Emigrants i refugiats: homes i dones que busquen la pau
Els conflictes armats i altres formes de violència organitzada continuen provocant el desplaçament de la població dins i fora de les fronteres nacionals, però les persones també emigren per l’anhel d’una vida millor, i poder deixar enrere la desesperació d’un futur impossible de construir (Benet XVI). Es posen en camí per reunir-se amb les seves famílies, per trobar millors oportunitats de treball o d’educació, per poder gaudir d’aquests drets, i així viure en pau. Caldrà molta comprensió amb les vies que emprenen. No pensem tant en els riscos, sinó en l’acollida per dignitat humana. No són una amenaça; mirem-los amb confiança, com una oportunitat per a construir un futur de pau, ja que formem una sola família. També aporten la riquesa de la seva valentia, energies i aspiracions, i per suposat els tresors de la seva pròpia cultura, enriquint així la vida de les nacions que els acullen. I el Papa proposa per a la pau, 4 accions: acollir, protegir, promoure i integrar.
«Acollir» amb entrada legal àmplia, sense persecució o violència, equilibrant la preocupació per la seguretat amb la protecció dels drets humans. «Protegir» ens recorda el deure de reconèixer i de garantir la dignitat inviolable dels que fugen d’un perill real, a la recerca d’asil i seguretat, evitant la seva explotació. «Promoure» té a veure amb donar suport al desenvolupament humà integral dels emigrants i refugiats. Per últim, «integrar» significa treballar perquè participin plenament en la vida de la societat que els acull, en una dinàmica d’enriquiment mutu i de col·laboració fecunda, promovent el desenvolupament humà integral de les comunitats locals.
De forma valenta i creativa, el Papa Francesc acaba el seu Missatge per la Pau proposant 2 pactes internacionals (Global Compacts): un acord per una emigració segura, ordenada i regulada; i un altre, sobre refugiats. Serviran per a desenvolupar propostes polítiques i posar en pràctica mesures concretes. I demana que estiguin inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, per tal d’avançar en la construcció de la pau: només així el necessari realisme de la política internacional no es veurà derrotat pel cinisme i la globalització de la indiferència.