La participació dels cristians en la política (i 2)

Continuo la reflexió del diumenge dia 5 sobre 10 claus del Papa Francesc per a entendre la política i participar-hi, per si ens ajuda en aquest temps de processos electorals. Per al Papa, el cristià ha d’estar més preocupat per obrir processos esperançadors, guaridors, que no pas per ocupar espais de poder. La mala política alimenta el cansament quan eixampla la corrupció, l’avarícia i la injustícia social. Un mal que es nodreix de la por a la diversitat, el desgast físic i moral, el neguit i la impotència i, en definitiva, l’exclusió dels més vulnerables, menystinguts en la presa de les decisions. En canvi, cal treballar per una primavera de la política i sortir de la insatisfacció. Continuant amb les 5 darreres claus per a entendre la política segons el Papa:

5ª. Els catòlics no hem de voler ser insignificants. A les societats secularitzades, cada cop més el vot catòlic es mostra fragmentat i perd influència. "El problema no és ser pocs, sinó ser insignificants, convertir-se en una sal que ja no té gust d'Evangeli, o en una llum que ja no il·lumina”.

6ª. No ser reclutes dels partits polítics. Es tracta d'entaular un diàleg a l’interior dels grups i partits, per fidelitat a la pròpia fe, és a dir, moguts per l'amor. "Ser catòlic en la política no significa ser un recluta d'algun grup, una organització o partit, sinó viure dins d'una amistat, dins d'una comunitat" (Audiència 3.4.19).

7ª. No als partits polítics catòlics. No són el camí actualment.

8ª. I sí als catòlics en política. Ja que és necessària la presència de catòlics en política. Amb tot, això no implica un 'maquillatge' amb cares noves a les campanyes electorals, sinó mètodes originals per fer política amb un estil crític i constructiu (Audiència 3.4.19). Una política que es converteixi en pràctica del diàleg en nom de la fraternitat humana que abraça tots els homes i dones, els uneix i els fa iguals, lluny de la injustícia d'una economia que mata, del sistema de guany insaciable i de les ideologies que sembren odi, violència i divisió.

9ª. Dones i minories en la política. El Papa Francesc vol més dones en la política i més joves compromesos que visquin implicats en la cosa pública, i que s'obrin espais per als pobres i les minories (indígenes, emigrants, gent del carrer, etc.). En un panorama de democràcies fràgils, el Sant Pare vol alternatives i, en aquest sentit, dóna suport als moviments populars que expressen la vitalitat, la història i les lluites més autèntiques de les comunitats excloses i marginades.

10ª. Pecadors sí, però corruptes no. La corrupció, com en qualsevol sistema mafiós, s'alimenta del silenci dels innocents i, possiblement, això és el que causa major injustícia. La corrupció que busca deixar el poble lluny de les decisions, no es combat amb el silenci: "Cal denunciar els seus mals, comprendre-la, per poder mostrar la voluntat de fer valer la misericòrdia sobre la mesquinesa, la bellesa sobre el no-res". I lluitar per estar al costat de la gent. El mal no vencerà, si els honestos denuncien els seus horrors.

Finalment, no deixar que altres decideixin per nosaltres, sinó implicar-se amb l'esperança i l'entusiasme necessaris perquè hi hagi plenitud a nivell social. D'aquí la visió inclusiva i senzilla del Papa Francesc: treball, sostre i terra, com a drets sagrats als quals tota forma de política hauria d'aspirar. St. Pau ens diu: “no et deixis vèncer pel mal; venç el mal amb el bé” (Rm 12,21).

Prioritats dels bisbes europeus davant les eleccions

El proper diumenge tenim eleccions Municipals (i al Conselh Generau d’Aran) però també elegim els Diputats al Parlament Europeu, o Eurocambra. Permeteu-me que us cridi l’atenció sobre la importància d’aquesta institució europea que renovem cada 5 anys. Decideix com actuarà la Unió Europea (UE) en els propers anys, en relació amb les nostres preocupacions en matèria d’ajut a la família, llibertat religiosa, ocupació, empreses, seguretat, migració i canvi climàtic, entre d’altres. Europa és de tots, i junts hem de prendre les decisions. El Parlament Europeu que s’elegeix és la institució parlamentària que a la Unió Europea representa directament els ciutadans de la Unió i que exerceix la funció legislativa. És un dels legisladors més poderosos del món, compost per 751 diputats (54 d’Espanya) que representen el 2n. electorat democràtic del món (després del Parlament de l'Índia) i el major electorat transnacional.

Aquests són alguns dels reptes i incerteses que els Bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comissió Europea (COMECE) subratllen, i que ens poden ajudar en les votacions de diumenge que ve:
  • Europa necessita redescobrir la seva identitat comuna i protegir els individus, famílies, cultures, i especialment els vulnerables. La UE és un actor de responsabilitat multilateral per a la pau i l’economia del món.
  • La protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible no pot limitar-se a les fronteres de la UE, i els resultats de les eleccions influirà en les decisions que afecten tota la humanitat.
  • La digitalització és una veritable mutació que té un impacte en el futur del treball, la protecció de dades personals, els múltiples usos de la intel·ligència artificial.
  • Esdevé fonamental preservar la centralitat de la persona humana i que puguem recuperar el control de les nostres vides per a un enfocament basat en marcs ètics sòlids.
  • Això implica prendre decisions per tal que l’economia i les finances ens serveixin millor a tots, especialment els més vulnerables.
  • Les regles i pràctiques beneficioses per a la família haurien de desenvolupar-se activament a la UE, acompanyant el desenvolupament humà integral de persones i comunitats.
  • La demografia ha de tornar a situar-se al centre: afecta tant la natalitat com l'envelliment. Tenim avui una manca d’esperança i de perspectives. Els joves europeus han de sentir-se tranquils per poder estar en condicions de formar una família i retornar l'esperança al seu país d'origen a través de projectes comuns i mútuament beneficiosos.
  • El benestar de la família humana es relaciona amb una UE que fomenti una economia social de mercat. Les polítiques per reduir la pobresa haurien de basar-se en la idea que allò que funciona per als menys afortunats funciona per a tothom.
  • Migració, asil i integració: s’espera un esforç renovat per trobar solucions efectives i compartides sobre migració. La migració, l'asil i la lliure circulació de persones no són qüestions aïllades, sinó que es relacionen amb la solidaritat, en una perspectiva centrada en la dignitat de tota persona, amb polítiques econòmiques i demogràfiques efectives.

"Digues Sí al somni de Déu". Pregària per les vocacions

Celebrem en aquest diumenge pasqual del Bon Pastor la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives, enguany amb un lema inspirat en la darrera Jornada Mundial de la Joventut: "Digues Sí al somni de Déu". Per dir sí, cal escoltar la crida, per això, el Papa Francesc es dirigeix ​​als joves per dir-los: “No sigueu sords a la crida del Senyor. Si Ell us crida per aquest camí, no recolliu els rems a la barca; confieu en Ell. No us deixeu encomanar la por, que ens paralitza davant els cims més alts que el Senyor ens proposa. Recordeu sempre que, als qui deixen les xarxes i la barca per seguir el Senyor, Ell els promet l'alegria d'una vida nova, que omple el cor i anima el camí". Des del Baptisme i la Confirmació, tots estem cridats a respondre cada dia amb nova disponibilitat a tot el que el Senyor ens va demanant. I Ell sempre dóna el coratge i les forces per dur-ho a terme.

En aquest lema "Digues Sí al somni de Déu" ressonen les paraules que el mateix Sant Pare va dirigir als joves de tot el món reunits a Panamà: “Dir sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa. I és que la crida del Senyor, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se'ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem, mostrant-nos a l'horitzó un mar més ampli i una pesca sobreabundant”. I insistia: “Déu té un somni amb cada un de nosaltres, amb els seus fills, amb els qui l'estimen i el segueixen”. I a Panamà va convidar els joves, però també a tots, encara que siguem majors, a obrir els cors i escoltar el que Ell ens està volent fer entendre: “Que Panamà avui sigui no només un Canal que uneix mars, sinó també un canal on el somni de Déu segueixi trobant vies per créixer, multiplicar-se i irradiar per tots els racons de la terra”.

Jesús, el Bon Pastor, ha donat la vida per les ovelles. Dir "sí" al somni de Déu és seguir-lo i implica oferir-li tota la vida, i oferir-la del tot, per sempre. Diguem-li amb St. Ignasi: “Preneu Senyor i rebeu tota la meva llibertat... tot és vostre!”. Dir "sí" al somni de Déu és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveixi de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne. Els camins són oberts... plantegem-nos-ho, ajudem els infants, adolescents i joves a pensar-hi seriosament. Podem contribuir, amb Déu, a portar la seva salvació al nostre món. Haurem d'estar disposats a assumir riscos per amor. Aquesta és la vocació i aquesta és la resposta de la persona a Déu: dir "sí" al seu somni, al seu projecte d'amor per a nosaltres i per al món. Una vocació que concretem en el sacerdoci, en diferents formes de vida consagrada –religiosos, instituts seculars, verges consagrades, noves formes de vida consagrada i vida contemplativa- i en el lliurament missioner.

Per això hem de demanar a l'Esperit Sant la seva assistència perquè molts escoltin la crida, deixin enrere els temors i converteixin la seva fe en servei; que cerquin la ruta, i es posin en camí. I demanem també a la Verge Maria, Mare nostra, que ens ajudi a trobar en el camí les persones adequades, disposades a orientar i acompanyar la resposta, i que somiïn també amb nosaltres.

La participació dels cristians en la política (1)

En aquests mesos d’abril i maig els ciutadans del nostre bisbat d’Urgell estem cridats a emetre el nostre vot, en moltes eleccions de participació política. Ja hem tingut les eleccions al Consell General o Parlament del Principat d’Andorra (7 d’abril) i a les de Corts Espanyoles diumenge passat (28 d’abril). I aviat, el 26 de maig, tindrem les eleccions municipals als Ajuntaments i al Conselh Generau d’Aran, així com al Parlament Europeu, que sembla lluny però que després té molta importància per a la legislació de les nacions que formem la Unió Europea. Podríem cansar-nos de tants processos electorals, és cert, i abandonar les nostres responsabilitats de ciutadans en una abstenció “indiferent” a les necessitats. La plaga de la indiferència, de què parla el Papa Francesc.

Ben al contrari, us animo a informar-vos bé, a no votar només per emotivitat o atenent a polèmiques cridaneres, sinó després de reflexionar i cercant les persones més valuoses i els programes que millor aportin compromís envers els nostres valors cristians. O si més no, els menys contraposats. Ja sé que no és fàcil, i estem escarmentats. La política actual, segons molts analistes, s’ha fet odiosa perquè viu a cop de tuits o piulades, de populisme, de sentiments, i no deu ser aquest el camí. A Catalunya tot es complica encara més, i sembla que costa canviar el rumb de la confrontació i encaminar-nos cap al diàleg real i la participació de totes les sensibilitats en el bé comú que ens ha d’unir en projectes de justícia, de servei, de solidaritat i de pau social.

Fa poc un article interessant donava les 10 claus del Papa Francesc per a la participació dels cristians en la política. Era d’Ary Waldir Ramos Díaz, corresponsal d’“Aleteia” i antic professor de comunicació a la Univ. Gregoriana de Roma. Aporta 10 claus del Papa per entendre la política i participar-hi:

1. La política també és caritat. Davant d'un món tan ple de violència i egoisme, el Papa convida els joves i a tots a no "tancar-se en petits grups", oblidant que "la vocació laïcal és abans que res la caritat en la família, la caritat social i la caritat política" (Ch.Vivit n.168).

2. Viure la caritat sense buscar la propaganda, ja que la política "és una de les formes més precioses de la caritat", perquè busca el bé comú i il·lumina les "relacions socials, econòmiques i polítiques" (Ev.G. 205), a més de superar el proselitisme i la propaganda.

3. Ser llevat de la política. Es tracta que els catòlics siguin aquest petit "llevat de les benaurances i l'amor fratern" en cada societat i "suscitar transformació, estupor i compassió" (Catedral de Rabat, 31.3.19). "Ser llevat de valors" especialment en l'àmbit de la cultura i de la vida social. I així junts, poder renovar l'entusiasme del poble a través del lliurament en causes desinteressades i que toquin la vida dels membres de la comunitat.

4. Acceptar embrutar-se les mans. "Avui calen profetes d'esperança", que no tinguin "por d’embrutar-se les mans" (23.11.19). Una invitació perquè homes i dones busquin el diàleg en la política, a la manera de Jesús, "amb un amor fervent i desinteressat, sense càlculs i sense límits, respectant la llibertat de les persones". (Continuarà)