Regina coeli, laetare, alleluia

Propera la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya i de totes les Diòcesis catalanes, és bo que li donem a la Verge Maria el lloc central que ocupa sempre en la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Ella es mantingué ferma al peu de la Creu de Jesús, l’acompanyava adolorida, silenciosa i envoltada de soledat (així l’anomena el poble cristià), però plena de fe i d’esperança, font de llum i de vida, perquè va creure i va estimar de forma única. Ella va rebre dels llavis del mateix Jesús el gran do de ser Mare de l’Església i Mare de tota la humanitat: “Aquí tens el teu fill”. I nosaltres la rebem a casa nostra, l’estimem, la venerem i l’omplim de reconeixença agraïda. Gràcies per ser la nostra Mare amorosa: “Aquí tens la teva Mare!” ens va dir Jesús a tots. La Pasqua va portar l’esclat de joia dels deixebles i el seu enviament per a la missió, i Maria els acompanyà, els reuní per pregar amb ells i esperà, amb ells, el do de l’Esperit Sant a la Pentecosta, que corroborava la seva missió apostòlica. Maria continua acompanyant i ajudant el poble cristià en totes les seves necessitats.

Durant el temps pasqual, l'Església venera i felicita la Santíssima Verge Maria pregant una oració molt antiga, el Regina Coeli que és la pregària cristiana de l'Església catòlica en honor de la Verge Maria en el temps del goig pasqual, sempre unida a l’”al·leluia” de la resurrecció. Felicitem Maria per la resurrecció del seu Fill Jesucrist, que a Ella li devia comportar una alegria immensa. L'himne és ben popular: "Regina coeli, laetare, alleluia. Quia quem meruisti portare, alleluia. Resurrexit, sicut dixit, alleluia. Ora pro nobis Deum, al·leluia”. "Reina del cel alegreu-vos; al·leluia. Perquè Aquell que meresquéreu portar; al·leluia. Ha ressuscitat tal com va dir; al·leluia. Pregueu Déu per nosaltres; al·leluia!”.

Regina Coeli són les paraules llatines amb què comença l'himne pasqual que substitueix el rés de l'Àngelus durant el temps litúrgic de Pasqua. Així ho va establir el Papa Benet XIV en 1742. Tot i que no es coneix l'autor d’aquest breu i bellíssim himne, ja es cantava al segle XII i els framenors franciscans el resaven després de l'ofici de Completes, ja a la primera meitat del segle XIII. Fou segurament per la difusió de l’espiritualitat franciscana que es va popularitzar i es va expandir arreu. Si bé aquesta oració és d'autor desconegut, la tradició l’atribueix al Papa St. Gregori el Gran (540-604), el qual hauria escoltat els tres primers versos cantats pels àngels, mentre caminava descalç un matí, en una processó a Roma, i als quals ell va afegir la quarta línia.

Resem i cantem el Regina Coeli amb fe i devoció. Portem-li a la nostra Mare i Patrona, que des de Montserrat vetlla pel poble de Catalunya, tots els anhels i les necessitats del nostre país, perquè en les eleccions a les Corts de l’Estat surtin elegits aquells que millor i més encertadament treballin per la pau i la reconciliació, pel diàleg entre tots els pobles que formem l’Estat, cridats a estimar-nos i a col·laborar solidàriament. I que els elegits aquest diumenge actuïn amb responsabilitat en la línia d’aconseguir una economia social que posi interès preferent pels qui menys recursos tenen, i es preocupin de la família, del suport i respecte a la vida, de la joventut, dels aturats, dels emigrants, i dels més vulnerables. ¡La Mare de Déu ens ajudarà, com sempre ha fet al llarg de la nostra història mil·lenària!

Alegrem-nos que avui és Pasqua!

Avui és Pasqua!
 
Que ressonin amb força les paraules recents de Papa Francesc
als joves i a tots:
“Crist viu, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d'aquest món...
Ell viu i et vol viu! Ell està en tu, Ell està amb tu i mai no se'n va.
Per més que te n'allunyis, allà hi ha el Ressuscitat,
cridant-te i esperant-te per tornar a començar.
Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies,
les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà
per retornar-te la força i l'esperança.”
 

Avui és Pasqua i el món s’omple d’esperança!
La seva llum gloriosa ho envaeix tot, ho omple i transforma tot.
La tenebra, el pecat i la mort han estat vençuts.
Gràcies, Senyor, per la vostra santa Resurrecció.
Gràcies per obrir-nos el cel a tota la humanitat,
per fer triomfar l’amor sacrificat, que tot ho transforma,
per haver enviat l’Església, comunitat de germans,
i per haver fet renéixer la Creació sencera.
 

Avui és Pasqua i la mort ha estat vençuda!
Pel l’amor crucificat del Senyor, tot el món ha renascut, 
amb una vida i una pau noves.
El pecat i la culpa ja no tenen l’última paraula,
perquè la seva misericòrdia és més forta, i tot ho guareix i salva.
Crist ho ha pagat tot per a tots!
Estimar és imitar-lo i donar la vida pels germans.
Que Ell obri els nostres cors a l’amor compromès i servicial, 
semblant al seu, que posa els pobres en el centre de tot.
 

Envieu-nos el vostre Esperit Sant, Senyor,
que ens transformi en temples d’amor ardent
i ens faci viure en l’alegria i el consol de ser amics vostres.
Gràcies perquè ens heu cridat a ser
testimonis de la vida nova de la Resurrecció.
 

Santa i Joiosa Pasqua a tots!

Les paraules lluminoses de Jesús a la Passió

Entrem amb decisió a la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams, aclamant el Crist Rei, el nostre únic Senyor, que venç el mal i que ens atreu a seguir-lo, vivint com Ell, i, sobretot, estimant com Ell. Aquest és diumenge de palmes i llorers, sí, perquè Crist no fracassà sinó que vencé en el seu martiri de crucifixió. Però el que convé és que escoltem i gravem amb atenció el relat de la seva Passió, les seves paraules plenes de llum, perquè així i fins aquest extrem ens ha estimat Déu!

A la creu, Jesús pregava amb les paraules del salm 21, «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» i recollia en el seu cor, tots els abandonaments, les traïcions, els fracassos, els patiments de la humanitat... i els feia pujar al seu Pare, reclamant ajuda i pietat. En aquest clam del Crucificat, Déu va obrir a Chiara Lubich, iniciadora del moviment dels focolars, un accés especialment intens al seu misteri. En l’abisme del patiment del Déu fet home s’il·luminen i prenen sentit tot els sofriments humans. Reben llum de part de Crist. I la unió profunda del Pare amb el Fill en l’Esperit Sant, que es revela i es dóna precisament en aquell crit, esdevé el model de la unitat entre els homes. Penetrant en aquesta nafra interior de Jesús, Chiara començà un camí espiritual del qual nasqué el Moviment dels Focolars, una nova realitat eclesial que es difon i es consolida, arreu del món, durant el segle xx. És la proposta de viure sempre l’amor a Jesús Abandonat. I des d’aquest amor, estimar tothom.

Al llarg d’aquesta setmana estem cridats a guardar i meditar les paraules de Jesús a la Passió segons Sant Lluc, que proclamem aquest diumenge de Rams o de Passió. Jesús a Getsemaní recomana als seus apòstols: «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació». I després un xic lluny, pogueren escoltar la seva oració al seu Pare, Abbà: «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra». Vetllem per no caure en la temptació d’abandonar Déu i viure com si no existís. Al contrari, cerquem sempre el que Déu vol, el que li plau, el que Ell faria.

També escoltem el que diu mirant els qui el mataven: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». Perdona i excusa. Perdona i oblida. Perdona i guareix. Perdona i anima a tirar endavant... Quanta grandesa en l’amor de Jesús! «El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor».

I al lladre penedit, que inspirant-se en la pregària dels jueus (recorda Israel...) gosa dir-li: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». I Jesús li respon: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís». Què de més gran podia esperar? Compartia el suplici del Senyor, i compartiria –Ell i només Ell li ho podia assegurar- el seu Regne de felicitat i de pau.

Finalment en el que més insisteix la Passió segons St. Lluc és que Jesús mor, pregant amb el salm, i abandonant-se al seu Pare, Abbà: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». Confiança, paraula clau davant el misteri de la nostra existència, davant l’enigma de la mort, davant l’interrogant sobre el sentit de tot el que ara ens toca de sofrir i de viure. Si confiem en Ell, també ressuscitarem amb Ell. A tots us desitjo bons dies de celebracions de la Setmana Santa!

Santuaris: llocs d’acolliment, pregària i misericòrdia

La celebració a Canillo i Meritxell (Andorra) de la 40ª Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes Balears, m’ha portat a reflexionar, ja propera la Setmana Santa, en el valor dels Santuaris en la nostra vida de fe, i especialment com a llocs on podem experimentar la misericòrdia de Déu envers nosaltres, tan febles i pecadors, tan necessitats de l’ajuda celestial. Tinguem presents els grans santuaris del món i la seva atracció: Montserrat, Lourdes, el Pilar, Fàtima, Częstochowa, Guadalupe, Aparecida... i els santuaris de la Diòcesi: Núria, patrona del Bisbat; Meritxell, patrona d’Andorra; el Sant Crist de Balaguer. I els més locals, també molt estimats i visitats: La M. Déu del Remei, al Castell del Remei (Plana d’Urgell); Mijaran, a la Vall d’Aran; les Sogues (Bellvís); Socors (Agramunt); Claustre (Guissona); Arboló (Pallars Sobirà), Valldeflors, Refet, Salgar, Talló i tants d’altres. Són petits oasis, on hi trobem la pau de Déu.

El Papa Francesc en un Discurs recent (29.11.2018) adreçat als participants del Ier. Encontre Internacional de Rectors i Treballadors dels Santuaris, ha subratllat com els santuaris són un lloc privilegiat d’acolliment, de pregària i de misericòrdia. Són molts els que van al Santuari “perquè necessiten rebre una gràcia, i després tornen per agrair d’haver-la experimentada, sovint per haver rebut fortalesa i pau en la prova. Aquesta oració fa que els santuaris siguin llocs fecunds, on la pietat del poble sigui sempre alimentada i creixi en el coneixement de l'amor de Déu".

Són importants els Santuaris en el món contemporani perquè són un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, i moltes persones s’hi atansen per viure la seva fe i la seva devoció, però també per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i bellesa inspirada en la fe. El santuari llença preguntes fonamentals, i dóna respostes. Els Santuaris, especialment els dedicats a Jesucrist i a la Mare de Déu, així com també els dedicats als Sants, són una font d’aigua viva on tots ens hi podem acostar per trobar consell espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida.

El Papa Francesc va recordar que un Santuari, és un lloc privilegiat de la misericòrdia. Acollim aquest missatge en la nostra Quaresma i Setmana Santa. Visitem-ne algun i obrim-nos a la misericòrdia que el Pare celestial ens vol donar. Diu el Papa que “ningú en els nostres Santuaris no s’ha de sentir com un estrany, especialment quan hi va amb el pes del seu pecat, per això, el Santuari és un lloc privilegiat per experimentar la misericòrdia que no coneix límits. De fet, quan la misericòrdia és viscuda, esdevé una forma d'evangelització real, perquè transforma els que reben la misericòrdia, en testimonis de la misericòrdia”. I recomana celebrar-hi el sagrament de la Reconciliació, i que els fidels hi puguin trobar “sacerdots ben formats, sants, compassius, capaços de fer tastar la veritable trobada amb el Senyor que perdona. Testimonis fidels de l'amor del Pare que s'acosta a tots i surt al seu encontre, feliç d'haver trobat els que s'havien perdut”. I llocs on s’ajudi a viure les obres de misericòrdia perquè en els santuaris, la generositat i la caritat es realitzen de manera natural i espontània com a actes d'obediència i amor al Senyor Jesús i la Mare de Déu".