Les famílies són l’esperança de l’Església i del món

En el diumenge després de Nadal, l’Església vol que mirem amb ulls de fe i d’amor, per tal d’imitar-ne les virtuts, aquells que ens són proposats com a inspiradors de la vida de família, aquells que santificaren la llar modèlica de Natzaret per descobrir-hi els grans valors familiars i d’estimació que el Fill de Déu ha santificat en venir al món. Jesús, Maria i Josep són models d’unió, de convivència, de laboriositat, d’obertura, de respecte, de pregària i d’amor mutu.

L’agost passat, a Irlanda, el Papa Francesc va donar novament un gran estímul a la família, i les va anomenar “esperança de l’Església i del món”. I va afirmar que és l'amor de Crist, el que ho renova tot, i el que fa possible el matrimoni i un amor conjugal caracteritzat per la fidelitat, la indissolubilitat, la unitat i l'obertura a la vida. “En tota societat, les famílies generen pau, perquè ensenyen l'amor, l'acceptació i el perdó, que són els millors antídots contra l'odi, els prejudicis i la venjança que enverinen la vida de les persones i les comunitats". I va destacar que "les famílies estan cridades a continuar creixent i avançant a tot arreu, fins i tot enmig de dificultats i limitacions, tal com ho han fet les generacions passades”.

De fet, entre les realitats més valorades, es va mantenint des de fa anys en els primers llocs, la família. Hem de fer molt per la pròpia família, i per totes les famílies en general, però a ningú no se li escapa que les legislacions i els poders públics poden ajudar o entorpir molt el desenvolupament harmònic de la vida familiar, la poden prioritzar o la poden minar i fins destruir. És lògic que els ciutadans reclamem polítiques de suport a la família i ens posem en guàrdia davant tot allò que la pot destruir o banalitzar.

Resulta actual el que la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea (CCEE) va demanar ja fa uns anys a la Unió Europea (UE). Es vol que la familia sigui una prioritat de tots els Estats europeus, i va elevar unes propostes detallades per a una estratègia familiar que converteixi Europa en “la regió del món més amiga de la família”. La reforma social volguda per a Europa ha de contemplar les necessitats de les famílies, fent que sigui element primordial d’atenció i de suport. Les legislacions europees haurien de vetllar per la protecció social, el temps de treball, la compaginació entre treball i vida familiar, els horaris més raonables, la igualtat més real entre homes i dones, l’habitatge per a tothom, la competitivitat justa, les oportunitats per a infants i joves, la formació professional, la sanitat universal, la valoració dels ancians, que són cada cop més nombrosos, l’acollida de les famílies refugiades, el desenvolupament i altres àrees que tenen un gran impacte sobre les famílies.

La promoció de la família en darrer terme farà que els ciutadans europeus siguin més feliços, promourà una major cohesió social, tindrà un efecte positiu en la salut pública i, d’aquesta manera, contribuirà a invertir la disminució de l’índex de natalitat a la Unió Europea. És un bon pensament per al nou any que encetem.

Amb agraïment per l’any 2018 que acomiadem, amb esperit de conversió pel que no hem fet bé, a tots us desitjo un feliç Any nou, ple de la Pau del Crist!

Joiosa festa del Nadal de Jesucrist

Benvolguts, 

Bon i Joiós Nadal del Senyor!

Aquest any he escollit per a la meva felicitació nadalenca un bell text del Papa Pau VIè., recentment canonitzat, i un fragment del retaule anònim de Sta. Maria d’Arties (Vall d’Aran) del segle XV, que encapçala aquest Full a les vigílies de la festa del Nadal. 

Sant Pau VI, al seu Missatge al món des de Betlem, de 1964, deia: "La missió del cristianisme és una missió d'amistat entre els pobles de la terra, una missió de comprensió, d'ànim, de predicació, d'elevació i de benaurança (...) Anunciem als homes, al món, un missatge que creiem alliberador, i ho creiem així i ens sentim autoritzats a transmetre-ho, perquè aquest missatge és plenament humà. És el missatge de l'Home a l'home. El Crist que nosaltres portem a la humanitat és el "Fill de l'home", com s’anomena a si mateix. Ell és el més sublim nascut al món, el prototip de la nova humanitat; és el germà, el company, l'amic per excel·lència. Només d'Ell es pot dir amb tota veritat que 'Ell sabia el que passava en l'home'. Ell és l'enviat de Déu, no per condemnar el món, sinó per salvar-lo."



A tots us desitjo unes santes i joioses festes de Nadal!

Jesucrist ve a salvar tota la humanitat.

Arriba novament en el Nadal
per portar-nos esperança i misericòrdia,
i ens crida a seguir-lo en la fidelitat a la seva Paraula
i amb una vida de servei i d’amor, 
especialment envers els més necessitats. 

Sant Nadal viscut amb fe i esperança!
Us porto tots en la meva pregària
i amb afecte us envio la meva benedicció, 

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

La caritat de Crist ens urgeix (2Co 5,14)

Estem preparant la vinguda del Senyor, i el Nadal ja s’apropa, ja és a les portes. Si Jesús es féu infant, i va néixer pobre a Betlem; si patí el destí de tants refugiats i emigrants a Egipte; si fou perseguit i després ocupà un lloc “descentrat” de la història, a Natzaret (¿pot sortir res de bo de Natzaret?), si es deixà crucificar “perquè tinguéssim vida i vida abundant”... això ¿no reclama de nosaltres que ens oferim amb Ell, que ens donem i acceptem les pobreses i sofrences en unió amb Ell? ¿No deu esperar de nosaltres que sapiguem servir-lo en la persona dels germans que ens necessiten, de tots els qui són el nostre “proïsme”? Demanem-li de ser fidels a la donació que féu de si mateix, quan ens revelà l’amor infinit de Déu per la humanitat.

Per això en l’Església, tots i tot ha de ser per al servei i l’ajuda dels pobres, per tal d’eradicar la pobresa. Sant Pau ho proclama ben clar: “La caritat de Crist ens urgeix!” (2Co 5,14), i el Papa Francesc ens ho recorda amb força: “La pobresa és el centre de l’Evangeli. Jesús va venir a predicar als pobres. Si traieu la pobresa de l’Evangeli, no entendreu res”. Certament que a la nostra Diòcesi d’Urgell volem ser fidels al manament de l’amor i que la dimensió de la caritat viscuda sigui el fonament de totes les parròquies i institucions. No només per Nadal, i no només que fonamenti Càritas diocesana o les Càritas parroquials, sinó que l’amor i la solidaritat han de ser l’opció preferencial de tots els cristians i de tot el que humilment anem realitzant com Església, cridada a ser “comunitat d’amor”. Escoltem i posem en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon Samarità (Lc 10,25-37), que el retrata a Ell, que va venir a salvar la humanitat que jeia prostrada al camí, davant la indiferència de molts. La caritat cristiana compromesa és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe.

La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i actuar en conseqüència, i això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió, voluntariat i alhora en col·laboració amb d’altres institucions semblants i amb les administracions públiques. Perquè la caritat cristiana que intentem viure, no vol actuar per altres objectius que no siguin estimar les persones amb un amor gratuït, promoure el seu creixement i desenvolupament, i aconseguir una societat més solidària i inclusiva, que es guiï per la justícia.

En aquest diumenge fem la col·lecta per Càritas parroquial i Càritas diocesana. Gràcies a tots els qui feu possible amb els vostres ajuts i amb la vostra col·laboració que Càritas pugui continuar essent fidel al seu gran lema, d’ajuda solidària i de caritat viscuda: “Ajuda’ns a ajudar!”. I no deixem el propi comprmís de vida al servei dels germans. Nadal ens hi convida i “la caritat de Crist ens urgeix” (2Co 5,14).

Maria de l'Advent, Mare de fe i esperança

La Verge Immaculada omple tot l'Advent amb la seva fidelitat i la seva esperança. Ella és la Immaculada Concepció que celebrem el dia 8 de desembre, la Mare del sí a la voluntat del Pare; i és també la Mare de la fe, que ens proposa l'Evangeli del IV diumenge d'Advent, el dia 23, quan escoltarem: "Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà" (Lc 1, 45). El Papa emèrit Benet XVI comenta: "Maria és feliç perquè té fe, perquè ha cregut, i en aquesta fe ha acollit en el seu si el Verb de Déu per lliurar-lo al món. L'alegria que rep de la Paraula es pot estendre ara a tots els qui, en la fe, es deixen transformar per la Paraula de Déu" (Verbum Domini 124). La fe i l'amor la porten a l'alegria.

En aquest temps d'Advent, encomanem-nos a Maria Immaculada perquè ens ajudi en la lluita contra el pecat i el mal, i ens dugui a Crist, font de misericòrdia que brolla sempre. El Papa Francesc recentment ens ha insistit a acudir a Maria amb la pregària més antiga que coneixem adreçada a la Mare de Déu, que diu: "Sota la vostra protecció ("Sub tuum praesidium") ens refugiem, oh Santa Mare de Déu, no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats en tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda!". Aquesta bellíssima oració va ser trobada en un papir copte datat cap a l'any 250 i escrit en grec. Quantes generacions de cristians li hem dirigit aquestes súpliques a la nostra Mare del cel! El Papa Francesc vol que ens les fem nostres per encomanar l'Església a la Mare de Déu, en el combat contra el mal, i per deixar-nos protegir per aquella que, plena de caritat, "se n’anà decididament a la muntanya" (Lc 1,39) per visitar Elisabet, que esperava un fill a les seves velleses.

En la Santíssima Mare de Déu descobrim els trets que les comunitats cristianes hem d'aprendre a ser i a viure, comunitats que, com ella, fomentin la "tendresa maternal" atenent a tots, i cuidant-los amb caliu humà i braços oberts i misericordiosos.
  • Comunitats que proclamin amb alegria la grandesa de l'amor de Déu.
  • Comunitats que sàpiguen dir a Déu que "sí", encara que no sàpiguen molt bé on els portarà la seva obediència. Que no tenen respostes per a tot però busquin amb confiança el diàleg, el bé, la veritat i l'amor.
  • Comunitats humils com Maria, sempre a punt d’escoltar el seu Senyor.
  • Comunitats del "Magnificat", que sàpiguen agrair i lloar, que siguin contemplatives de l'obra de Déu en nosaltres i en el món.
  • Comunitats de la veritat, coneixedores que "els rics se'n tornen sense res", i que busquin pa i dignitat per als pobres, que són els preferits de Déu.
  • Comunitats atentes al sofriment i a les necessitats de les persones, que com Maria, acudin amb decisió en ajuda seva.
  • Comunitats que anunciïn l'hora de la dona i promoguin la seva dignitat amb responsabilitat; i que acullin els joves amb la seva manera de ser.
Santa Maria, Mare de l'Església, Mare de l'Advent, ajudeu-nos a preparar el Nadal amb renovació espiritual i compromís de servei!