“Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5)

1.- Acabem un any i girem full al calendari. Tantes coses que han passat i que haurem viscut... d’alegria i de problemes, de família, de treball, de política, de frustracions i d’esperances, de joies i de creus, de difunts que enyorem i de gent menuda que ha nascut... Avui estem convidats a posar-ho tot en les mans de Déu, l’any 2017 que s’escola i el 2018 que arriba, perquè Ell, que és Senyor de la història i de la humanitat, vulgui tenir compassió de tots nosaltres, de la humanitat sencera. Encomanem tot el món al Senyor, perquè perdoni les culpes i pecats dels homes, guareixi les ferides, ens restauri i ens salvi, i sobretot ens concedeixi la seva gràcia i la seva benedicció per a “recomençar de nou”, per refer l’aliança d’amor amb Déu, i acollir el seu Regne, que no deixa mai d’arribar i de créixer. “Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5) diu el Senyor, i en la seva força salvadora confiem: que ens transformi, “ens renovi, ens faci veure la claror de la seva mirada i serem salvats” (Sl 79,4), ens ompli d’amor i d’esperança per ser forts i perseverants en la fe i en el compromís de vida. 

Els cristians mirem amb esperança l’any que comença ja que, passi el que passi i vingui el que vingui, sempre estem en les amoroses mans de Déu. Abans dèiem: “Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu”. I és que si vivim en el Senyor, si acollim la seva gràcia, si confiem en Ell i mirem de fer el bé, sabem que el Senyor és a prop nostre, que mai no ens deixa. Fem que ressonin avui en els nostres cors les paraules del Pare misericordiós de la paràbola al seu fill gran : “Fill meu, tu sempre estàs amb mi, i tot el que és meu és teu!” (Lc 15,31). Que sigui aquesta la nostra confiança en començar un nou any, amb vida renovada, amb més fe, i sobretot amb més obres d’amor, coherents amb la nostra esperança cristiana.

2.- Celebrem la festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, que continuen animant i sostenint les nostres famílies vers l’ideal d’amor, de treball, d’acolliment incondicional de la vida, de comunió i compartició solidària i de servei. De Natzaret en neix una llum humil però potent, que ajuda a encaminar les vides familiars, defensant  els valors de la família, com fa el Papa Francesc a l'Exhortació "Amoris Laetitia" quan proposa l'Himne de St. Pau de 1ª Corintis 13,4-7, i el comenta bellament. Parlant de "l'Amor en el matrimoni" (capítol IV), destaca la paciència, l'actitud de servei, no envejar, no presumir ni engrandir-se, ser amables, despresos, sense violència interior, amb perdó, alegrant-se amb els altres, disculpant-ho tot, confiant, esperant i suportant-ho tot.

La nostra Delegació diocesana de Família i vida té un ambiciós projecte de treball, i vol començar per fer un renovat esforç en el camp de la preparació al matrimoni. Ens hi exhorta el Papa quan afirma: «La complexa realitat social i els desafiaments que la família està cridada a afrontar avui requereixen un compromís més gran de tota la comunitat cristiana en la preparació dels promesos al matrimoni... Cal una major implicació de tota la comunitat, privilegiant el testimoni de les famílies, a més d'un arrelament de la preparació al matrimoni en el camí d'iniciació cristiana, posant l'accent en el nexe del matrimoni amb el baptisme i els altres sagraments» (A.L. 206).

A tots us desitjo una joiosa festa de la Sda. Família i un feliç Any Nou!

Santes festes de Nadal i Epifania!

«Hem vist com s’aixecava la seva estrella 
i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge» 
(Mt 2,2) 
 
És Nadal! El Senyor ens ve a visitar, un any més. 
Porta tots els dons de la divinitat 
per unir-los a la nostra humanitat caiguda i feble, 
i redimir-la, així, amb la seva immensa misericòrdia, 
i elevar-la fins a la immortalitat. 
Jesús, el Salvador, és la nostra esperança! 
Tots ens hi podem acostar per sentir 
l’escalf del seu amor i el seu perdó 
que ens guareixen i ens omplen de llum.
 
«Hem vist com s’aixecava la seva estrella»
Nascut de Santa Maria Verge, tota de Déu,
per obra i gràcia de l’Esperit Sant,
fet home com nosaltres,
és la Llum del Pare Creador i Senyor,
que s’aixeca perquè tots la puguem contemplar.
 
Fou acollit amb molt d´amor,
per Maria i Josep, mentre d’altres no el reberen;
ja que per a ell, no hi hagué lloc a l’hostal.
Però fou reconegut pels pastors,
en nom dels petits, dels pobres i dels qui no compten
però anhelen el Regne de Déu;
i fou cercat, trobat i adorat pels Reis Mags,
en nom de tots els pobles cridats a la fe,
guiats per la llum de la raó i dels sentiments espirituals,
fins a descobrir-lo present en la falda d’una Mare.
 
«Venim a presentar al Senyor el nostre homenatge»
Anem decididament a l’encontre del Senyor,
per oferir-li el nostre homenatge, ple d’amor;
per oferir-nos nosaltres mateixos,
millor que coses, or, encens o mirra...
Ell espera les nostres vides. Ho espera tot!
Entreguem-li tot el que som i tenim,
lliurem-nos als germans i fem les paus amb tothom,
ja que Ell habita en el pobre i en el germà,
i així serem lluminosos i portadors de pau i alegria. 
 
Sant Nadal a totes les famílies de la Diòcesi!

Participar en el bé del país

Enmig de la situació tensa i preocupant que hem viscut a Catalunya en els darrers mesos, per tantes raons, els ciutadans estem convocats a unes eleccions al Parlament de Catalunya per al proper dijous dia 21 de desembre, en unes circumstàncies extraordinàries. Votar a les eleccions és un dret a exercir i un deure a complir de manera responsable. Es tracta de quelcom tan important com encomanar el bon govern del país a uns legisladors i governants que hauran d'organitzar i promoure el bé comú, és a dir, unes condicions polítiques, socials i econòmiques que facin possible el desenvolupament de la vida de les persones d'acord amb la dignitat de cadascuna d'elles, i cercant sempre la pau social que és element essencial del bé comú. Amb el seu vot, els ciutadans contribueixen de manera decisiva a la consecució d'aquests objectius tan importants.

Són molts els qui esperen que el Parlament que entre tots serà elegit i el Govern que n'emergirà puguin retrobar el camí d'una veritable i respectuosa cooperació entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat, per recompondre l'entesa, assegurar el bé comú de tots els ciutadans i garantir el respecte a les legítimes institucions de l'autogovern sense humiliacions. És urgent i necessari refer els ponts entre les persones, les famílies, els agents econòmics i les diverses administracions de manera que, sense renunciar a les pròpies conviccions per part de ningú, s'eviti el sofriment i l'empobriment del país, així com el deteriorament de les relacions institucionals i interpersonals. És urgent cercar la pau i la justícia a Catalunya i a tots els pobles germans d’Espanya, ja que -seguint el Papa Francesc- podem dir que la reconciliació sincera es concreta i es consolida amb l’esforç de tothom i permet construir un futur millor.

Davant les pròximes eleccions, convé estar especialment atents a la manera com aquells a qui els ciutadans donin el seu vot intentaran resoldre les qüestions importants: des de les polítiques socials i econòmiques respectuoses amb la dignitat de les persones, amb la lliure iniciativa social i empresarial juntament amb la recerca del treball digne per a tots, fins al respecte per la vida, per la família, pels drets fonamentals de les persones i dels pobles, i per l’atenció que és de justícia envers els col·lectius més desafavorits.

El proper dia 21 cal exercir el dret al vot amb lucidesa i ponderant amb sentit crític les propostes i les promeses dels partits i coalicions, amb interès per conèixer la veritat de les persones i dels programes, amb el seu real sentit polític i ideològic. Els candidats i els mitjans de comunicació tenen l'obligació moral de facilitar als votants el coneixement de la veritat dels programes i dels propòsits dels qui concorren a les eleccions.  Segurament que cap de les ofertes polítiques no serà plenament conforme amb l'ideal evangèlic, ni tan sols amb l'ideal racional d'un ordre social totalment just, però convé optar pel bé possible i tenir molt en compte la caritat i la solidaritat. Tots han de contribuir amb el seu vot al bé comú, al bé de la societat amb esperit de veritat, de justícia, de solidaritat i de llibertat. L'amor i el servei a la pàtria deriven de la caritat, és a dir, de l'amor que ve de Déu i que urgeix a buscar el bé del pròxim  -de tots i de cadascun-, fins i tot a costa d'alguns possibles sacrificis personals (vegeu el Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 2.239 i 2.240). El futur del país també depèn de la nostra participació i del nostre compromís.

Assumir un compromís definitiu pels drets humans

Fa tres mesos, el Papa Francesc va dir solemnement a Cartagena d’Índies (Colòmbia): “La historia ens demana assumir un compromís definitiu en defensa dels drets humans, aquí, a Cartagena d'Índies, lloc que vostès han triat com a seu nacional de la seva tutela... Si Colòmbia vol una pau estable i duradora, ha de donar urgentment un pas en aquesta direcció, que és aquella del bé comú, de l'equitat, de la justícia, del respecte de la naturalesa humana i de les seves exigències”. Val per a tot el món aquest programa, i avui podríem renovar aquest compromís, ja que avui, dia 10 de desembre, s’escau, precisament, el Dia Internacional dels Drets Humans. Fou aquest dia del 1948, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document amb un Preàmbul i 30 Articles amb els drets de caràcter religiós, civil, polític, social, econòmic i cultural, on se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Avui dia ja s’han convertit en llei internacional i estan incorporats, per exemple, a la legislació fonamental espanyola i andorrana, que els tenen com una de les fonts del seu dret. Es tracta d'un document d'obligat compliment per tots els estats membres de la comunitat internacional, però el gran repte és si s’estan complint en la pràctica. Per tal de vigilar-ho, l'any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un organisme especial anomenat “Consell de Drets Humans de les Nacions Unides”. La Declaració és el document traduït a més idiomes del món, només superat pel llibre de la Bíblia.

Sense anar a l’evolució i formulació del dret natural ja des de l’Edat Mitjana i Moderna, es pot dir que l’actual Declaració té uns precedents com la Bill of Rights o carta de drets que va adoptar el Parlament d'Anglaterra (1689), la declaració de drets de la constitució dels Estats Units (Bill of Rights de 1787) i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que va adoptar el 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa. I resumint la seva adopció i acceptació en l’Església podríem dir que és Joan XXIII qui, a la seva famosa encíclica “Pacem in Terris”, assumeix la llibertat de consciència i fa possible l’acceptació eclesial dels drets humans, que després trobarà el seu lloc al magisteri del Concili Vaticà II, Pau VIè., Joan Pau II i Benet XVI, fins arribar a la resumida contundència del Papa Francesc.

El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya: “El bé comú inclou tres elements essencials: el respecte i la promoció dels drets fonamentals de la persona; la prosperitat o el desenvolupament dels béns espirituals o temporals de la societat; la pau i la seguretat del grup i dels seus membres” (CEC n. 1.925). I el Papa Joan XXIII ensenyava: “En l'època actual es considera que el bé comú consisteix principalment en la defensa dels drets i deures de la persona humana. D'aquí que la missió principal dels homes de govern hagi de tendir a dues coses: d'una banda, reconèixer, respectar, harmonitzar, tutelar i promoure aquests drets; d'una altra, facilitar a cada ciutadà el compliment dels seus respectius deures. Tutelar el camp intangible dels drets de la persona humana i fer-li suportable el compliment dels seus deures ha de ser ofici essencial de tot ens públic” (Pacem in Terris 60). Us convido a fer nostre el programa d’acció social basat en el compromís definitiu en defensa dels drets humans, element essencial avui de la Doctrina Social de l’Església.