Pregària a Santa Maria Assumpta, Mare de Misericòrdia

En aquest Any sant de la Misericòrdia, i a les vigílies de la gran festa de la Mare de Déu Assumpta amb cos i ànima al cel, us convido a elevar els nostres cors a la Mare que ens fou donada a la Creu per Jesús mateix, perquè li elevem les nostres necessitats, les famílies i totes les intencions del nostre bisbat d’Urgell, perquè “giri envers nosaltres els seus ulls tan misericordiosos”.

Maria, Mare de l’Església, Protectora de tots els fills i filles de l’Església,
avui posem a les vostres mans tots els fidels d’Urgell
perquè Vós els acompanyeu amb la vostra assistència i el vostre consol.

Maria, Mare del Magníficat, ajudeu-nos a donar gràcies a Déu
per la vida cristiana que batega en el Poble de Déu que fa camí a Urgell.
Ensenyeu-nos a saber ser agraïts i a saber cantar amb alegria
les misericòrdies del Senyor.

Maria, Mare del Bon Pastor, protegiu els sacerdots en el seu ministeri
perquè siguin sempre de tots, servidors dels servidors de Déu,
amatents, senzills i humils, portadors de pau i de reconciliació,
testimonis fidels i coherents de la Resurrecció de Jesucrist, el Bon Pastor.
A Ell volem anunciar, en Ell confiem, per Ell i amb Ell treballarem
perquè Déu sigui estimat
i el Regne arribi amb força entre nosaltres.

Maria, Mare de l’Esperança, feu-nos valents i esperançats
en el seguiment de Jesús,
fidels a l’Esperit Sant que és Esperit d’amor i de llibertat,
perquè sempre estiguem disposats a sortir a sembrar,
a no apagar cap ble que fumegi,
a rentar els peus dels germans, amb humilitat i misericòrdia.
Que amb la unió de tots, formem una Església viva i missionera,
agermanada en la comunió i en l’anunci joiós de l’Evangeli,
que s’estima i s’esforça per créixer en la fe, en l’esperança i en la caritat,
i que col·labora a transformar el món segons l’esperit de les Benaurances.

Maria, Mare de l’Alegria, sigueu sempre el nostre consol i la nostra fortalesa.
Que no tinguem por de les dificultats, ni ens deturem en els fracassos.
Que volguem més unir que separar,
tornar a sembrar que doldre’ns pel que no va bé,
donar la vida fins a la Creu més que guardar-la inactivament.
Tot perquè el món cregui.
Tot perquè Déu sigui conegut, estimat i servit.

Maria, Mare Assumpta al cel, pregueu sempre per nosaltres,
ajudeu-nos a perseverar en la fe i en la caritat,
i obriu-nos les portes del cel quan acabem la cursa a la terra. Amén.

Aprendre a deturar-nos i descansar

L’agost és quan més visitants rebem al Bisbat d’Urgell, juntament amb el temps de la neu de l’hivern, i volem acollir-los amb els braços oberts. Molts són fills del Bisbat o hi tenen les arrels familiars llunyanes. Altres se n’han enamorat, per la bellesa dels llocs i paisatges, i per l’acolliment de la bona gent dels nostres pobles... i potser hi tenen casa. Altres estan de pas i amb moltes ganes de conèixer-nos a fons... A tots us obrim el cor, i us diem que la Diòcesi d’Urgell, amb molts segles d’història de vida cristiana ininterrompuda, us acull i us ofereix la seva vida comunitària i sacramental, celebrada en els nostres antics temples romànics i posteriors, amb un patrimoni riquíssim que estem constantment reparant i embellint, perquè tots en puguem fruir i ens sigui camí vers la transcendència i l’espiritualitat.

Agost és el pic més alt de les vacances. Els escolars ja fa dies que en fan però ara són les famílies les que majoritàriament es retroben. Oportunitat renovada de convivència de les diverses generacions dins les famílies. És temps de deturar-nos, de descansar, de saber escoltar-nos millor, de trobar temps per a la pregària, el dolç passar el temps sense fer massa coses, i fruir de la natura, contemplant-la, i per ella, arribar a la joia de reconèixer i lloar el Creador. “Lloat sigueu, o Senyor nostre... per totes les obres belles que ens oferiu!”. Amb tot, no deixem de tenir presents, també, els qui a prop nostre no poden fer gens de vacances, o per exigències del treball, o perquè no poden fer despeses, o perquè estan malalts o han de cuidar algun padrí o algun infant. També a vosaltres us diem que la Diòcesi prega per tots, i s’uneix a vosaltres. No us oblidem!

Els cristians estem cridats a donar sentit a tot el que vivim. Mai no podem deixar de ser llevat del Regne de Déu per al món; també durant les vacances. És així com aquest temps de parada –llarg o curt- pot esdevenir un temps per a refer-nos, per a ordenar-nos de nou, per a gaudir de coneixements i de llocs, temps per a pregar i llegir una mica més, i per a apropar-nos a la meravella de la natura sense presses, admirant-la, respectant-la. I sobretot les vacances són temps per a apropar-nos més a Déu i a les nostres famílies. Dies per a renovar-nos i dies per a retrobar els nostres orígens, els amics i la família, els pobles, i redescobrir la nostra pregona vocació a estimar i ser estimats, a perdonar i a recomençar de nou unes millors relacions d’acceptació, d’amor i de servei.

Desitjo que pugueu gaudir ni que sigui d’uns pocs dies de vacances i de canvi de ritme, perquè la nostra entrega de cristians se’n beneficiï. No es tracta de marxar per marxar, que això també cansa. Jesús ens invita a confiar en Ell, i ens diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; Jo us faré reposar!” (Mt 11,28). És una invitació a descansar en Ell, a reposar serenament, a acollir la seva Misericòrdia que tot ho saneja i recompon. El Papa Benet XVI recomanava: “En temps de parada, deixem ampli espai a la lectura de la Paraula de Déu, en particular a l’Evangeli, que no heu de deixar de posar en les vostres maletes en aquestes vacances!”. Fem-li cas. Rellegir l’Evangeli podria ser un petit compromís de l’agost, o de quan puguem fer un temps d’aturada. Bon estiu a tots!

Valorem el patrimoni de l’Església

La nostra cultura i la nostra història enfonsen profundament les seves arrels en la fe cristiana, en una geografia eclesial feta de bisbats, de monestirs i d’ermites. Els edificis i l’art paleocristià, el temps visigòtic, el preromànic i el meravellós romànic, el gòtic, el renaixement i el barroc, el neoclàssic i el modernisme…, fins arribar a nosaltres. Temples, baptisteris, catedrals i altres edificis, utensilis litúrgics, pintures, escultures, imatges, orfebreria, teixits i ornaments, objectes devocionals… Tot per a donar rostre al Déu que s’encarna en Jesús i que surt a l’encontre de cada generació també a través de la bellesa de l’art.

Els Bisbats de Catalunya hem creat i mantenim “Catalonia Sacra”, que és una iniciativa per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i per ajudar a la seva coneixença i a la seva visita. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori català, és el resultat de 2000 anys de vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat del nostre poble. Tot aquest patrimoni i les activitats que es realitzen a les diferents diòcesis es poden trobar al portal www.cataloniasacra.cat. Les propostes del projecte es poden resumir en tres tipus d'activitats: les visites a les Catedrals, les rutes diocesanes que cada Bisbat dibuixa en el seu territori, i les rutes sobre la història de l'Església a Catalunya i Andorra.

Catalonia Sacra ofereix una programació de prop d'una cinquantena d'activitats repartides entre març i novembre. És una programació molt plural amb tot tipus d’activitats, que passa de la conferència davant l’obra mestra, a la ruta per diferents esglésies, fins als “tallers de patrimoni”, o la invitació a assistir a festes del calendari litúrgic on el patrimoni cultural té un paper rellevant. Catalonia Sacra reflecteix la varietat històrica, artística, geogràfica i temàtica del patrimoni cultural d’arrel religiosa. Des de l’Ebre fins als Pirineus, del calze al claustre, del romànic auster al racionalisme del segle XX.

El nostre Bisbat d’Urgell organitza diverses activitats a les quals us convidem ben especialment. Ara us oferim 3 itineraris: “El romànic de la Val d’Aran”, “El romànic de la Vall de Boí”, i l’itinerari que hem anomenat “Sants, homes i misteris: les esglésies de les Valls d’Àneu”. A més, dins de les activitats ofertes per a aquest estiu, Catalonia Sacra ens convida a una visita guiada i exhaustiva a dues joies del nostre Pirineu: l'església de Nostra Senyora de la Purificació de Bossòst (el dia 7 d’agost a les 19h) i l’església de Sant Vicenç d’Estamariu (el dia 13 d’agost a les 20h). En acabar la visita podreu gaudir en ambdues esglésies de dos magnífics concerts inclosos dins el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP).

En darrer terme, Catalonia és Sacra. Ho és per aquest immens llegat, evangeli viscut, que ens revela com Déu ha actuat en aquells que el varen edificar i embellir, i que ens ha estat lliurat perquè el donem als qui vindran. I ho és perquè, tal com diu sant Pau «aquest temple del Déu viu som nosaltres» (2Co 6,16).

Maria Magdalena: potenciar el paper de la dona en l’Església

Acabem de celebrar divendres la festa litúrgica de Santa Maria Magdalena, per exprés mandat del Papa Francesc, amb un relleu més gran, com a “apòstol dels apòstols”, segons que diu el títol del seu prefaci propi. I ja abans, el Papa havia modificat el ritu del Lavatori del Dijous Sant perquè pugui ser realitzat amb homes i amb dones, indistintament. És un anhel de visibilitzar la igualtat i la dignitat de la dona. Un treball que ja es fa, però que hem de fer més.

En nombroses ocasions el Papa Francesc ha cridat l'atenció sobre l'escàs paper de la dona en l'Església. Tornant de la JMJ de Rio de Janeiro (2013) el Papa va assegurar que entre les tasques pendents de l'Església estava «una teologia de la dona» en l'Església i un paper més actiu. «Hem d'avançar en l'explicitació d'aquest paper i carisma de la dona en l'Església. No es pot entendre una Església sense dones. Però dones actives en l'Església, amb el seu perfil, que vagin endavant. A l'Església cal pensar en la dona en aquesta perspectiva de decisions arriscades, però com a dona. Crec que encara no hem elaborat una profunda teologia de la dona en l'Església».

Celebrant el 25è. aniversari de la carta apostòlica «Mulieris Dignitatem» de St. Joan Pau II, novament el Papa va manifestar que l'Església ha d’interrogar-se per la presència que atorga a la dona, i va lamentar que es confongui en ocasions el «servei» amb la «servitud». «Pateixo, ho dic de veritat, quan veig a l'Església o en algunes organitzacions eclesials que la funció de servei de la dona, que tots tenim i hem de tenir, es transforma en un paper de servitud». I va insistir-hi: quan una dona és relegada a tasques més aviat pròpies de la servitud, es fa perquè no es comprèn bé el seu autèntic paper. «La dona té una especial sensibilitat per les 'coses de Déu', sobretot per a ajudar-nos a comprendre la misericòrdia, la tendresa i l'amor que Déu té per nosaltres». També a la Comissió Teològica Internacional, va celebrar la major presència de dones, però va dir que en calien més. I va demanar «una presència femenina més capil·lar i incisiva a les comunitats», ja que «l'Església és dona, és 'la' Església, no 'el' Església», i va confessar que «m'agrada descriure la dimensió femenina de l'Església com un si acollidor, que genera i regenera la vida». Aquesta major presència que ell reclama, requerirà «moltes dones implicades en la responsabilitat pastoral, en l'acompanyament espiritual de persones, famílies i grups, així com en la reflexió teològica». I fa dos mesos, davant 900 Superiores d'Instituts religiosos femenins reunides a Roma, va assegurar que voldria instaurar una Comissió per a l'estudi del diaconat femení.

Convindrà que a les parròquies i institucions de la Diòcesi i de l’Església universal hi reflexionem i en traguem conclusions operatives. Fixem-nos en Santa Maria Magdalena: El nou prefaci de la seva festa lloa Déu Trinitat, i remarca que Jesús «s’aparegué visiblement a Maria Magdalena, ja que ella l’havia estimat quan vivia, l’havia vist morint a la creu, l’havia cercat en el sepulcre i fou la primera que l’adorà un cop ressuscitat d’entre els morts; Ell l’honorà davant dels apòstols amb l’ofici de l’apostolat perquè el bon anunci de la vida nova arribés fins als límits de la terra. Per això, Senyor, amb tots els àngels i els sants us lloem joiosos». Sí, germans i germanes, lloem el Senyor per la Mare de Déu, per Maria Magdalena «l’apòstol dels apòstols», i per totes les dones que tant han treballat i treballen pel Regne de Déu en l’Església.