El rostre de la misericòrdia de Déu és Jesús (1)

El Sant Pare Francesc ha convocat per a l’any vinent un Jubileu extraordinari que serà l´Any de la Misericòrdia. Aquest Jubileu, que s´inaugurarà a la basílica de Sant Pere del Vaticà el pròxim 8 de desembre per commemorar el 50è. aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, acabarà el 20 de novembre de 2016, festa de Crist Rei. Serà després de l´obertura a Roma, quan el dia 13 de desembre, III diumenge d´Advent, s´obrirà la Porta Santa a St. Joan del Laterà, la catedral de Roma i a les altres catedrals i esglésies de significat especial, i això ja és una novetat. El Papa vol que el Jubileu de la Misericòrdia se celebri a tot el món, com un signe més d´anar a les perifèries per anunciar l’Evangeli de l’alegria i de la misericòrdia. La Butlla de convocatòria“Misericordiae vultus” consta de 25 números, i presenta Jesús com “el rostre de la misericòrdia del Pare”, una misericòrdia que "és font d´alegria, de serenor i de pau", ja que la misericòrdia de Déu "és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat" (nº 2).

L’Església vol “mantenir viu" el Concili Vaticà II (1962-1965), diu el Papa Francesc (nº 4). Ja Sant Joan Pau II en l’inici del nostre segle havia demanat que l'Església s'interrogués sobre l'acollida del Concili. “A mesura que passen els anys, aquells textos no perden el seu valor ni el seu esplendor. Cal llegir-los de manera apropiada i que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la Tradició de l'Església. Sento més que mai el deure d'indicar el Concili com la gran gràcia de la qual l'Església s'ha beneficiat en el segle XX. Amb el Concili se'ns ha ofert una brúixola segura per a orientar-nos en el camí del segle que comença.” (NMI 57). Ara el Papa Francesc reclama recuperar el Concili Vaticà II, com una mena de vent de l´Esperit, que va fer possible "parlar de Déu als homes del seu temps d´una manera més comprensible" (nº 4).

L´Escriptura ens parla del Déu "pacient i misericordiós" (nº 6) per descriure la naturalesa de Déu. I és en les paràboles de la misericòrdia (l´ovella perduda, la moneda perduda i sobretot el fill pròdig, de Lluc 15) on Jesús revela la naturalesa del Pare compassiu i misericordiós (nº 9). Per això precisament, la misericòrdia és "la biga mestra que sosté la vida de l´Església" (nº 10), el que dóna plenitud i sentit a la fe dels creients, i per això sense el perdó, "queda només una vida infecunda i estèril" (nº 10). D´ací que l´Església té "la missió d´anunciar la Misericòrdia de Déu" a tot el món (nº 12). Hem de ser "misericordiosos com el nostre Pare celestial és misericordiós" (nº 14), lema d´aquest Jubileu Extraordinari. El Papa també ens encoratja a estar al costat dels més vulnerables de la nostra societat, "a obrir el cor als qui viuen en les perifèries existencials" (nº 15), a escoltar el crit d´auxili dels nostres germans i a obrir els nostres ulls a les misèries del món, per tal de fer-nos càrrec dels qui pateixen. El Papa ens demana alleujar les ferides "amb l´oli del consol, a embenar-les amb la misericòrdia i a curar-les amb la solidaritat" (nº15).

Dissabte que ve és la festa de la Santa Maria Assumpta al cel,Mare de misericòrdia i Refugi dels pecadors. Que Ella ens ajudi a recórrer els camins de la misericòrdia envers els nostres germans. Recordem-li com en el Rosari: “Maria, Mare de Gràcia,Mare de misericòrdia, deslliureu-nos dels nostres enemics i empareu-nos ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.”

Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats

El Missatge de la Santa Seu per al Dia del turisme quecelebrarem el proper 27 de setembre assenyala que el sectorturístic, aprofitant les riqueses naturals i culturals, pot promourela seva conservació o, paradoxalment, la seva destrucció, iconvida a fer del viatge una experiència existencial. L’any2012 es va superar la barrera simbòlica de mil milionsd'arribades turístiques internacionals. I les previsions estimen que al 2030 s'arribarà al nou objectiu de dos mil milions. I se’ns proposa un lema, “Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats”, ja que cada viatge, cada jorn de vacances, és una nova oportunitat.

Avui ha canviat la manera de desplaçar-se i, en conseqüència, també l'experiència del viatge. Qui es trasllada a un país o una zona diferent del seu lloc habitual, ho fa amb el desig, conscient o inconscient, de despertar la part més recòndita de si mateix, a través de la trobada, el compartir i l'intercanvi. S'ha debilitat el concepte clàssic de ''turista'' i s'ha enfortit el de ''viatger'', és a dir, aquell que no es limita a visitar un lloc, sinó que, d'alguna manera, se’n converteix en part integrant. Ha nascut “el ciutadà del món”. Ja no veure sinó pertànyer, no tafanejar sinó viure, ja no analitzar sinó unir-se. El papa Francesc ens convida a apropar-nos a la natura a la seva última encíclica “Laudato si’”amb ''obertura a l'estupor i a la meravella'', parlant ''el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa en la nostra relació amb el món''. Aquest és l'acostament correcte que cal adoptar també davant els llocs i els pobles que visitem. Aquest és el miler de milions d'oportunitats.

El negoci turístic ha de ser amb i per a les persones, invertint en els individus i en la sostenibilitat. I ha d’obrir les seves fronteres a l'acollida de qui arriba d'altres llocs, mogut per una set de coneixement. És una oportunitat única per a l'enriquiment recíproc i el creixement comú. Oferir hospitalitat permet fer fructificar les potencialitats ambientals, socials i culturals, crear nous llocs de treball, desenvolupar la pròpia identitat i valoritzar el territori. La globalització del turisme també condueix al naixement d'un sentit cívic individual i col·lectiu. Redescobrir l'autenticitat de la trobada amb l'altre, i l'economia del compartir, poden teixir una xarxa a través de la qual augmentin una humanitat i una fraternitat capaços de generar un intercanvi equitatiu de béns i serveis.

El turisme representa també una gran oportunitat per a la missió evangelitzadora de l'Església. Ha d’acompanyar els catòlics amb propostes litúrgiques i formatives, i ha d’il·luminar a qui, en l'experiència del viatge, obre el seu cor i s'interroga, realitzant així un veritable primer anunci de l'Evangeli. Una Església que surti i es faci propera als viatgers pot oferir una resposta adequada i personalitzada a la seva recerca interior, fent possible així una trobada més autèntica amb Déu. Tasca de l'Església és també educar a viure el temps lliure. El Sant Pare ens recorda que ''l'espiritualitat cristiana incorpora el valor del descans i de la festa. Estem cridats a incloure en el nostre obrar una dimensió receptiva i gratuïta, que és una cosa diferent d'un mer no fer res''. El sector turístic també pot ser una oportunitat, és més, mil milions d’oportunitats, per a construir camins de pau. La trobada, l'intercanvi i el compartir afavoreixen l'harmonia, la concòrdia, la reconciliació i la pau.

Agraïment, misericòrdia i esperança

Comencem el temps de vacances per excel·lència. Acabem treballs i mirem de descansar, si el nostre ofici ens ho permet. Tindrem major contacte amb la família i amb la natura, amb els nostres pobles d’origen, potser ens podrem permetre algun extra i sobretot trencar amb les rutines i refer forces amb el descans. És temps de recollir els fruits, molts o pocs, del curs que s’escola; d’agrair la collita, la que es veu i la que no es veu; els fruits misteriosos que només Déu coneix del que anem sembrant durant l’any. Us invito a disposar-vos a l’acció de gràcies, a la conversió i a l’esperança, sabent que l’important és invisible als ulls (A. de Saint-Exupéry). Així com el Papa Francesc recomana als matrimonis tres paraules que no poden mancar en el seu cor, “perdó, gràcies i permís”, jo també us en proposo tres que ens orientin en l’acabament d’aquest curs: “agraïment, misericòrdia i esperança”. 

Agraïment, perquè l’apòstol missioner, el servidor de l’Evangeli de l’alegria, quan arriba el moment de la sega, ha de ser agraït. Ell va preparar el camp, va colgar-hi la llavor, va adobar la terra, i la regà pacientment,... i ara, “sense que ell sàpiga com”, contempla la collita. És Déu, i només Déu, qui tot ho fa fructificar, i sempre de forma sorprenent. Siguem agraïts al fet que Déu ens hagi considerat dignes de treballar pel seu Regne, amb Ell. Potser ens ha tocat sembrar amb llàgrimes als ulls, però ara tornem plens d’alegria. Ja que la collita és seva. Nosaltres som “servents inútils, sense cap mèrit”, que fem el que havíem de fer. És bo treballar i perseverar en l’amor, fins al cansament, per a aquest Amo dels sembrats. 

Misericòrdia, perquè sempre hi ha molt a ser perdonat i a perdonar. No ens cansem de revisar el que fem, com ho fem, i per què ho fem... i segur que trobarem que tot el nostre treball amb la família, de voluntariat i de servei pastoral... podria millorar. Ara també és el moment de la conversió, de demanar perdó i misericòrdia. Hem de viure des de la misericòrdia la nostra entrega d’evangelitzadors. Déu és Pare misericordiós, que no es cansa de perdonar-nos. Acollim la misericòrdia de Déu, i siguem portadors a tot arreu d’un tracte misericordiós i ple de confiança.  

Esperança, perquè cal estar oberts al que Déu disposi per a cadascun de nosaltres, ja que Déu sempre “obre un futur davant nostre”. Ens hem de proposar noves fites, millores, canvis, que amb l’ajut de Déu es podran dur a terme. Sense caure en temptacions de mandra o comoditat. Convé que posem la nostra confiança en el Déu que “fa que tot sigui nou”, i per a qui “res no li és impossible”.

Arriben les vacances i s’acaba un curs. Ve un temps de parada, de canvi de ritme, i ja s’albira la novetat del que vindrà. Ens convé un descans, però no hi pot haver vacances per a la fe,per a la pregària i l’Eucaristia, per al servei als germans, i per a l’ajuda als necessitats. Que el Senyor ens guardi i ens faci viure en el goig del servent bo i fidel, que ha estat fidel en el poc i Déu el posarà sobre molt. Bones vacances, i bon nou curs!

“Lloat sigueu”, l’encíclica de l’ecologia humana integral (i 2)

Al llarg de 6 capítols, 246 números i 200 pàgines, l’encíclica del Papa Francesc amb el títol "Laudato si’", “reflexió joiosa i dramàtica alhora”, urgeix a crear un sistema normatiu que inclogui “límits infranquejables” i asseguri la protecció dels ecosistemes davant de “noves formes de poder derivades del paradigma tecno-econòmic”. Anima a canviar els “hàbits perjudicials de consum” que a vegades semblen “suïcides”, com el creixent augment de l’ús i la intensitat de l’aire condicionat. “El ritme de consum, de deixalla i d’alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, per ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes”. A més, relaciona la cura del medi ambient amb algunes qüestions ètiques i assegura que “no és compatible” la defensa de la naturalesa amb la justificació de l’avortament. “Quan no es reconeixen el valor d’un pobre, d’un embrió humà, d’una persona amb discapacitat, difícilment s’escoltaran els crits de la naturalesa”. Per això podem dir que és l’encíclica de l’ecologia humana integral.
“No sembla factible un camí educatiu per a acollir els éssers febles que ens envolten, que a vegades són molestos o inoportuns, si no es protegeix un embrió humà, tot i que la seva arribada sigui causa de molèsties i dificultats”. A més, considera “preocupant” que alguns moviments ecologistes reclamin, “amb raó”, certs límits a la investigació científica i, en canvi envers la vida humana “es justifiqui traspassar tots els límits”, com “quan s’experimenta amb embrions”. També critica el Sant Pare Francesc totes aquelles polítiques que en lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, només proposen una reducció de la natalitat amb pressions internacionals als països en vies de desenvolupament, condicionant ajudes econòmiques a certes polítiques de ‘salut reproductiva', diuen. Per al Papa, la “culpa” no és de l’augment de la població sinó del “consumisme extrem d’alguns”.
Apunta, també, que els països del Nord tenen un “deute ecològic” amb el Sud degut a l’ús “desproporcionat” dels recursos naturals portat a terme. L’enorme consum d’alguns països rics té repercussions en els llocs més pobres. No s’ha de fer desenvolupament “a costa” dels més pobres. Precisament, alerta que els pitjors impactes de la crisi ecològica “recauran en les pròximes dècades sobre els països en desenvolupament”. Aquests efectes ja s’observen en el “tràgic” augment del nombre d’emigrants que fugen de la misèria dels seus països empitjorada per la degradació ambiental i que no són reconeguts com a refugiats en les convencions internacionals, quedant “sense protecció de cap normativa”. Un altre dels greus problemes és “la qualitat de l’aigua disponible per als pobres, que provoca moltes morts cada dia” i adverteix de la falta de consciència sobre la gravetat de conductes com “gastar i tirar” fins a “nivells inaudits” envers aquest recurs vital.
Amb aquesta Encíclica, el Papa Francesc s'alinea amb els corrents científics més fonamentats, i amb els enfocaments que veuen en el desenvolupament sostenible un paradigma per a l'estudi de les polítiques de benestar i desenvolupament. La defensa de la creació és elevada per Francesc a la categoria de deure moral envers Déu i els homes, de manera que passa a ser tan vertebral, universal i imperativa com la pau, la igualtat, la dignitat i la justa distribució de la riquesa.