Cercadors de Déu

Ens fa bé tornar a escoltar després de Pasqua, en la festa de la Santíssima Trinitat, que Jesús ens promet “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). Ell, per la força i la presència del seu Esperit Sant, ens anirà ensenyant, ens guiarà, ens defensarà i ens portarà fins al Pare. Ningú no hi pot arribar ni el pot conèixer si no és a través seu. És així com la recerca del sentit més profund de l’existència humana, no acaba en el buit o el sense-sentit. Jesús vetlla perquè arribem a Déu, i habita dins nostre per anar-nos-hi conduint. Donem-li gràcies en aquest diumenge en què lloem i glorifiquem la Santa i Indivisa Trinitat. Ells són U i volen que participen d’Ells eternament. És la gran i immerescuda vocació que hem rebut per pura gràcia: poder conèixer-lo, poder estimar-lo i un dia poder-lo fruir eternament. Aquesta és la gran vocació i el destí de tot home i dona, germans de Jesucrist.

D’aquesta manera entenem millor el sentit del lema de la Jornada pro Orantibus, o Jornada pels qui preguen de manera exclusiva i totalitzant, és a dir els monjos i monges contemplatius, els ermitans, els qui de formes diverses es consagren a adorar i a pregar Déu en nom de tots, i per tal d’ajudar-nos a tots. Com els hem d’estimar i valorar! A la nostra Diòcesi tenim germanes a Balaguer i a Refet que viuen l’ideal de la vida contemplativa. Tots ells cerquen el rostre de Déu i miren de viure el salm 26,8-9: «De part vostra, el cor em diu: “Busqueu la meva presència”. Arribar davant vostre és el que vull, Senyor, no us amagueu.» En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat, estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament Sta. Caterina de Siena (1347-1380), patrona d’Europa: “Trinitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar. No és exclusiu dels contemplatius, però ens hi ajuden i estimulen tot el Poble de Déu. Estem cridats a ser “cercadors de Déu”.

El més originari de la vida consagrada “està en la recerca de la conformació cada cop més plena amb el Senyor” (VC 37). El consagrat, amb la seva vida i la seva missió, és signe profètic que dóna testimoni al món dels trets essencials de la persona plenament humana i divina de Crist. “La persona consagrada és testimoni de compromís joiós, alhora que laboriós, de la recerca assídua de la voluntat divina” (SAO 1). S’aparten del soroll del món per trobar millor la presència de Déu a tot arreu, i alhora els monestirs acostumen a ser lluminosos per a la humanitat, llocs de recer i de pau, per poder escoltar i fer cas de la veu de Déu. Els monestirs són oasis per a la humanitat.

En aquest Any Jubilar Teresià, se’ns proposa com a lema la invitació de Sta. Teresa de Jesús, “Només vull que el mireu a Ell” (“Solo quiero que le miréis a Él”). S’inspira en el seu poema: “Alma, buscarte has en Mí, y a Mí buscarme has en ti”, que acaba dient: “Fuera de ti no hay buscarme, porque para hallarme a Mí, bastará sólo llamarme, que a ti iré sin tardarme, y a Mí buscarme has en ti.” Bellíssims i profunds versos que ens ajuden a entendre que per a cercar el Senyor, no cal córrer enfora sinó que Ell ja habita dintre nostre mateix. Mirem-lo, doncs, a Ell!