Teresa de Calcuta, la mare dels pobres

Aquest diumenge 4 de setembre la Mare Teresa de Calcuta, Agnes Gonxha Bojaxhiu (nascuda a Skopje, actual Macedònia, 1910 - Calcuta, Índia 1997) la religiosa albanesa nacionalitzada índia, que va ser premi Nobel de la Pau el 1979, serà canonitzada pel Papa Francesc. Tenim en ella un gran exemple d'amor a Déu i al proïsme, un gegant de la caritat, i una potent intercessora.

«A vegades sentim que el que fem és tan sols una gota en el mar, però el mar seria menys si li faltés una gota», deia plena de confiança la Mare Teresa. «Avui dia està de moda parlar dels pobres. Per desgràcia, no ho està parlar-los a ells». Després d'analitzar les seves obres i èxits, el papa St. Joan Pau II va dir: «¿On trobava ella la força i la perseverança per posar-se totalment al servei dels altres? En la contemplació silenciosa de Jesucrist, el seu Sant Rostre, el seu Sagrat Cor». En privat i durant gairebé 50 anys, fins al final de la seva vida, la Mare Teresa va experimentar dubtes sobre les seves creences religioses. No sentia la presència de Déu en absolut. Però es va mantenir fidel, perseverant i plena d'obres d'amor. La fe de la Mare Teresa que Déu estava treballant a través d'ella es va mantenir intacta. Va ser la seva llarga nit fosca de l'ànima. En la seva primera encíclica, Déu és amor, Benet XVI va esmentar Teresa de Calcuta en tres ocasions i va dir: «La beata Teresa de Calcuta és un exemple evident que el temps dedicat a Déu en l'oració no només deixa de ser un obstacle per a l'eficàcia i la dedicació a l'amor al proïsme, sinó que és en realitat una font inesgotable per a això».

Va fundar les Missioneres de la Caritat que a més dels vots de pobresa, castedat i obediència afegeixen un quart vot de lliurar tota la vida i amb caràcter exclusiu als pobres més pobres, sense acceptar cap recompensa per aquest treball. Els Germans de les Missioneres de la Caritat es funden en 1963, i una branca contemplativa de les Germanes es crea en 1976. En 1984 la Mare Teresa va fundar amb el P. Joseph Langford els Pares Missioners de la Caritat. Totes les branques ajuden els pobres: refugiats, exprostitutes, malalts mentals, infants abandonats, leprosos, víctimes de la sida, gent gran i convalescents... I com ella deia: «Pobres són sobretot els que no se senten estimats ni volguts, els abandonats, els pobres en el cor i en l'esperit». La Mare Teresa va participar vivament en el debat sobre les qüestions més crucials del seu temps, a les quals no va ser mai aliena. Així, al maig de 1983, durant la Primera Trobada Internacional de Defensa de la Vida, va defensar amb vehemència la doctrina de l'Església, conceptiva, antiavortista i contrària al divorci. Atenia milers de desheretats i moribunds sense importar-li a quina religió pertanyien: «El nostre criteri d'ajuda no són les creences, sinó la necessitat. Mai no permetem que algú s'allunyi de nosaltres sense sentir-se millor i més feliç, ja que hi ha al món una altra pobresa pitjor que la material: el menyspreu que els marginats reben de la societat, que és la més insuportable de les pobreses». I sempre va defensar el seu ideari basat en l'acció per sobre de les organitzacions. La seva vida i la seva exemplaritat ha arribat a tot el món, ja que en ella la gràcia de Déu ha estat més poderosa que l'egoisme, la incredulitat i el pecat.
Que ens encomani el seu amor a Déu i als pobres!