Quaresma i família

Hem celebrat la Setmana de la Família, dies de pregària, reflexió i acció envers les famílies, proposada per les Delegacions diocesanes de família i vida de Catalunya. El lema era molt ampli: “La família: bressol i referent de la nova humanitat”. Ja diumenge passat se’n parlava en el nostre Full però avui, primer diumenge de Quaresma -temps de millora, camí de la Pasqua-, us proposo la conversió en les nostres relacions familiars, perquè  l’amor de caritat sigui sincer i fort: “La caritat cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8). Examinem les relacions amb les nostres famílies i de retruc amb tots els qui ens envolten. Us ofereixo com un “decàleg” per millorar les relacions dins les famílies, que alhora són ajuda per a la millora de les relacions amb els qui ens envolten.
  1. Accepta't tal com ets i valora aquesta família que tens, sense anar-te apuntant totes les ofenses i incomprensions que t’hagin pogut fer els qui t’envolten, ans al contrari, recorda’t de tot el que t’han ajudat i t’han donat.
  2. Considera que has rebut, amb tota probabilitat, més del que necessites. No envegis ningú, fes un esforç per veure en positiu els actes de l’altre, el que deu patir ell amb els seus defectes, el que deu voler millorar.
  3. Accepta els altres tal com són i escolta les seves raons, començant pels més propers: la teva família, els amics, els companys, els veïns. Des de l’acollida, podran créixer en allò que encara els manca.
  4. Aprèn a dir i a sentir dir que els altres fan bé les coses i digue’ls-ho tu també amb veu alta, sense ressentiments ni temors, estant-ne content. Alegra’t del que els altres són i tenen, del que els surt bé. Destaca-ho de tant en tant.
  5. No et comparis mai amb els altres, perquè això condueix a l'orgull o a la desesperació, que mai no et faran feliç. Cadascú és un fill davant de Déu. I som germans. El que és de l’altre, especialment a la família, d’alguna manera també és meu, i ens enriqueix a tots.
  6. Viu en la veritat, sense por de dir "sí" al que està bé, i "no" al que està malament, sense haver de quedar sempre bé segons l’altre, ni dir-li el que vol sentir. Però sempre amb paciència, amb ganes que créixer, mai per aixafar-lo o sortir jo airós, amb la raó triomfant.
  7. Resol els problemes i els conflictes amb el diàleg i mai no guardis rancor. El rancor et tancarà en la tristesa. Dialogar comença per escoltar. ¿Trobem temps per escoltar-nos, per regalar-nos moments d’estar junts, per comprendre les raons i dificultats de l’altre, encara que creiem que ja ho sabem?
  8. Comença a dialogar sobre el que us uneix i, només després, ocupa't del que us separa, en la parella, amb els fills, amb els avis... Sempre són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen. I trobem coses a fer en comú, junts, amb aportacions de cadascun dels membres de la família. No ho facis tot tu sol. Deixa’t ajudar. No tinguis por a mostrar les teves febleses.
  9. En els conflictes o discussions, després dóna tu el primer pas, sense esperar que el doni l'altre, i fes-ho aviat. Que no es pongui el sol sense que hàgiu fet les paus, sense l'abraçada de la reconciliació, encara que només sigui un silenci de perdó.
  10. Tingues per segur i per cert que perdonar i estimar és sempre, sempre, més important que no pas tenir raó, o mantenir un distanciament, que ens acabarà fent mal a tots. I amb el temps, la veritat sorgirà, la comprensió renaixerà. Santa Quaresma!