St. Òscar Romero, bisbe i màrtir, servidor dels pobres

Diumenge passat a St. Pere del Vaticà el Papa Francesc va canonitzar un màrtir molt estimat a tot Amèrica, el primer arquebisbe màrtir d’aquell continent i el primer sant d’El Salvador. Sant Òscar Arnulf Romero i Goldámez (15.8.1917 Ciudad Barrios – 24.3.1980 El Salvador) fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida, i abans havia estudiat al Salvador i a Roma, on fou ordenat de prevere el 4 d’abril de 1942.

Pastor en diverses parròquies de seu país, després fou Secretari de la Conferència episcopal i el 25 d’abril de 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i fou nomenat bisbe de Santiago de María el 1974. Fou allà on va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols amb infants. Tres anys més tard, el 1977, Pau VIè. l’elegí com a Arquebisbe metropolità de San Salvador. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del govern i l’exèrcit, i l’opressió del poble senzill. I fou l’assassinat del seu sacerdot P. Rutilio Grande, que desvetllà en ell una gran valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. La seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l'acció. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià. Fou un valent defensor dels pobres i desemparats, i divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església, amb compromís arriscat que no agradava als poderosos, a través de les seves homilies setmanals des de la Catedral i radiades, que es feren molt famoses, on condemnava els assassinats i les tortures, i on exhortava el poble a treballar per la pau i el perdó, i per una societat més justa. Va aconseguir gran ressò mundial durant els seus tres anys com a Arquebisbe de San Salvador. Les universitats de Georgetown i Lovaina li van conferir doctorats honoris causa, i membres del Parlament de Gran Bretanya el van nomenar candidat al Premi Nobel de la Pau. Però alhora es va guanyar la difamació i l'odi de membres de l'oligarquia salvadorenca, del govern i l’exèrcit, manifestats en persistents atacs en contra als mitjans de comunicació, que dolorosament van acabar en el seu martiri durant la celebració eucarística.

St. Joan Pau II va dir d’ell, que “va donar la seva vida per l'Església i pel poble de la seva estimada pàtria, El Salvador”. Mentre celebrava missa, a la Capella de l’Hospital Divina Providència, fou abatut d’un tret al cor per un franctirador assassí, el 24 de març de 1980 (que ara és el dia de la seva festa) i amb la seva mort lliurada va culminar una vida dedicada al servei dels seus germans, com a sacerdot i bisbe. Volia una Església pobra que predica el Regne i que aposta pels pobres i els desheretats de la terra. Ell deia: “Això vol l'Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l'hora que viu. Una Església que no provoca crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca butllofes -com diem vulgarment-, una paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”. Que St. Òscar Romero, St. Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres!

St. Pau VIè. apòstol de Crist i servidor fidel de l’Església

Avui (14 d'octubre) és proclamat sant el Papa Pau VIè., nascut a Concesio, Brescia, el 26.9.1897, i mort a Castel Gandolfo, el 6.8.1978. Una canonització molt desitjada i que porta molta alegria al Poble de Déu. Giovanni Battista Montini fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978) i entre els elements més decisius del seu pontificat destaca la continuació i clausura del Concili Vaticà II, que havia estat convocat per Joan XXIII. Inicià el seu pontificat renunciant a la tiara que subhastà per als pobres. Fou ell qui ens va donar els grans llibres de la reforma litúrgica que encertadament anomenem de Pau VIè. I també els grans textos magisterials del diàleg, el progrés dels pobles i la sol·licitud pels pobres, l’amor a la vida i a la família segons els designis de Déu i responsablement, de l’anunci joiós de l’Evangeli, el celibat i el Credo renovat.

A l'edat de 22 anys, va ser ordenat sacerdot i enviat a Roma a estudiar. Quatre anys després, se’l cridà a la Secretaria d'Estat, on va restar-hi 30 anys. El 1954, a l'edat de 57 anys, va ser nomenat Arquebisbe de Milà i poc després Cardenal. Allí va ser conegut aviat com l’«arquebisbe dels pobres», per la seva amistat amb els treballadors de les fàbriques que visitava. El 21 de juny de 1963, va ser elegit Papa, i va prendre el nom de Pau VIè., comprometent-se a continuar l’obra renovadora del seu predecessor. Va protagonitzar importants canvis en l'Església: l’abraçada cèlebre amb el patriarca Atenàgores el 1964 i el mutu aixecament d’excomunions, i el 1975 el bes dels peus del metropolità Melitó de Calcedònia. Els grans viatges apostòlics i evangelitzadors, amb visites als 5 continents: Terra Santa (1964), Bombai (1964), Nacions Unides (1965), Fàtima (1967), Turquia (1967), Colòmbia (1968), Ginebra-Suïssa (1969), Uganda (1969) i Àsia Oriental, Oceania i Austràlia (1970). Les seves encícliques: Ecclesiam Suam (1964), Mense Maio (1965), Mysterium Fidei (1965), Christi Matri (1966), Populorum Progressio (1967), Sacerdotalis Caelibatus (1967), i Humanae Vitae (1968). I entre moltes Exhortacions apostòliques, dues de molt significatives: Gaudete in Domino (1975) sobre l’alegria cristiana, i Evangelii Nuntiandi (1975) sobre l’evangelització.

Reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, donà empenta al Sínode de Bisbes (en convocà 5) i en darrer terme a l’Església de comunió i de servei que el Vaticà II havia reclamat. Home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església. Ell ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església estimada, i a servir la humanitat, ja que sofrí molt a causa de les crisis de tot tipus en el postconcili. D’ell va dir el Cardenal Eduardo Pironio, el seu confessor: «La seva vida i el seu ministeri manifesten un home de profunda oració, de particulars experiències contemplatives, d’especial penetració de les Escriptures i els misteris de la Fe. Un home contemplatiu, sempre conduït per l’Esperit Sant (...) Va patir molt. Li van tocar temps difícils; indubtablement, els més difícils del segle, si tenim en compte els dolors del món i la problemàtica de l'Església. L'aplicació del Concili no va ser fàcil (no ho és encara) (...) No van faltar veus (de dretes o d'esquerres) que el culpessin, en aquesta crisi de l'Església, o d'excés d'audàcia o de manca de coratge. Sembla que el capità de la barca tingués sempre la culpa de la fúria de les tempestes». La seva festa se celebra el 26 de setembre. Agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VIè., i que ell pregui per la unitat de l’Església i ens ajudi en el camí de l’evangelització!

“Aneu a treballar a la meva vinya!”

Aneu a la meva vinya! ens reclama amb insistència el Senyor (Mt 20,1-16). I a tota hora, fins al final de la jornada, ens crida i té interès que anem amb Ell, a treballar pel Regne de Déu, a estimar i donar la vida pels germans, imitant la seva caritat pastoral. I la nostra resposta ha de ser com la dels servents que saben que estan fent el que el Senyor vol i els mana, contents d’haver estat cridats i menys pendents dels resultats, com de poder col·laborar en l’acollida del Regne de Déu. Com suggereix el mateix Jesús (Lc 17,5-10), diguem: “som servents inútils, sense cap mèrit...” només fem el que hem de fer. Això dóna molta pau! Abandó, gratuïtat, servei, humilitat, acollida del do de Déu, fraternitat, oració i acció de gràcies! La fecunditat del servei no està en la seva productivitat, sinó en el fet de servir, de treballar amb el Senyor i per al Senyor. Aquesta és la font de la nostra joia cristiana, i el que fa que sempre podem servir i treballar, a totes les edats; sempre serem útils a Déu, fins quan estiguem aparentment rendits, o sense forces per a fer tant o igual com potser fèiem abans, o perplexos perquè la realitat és difícil de comprendre i abastar...

Tenim al davant tot un curs, un temps de gràcia i un temps per a viure l’amor i les obres de la fe. Us vull recordar alguns esdeveniments que marcaran el present curs 2018-2019:
  • El Papa Francesc ens va regalar el mes de març una bellíssima exhortació seva, “Alegreu-vos-en i celebreu-ho” (“Gaudete et Exsultate”), perquè vol «fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual». Santedat que demanarà de nosaltres unes conversions pastorals i personals, que haurem de reflexionar en aquest curs.
  • El Sínode dels Bisbes que acaba de començar a Roma, que tracta de “Els joves la fe i el discerniment vocacional”. Hem de pregar pel Sínode, i estimar els joves i patir per la seva fe i la seva creixença en els valors i virtuts evangèliques i humanes. No menystinguem els seus somnis i no passem de llarg de les seves carències. Necessiten de Crist i ens necessiten a nosaltres, els adults, encara que no ho reconeguin d’entrada.
  • El proper dia 14 d’octubre seran canonitzats a Roma St. Pau VIè. papa, i St. Òscar Romero, bisbe. Dos grans pastors de referència que van ser fidels martirialment a la vocació rebuda; a la veritat que no podien dissimular o trair; fidels al Concili Vaticà II obra de l’Esperit Sant en els nostres dies. I els dos foren uns grans enamorats de Crist i de l’Església, els dos recentrats en el Senyor.
  • Al març de 2019 es compliran els 50 anys del Missal Romà de Pau VIè. que fem servir per celebrar l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana. Estimem el Missal, aprofundim la seva ensenyança, comprometem-nos a créixer en l’art de celebrar bé, usant tots els recursos del Missal, i fomentant l’activa i fructífera participació de tot el Poble de Déu.
  • També hi haurà més coses a tenir presents: l’acabament de la 1ª Guerra Mundial i l’amor a la Pau; la prevenció dels abusos i la penitència que ens toca assumir com a cristians, per l’escàndol dels nostres germans que han estat pecadors o delinqüents; la realitat dolorosa de la societat catalana, amb empresonats i exiliats, amb judicis pendents, i la necessitat de trobar concòrdia, respecte mutu i fraternitat entre nosaltres i amb els altres pobles.
Anem amb el Senyor a treballar per la seva vinya estimada! El Senyor ens ajudarà a  “fer tot el que Ell ens digui”, i Maria ens sostindrà. Bon inici del curs!

El Sínode dels Joves

Des del proper dimecres dia 3 d’octubre i fins al diumenge 28, se celebrarà a Roma, convocat pel Sant Pare Francesc, el Sínode de Bisbes que tractarà sobre “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. El camí fins arribar al Sínode ha comptat amb un Document preparatori, un Qüestionari per a les Conferències episcopals i un Qüestionari on line obert a tothom; una Carta del Papa per als joves, un Seminari internacional sobre la condició juvenil i la reunió pre-sinodal amb un document final. Participaren en aquesta darrera iniciativa prop de 300 joves dels cinc continents i també uns 15.000 joves a través de les xarxes socials. S’ha viscut el desig de l’Església de posar-se a l’escolta de tots els joves, sense excloure’n cap.

Tots aquests materials van ser analitzats àmpliament, sintetitzats acuradament i finalment recollits en l’“Instrument de treball” (Instrumentum laboris) per al Sínode, que està estructurat en 3 parts amb 3 lemes: “reconèixer”, on s’escolta la realitat, fent una síntesi sobre la situació actual de la joventut; “interpretar”, amb algunes claus de lectura de les qüestions decisives presentades al discerniment del Sínode; i “escollir”, on es vol ajudar els Pares sinodals a prendre una posició sobre les orientacions i decisions que es prendran. I es conclou amb una significativa atenció al tema de la santedat, perquè l’Assemblea sinodal reconegui en ella «el rostre més bonic de l’Església» (GE 9) i ho sàpiga proposar a tots els joves d’avui.

El Sínode vol respondre a allò que és essencial a la vocació i la missió de l’Església que ha de tenir cura dels joves. De la mateixa manera que el Senyor Jesús va caminar amb els deixebles d’Emaús (cf. Lc 24,13-35), també l’Església ha d’acompanyar tots els joves, sense excloure’n cap, vers l’alegria de la fe i de l’amor. I els joves rejoveniran el rostre de l’Església. Com ja ho expressava el Missatge als joves del Concili Vaticà II (8.XII.1965), el Sínode dels joves cerca nous camins de rejoveniment eclesial i vol ajudar al discerniment vocacional en aquest “canvi d’època”. Un discerniment que és un instrument pastoral, basat en una actitud autènticament espiritual, per tal d’obeir l’Esperit Sant. El Document convida a obrir i no tancar, a fer preguntes i a plantejar interrogants sense suggerir respostes preestablertes, a considerar alternatives i explorar oportunitats. Des d’aquesta perspectiva, és evident que la mateixa Assemblea sinodal del proper mes d’octubre necessita ser afrontada amb les disposicions pròpies d’un procés de discerniment, i amb pregària.

Intercedim aquests dies i al llarg del Sínode pels joves d’arreu del món i pels Pares sinodals, amb la pregària redactada pel mateix Papa Francesc:

“Senyor Jesús, la vostra Església en camí vers el Sínode dirigeix la seva mirada a tots els joves del món. Us demanem que amb coratge es facin càrrec de la pròpia vida, vegin les coses més boniques i profundes, i conservin sempre el cor lliure. Acompanyats per guies prudents i generosos, ajudeu-los a respondre a la crida que Vós dirigiu a cada un d’ells, per a realitzar el propi projecte de vida i assolir la felicitat. Mantingueu oberts els seus cors als grans somnis i feu que estiguin atents al bé dels germans. Com el Deixeble estimat, que estiguin també ells al peu de la creu per acollir la vostra Mare, rebent-la de Vós com un do. Que siguin testimonis de la Resurrecció i sàpiguen reconèixer-vos viu al seu costat, anunciant amb joia que Vós sou el Senyor.”