Consagrem-nos al Sagrat Cor de Jesús (i 2)

Per continuar amb les meves reflexions sobre el valor de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, us resumeixo el que un sacerdot amic Mn. Josep M. Alsina escriu sobre les seves 10 raons per les quals el Cor de Crist crida avui més que mai al cor de els joves, i jo ho aplico a la fe i a l'amor de tots.

1.- Dir "Cor de Jesús" és anar al centre del missatge cristià. Atraurem al seguiment de Jesús quan en el nostre anunci anem al centre de la fe: Jesucrist i l'amor que ens té a tota la humanitat.

2.- El "Cor de Jesús és el símbol per excel·lència de la Misericòrdia divina", diu el Papa Francesc. Joves i adults avui dia entrem en contacte amb la realitat a través de símbols i imatges, més que amb idees. Si presentem Jesús des del seu Cor mostrarem visualment el que és Déu: Amor i Misericòrdia.

3.- Tots ens sentim a gust amb qui ens escolta i comprèn. La llaga del Cor de Jesús significa tot el que ens fa patir. Si ens posem davant d'aquest Cor llagat, ens sabrem compresos i escoltats per Algú que coneix els nostres sofriments i els acull amb interès i afecte.

4.- La imatge del Cor de Jesús porta unes flames, que són signe d'un amor que no es consumeix. Tots busquem amistats que no fallin. L'Amor de Jesús sempre hi serà, esperant-nos, i això ens obre les portes a l'esperança.

5.- La creu pot semblar un signe poc atraient. Quan descobrim que és signe d'amor, que es dóna totalment, fins a lliurar-se per l'amic, llavors atrau. I acaba agradant portar-la penjada en una cadena. El Cor de Jesús estima des de la Creu que significa aquest amor que dóna la vida.

6.- Si se'ns exigeix, ho donem tot, quan el que s'exigeix ​​val la pena. El Cor de Jesús és signe d'un amor que exigeix ​​de qui el mira, deixar-se estimar. El qui se sap interpel·lat per un amor que demana amor, comença a canviar la seva vida. Aquest amor és el del Cor de Jesús.

7.- Valorar les persones pel que tenen físicament, materialment o intel·lectualment, a la llarga no "omple" i quan fallen, s'origina tristesa i depressió. El Cor de Jesús es presenta com un crit al nostre cor: "Tu vals el que ets, perquè ets estimat!". Quan això es descobreix, un s'obre a l'esperança.

8.- Quan ens aturem davant el Cor de Jesús, davant la seva mirada d'amor, sabem que podrem esperar contra tota esperança. Qui se sap estimat no té por al futur i ho enfronta tot amb il·lusió i entrega. Sap tornar a començar.

9.- Podria semblar que referir-se al Cor de Jesús porta a una espiritualitat intimista i desentesa dels problemes dels altres. Qui descobreix el significat del Cor de Jesús aprèn a veure en els altres, especialment en els més pobres i necessitats, la imatge d'aquest Cor que demana amor i que el dóna sense mesura quan és estimat.

10.- El Cor de Jesús ens parla de vida, perquè només un Cor que està viu pot interpel·lar a qui es detura davant d'Ell per contemplar-lo. Si ens deixem seduir per l'Amor del Cor de Jesús estarem plens de vida i sabrem transmetre-la als altres, lliurant-la.

Estimem, doncs, sense por ni regatejos, des del Cor de Jesús, i preguem amb senzillesa: "Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!”.

Consagrem-nos al Sagrat Cor de Jesús (1)

Aquest diumenge dia 30 de juny, en finalitzar el mes del Sagrat Cor, al Cerro de los Ángeles (Diòcesi de Getafe, Madrid) serà renovada la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús que fou feta fa cent anys pel rei Alfons XIII. Més que consagrar un país en abstracte, ara es tracta de consagrar les persones, de consagrar-nos cadascun de nosaltres i les nostres famílies, oferir-nos, perquè Aquell que va venir al món a estimar trobi, en nosaltres, cors que li corresponguin, que l’estimin i el facin estimar.

Estimem aquesta devoció major de l’Església al Sagrat Cor de Jesús, que no passarà mai, perquè s’endinsa en l’amor misericordiós i sacrificat de Jesús per tota la humanitat. Fa bé estimar el Sagrat Cor de Jesús i ser-li devots. Pregar dient la jaculatòria “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!”, o simplement “Jesús, en Vós confio!”. Així es prolonga en nosaltres la vida nova de la Pasqua, ens ajuda a oferir-nos del tot a l’amor de Crist, i ens allibera d’imatges de Déu encarcarades, judiciàries o justicieres. La devoció al Sagrat Cor precisament remarca la gran humanitat del Senyor, la seva misericòrdia i preferència pels petits i senzills, pels cansats i afeixugats, pels pecadors, pels pobres, perquè Ell és “benèvol i humil de cor” (Mt 11,29) i dóna la vida a la Creu pels qui estima.

Quan era rector jove al Poblenou de Barcelona, el 1985, vaig redactar aquesta oració perquè pogués ajudar a renovar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Aquesta és la meva Oració al Sagrat Cor de Jesús:

 
“Senyor Jesucrist, Redemptor del món,
Amic dels senzills i dels pecadors,
que us heu deixat traspassar el vostre Cor Sagrat a la Creu,
per salvar-nos del pecat i donar-nos l’abundància de la vida divina.
Mireu compassiu la nostra feblesa, i tingueu-ne pietat.
Allibereu-nos del pecat i del mal,
i conduïu-nos a l’autèntica pau
que es troba per la conversió i l’acolliment de la vostra Paraula.
Vós que ens inviteu a seguir-vos i a estimar-vos com a deixebles,
perquè així trobarem el repòs i la felicitat que tant desitgem,
no ens deixeu mai de la vostra mà poderosa,
i sosteniu-nos bondadós en tots els nostres camins.
Avui us consagrem humilment les nostres vides i les nostres llars,
perquè volem viure sempre amb la confiança posada només en Vós,
que sou l’Amor infinit,
i perquè us volem servir de tot cor a Vós
i als nostres germans per amor a Vós.
Feu, Senyor, que tots puguem trobar en Vós
l’Amic veritable i el Mestre bondadós i humil,
i que en el vostre Cor Sagrat
hi aprenguem l’amor generós i sacrificat envers tothom.
Amén.”

Aprendre a fer vacances

Aquests dies hem iniciat l’estiu i acabem el curs de les activitats més habituals durant l’any. El dia és més llarg, la natura està bellíssima, tot sembla que ens reclama quin descans podrem fer, o quins canvis d’activitats, què farem a les vacances (si en tenim!) o com repartirem els dies, què podran fer els més joves i els més petits de la família, com atendrem les persones grans... Fem projectes i tenim il·lusions. I això és bo. Però cal aprendre a fer vacances.

Final de curs és moment oportú per a donar gràcies pel que hem viscut al llarg d’aquests mesos, per descobrir-hi la mà de Déu que ens ha anat acompanyant en el pelegrinatge de la vida. I és bo trobar algun moment per a revisar com hem actuat i com hem preparat les coses, com hem sabut aprofitar les experiències i els moments bons de la vida viscuda, que ja no tornaran. Sempre hi ha coses que no faríem de la mateixa manera, equivocacions i fins pecats que hem d’esmenar, demanar perdó i fer els canvis o millores que entenem que cal fer. I sobretot ens convé millorar en allò que sigui important per a nosaltres, quasi sempre una més gran i confiada relació amb el Senyor, així com una més intensa vida de família i de comunitat, de les relacions al treball, al poble o ciutat, la solidaritat amb els altres i la cura de les coses que considerem importants per a nosaltres, més enllà de la salut i la diversió.

En bastants llocs del nostre Bisbat, aquests propers mesos acollirem molts antics veïns i feligresos dels pobles, que retornaran per vacances o, sobretot, acollirem molts turistes que hi vénen a gaudir de les nostres muntanyes, de les tradicions i de la bellesa del nostre art i de les esglésies, sobretot. Igualment molts vindran per a uns dies de colònies, campaments o activitats de lleure en grups o en família. Tindrem noves oportunitats de viure el que el Papa Francesc anomena “la cultura de l’encontre”, en lloc de la cultura del “descartar”, no avaluant les persones pel seu èxit o en funció del poder que aconsegueixen o del que tenen, sinó pel que val cadascú als ulls de Déu. I això ens porta a la solidaritat i a l’amor. Aquest estiu, i tot l’any, siguem a tot arreu imatges coherents i testimonis de Crist, que estima i dóna la seva vida per les ovelles, i tinguem sempre l’anhel d’estimar com estima el Sagrat Cor de Jesús.

Bon estiu a tots! Que sigui temps aprofitat. Per a descansar i per a servir. Per a viure més en família i obrir-nos a gent nova. Per a reflexionar, llegir, pregar més descansadament i repassar les activitats que hem viscut i que viurem a la tardor. Cal trobar temps per a cada membre de la família i regalar temps als amics. Temps per a l’esport, el passeig i el contacte amb la natura. Recordem, però, que “El guardià d’Israel mai no s'adorm, sempre vigila. El Senyor et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix. El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos, ara i per tots els segles”, diu el salmista (Sl 121,4-8). D’alguna manera, “no hi ha vacances” de ser cristià, de ser persona autèntica. Sempre cal vetllar, estar “sempre a punt”, com diuen els escoltes. Sense angoixa per tot el que sempre resta per fer, però aprenent a descansar. El Senyor ho feia amb els apòstols, i els ensenyava a pregar i a estar més llargament amb el Pare del cel. Bon final de curs i bons dies de descans o almenys de canvi en les dedicacions!

Déu Trinitat habita en nosaltres

Al sermó de comiat al Cenacle, Jesús ens prometia: “Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell” (Jo 14,23). Un “vindrem” misteriós que l’Església sempre ha interpretat com la vinguda de la Trinitat Santa a habitar en el cor dels creients. En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat i estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament Sta. Caterina de Siena, patrona d’Europa: “Trinitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar.

Déu estima i ens estima. Aquesta gran veritat és d’aquelles que ens transformen, que ens fan millors. Perquè penetren l’enteniment, se’ns hi fan del tot evidents. I penetren la nostra acció, i la van perfeccionant cap a una acció tota d’amor, lliure d’egoismes. I com més pur és l’amor, sense egoismes ni interessos, més gran es fa, i més perfecte.

El Sant Pare Francesc comenta sobre la festa de la Santíssima Trinitat que avui celebrem, que “Déu no vol tant revelar-nos que Ell existeix, sinó més aviat que és el 'Déu amb nosaltres', proper a nosaltres, que ens estima, que camina amb nosaltres, que està interessat en la nostra història personal i que té cura de cadascun de nosaltres, començant pels més petits i necessitats” (27.5.2018). El misteri de la glòria de Déu s’il·lumina i es fa visible en el Crist, veritable Déu i veritable home. Ell és l’únic que ens revela l’autèntic amor diví. Se’n parla molt de l’amor, però potser n’hem perdut l’originalitat. I és tan important aprendre a estimar, aprendre a saber què és l’amor autèntic, el que prové de Déu, el que l’Esperit Sant recrea constantment en nosaltres...!
  • Amor és l’estimació que Déu ens té i que fa feliç.
  • Amor és donar la vida per aquells que estimem.
  • Amor és gratuïtat i senzillesa.
  • Amor és buidar-se d’un mateix, per esperar-ho tot de Déu.
  • Amor és acudir amb diligència al servei de l’altre que ens necessita.
  • Amor és sofrir amb el sofriment de l’altre.
  • Amor és perdre per recobrar-ho al cent per u.
  • Amor és viure sense passar comptes del que un va fent i donant.
  • Amor és perdó de l’enemic.
  • Amor és compromís d’acció per la justícia i opció pels pobres.
  • Amor és el que fa que ens assemblem a Déu.
  • Amor –i només l’amor- és l’eternitat ja dintre nostre!
Avui festa de la Trinitat Santíssima, astorem-nos perquè Déu s’ha fet humà, feble, humil en Crist. “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4,16). Si confessem que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, ho fem perquè així ens ho ha revelat Jesucrist i li fem confiança. Deixem-nos guiar per l’amor i serem conduïts a l’autèntica veritat. Deixem que la pregària vagi afaiçonant la nostra vida, i sense saber com s’ha realitzat, ens trobarem, feliços i alegres, vivint en la presència de Déu, “ja que en Ell vivim, ens movem i som” (Ac 17,28).