els més pobres i no llençar res del que hi ha a la taula.

Aquest temps que estem vivint hem de reconèixer que és el que està forçant  més persones a fugir de les seves llars des de la II Guerra Mundial, a causa de l'augment dels conflictes i la inestabilitat política que en molts llocs del món s'està vivint. Ningú no vol deixar la seva terra per gust, i és per això que l'augment de la violència, dels conflictes, sobretot l'increment dels desastres naturals, augmenta la fam i amb la fam augmenten també les grans migracions forçades. En el fons, si volem derrotar la fam, hem d'invertir en la pau.

Hi ha menjar per a tothom però no tots poden menjar. La FAO afirma amb dades que avui dia, hi ha prou aliments al món perquè cada ésser humà porti una vida sana i productiva. Amb tot, els problemes que dificulten que els aliments arribin a les mans de tots són d’inversió en justícia, en igualtat, per facilitar que a l'hemisferi sud els aliments no es perdin. Els aliments es produeixen, però per falta d'infraestructures, de locals on emmagatzemar-los, de carreteres viables, aquests aliments no arriben a la taula del consumidor. Encara que no es tracta únicament de l'hemisferi sud, ja que a l'hemisferi nord els aliments tampoc no arriben en la forma més òptima, perquè sovint a l'hemisferi nord hi ha el luxe i el malbaratament. Quan el Papa Francesc va visitar el 2017 la seu romana de la FAO, va proclamar que “en un temps com el nostre, caracteritzat per un progrés sense precedents, és un autèntic escàndol que encara hi hagi fam i malnutrició al món”. No podem acceptar que 1 de cada 8 persones al món passi gana. La crisi ha agreujat la situació dels més pobres i ens urgeix a actuar. Què hi puc fer? Com podríem ajudar? Pensem-hi i unim- nos als objectius de Mans Unides. No oblidem que Jesús ens diu: “Tenia fam i em donàreu de menjar” (Mt 25,35).

Sostenir l’esperança dels cristians de Terra Santa

El passat gener, com cada any, diversos Bisbes i col·laboradors d’Amèrica i Europa (Holy Land Coordination) van visitar la Terra Santa amb el propòsit de peregrinar, pregar i aportar una veu defensora de la pau i la justícia per a la Terra Santa, escoltant els cristians valents que viuen allà, especialment, i descobrint els desafiaments a què s’enfronten. Al final del pelegrinatge van emetre un Comunicat, que resumeixo, amb el desig que l’amor per les pedres vives de la Terra Santa, que són els cristians, es mantingui i creixi entre nosaltres.

Els Bisbes continuen proposant la solidaritat amb els cristians que viuen dins d'Israel. Ells coexisteixen i treballen junts amb altres creients pel bé comú de la seva societat a Israel. De fet l’Estat d’Israel es va fundar en els principis declarats d'igualtat entre tots els seus ciutadans. I això necessita urgentment convertir-se en una realitat viscuda. Els cristians d'Israel volen viure com a ciutadans de ple dret, amb els seus drets reconeguts en una societat plural i democràtica. Hi duen a terme una contribució vital, especialment a través de les escoles, els hospitals, la participació en la vida pública i l'interès per construir ponts entre les diferents religions. No obstant això, és evident que, al mateix temps, s'enfronten a profundes dificultats en tots els aspectes de la seva vida. Juntament amb altres ciutadans Àrabs Palestins i emigrants que viuen a Israel, molts cristians es troben sistemàticament discriminats i marginats. La principal preocupació és per la Llei de l'Estat-Nació (Nation State Law), recentment aprovada. Els Bisbes Ordinaris Catòlics de Terra Santa adverteixen que això crea un "base constitucional i legal per a la discriminació" contra les minories, minant els ideals d'igualtat, justícia i democràcia (Declaració del 31.10.2018). És bo que nosaltres, en solidaritat amb les Esglésies presents a Terra Santa, donem suport als cristians dins Israel i a tots els que desafien la discriminació, per tal de protegir el pluralisme del país.

En la més breu visita a Palestina, també s’han trobat que, malgrat la fe i la resiliència dels qui han conegut, la misèria de l'ocupació s'ha vist darrerament agreujada per les severes retallades del finançament humanitari per part del govern dels Estats Units. L'atenció a la salut, l'educació i altres serveis bàsics per als refugiats estan cada vegada més amenaçats, cosa que exacerba les contínues violacions de la seva dignitat humana fonamental. Això no pot ser ignorat ni tolerat. Per això els Bisbes visitants fan una crida als seus propis governs perquè contribueixin a corregir els problemes de finançament a què s'enfronta actualment l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) i incrementin els seus esforços en pro d'una solució diplomàtica, amb dos Estats democràtics sobirans, Israel i Palestina, que puguin viure en pau.

Els cristians creiem en la veritat de la Resurrecció del Senyor i per això tenim esperança per al futur. Podem trobar coratge i ànim en les paraules del Papa Francesc: "Sapigueu sempre en el vostre cor que Déu està al vostre costat. Mai no us abandona! No perdem mai l'esperança! No permetem mai que mori en els nostres cors!" (24.07.2013). Són molt d’admirar els nostres germans de Terra Santa perquè no perden l'esperança. Hauríem de comprometre’ns, a través de la pregària, els pelegrinatges sostinguts i la solidaritat real, a ajudar a mantenir viva aquesta esperança.

Quant que devem als consagrats a Déu!

"Pare nostre. La vida consagrada presència de l'amor de Déu" és el lema de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada que ahir dia 2 celebràvem, unida a la festa de la Presentació del Senyor. És una Jornada que, segons St. Joan Pau II que la va instituir el 1997, ha de cercar una triple finalitat: 1.- En primer lloc viure un especial agraïment al nostre Pare celestial pels grans carismes que aporten els germans consagrats a Déu, que són més que els Ordes religiosos, i que enriqueixen tot el Poble de Déu. Així parlem també d’Instituts de Vida consagrada i de Societats de Vida apostòlica. 2.- En segon lloc promou el coneixement i l’estimació del que representa la vida consagrada que, «imita més de prop i fa present contínuament en l'Església [LG 44], per impuls de l'Esperit Sant, la forma de vida que Jesús, suprem consagrat i missioner del Pare per al seu Regne, va abraçar i va proposar als deixebles que el seguien» (Vita Consecrata 22). Una especial consagració que està al servei de la consagració baptismal de tots els fidels. 3.- I en tercer lloc és una invitació a tots els consagrats a unir-se i celebrar, a donar gràcies a Déu per la seva vocació, i a renovar el compromís de la seva entrega total a Déu.

El Papa Francesc, que fou religiós jesuïta, s’ha referit a la vida consagrada com “un regal de Déu”. I recorda que les persones consagrades són un signe de Déu en diferents entorns, són llevat per al creixement d'una societat més justa i fraterna, i una profecia de compartició amb els joves i els pobres. Així entesa i viscuda, ens apareix la veritat que cada consagrat és un regal per al Poble de Déu. Necessitem aquests testimonis, que enforteixin i renovin el compromís de difondre l'Evangeli, de l'educació cristiana, la caritat cap als més necessitats, l'oració contemplativa, el compromís de formació humana i espiritual dels joves, les famílies; el compromís amb la justícia i la pau.

Enguany ens fixem que la vida consagrada és presència de l'amor de Déu. Cada consagrat, amb la seva vida i testimoniatge, ens anuncia que Déu Pare és un Déu que estima amb entranyes de misericòrdia. Aquesta consagració s'experimenta particularment en els religiosos, els monjos i els laics consagrats, que amb la professió de vots completa i exclusiva a Déu, viuen totalment consagrats a Déu, porten la llum de Crist allà on més denses són les tenebres i difonen l'esperança en els cors desanimats. Ells poden dir com Jesús: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra» (Jo 4,34).

Agraïm les persones consagrades que al Bisbat d’Urgell aporten la seva particular consagració. Són com una paràbola del que Déu ens estima i de com ens estima. Preguem perquè no minvin les vocacions a viure fraternalment els seus vots: amb pobresa, castedat i obediència; amb carismes de dedicació a l’oració i al treball, a l’hospitalitat, perquè puguem trobar el silenci i la presència de Déu enmig del món; sigui amb serveis educatius, als malalts, als pobres; sigui als joves i ancians; sigui treballant per l’evangelització en general. L'Església i el món necessiten aquest testimoniatge de l'amor i la misericòrdia de Déu. Hem de pregar perquè molts joves responguin "sí" al Senyor, que crida a consagrar-se totalment a Ell, en un amor desinteressat als germans.

Defensar els drets i les capacitats de la gent gran

El proper dissabte dia 2 quan celebrarem la festa de la Presentació del Senyor, i amb les candeles recordarem que som deixebles de Crist, la Llum del món, donarem gràcies pels qui han consagrat la seva vida a Déu (Dia de la Vida consagrada), i pel paper que a l’Evangeli s’atorga a Simeó i Anna, profetes de la Llum i la Joia de Jesús, ofert en el Temple. Serà també la festa dels patrons del Moviment de gent gran “Vida creixent”, i una crida a mirar amb amor i valorar la gent gran de les nostres comunitats. També l’ONU va determinar un dia internacional de la gent gran (1er. d’octubre), per encoratjar els governs a introduir i desenvolupar en les legislacions i els programes nacionals, els principis a favor de les persones d'edat, amb reconeixement dels seus drets: atencions, salut i seguretat social, discriminacions que pateixen, o maltractaments i possibilitats d’ocupació i d’aportacions socials.

Els ancians, amb la seva saviesa i experiència, tenen la capacitat de seguir contribuint al desenvolupament de la societat, però lamentablement molts d'ells són marginats amb polítiques i prejudicis que els deixen a mercè de la dependència, la pobresa i l'aïllament social. A mesura que la població anciana creix ràpidament al món, la seva atenció és cada vegada més crítica. Això exigeix l'elaboració urgent de mesures concretes i pràctiques que garanteixin la protecció dels seus drets humans i que responguin a les seves necessitats.

Segons recents informes sobre població mundial elaborats per l'ONU (2017), es preveu que les persones amb més de 60 anys fregaran els 1.000 milions i representaran el 13% de la població total. El Papa Francesc adverteix que si bé gràcies al progrés de la medicina, l'esperança de vida ha augmentat, la societat no s'ha expandit a la vida, ja que no s'ha organitzat prou com per deixar espai a la gent gran, amb el respecte degut i la consideració pràctica de la seva fragilitat i dignitat. Cal tenir en compte que els ancians són desproporcionadament susceptibles a la pobresa, la mala salut, la discapacitat, l'aïllament social, la violència i l'abandonament, que són factors que atempten contra la seva dignitat humana. I també amb massa freqüència veiem la gent gran exclosa de la participació activa en la societat i el desenvolupament, tot i la saviesa de vida que han acumulat durant els anys d’existència, com sempre subratlla el Papa Francesc.

Tampoc no podem oblidar ni deixar d’agrair-los que ells, en el passat, van estar activament en el centre de les nostres famílies i comunitats. Pensem en tants sacerdots grans, religiosos i religioses, padrins de les famílies, “experts” en humanitat, en educació, en oficis i en valors, ja que són ells qui han transmès i han mantingut la flama de la fe i de l’esperança en nosaltres i en el nostre poble. No podem caure en la temptació de tornar-nos una societat programada per a l'eficiència, que descarta els ancians. Ells mantenen la seva dignitat humana i aquesta no disminueix perquè minvin les seves capacitats econòmiques o físiques, o perquè pateixin discapacitats o deteriorament cognitiu, o estiguin en el seu major moment de necessitat. Sempre seran fills i filles de Déu. I com Simeó i Anna, encerten quan ens indiquen la presència de la Llum enmig de nosaltres. Estimem-los i fem-los notar que els agraïm tot el que ens han donat, de la millor manera que van saber i poder.