Festa de l’eucaristia i festa de la caritat

Celebrem amb joia el Corpus, festa de lloança de Crist, fet Eucaristia, i de compromís caritatiu. «En el Pa de vida – diu el Papa Francesc- el Senyor ens visita fet aliment humil que guareix amb amor la nostra memòria, malalta d’atabalament. (...) En l'Eucaristia està tot el gust de les paraules i dels gestos de Jesús, el gust de la seva Pasqua, la fragància del seu Esperit. (...) Jesús s'ha deixat “partir”, per nosaltres. I demana que ens donem, que ens deixem partir pels altres. Precisament aquest «partir el pa» s'ha convertit en la icona, en el signe d'identitat de Crist i dels cristians. Recordem Emaús: el van reconèixer "quan partia el pa" (Lc 24,35)». L’Eucaristia és la donació que Jesucrist fa d’Ell mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada persona. En aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor “més gran”, aquell que impulsa a “donar la vida pels amics” (cf. Jo 15,13). Quina admiració joiosa i quina emoció creient no ha de suscitar el Misteri eucarístic en el nostre cor! 

En la Diada del Corpus sempre hi celebrem la Diada de la Caritat, i l’acció de gràcies pel servei que Càritas Diocesana, amb les Càritas parroquials, van realitzant al llarg de tot l’any, setmana rere setmana. L’Església, essent fidel al seu Senyor Jesucrist, viu per a estimar, i la Caritat és una tasca intrínseca de tota l’Església, forma part essencial de la seva missió originària, igual que el servei de la Paraula i dels Sagraments.

Escoltant i posant en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon Samarità (Lc 10,25-37), ens adonem que la caritat cristiana és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Però una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe. La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i a actuar en conseqüència. I això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió i col·laboració amb altres institucions semblants. Perquè la caritat cristiana que intentem viure des de Càritas no vol actuar per cap altre objectiu que no sigui estimar les persones amb un amor gratuït, que certament ve de Déu, que no imposa la fe a ningú però sí que la proposa des de l’amor compromès. De tal manera que tots els membres de Càritas donin testimoni creïble de Crist amb la seva actuació, i sobretot amb el seu compromís personal i comunitari.

"Compromís social i caritat transformadora" és el lema proposat per al Dia de la Caritat 2018 i està connectat amb el missatge de la campanya institucional de Càritas: "El teu compromís millora el món". Se’ns proposen quatre compromisos: 1. Viure amb els ulls i el cor oberts als que pateixen; 2. Cultivar un cor compassiu; 3. Ser capaços d'anar contracorrent en el compromís; i 4. Ser subjecte comunitari i transformador de la societat i del món, i això només és possible des de l'exercici d'un compromís comunitari, viscut com a vocació al servei dels altres. No oblidem que Càritas diocesana som tots. Càritas, Corpus, Eucaristia... signifiquen “amor concret”, l’amor “més gran” de Crist, que es fa present i actiu entre nosaltres.

Cercadors de Déu

Ens fa bé tornar a escoltar després de Pasqua, en la festa de la Santíssima Trinitat, que Jesús ens promet “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). Ell, per la força i la presència del seu Esperit Sant, ens anirà ensenyant, ens guiarà, ens defensarà i ens portarà fins al Pare. Ningú no hi pot arribar ni el pot conèixer si no és a través seu. És així com la recerca del sentit més profund de l’existència humana, no acaba en el buit o el sense-sentit. Jesús vetlla perquè arribem a Déu, i habita dins nostre per anar-nos-hi conduint. Donem-li gràcies en aquest diumenge en què lloem i glorifiquem la Santa i Indivisa Trinitat. Ells són U i volen que participen d’Ells eternament. És la gran i immerescuda vocació que hem rebut per pura gràcia: poder conèixer-lo, poder estimar-lo i un dia poder-lo fruir eternament. Aquesta és la gran vocació i el destí de tot home i dona, germans de Jesucrist.

D’aquesta manera entenem millor el sentit del lema de la Jornada pro Orantibus, o Jornada pels qui preguen de manera exclusiva i totalitzant, és a dir els monjos i monges contemplatius, els ermitans, els qui de formes diverses es consagren a adorar i a pregar Déu en nom de tots, i per tal d’ajudar-nos a tots. Com els hem d’estimar i valorar! A la nostra Diòcesi tenim germanes a Balaguer i a Refet que viuen l’ideal de la vida contemplativa. Tots ells cerquen el rostre de Déu i miren de viure el salm 26,8-9: «De part vostra, el cor em diu: “Busqueu la meva presència”. Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu.» En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat, estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament Sta. Caterina de Siena (1347-1380), patrona d’Europa: “Trinitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar. No és exclusiu dels contemplatius, però ens hi ajuden i estimulen tot el Poble de Déu. Estem cridats a ser “cercadors de Déu”.

El més originari de la vida consagrada “està en la recerca de la conformació cada cop més plena amb el Senyor” (VC 37). El consagrat, amb la seva vida i la seva missió, és signe profètic que dóna testimoni al món dels trets essencials de la persona plenament humana i divina de Crist. “La persona consagrada és testimoni de compromís joiós, alhora que laboriós, de la recerca assídua de la voluntat divina” (SAO 1). S’aparten del soroll del món per trobar millor la presència de Déu a tot arreu, i alhora els monestirs acostumen a ser lluminosos per a la humanitat, llocs de recer i de pau, per poder escoltar i fer cas de la veu de Déu. Els monestirs són oasis per a la humanitat.

En aquest Any Jubilar Teresià, se’ns proposa com a lema la invitació de Sta. Teresa de Jesús, “Només vull que el mireu a Ell” (“Solo quiero que le miréis a Él”). S’inspira en el seu poema: “Alma, buscarte has en Mí, y a Mí buscarme has en ti”, que acaba dient: “Fuera de ti no hay buscarme, porque para hallarme a Mí, bastará sólo llamarme, que a ti iré sin tardarme, y a Mí buscarme has en ti.” Bellíssims i profunds versos que ens ajuden a entendre que per a cercar el Senyor, no cal córrer enfora sinó que Ell ja habita dintre nostre mateix. Mirem-lo, doncs, a Ell!

Veniu Esperit Sant, veniu Llum dels cors!

Us desitjo una Santa i Joiosa Pasqua de Pentecosta!
Crist Ressuscitat ens envia l’Esperit Sant,
ens omple de gràcia, de coratge i de pau,
perquè puguem ser testimonis del seu amor.

Us invito avui a pregar amb la Seqüència de Pentecosta
(Veni, Sancte Spiritus). Un bellíssim text,
atribuït a Stephen Langton (1150-1228), arquebisbe de Canterbury,
que es proclama a la litúrgia el dia de la Pentecosta,
però que sovint no l’escoltem en les nostres celebracions.
Feu-la objecte de la vostra estimació espiritual.
 

“Veniu, Esperit Sant, envieu des del cel l'esclat de la vostra llum.
Veniu, Pare dels pobres, veniu, font de tota gràcia,
veniu, llum dels cors.
 
Consolador excel·lent, dolç hoste de l'ànima, refrigeri suau.
Repòs en la fatiga, oreig en temps de calor,
consol en el plor.
 
O llum benaurada, penetreu fins al més íntim el cor dels vostres fidels.
Sense la vostra assistència no hi ha res en l'home,
no hi ha res que sigui innocent.
 
Renteu el que és brut, regueu el que és sec, guariu el que està malalt.
Doblegueu el que és rígid, escalfeu el que és fred,
adreceu el que va desviat.
 
Doneu als vostres servents que confien en Vós els set dons sagrats.
Doneu-nos el mèrit de la virtut.
Doneu-nos en morir la salvació i la joia eterna.
Amén. Al·leluia.”
 

A tots, Santa Pasqua, granada de dons i de fruits!
Sortim a anunciar l’Evangeli de la misericòrdia de Déu!
Us desitjo pau i alegria en  l’Esperit Sant!

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Veritat i periodisme de pau

En la Diada de l’Ascensió, l’Església celebra la Jornada Mundial de les comunicacions socials, que enguany arriba a la 52ª edició, i amb un lema i un missatge que el Papa Francesc ens proposa: «‘Fake news’ i periodisme de pau. La veritat us farà lliures (Jo 8,32)». Vivim arreu temps d’imposició de relats, a vegades amb mitjans indignes, com les falses notícies (fake news).

En un context de comunicació cada vegada més veloç i immersos dins un sistema digital, amb tants blogs i pàgines informatives, amb anònimes reaccions i aportacions immediates, assistim avui a aquest fenomen de les notícies falses. L’antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat, i tot prevenint la difusió de les notícies falses, posar en relleu el valor de la professió periodística i la responsabilitat personal de cadascú en la comunicació de la veritat.

El Missatge del 2018 del Papa, parla del que hi ha de fals a les notícies falses, com podríem reconèixer-les i comenta les paraules de Jesús que “la veritat us farà lliures” (Jo 8,32). Fa notar sobretot el lligam que hi ha entre la pau i la notícia veritable, ja que com ell diu, “el millor antídot contra les falsedats no són les estratègies, sinó les persones, persones que, lliures de la cobdícia, estan disposades a escoltar i permeten que la veritat emergeixi a través de la fatiga d’un diàleg sincer; persones que, atretes pel bé, es responsabilitzen en l’ús del llenguatge”. I subratlla que, en el món contemporani, el periodista no realitza només un treball, sinó una vertadera i pròpia “missió”.

Informar és formar, és involucrar-se en la vida de les persones. per això la verificació de les fonts i la custòdia de la comunicació són processos de desenvolupament del bé veritables i propis que generen confiança i obren camins de comunió i de pau. El Papa demana un “periodisme de pau”, que “vagi contra les falsedats, els eslògans efectistes o les declaracions altisonants; un periodisme fet per persones i per a persones, i que es comprèn com a servei a tots, especialment a aquells —i són la majoria en el món— que no tenen veu; un periodisme que no cremi les notícies, sinó que s’esforci a buscar les causes reals dels conflictes per a afavorir la comprensió de les seves arrels i la seva superació a través de la posada en marxa de processos virtuosos; un periodisme compromès a indicar solucions alternatives a l’escalada del soroll i de la violència verbal”.

Finalment ho resumeix en una oració que és tot un gran programa d’acció per als informadors i els qui utilitzem internet i altres mitjans: “Senyor, feu-nos instruments de la vostra pau. Feu-nos reconèixer el mal que s’insinua en una comunicació que no crea comunió. Feu-nos capaços de treure el verí dels nostres judicis. Ajudeu-nos a parlar dels altres com de germans i germanes. Vós sou fidel i digne de confiança; feu que les nostres paraules siguin llavors de bé per al món: on hi ha soroll, feu que practiquem l’escolta; on hi ha confusió, feu que inspirem harmonia; on hi ha ambigüitat, feu que portem claredat; on hi ha exclusió, feu que portem compartició; on hi ha sensacionalisme, feu que usem la sobrietat; on hi ha superficialitat, feu que plantegem interrogants veritables; on hi ha prejudici, feu que suscitem confiança; on hi ha agressivitat, feu que portem respecte; on hi ha falsedat, feu que portem veritat. Amén.”