#Panamà2019

“Heus aquí la serventa del Senyor; que es faci en mi segons la vostra Paraula”. Fou aquest el lema de la Jornada Mundial de la Joventut 2019 (JMJ) #Panamà2019, convocada pel Papa Francesc i celebrada a Panamà el passat mes de gener. Quasi 600.000 joves vinguts sobretot de Panamà i d’Amèrica Central, d’Amèrica del Sud i d’arreu del món van omplir durant una setmana els carrers de joia i d’esperança. La Verge Maria, amb la seva disponibilitat a Déu i el seu servei a tots els homes, amb el seu “sí” que féu possible l’Encarnació de Jesucrist, fou el centre de la JMJ. Per això les catequesis preparatòries i sobretot les del Papa Francesc s’hi van referir en molts moments. Jo en vaig predicar dues en un ambient d’escolta fantàstic sobre aquests dos aspectes del sí a Déu de Maria i del compromís de servei, que ha de produir la JMJ.

Ha estat una veritable gràcia poder-hi participar en nom de la Comissió episcopal que té cura de la pastoral vocacional, i comprovar com anima la joventut fer experiència d’encontre, de compartició, de solidaritat i d’amistat entre aquells que viuen una mateixa fe, o que cerquen trobar respostes als seus interrogants generacionals més decisius. I de retruc, els adults, els bisbes, sacerdots i consagrats, reprenem ànims i alegria pel Regne de Déu que ja és enmig de nosaltres. En tornar a casa, l’acció de gràcies és el que més s’escau, sense oblidar els dies de comunió amb el Papa i amb els altres joves d’arreu del món i les famílies i parròquies que tant generosament ens van obrir els seus braços i les seves llars. La música i l’alegria caribenya han calat en nosaltres. Les dificultats per preparar el viatge, la calor, les penalitats que molts havien de patir, no comptaven. Érem allà amb una experiència eclesial molt única, de comunió amb Crist, a través de l’encontre amb el successor de Pere i de comunió amb l’Església concreta que fa camí a Centre Amèrica, mostrant que som una Església jove i que està viva. Hem trobat unes comunitats cristianes generoses i valentes, compromeses amb els indígenes, els pobres, i al servei del canvi de condicions per als joves i les persones que necessiten una ajuda. Una Església fidel testimoni de Jesús des de fa tants segles. Era molt present l’exemplaritat de St. Òscar Romero d’El Salvador i l’anhel de canvi de les situacions d’explotació. El Papa ens va animar a confessar la fe, a fiar-nos de Déu com Maria, a superar el cansament que paralitza l’esperança, a rebel·lar-nos contra l’explotació, la criminalitat i els abusos que devoren la vida dels joves, a animar a tenir coratge i confiança per repetir el “sí” de Maria. I ens preguntava a joves i majors: “Què fas tu per generar futur, ganes de futur en els joves d’avui?” tot indicant-nos que “el món serà millor quan siguin més les persones que estiguin disposades i s’animin a gestar el demà i a creure en la força transformadora de l’amor de Déu. Cal que Jesús ens ajudi a estar vius i desperts”. “Els joves no són el futur de Déu, sinó que ja són l’ara de Déu!”. I citant el P. Pedro Arrupe demanava als joves: “Sentiu que teniu una missió i enamoreu-vos-en, que això ho decidirà tot... Sentiu la passió de l’amor. Jesús és amor d’entrega que invita a entregar-se”.

Porto un convenciment de Panamà: Si volem incorporar els joves a les nostres comunitats, és tota l’Església la que s’ha de posar de la seva part, conèixer, estimar, comprendre, i ajudar la realitat dels joves. Ells ho esperen i necessiten. ¿Sabrem ser-los propers?