Testimonis perseguits de Jesús

La vinguda de l’Esperit Sant ens dóna una força que ens fa testimonis de Jesús fins als límits més llunyans de la terra (cf. Ac 1,8), i no hem d’oblidar que “testimoni” es diu “màrtir” en grec. El mateix Jesús ens diu que no hi ha amor més gran que donar la vida per amor (cf. Jo 15,13), i que si el van perseguir a Ell, també ens perseguiran a nosaltres. Ja hi hem de comptar que estimar s’ha de fer amb obres d’amor, no només quedar-nos en paraules; i les obres comprometen, a vegades són “perilloses”, perquè subverteixen els criteris del món contrari a Déu i al seu amor.

Aquests darrers temps, ens alarma la pluja de notícies de cristians assassinats en un o altre lloc del món. Correm el risc d´anar-nos-hi acostumant. S´ha instaurat una mena de rutina per la qual els assassinats d´aquest tipus ja no són massa notícia, i a més, hi ha en la cultura dominant una hostilitat al cristianisme i a l´Església Catòlica, “que deriva sobretot de les seves postures  en matèria moral” (Massimo Introvigne). Segons un informe de l´any 2012 d’Ajuda a l´Església Necessitada, uns 200 milions de cristians –tant catòlics com ortodoxos i evangèlics– són perseguits i uns altres 150 milions són discriminats. És l’ecumenisme del sofriment (la persecució) i de la sang (el martiri). Es pot afirmar que de tots els perseguits al món per les seves creences, 3 de cada 4 són cristians, i que el cristianisme és la religió més perseguida actualment. Cada 5 minuts és assassinat un cristià en els països on els cristians som minoria religiosa. Darrerament va començar amb Síria i l’Estat Islàmic, i ha continuat amb Irak, Pakistan, Aràbia Saudí, República Centreafricana, Xina i Corea del Nord, on es calcula que entre 50.000 i 70.000 cristians es troben en camps de concentració, sotmesos a tot tipus de vexacions que inclouen assassinats i avortaments forçats. Aquests són alguns dels 82 països on el dret a la llibertat religiosa és vulnerat de manera significativa. La llibertat religiosa, que és un dret fonamental, és encara avui un dret escàs.  La persecució dels cristians en el món, doncs, és una autèntica situació d´emergència humanitària. No es tracta de reclamar protecció per a nosaltres, sinó de defensar la llibertat religiosa de totes les persones per poder practicar les seves creences.

Fem nostre el clam del Papa Francesc: "Que acabi ja aquesta persecució contra els cristians, que el món sembla que vol amagar!" (15.3.2015). Davant la persecució que pateixen els cristians en diverses parts del món, el Papa demana "que la comunitat internacional no estigui silenciosa i inert davant tal crim inacceptable que constitueix una preocupant deriva dels drets humans més elementals". I ens recomana continuar "el camí espiritual d'oració intensa, de participació concreta i d'ajuda tangible en defensa i protecció dels nostres germans i germanes, perseguits, exiliats, assassinats pel sol fet de ser cristians" (6.4.2015). El goig de la Pasqua celebrada que es prolonga en les solemnitats de la Santíssima Trinitat avui, del Corpus i del Sagrat Cor de Jesús  en les properes setmanes, ens ajudi a viure amb alegria i serenitat aquesta comunió amb els nostres germans cristians que tant sofreixen, i ens estimuli a ser millors nosaltres mateixos i a compartir amb ells els béns i l’ajuda, la pregària i la denúncia valenta de la seva injusta persecució.

Veniu Esperit Sant, donador d’amor i alegria!

Us desitjo a tots Santa Pasqua de Pentecostès! Culmina avui la Pasqua de Resurrecció del Senyor, després de cinquanta dies de joia i de festa, amb la donació de l’Esperit Sant. Avui el Senyor ens diu: “Rebeu l’Esperit Sant!” (Jo 20,22), com als seus apòstols en el Cenacle. I ens envia a ser missioners seus, a totes les perifèries del món. Com Maria i els apòstols, també nosaltres quedarem plens de l’Esperit Sant per predicar amb força i autoritat la Paraula de Jesús, per fer els mateixos senyals que Ell feia, per pregar sense defallir i amb les paraules i sentiments adequats, per estimar amb el seu mateix amor, per sortir a testimoniar amb cor valent, per viure en comunió i amor fratern, per mantenir-nos sempre oberts a la fe i a l’esperança, per caminar en santedat de vida i en l’alegria de l’Evangeli, i poder arribar incorruptibles a la vida eterna.

Us invito a pregar inspirant-nos en la Seqüència gregoriana de Pentecosta Veni Sancte Spiritus”, que és un poema en llatí, amb el qual l'Església catòlica demana l’assistència de l'Esperit Sant, el do més gran que Déu ens fa pel baptisme i la confirmació. La podem cantar o resar a la missa del dia de la Pentecosta, però és un text molt inspirat, que sempre porta suavitat i consol al cor dels qui la reciten humilment i amb dolcesa.

El text s'atribueix a Stephen Langton (1150-1228), teòleg, cardenal i arquebisbe de Canterbury. És un himne ritmat per a poder ser cantat, i d’una gran bellesa :

·         “Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit, amb un raig de llum divina.

·         Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il·lumina.

·         Vós sou el consolador, de l'ànima Habitador, i dolcíssim refrigeri.

·         En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.

·         Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia.

·         Res tindrà l'home si vós no li deu vostre socors divinal, que bé li sia.

·         Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.

·         Tot l'indòmit endolciu; tot el fred encalentiu; regiu el qui s'esgarria.

·         Deu als fidels confiats dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena;

·         el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena. Amén. Al·leluia.”

Ens diu que l’Esperit serà la nostra llum, el qui ens guiarà envers els pobres, i ens regalarà els seus set dons. Perquè és consolador, habita en els nostres cors i socorre els febles. Ell renta, rega amb aigua divina i guareix totes les malalties. Fa dolç el camí de la vida, posa caliu dintre nostre i encarrila el que es desviaria. I ens fa caminar per la senda de la virtut, amb l’alegria immortal i plena.

Demanem amb suaus reclams a l’Esperit, que vingui, perquè ens doni la Pau, ens faci forts en les proves i ompli l’Església per fer-la sempre fidel al seu Senyor. Santa Pasqua de Pentecosta a tots!

Vetlla pasqual (i 6).- Eucaristia memorial de la Pasqua

Dins la Vetlla Pasqual, després dels diversos moments de la celebració que hem anat reflexionant durant aquestes setmanes en els articles precedents, arriba la culminació de la festa de la Pasqua, l’Eucaristia pròpiament dita. El mateix Crist, re-presentat en la persona del ministre ordenat que presideix en nom seu tot el Poble de Déu, es fa realment present de la manera més real i significativa. El Concili Vaticà II va parlar de les diverses presències del  Senyor (SC 7) i va definir que l'Eucaristia és “font i cimal de tota la vida cristiana” (LG 11). I també que  “els altres sagraments, com també tots els ministeris eclesials i les obres d'apostolat, estan units a l'Eucaristia i a ella s'ordenen. La sagrada Eucaristia conté tot el bé espiritual de l'Església, és a dir, el mateix Crist, la nostra Pasqua” (PO 5).

En la Vetlla Pasqual  i en totes les Eucaristies, aportem pa, vi i aigua (com ja ho deia St. Justí al segle II) damunt l’altar, amb les altres ofrenes per als pobres que hem recollit, i així, el nostre poc, Jesucrist el transforma i el fa menjar sant, Pa de vida eterna. I preguem amb la solemne pregària eucarística, dins la qual recordem el relat de la institució. Jesucrist entra per quedar-se amb nosaltres, s’asseu a taula enmig nostre, pren el pa, diu la benedicció i el parteix per donar-nos-el. I se’ns obren els ulls –com als deixebles d’Emmaús (Cf. Lc 24,13-35)- i el reconeixem present, vivent, ressuscitat, amb les llagues glorioses de la seva Passió, fet Pa de vida per nosaltres, i donant-se del tot, amb la plenitud del seu amor diví i la seva alegria consoladora. Així podem viure units amb Ell, i per Ell amb el Pare, plens de l’Esperit Sant, formant el Cos de l’Església, estimant-nos, lloant Déu, enfortits i donant testimoni joiós de la nostra fe. Tot això ho venim a ratificar amb l’important “Amén” de tots al final de la pregària eucarística. I després amb el Parenostre, i la Pau del Ressuscitat que ens comuniquem, vinguda del Senyor des de l’altar.

En la Vetlla descobrim que l’Eucaristia és realment el Memorial de la mort i la  resurrecció de Crist tant central per a nosaltres. No és tan sols un record, un pensament sentimental sense cap força, sinó que les paraules i el signe sacramental del pa i del vi ens fan realment present el Senyor Ressuscitat, amb tots els misteris i les gràcies de la seva vida. I per això l’Església ens el fa aclamar: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra Resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús!”. I en la pietat dels fidels, des de petits, hem après a dir en aquell moment tan gran de la consagració: “Senyor meu i Déu meu!”, reprenent la profunda professió de fe de St. Tomàs al Cenacle. I ens diu el Senyor: “Feliços els qui creuran sense haver vist” (Jo 20,29).

L’Eucaristia especialment la dominical ens fa present la Pasqua de Jesucrist, i la fa viva i operant. Per això després de combregar fem silenci, preguem encara units i el president ens acomiada, beneint-nos i recordant-nos amb el doble al·leluia, que hem de “glorificar el Senyor amb la nostra vida” i que hem d’anar-nos-en per sembrar arreu la Pau de Crist. La Missa es prolonga als carrers, a les cases, en els llocs de treball i de temps lliure. El cristià, transformat per la participació en el misteri d'amor de Crist, assumeix la caritat com a principi que dóna forma a tota la seva vida quotidiana.

La Vetlla pasqual (5): Som de Crist pel baptisme!

A la Vetlla pasqual aprenem que els cristians hem nascut a la Vida pel baptisme, que tots venim de l’aigua i de l’Esperit Sant que el Senyor Ressuscitat ens ha regalat per gràcia. És sense cap mèrit nostre que hem rebut el do de la fe cristiana i hem estat configurats a la persona del Fill de Déu. Som fills en el Fill. “Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè, així com Crist, per l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida” (Rm 6,4). Aquesta nit santa de Pasqua, arreu del món són obertes les fonts del baptisme, els nous creients en Jesucrist, els nous cristians, són engendrats per l’Esperit Sant i incorporats a la Santa Mare Església. Són fets fills i filles de Déu, germans entre ells, Poble sant, servidors de tothom a semblança de Crist. Tot ens ha estat regalat en la Pasqua, ja que del costat obert de Jesús clavat a la Creu en brollaren “sang i aigua”, és a dir l’Església, i els sagraments del baptisme i de l’eucaristia.

La litúrgia de la Vetlla sempre inclou la commemoració baptismal. El Poble de Déu que encara viu a la terra, suplica humilment a l’Església del cel, ja triomfant, que l’ajudi, i la implora amb la “lletania dels sants” perquè cooperi i estigui present en el moment d’incorporar nous fills i filles de Déu. Després és beneïda la font de l’aigua baptismal de la Catedral i de les parròquies, consagrant solemnement les aigües, mentre recordem les grans meravelles obrades per Déu en favor dels seus fills, que tant estima. La benedicció de l'aigua és per beneir Déu per tot el que ha realitzat en la Història de la Salvació per mitjà de l'aigua (des de la creació i el pas del Mar Roig fins al baptisme de Jesús al riu Jordà), demanant-li que, avui també, a través de l'aigua, actuï l'Esperit de vida sobre els batejats. Quan hi ha catecúmens preparats, la Vetlla és el moment més significatiu per a administrar-los els sagraments de la iniciació cristiana: baptisme, confirmació i després la comunió eucarística, que els configura realment a Crist per sempre, els uneix en la plena comunió de l’Església santa, i els marca amb el do de l’Esperit, els fa testimonis d’Ell i hereus de la vida eterna.

Després, el celebrant invita tots els reunits a renovar les promeses baptismals, renunciant el mal i al pecat, a tot el que ens allunya de Déu, i professant la fe catòlica trinitària. Es tracta que tots participin conscientment tant en la renúncia com en la professió de fe, agraint els qui els van transmetre la fe i els han ajudat al llarg de la vida a mantenir-la conscient i operant. Seguirà el signe de l'aspersió, com un record del propi Baptisme. Aquest signe es pot repetir tots els diumenges de la Cinquantena Pasqual, al començament de l'Eucaristia, i sempre que es vulgui. D’aquí ve també l’aigua beneïda que prenem en entrar a les esglésies, per recordar agraïdament el propi baptisme.

I finalitza aquesta litúrgia baptismal de la Vetlla pasqual amb la Pregària Universal o dels fidels, que és l'exercici, per part de tota la comunitat, del seu sacerdoci baptismal, ja que tots els batejats som sacerdots i celebrem un culte agradable a Déu, amb les nostres vides. Per això intercedim davant Déu per l’Església i per tota la humanitat. La Vetlla ha de ser el moment joiós de renovació de la nostra vida de batejats, deixebles agraïts pel do rebut i compromesos en l’amor a semblança de Crist. Tenim la seva gran promesa : “Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món!” (Mt 28,20).