Crist Viu, esperança nostra (i 3)

Acabem avui la síntesi-resum de l'Exhortació postsinodal "Viu Crist" del Sant Pare Francesc, de 25 de març de 2019, presentant els dos últims capítols d’aquest bell document.

8.- El capítol vuitè (nn. 248-277) tracta de "la vocació". El fonamental és discernir i descobrir que el que Jesús vol de cada jove és abans de res la seva amistat, l'amistat amb Ell. En el diàleg amb Simó Pere la gran pregunta de Jesús va ser: «M'estimes?» (Jo 21,16), és a dir: ¿Em vols com amic? La missió que rep Pere de cuidar els seus anyells estarà sempre en connexió amb aquest amor gratuït, amb aquest amor d'amistat. El Papa anima els joves a "ser per als altres", vocació entesa en el sentit precís de la crida al servei missioner dels altres. Cridats pel Senyor a participar en la seva obra creadora, aportant al bé comú a partir de les capacitats que rebem.

Després se centra en "l'amor i la família" (nn. 259-267). Els joves senten amb força la vocació a l'amor, i somien trobar la persona adequada amb qui formar una família i construir una vida junts. Sens dubte és una vocació que Déu mateix proposa a través dels sentiments, desitjos i somnis. El Sínode va destacar que la família continua essent el principal punt de referència per als joves. Aprecien l'amor i la cura dels pares, donen importància als vincles familiars i esperen aconseguir al seu torn formar una família. Un altre apartat és el dedicat al treball que defineix i influeix en la identitat i l'autoconcepte d'un adult jove i és lloc fonamental on es desenvolupen amistats i altres realitats. El món del treball és un àmbit on els joves experimenten formes d'exclusió i marginació. La primera i la més greu és l’atur. I acaba tractant sobre les "vocacions a una consagració especial" (nn. 274-277): el sacerdoci i la vida religiosa.

9.- El capítol novè i últim (nn. 278-282) està tot ell dedicat al "discerniment", que per al Papa Francesc és clau perquè els joves no es converteixin en titelles a mercè de les tendències del moment. Tracta de com discernir la vocació, indicant que és una tasca personal que requereix espais de solitud i de silenci. Cal fer-se preguntes com "qui sóc jo?", però el Papa indica la gran pregunta: "Per a qui sóc jo?". Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que fossis també per als altres. I convida els joves a escoltar la crida de l'Amic Jesús. Subratlla que és imprescindible l'escolta i l'acompanyament dels joves. "Escolta" que requereix tres sensibilitats fonamentals: escoltar la persona (indica el valor que té l'altra persona per a nosaltres, més enllà de les seves idees i de les seves eleccions de vida); escolta discernidora (què em diu aquesta persona, què em vol dir, què desitja que jo comprengui); escoltar els impulsos que l'altre experimenta d'anar cap endavant. És l'escolta profunda de "cap a on vol anar veritablement l'altre".

L'Exhortació acaba amb un "últim desig" (n. 299): «Estimats joves, seré feliç veient-vos córrer més ràpid que els lents i temorosos. Correu atrets per aquest Rostre tan estimat, que adorem a la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. L'Esperit Sant us empenyi en aquesta cursa cap endavant. L'Església necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra fe. Ens fan falta! I quan arribeu on nosaltres encara no hem arribat, tingueu paciència per esperar-nos-hi».

Crist Viu, esperança nostra (2)

Continuem la síntesi de l'Exhortació postsinodal "Viu Crist" del Sant Pare Francesc (25 de març de 2019), dirigida als joves i a tot el Poble de Déu.

5.- El capítol cinquè (nn.134-178) titulat "Camins de joventut" presenta la joventut com un temps de somnis i d'eleccions a les quals se sumen les ganes de viure i d'experimentar. El Papa subratlla com per més que un visqui i experimenti no arribarà al fons de la joventut, no coneixerà la veritable plenitud de ser jove, si no troba cada dia el gran amic, si no viu en amistat amb Crist. A continuació, el capítol se centra en el creixement i la maduració dels joves, destacant que créixer és conservar i alimentar les coses més precioses que regala la joventut, però al mateix temps és estar obert a purificar el que no és bo i a rebre nous dons de Déu, que crida a desenvolupar el que un hom val. Anima els joves a seguir les sendes de fraternitat per no caure en la temptació de tancar-se en un mateix, en els propis problemes, sentiments ferits, lamentacions i comoditats. El capítol acaba demanant joves compromesos (nn. 168-174) i els anima a comprometre’s perquè sap que "el teu cor, cor jove, vol construir un món millor". I acaba demanant-los que siguin missioners valents, que donin testimoni de l'Evangeli a tot arreu, amb la seva pròpia vida.

6.- "Joves amb arrels", és el títol del capítol sisè (nn. 179-201). El Papa amb to personal anima el jove "que no t’arrenquin de la terra", demanant-li que no menyspreï ni rebutgi la història, la riquesa espiritual i humana que es va anar transmetent al llarg de les generacions, ignorant tot el que els ha precedit. Per això el document anima els joves a cuidar la seva relació amb la gent gran, advertint del perill de la ruptura entre generacions. Si els joves i els ancians s'obren a l'Esperit, produeixen una combinació meravellosa. Els ancians somien i els joves veuen visions. Com es complementen les dues coses? Els convida a arriscar-se junts, joves i ancians, per poder aprendre els uns dels altres.

7.- El capítol setè (nn. 202-247) està enterament dedicat a "La pastoral dels joves". El Papa afirma amb rotunditat que la pastoral juvenil ha de ser una pastoral sinodal, subratllant com els mateixos joves són agents de la pastoral juvenil. I proposa unes grans línies d'acció en la pastoral dels joves (nn. 209-215): una és la recerca, la convocatòria, la crida que atregui nous joves a l'experiència del Senyor. Una altra és el creixement, el desenvolupament d'un camí de maduració dels que ja han fet aquesta experiència. El Papa destaca que necessitem crear ambients adequats, llocs propis que ells puguin condicionar al seu gust, i on puguin entrar i sortir amb llibertat, llocs que els acullin i on s’hi puguin acostar espontàniament i amb confiança a l’encontre d'altres joves. Dedica un apartat també a parlar de la pastoral de les institucions educatives (nn. 221-223), presentant diferents àmbits per desenvolupar pastorals concretes. Finalment, el capítol acaba reclamant una pastoral popular juvenil, animant al fet que els joves siguin sempre missioners, i acaba destacant que és imprescindible l'acompanyament dels adults (nn. 242-247) ja que els joves necessiten ser respectats en la seva llibertat, però també necessiten ser acompanyats.

Crist Viu, esperança nostra (1)

"Viu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d'aquest món". Així comença l'Exhortació apostòlica posterior al Sínode dels Joves, celebrat del 3 al 28 d'octubre de 2018. Una exhortació que el Sant Pare Francesc dirigeix als Joves i a tot el Poble de Déu, signada al Santuari de Loreto el 25 de març de 2019. No podem deixar-la passar. A tots ens interessa, ens convoca i ens estimula, i per això miraré de resumir-la durant aquest mes d'agost. La trobareu aquí. El Papa afirma que es va deixar inspirar per la riquesa de les reflexions i diàlegs del Sínode, de tal manera que la seva paraula està "carregada de milers de veus de creients de tot el món que van fer arribar les seves opinions al Sínode".

El text consta d'una breu introducció i de nou capítols.

1.- El primer capítol (nn. 5-21 del document) titulat "Què diu la Paraula de Déu sobre els joves?", mostra com les Sagrades Escriptures estan penetrades per l'amor de Déu envers els joves, ja que Déu surt al seu encontre en moltes ocasions, per manifestar-los el seu amor.

2.- El segon capítol (nn. 22-63), "Jesucrist sempre jove", reflexiona sobre el Jesús jove entre els joves i exemple dels joves i dels consagrats al Senyor. Ja el Sínode va dir que la joventut és una etapa original i estimulant de la vida, que el mateix Jesús va viure, santificant-la. La joventut de Jesús (nn. 23-29) pot resultar inspiradora per a tot jove que creix i es prepara per realitzar la seva missió (nn. 30-33). A continuació, es posa l'accent en la joventut de l'Església (nn. 34-42), que és jove quan es deixa renovar i està atenta als signes dels temps. I acaba centrant-se en Maria, la noia de Natzaret, i presenta el testimoni de diversos joves sants (nn. 43-63).

3.- "Vosaltres sou l'ara de Déu" es titula el capítol tercer (nn. 64-110) perquè els joves ja són el present del món, ja que l'enriqueixen amb la seva aportació. Partint d'una actitud "en positiu" sobre la joventut, subratlla que hi ha "moltes joventuts" perquè hi ha una pluralitat de mons juvenils amb circumstàncies molt diverses entre ells. I analitza el que els passa als joves en dos casos concrets: els joves d'un món en crisi i els desitjos, ferides i recerques dels joves. També analitza l'ambient digital on es mouen els joves, dirigeix ​​una mirada sobre els migrants com a paradigma del nostre temps i reflexiona sobre l'objectiu de posar fi a tot tipus d'abusos en l'Església (nn.95-102).

4.- El capítol quart (nn. 111-133) tracta "El gran anunci per a tots els joves" i es basa en presentar-los un Déu que és amor a través de Crist que salva perquè Ell viu!. Jesucrist no és només un bon exemple del passat, sinó que Ell ens omple amb la seva gràcia, ens allibera, ens transforma, ens guareix i ens consola. És algú que viu. És Crist ressuscitat, ple de vitalitat sobrenatural, vestit de llum infinita Finalment, el capítol acaba recordant com en aquestes tres veritats -Déu t'estima, Crist és el teu salvador, i Ell viu- apareix el Pare Déu i apareix Jesús. On estan el Pare i Jesucrist, també hi ha l'Esperit Sant que dóna vida (nn. 130-133).

Som caminants i excursionistes

A principis d’aquest mes de juliol, les Autoritats van anunciar el tancament d’accés a alguns espais naturals davant l’alt risc d’incendis. La decisió implicava tancar els senders que permeten fer excursions per la muntanya, cosa que a molts omple de vida. Vetllem, doncs, pel respecte a la natura i perquè cap descuit humà no la destrueixi. Perdríem un bé molt gran per a tots.

De fet, tots portem un excursionista dins. Som caminants i excursionistes. Ex-cursus vol dir sortir fora, admirar, veure, conèixer, saber... És bo aprendre a anar d’excursió i a programar les sortides en plena natura perquè aconseguim el màxim gaudi i felicitat. I l’excursionisme sempre, però ara a l’estiu encara més, és un bé preciós. A les conclusions del VIè. Congrés excursionista català de 2011, el darrer, es deia que “pel fort i ric coneixement de la muntanya cal cuidar i preservar la tradició a Catalunya de la cultura excursionista (història, geografia, metereologia, llengua...) i dels valors excursionistes (germanor, catalanisme, altruisme, relació social, forma de veure la vida...), promovent l’aspecte competitiu, l’aspecte social i la superació personal en el medi”. I ho reblava dient que “l’esport nacional de Catalunya és l’excursionisme”. L’excursionisme està profundament arrelat a la societat civil catalana, esdevenint en molts moments l’aspecte clau en la conservació i recuperació de la llengua, la cultura i en el coneixement del país. L’excursionisme fomenta la cohesió del país a partir de la seva descoberta, la inclusió social de col·lectius de risc a través del gaudi de la natura, i facilita a tota la ciutadania l’accés a la natura de forma ordenada i sostenible. En tenim un gran exemple en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) que des de l’any 1876 es reconeix en el seu passat amb la voluntat d’obrir nous camins i sempre mogut per un desig de modernitat i d’innovació.

Per al cristià l’amor a la natura forma part indivisible de l’amor al Creador, ja que totes les coses creades, reflecteixen d’alguna manera la glòria de Déu. Diu el salmista (Sl 19): “El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies l’un a l’altre es transmeten el missatge; l’una a l’altra se’l revelen les nits...“. I St. Pau valorava que la creació fos camí cap a Déu, perquè Ell és l’Autor de tot. St. Francesc d’Assís ho canta meravellosament en el seu Càntic de les criatures: “Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol...” I en els nostres dies l’Encíclica Laudato sí del Papa Francesc ha significat un gran progrés de la Doctrina Social de l’Església en tot el camp de l’ecologia integral i la responsabilitat ineludible de l’home.

Podem pensar que els papes Pius XI i St. Joan Pau II foren grans amants de l’alpinisme i dels esports de muntanya. I a Catalunya són noms emblemàtics els de Mn. Cinto Verdaguer, Mn. Norbert Font i Segué (fundador de l’espeleologia), Mn. Jaume Oliveras (la Maladeta) o Mn. Antoni Batlle, introductor de l’escoltisme. Estimem la muntanya, sortim de nosaltres mateixos, fem excursions per retrobar la pau i l’harmonia, el goig de fer camí junts i de l’amistat, amb la mirada contemplativa, agraïda i humil del qui sap trobar la petjada de Déu en la seva creació. Que pugueu fer bones i belles excursions!