Càritas: estimar els altres amb fets concrets

El proper dissabte Càritas Diocesana a Balaguer celebra la seva Assemblea anyal, en la qual aprovarà la Memòria de Càritas de l’any 2015. Més enllà de números i compte de resultats, dóna a conèixer i difon el que Càritas d’Urgell va realitzant en la seva dimensió diocesana així com des de les parròquies, i per part dels sacerdots, fidels i institucions particulars que es bolquen envers les necessitats del pròxim. Dins l’Any de la misericòrdia, Càritas diocesana és l’instrument eclesial més important que tenim per a la gran vivència entre nosaltres de les obres corporals i espirituals de misericòrdia.

Durant el 2015 Càritas ha invertit recursos per import de 760.347 €, i en l’acció social hi va el 81,56%, és a dir 620.150 €. Només el 7,22% es gasta en administració i estructura. S’ajuda unes 899 famílies, amb un suport econòmic directe de 204.214 €. En acollida s’arriba a 8.693 persones, i en treball i inserció laboral tenim projectes per a 370 persones, de les quals 230 eren procedents de fora d’Europa. Participen a Càritas 336 voluntaris, distribuïts pel territori del bisbat. S'ha ampliat la xarxa d’acció amb un nou centre d’activitats a Vielha, que s’uneix als de Puigcerdà, Balaguer i La Seu d’Urgell. S’ha començat una empresa d’inserció laboral, Nougrapats, creant ja 10 llocs de treball, i posant en funcionament el reciclatge i venda de roba, i el servei de neteja. I s’han realitzat 2 campanyes d’emergència: una per al Nepal i l’altra per als refugiats a Europa, recollint 45.400 euros. I durant el 2016 estem fent el mateix per a Ucraïna i Equador.

Càritas informa de les seves activitats i els seus números amb humilitat i amb goig, perquè creu que convé que el bé es conegui, el bé que no fa soroll però que és actiu durant tot l’any per part de moltes persones que treballen perquè les paraules “caritat” i “amor” siguin creïbles avui, en el nostre món. No és veritat que la maldat o l’egoisme triomfin. Hi ha molt de bé, i estem convençuts que l’amor vencerà. A Càritas el detecten i ens l’ofereixen. Déu no cessa de fer créixer el bé, perquè “Déu és amor”, com Càritas anuncia sempre a l’entrada de tots els seus locals. L'Església -deia Benet XVI- no creix per proselitisme, creix per atracció, per testimoni. I el Papa Francesc diu que quan la gent veu aquest testimoni d'humilitat, de docilitat, de mansuetud dels cristians i de moltes persones de bona voluntat, amb caritat humil, sense prepotència, aquest testimoni fa créixer l'Església.

Cal agrair el que Càritas fa, a tots els directius, treballadors, voluntaris i col·laboradors de Càritas perquè és amb ells que l’Església d’Urgell pot ajudar, i que augmenten les iniciatives de servei als necessitats. Ells ens ajuden a ajudar. I també podem agrair a tots els beneficiaris de Càritas, que siguin ells el rostre concret de Jesucrist, que cerquem i estimem, i que a través d’ells, se’ns faci proper el mateix Senyor que volem estimar i servir. El camí cristià de fet és més senzill del que a vegades el compliquem... Ho diu bellament l’apòstol St. Joan en la seva primera Carta: “Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat, i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu” (1Jo 3,18-19).

El Cor de Jesús màxima expressió humana de l’amor diví

El proper divendres dia 3 celebrem la solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, que dins l’Any sant de la misericòrdia ha de tenir encara una més gran transcendència. I el mes de juny tot ell està consagrat dins la pietat popular a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Farem bé de mantenir-nos amatents a viure la confiança en la misericòrdia del Senyor: “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!”. El “Cor de Jesús” és la Seu de la Misericòrdia del Pare que ha obert els tresors infinits del seu Amor i de la seva indulgència a l’home. I per això s’escau una actitud de conversió i de reparació, de créixer en l’amor. El Papa Francesc ha volgut que poséssim, en el Cor de Jesús, tots els sacerdots en ocasió dels 160 anys de la institució d’aquesta festa litúrgica, l’any 1856, pel Papa Pius IXè.

Fou Santa Margarida Mª Alacoque (1647-1690) una humil monja de la Visitació del monestir de Paray-le-Monial (França), la qui va rebre del mateix Jesucrist la revelació dels desigs que omplien el seu Cor, i li confià de donar-los a conèixer a tothom. Foren revelacions i aparicions del Senyor, per fer-li gaudir del seu amor per ella i per tothom, i per fer-li entendre com li dolia el pecat i l’allunyament d’Ell. Déu reaccionava així davant uns temps en què regnava el jansenisme, teoria espiritual rigorista, on es veia el pecat pertot arreu. Moltes proves i malalties la van preparar perquè es convertís en missatgera del l’Amor redemptor de Crist, i perquè ensenyés que podem viure la devoció i l’amor per Jesús, amb les obres de misericòrdia. També ensenyà l’“hora santa” d’adoració al Santíssim Sagrament, que conté tota la vida i l’obra del Crist.

El Papa Francesc és un enamorat del Sagrat Cor de Jesús. Ell ha dit que "la pietat popular valoritza molt els símbols, i el Cor de Jesús és el símbol per excel·lència de la misericòrdia de Déu. No és un símbol imaginari, és un símbol real, que representa el centre, la font de la qual ha brollat la salvació per a tota la humanitat". Entre les diverses referències dels textos evangèlics al Cor de Jesús, el Papa subratlla el relat de la mort de Crist, segons sant Joan (Jn 19,34; 1Jn 5,7-8): Mort Jesús, un soldat li va travessar el costat amb la llança, i de seguida van brollar sang i aigua. Joan va reconèixer en aquell signe, aparentment casual, el compliment de les profecies: del Cor de Jesús, Anyell immolat sobre la Creu, brollen el perdó i la vida. Ell és la font de la misericòrdia divina pels pecadors, sempre hi podem confiar i sempre hi podem acudir.

En aquest proper dia de la festa, el 3 de juny, promovem moments d’oració o d’adoració eucarística per totes les necessitats de l’Església i del món, però especialment preguem pels sacerdots, primers dispensadors de la Misericòrdia divina. La misericòrdia de Jesús no és només un sentiment: és una força que dóna vida, que ressuscita la persona! L’Evangeli parla de la compassió de Crist per la vídua de Naïm, que estava a punt d'enterrar el seu únic fill quan passà Jesús (Lc 7,11-17). Aquesta "compassió" és l'amor de Déu pels pecadors, és la misericòrdia, és a dir l'actitud de Déu en contacte amb la misèria humana, amb la nostra indigència, el nostre sofriment, la nostra angoixa. La misericòrdia de Déu dóna vida a l'home, el ressuscita de la mort. Ell ens mira sempre amb misericòrdia, i espera el nostre retorn. No tinguem por d'apropar-nos a Ell! Té un cor misericordiós! “Déu és pura misericòrdia!" ensenya el Papa Francesc.

Lourdes, misericòrdia activa envers els pobres

El pelegrinatge és un signe peculiar en l’Any Sant, perquè és imatge del camí que cada persona realitza al llarg de la seva existència” (Papa Francesc). La setmana que iniciem, del 23 al 26 de maig, tindrà lloc el pelegrinatge amb malalts a Lourdes de l'Hospitalitat diocesana d’Urgell. Serem uns 500 pelegrins i uns 90 malalts, en el 38è. pelegrinatge, que cerca la protecció de Maria, Mare de Misericòrdia, en aquell lloc on Ella va voler mostrar la seva misericòrdia per la humanitat, i especialment per tots els qui sofreixen en el cos i en l'esperit.

És Any de Jubileu, i els qui visitarem Lourdes enguany farem major atenció a la Porta de la misericòrdia, a la confessió dels pecats retornant a Déu, a la comunió i adoració eucarística i a deixar-nos guiar per Sta. Bernadeta, “amb ella”, i rere els seus passos, per viure l’Evangeli enmig de les nostres tasques quotidianes. Farem nostre el fet que la Verge Maria escollís una pobra i humil joveneta de l'Alt Pirineu, que patia en pròpia carn les marginacions socials, econòmiques i culturals que provocaven la industrialització i les "coses noves" del segle XIX, per tal de fer-li conèixer, en la seva pròpia llengua occitana, "que soy era Immaculada Councepciou", i que volia atreure més i més cap al seu Fill tots els qui sofreixen.

Aquell missatge de misericòrdia continua viu, i continua atraient multituds de pelegrins, amb les nostres intencions i amb les nostres xacres i malalties. I Lourdes continua fent bé a tot aquell que s'hi acosta amb fe i devoció, perquè ens empeny a una "conversió de mirada" envers els pobres i les causes de les seves pobreses. Cal valorar molt tot l'esforç i l'entrega dels qui preparen els pelegrinatges, i dels que hi van com a infermeres, brancadiers, ajudants... Tot un esplet de voluntariat, que durant l'any continua també la seva tasca de servei i d'acompanyament, de vivència de les obres de misericòrdia. El pelegrinatge a Lourdes és especialment fecund quan un hi va amb els malalts, i es deixa atreure pel misteri redemptor del sofriment.

Són tants els moments intensos que s’hi viuen de pregària i de proximitat a la Verge Maria i al seu Fill, i són tantes les ocasions per viure el servei, l’amor, l'amistat i la festa! A Lourdes rebem l'efusió de l'Esperit que ens enforteix i que no deixa d'acompanyar-nos cap a "la veritat" revelada en el Crist. Veritat sobre un mateix, veritat de la vida, del que té més valor, de l'únic necessari... I els malalts, especialment els nens, ens hi ajuden tant! Quantes coses canvien, quants problemes semblen insignificants, quanta vida i quanta gràcia hi ha amagada entre els qui sofreixen i que no deixen d'apropar-nos al Crist Viu entre nosaltres! Aquesta lliçó és la que tots ens podem endur de Lourdes: el valor únic i etern de l’amor! Déu és misericordiós, i especialment en aquest Any jubilar, volem ser “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36). Estimar més. Oferir tot el que som, amb Maria, per fer-nos servents humils del Senyor. Treballar pel bé de tots els nostres germans que sofreixen, especialment els més oblidats. Creure més en el valor de la gràcia de Déu i en el valor de les coses gratuïtes que ens podem regalar els uns als altres, especialment pregària, companyia, amistat, suport en les adversitats, esperit d'abnegació en el servei i l'ajuda a tots els qui ens necessiten. Que aquest missatge el sapiguem transmetre a les nostres parròquies i viles, i que es vagi encomanant a tota la nostra Església diocesana.

Veniu Esperit Sant i renoveu-nos!

Us desitjo a tots Santa Pasqua de Pentecostès! 
Crist realment ha ressuscitat, al·leluia, 
i ens envia l’Esperit Sant Defensor i Renovador! 

El matí de Pentecosta, el foc de l’Esperit Sant 
davallà sobre els apòstols i Maria, reunits al Cenacle. 
Do inefable del Pare, 
que per Jesucrist, els unia com Església 
i els enviava al món, perquè fossin els seus testimonis 
fins als llocs més allunyats de la terra.

També avui el Pare ens envia l’Esperit Sant Defensor, 
que ens farà cristians valents i coherents en la fe, 
testimonis de la vida nova del Ressuscitat, 
lluitadors contra el pecat i la corrupció, 
i plens dels dons de l’Esperit, que tot ho vivifica. 

No ens tanquem a l’acció suau i consoladora de l’Esperit 
que ens omple amb la misericòrdia de Déu,
i guareix les nostres ferides. Ens renova totalment! 
Res d’egoisme, legalisme rígid, hipocresia
i oblit culpable de l’acció de Déu, que tant ens estima!

L’Esperit ens ajudarà a viure la vida com a servei,
i a ser misericordiosos com el Pare és misericordiós. 
Sense Ell, res no podem. 
Sense Ell, tot se’ns marcirà. 

El món ens necessita carregats dels fruits de l’Esperit: 
amor, alegria, pau, paciència, bondat, fidelitat, 
mansuetud i domini de nosaltres mateixos... 
Amb la força de l’Esperit podrem difondre l’Evangeli 
sembrar amb perseverança la reconciliació i la pau, 
ser fidels a la vocació rebuda, 
edificar comunitats confessants i testimonials, 
i sobretot estimar com Jesús estimava, 
amb obres i de veritat. 

Santa Pasqua de Pentecostès a tots, 
granada dels dons de l’Esperit Sant!