Crist ha ressuscitat. “Perdura eternament el seu amor misericordiós”

“Avui és el dia en què ha obrat el Senyor. 

Alegrem-nos i celebrem-lo!” (Salm 117). 
 


La Pasqua és aquest “dia en què ha actuat el Senyor”, 

el jorn en el qual “la pedra que rebutjaven els constructors, 

ara corona l’edifici”. 

Els dies de Pasqua i tot el temps de la cinquantena pasqual 

preguem i proclamem, amb el salm 117, 

que la misericòrdia del Pare és eterna, 

que el seu amor és incondicional i salvador, 

i que el pecat i el mal, han estat vençuts per la Creu 

ja que el Senyor Jesús ha triomfat sobre la mort, 

i podem estar certs que “perdura eternament el seu amor”. 
 


Cantem la  nostra immensa alegria:

“Enaltiu el Senyor, que n’és de bo. 

Perdura eternament el seu amor!” 

Jesucrit ha ressuscitat i ha vessat 

la immensa i incondicional misericòrdia del Pare

en els cors de tots, i en el món. 

El perdó ha arribat a la terra i amb ell l’autèntica reconciliació. 
 


Obrim-nos al do de l’Esperit Sant que ens regala 

el Pare, per mitjà del Crist Ressuscitat. 

Ara sí que podem ser “misericordiosos com el Pare”, 

podem viure en comunió amb Ell

i que tot el que Ell és i té sigui nostre. 

Ara sí que podem estimar com Jesús, 

i donar la vida per amor als germans, 

ser u amb el Pare i el seu enviat, Jesús, 

perquè el món cregui. 

Ara si que podem realitzar les obres de misericòrdia 

estimant amb obres i de veritat, 

descobrint en els necessitats el mateix Crist, 

posant amor on no n‘hi hagi, vencent el mal amb el bé, 

i mantenint ferma l’esperança en la vida eterna, 
 


Crist ha ressuscitat! Tot reneix i s’omple de vida! 

“Perdura eternament el seu amor misericordiós” 

Santa i joiosa Pasqua a tots! Us beneeix, 

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe dUrgell

Visquem els dies més sants de l’any

Si l’Any sant de la misericòrdia el vam iniciar amb el pas per la Porta santa, entrem avui espiritualment, amb Jesucrist, pel Diumenge de Rams o de la Passió, a la ciutat santa de Jerusalem. És en aquesta ciutat on hi ha el Temple del Senyor, i per això és “la ciutat beneïda per Déu”, on Ell visqué la total donació de la seva vida a la Creu, -“el Misteri Pasqual”- i nosaltres, amb Ell, podrem experimentar fins on ha arribat l’amor misericordiós del Pare, i podrem mirar de “tenir els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús..., el qual s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de Creu” (Fil 2,5ss). La litúrgia del Diumenge de Rams, juntament amb les del Tridu Pasqual (dijous, divendres i dissabte sants), formen les celebracions principals de l'any. Visquem-les a fons! El Diumenge de Rams té un doble significat, triomf i passió, ja que la litúrgia d'aquest diumenge combina elements de la celebració primitiva de l'Església de Roma (on es commemorava la Passió) amb elements de la celebració a Jerusalem en els primers segles del cristianisme, amb la processó de les palmes i branques d’olivera.

El Misteri pasqual del Senyor fou únic i roman en la seva eficàcia. El Catecisme de l’Església Catòlica expressa bellament com la Misericòrdia divina roman per sempre: «Quan arribà la seva Hora, Jesús visqué l'únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d'entre els morts i és assegut a la dreta del Pare “una vegada per sempre” (Rm 6,10; He 7,27; 9,12). És un esdeveniment real, que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen, engolits en el passat. El misteri Pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l'eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s'hi fa present. L'Esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida» (CEC 1.085).

Comencem els dies de la Setmana Santa de la misericòrdia amb esperit de fe. Aquests dies, a més de temps per a la família o sortides, temps de major treball per als qui estan en el món dels serveis o fins temps de petites vacances... han de ser de debò dies de fe i d’estimació, temps de guardar-nos alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església, tan expressives i profundes, i per gaudir de les nostres tradicions ben arrelades (rams, processons, via-crucis, caramelles, mones, aplecs...). Per tant, renovem el nostre compromís baptismal de viure units a Jesucrist, d’acollir la seva misericòrdia, d’aprendre a estimar de veritat, des de l’amor crucificat del Fill de Déu, d’aprendre a esperar pacientment en el silenci, i acollir la joia de la Resurrecció per esdevenir testimonis coratjosos i coherents de la vida nova que l’Esperit Sant ens regala cada Pasqua.

Entrem amb Jesús a les celebracions de la Setmana Santa, que culminaran amb la Vetlla Pasqual i la festa de la cinquantena pasqual. En l’any de la misericòrdia, adonem-nos del gran tresor de misericòrdia que hi ha en el Cor traspassat del Senyor, d’on brolla la misericòrdia per a tot el món. Oferim-nos a l’amor misericordiós, per viure estimant a semblança de Jesucrist, que dóna la vida per les ovelles i ens ensenya a donar-la nosaltres pels germans.

“Enviats a reconciliar”. Dia del Seminari

Sota la protecció de St. Josep, el custodi de Jesús i de Maria, i a prop de la seva festa, celebrem el Dia del Seminari. És una ocasió encertada perquè la Diòcesi conegui i encomani els 6 joves que s'estan preparant per a accedir al ministeri ordenat, així com els seus formadors i professors, i tot el que significa i va realitzant aquesta institució tan estimada del Bisbe, que té cura de la formació sacerdotal dels seus nous pastors. Ells senten la crida a configurar-se amb Crist, com a apòstols seus, enviats a ser testimonis de misericòrdia, "enviats a reconciliar", com expressa el lema del Dia del Seminari 2016.

En aquest any Jubilar de la Misericòrdia, quan tots som invitats a redescobrir el gran do del perdó i de la misericòrdia que tant necessitem, i ens adonem que només la misericòrdia del Pare celestial renovarà i salvarà el món tan ple de ferides i pecat, captem i agraïm que aquest perdó, Jesús el vulgui fer arribar a tothom, a través dels seus sacerdots. L’Església ens transmet l’amor de Déu i el seu perdó, i ho fa especialment per mitjà dels seus sacerdots. Ells són els braços que sostenen, el cor que batega, l’abraçada que reconcilia i obre al trobament amb Déu. Ells són la veu de la Paraula, perquè tots coneguin com en són d’estimats i d’acollits. El sagrament del perdó és un encontre meravellós, entre Déu, que ens vol perdonar, i nosaltres que, penedits, tornem a Ell. I els sacerdots són l’abraçada del Pare per a tots.

Actualment a Espanya tenim 1.203 seminaristes menors, d’edats adolescents, i 1.297 seminaristes majors que ja cursen els estudis de filosofia i teologia. El curs passat eren 1.142 i 1.357 respectivament. Uns pugen i els altres baixen una mica de nombre. Però les ordenacions sacerdotals, que són el fruit madur del Seminari, han crescut dels 117 nous preveres del 2014, als 152 ordenats el 2015.  Un increment ben considerable que ajuda a entendre la baixada dels seminaristes majors en aquest curs. Donem gràcies a Déu pel que reflecteixen aquestes xifres. Cada seminarista és un petit miracle de la gràcia divina, que l’ha treballat i conduït des de la família, la parròquia o el moviment apostòlic, i per mitjà de pregària, voluntariats de servei, experiències espirituals i conversions grans o petites que ha tingut al llarg del seu camí de vida i de fe. Crist ha anat realitzant en cada un d’ells un brodat delicat d’amistat. Cada seminarista, cada nou prevere, enviat a reconciliar les persones amb Déu, és un signe patent que Déu no ens abandona, que la seva misericòrdia es continua oferint a tots, i que ens envia pastors segons el seu Cor diví, que estimaran i serviran els pecadors, els pobres, les comunitats cristianes i l’anunci entusiasmant de l’Evangeli de l’alegria als qui encara no el coneixen.

Preguem pels sacerdotes i sobretot per aquells que es preparen a rebre l’ordenació, perquè Déu els faci instruments humils i fidels de la seva misericòrdia, i els enviï a reconciliar, a guarir ferides, a treballar en l’hospital de campanya que és l’Església missionera, enviada a totes les perifèries del món. I preguem també per les vocacions sacerdotals, perquè Déu ens regali testimonis misericordiosos de l’amor de Déu.

Acostem-nos amb confiança al sagrament de la misericòrdia

Si volem que en aquest Any de la misericòrdia, la nostra conversió sigui veritable, deixem-nos reconciliar amb Déu. Obrim el cor a ser perdonats i a perdonar els qui a nosaltres ens han ofès: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors” (Mt 6,12), diem en la gran oració cristiana del Parenostre. Podem tenir una confiança infinita en l’amor amb què som estimats per Déu, ja que el Pare ens ha mostrat en el seu Fill, clavat a la Creu, que ens perdonava i que ens redimia de tot pecat i de tot mal. Jesucrist el nostre germà ens rescata de la mort. Que ningú no desesperi mai de la seva culpa, per gran que sigui. En Crist, Déu ens ofereix un perdó infinit, incansable, sense límits. Així és la misericòrdia del nostre Déu. El seu amor és més gran que el nostre cor, i ens espera sempre, com al fill pròdig, per abraçar-nos i restaurar-nos a la dignitat de fills.

Jesús ha volgut que ho fem normalment a través del sagrament de la misericòrdia i del perdó, a través de la confessió, coratjosa i humil, dels nostres pecats a l’Església. Jesús ha volgut que el perdó arribi a través de l’Església, a través dels successors dels apòstols i dels seus col·laboradors, els preveres. D’ells escoltem les paraules de conhort de Crist mateix: “Jo t’absolc dels teus pecats, en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant”, mentre traça el senyal de la creu i ens beneeix amb la imposició de les mans. Com consola sentir que tot queda perdonat, que ets omplert per l’Esperit Sant, novament, i que la pau inunda la nostra ànima i l’enforteix per al testimoniatge! Són les paraules poderoses del qui diu a l’Apocalipsi: “Jo faig que tot sigui nou!” (Ap 21,5)

La confessió de les faltes, que quedaran en total secret inviolable, és el pas que ens cal fer per obtenir amb certesa el perdó de Déu. Potser a alguns els pot ser una mica enutjós, però cal ser senzills, i descobrir que el sacerdot en aquell moment és el representant de Crist i e l’església, i és un germà que acull, que ens fa sensible la veu de Déu. I els homes i les dones necessitem d’aquests signes sensibles, que ens fan poble i ens “toquen” per dins. La paraula és sanadora, guareix la soledat, obre a la llum, fa sentir el poder de Déu sobre nosaltres. És un acte alliberador.

La confessió no només ens perdona les pecats greus, sinó que també allibera la nostra consciència del pecats menys greus, o venials, i inclús dels d’omissió, tot allò que hauríem pogut fer i no hem fet. Allibera de les actituds de mediocritat o d’egoisme que ens cal revisar i canviar. Com diu el Papa Francesc “que en la celebració del sagrament de la reconciliació, experimenteu –tal com és descrit a la paràbola del fill pròdig- el trobament personal amb el Pare i la seva abraçada amorosa, i que sentiu igualment dins vostre l’alegria del perdó i aquella pau del cor que sols Ell ens pot donar per la seva misericòrdia divina”.

Tornem al Senyor en aquesta Quaresma, la Quaresma de l’any de la misericòrdia, que hauria de ser especial, joiosa, acollidora del do de la indulgència. Ens farà bé acostar-nos al sagrament del perdó. No és que Déu s’hagi de reconciliar amb nosaltres, sinó nosaltres amb Déu i amb els germans.