Missioners que canalitzin la misericòrdia de Déu

Un any més la Diada del Domund ens reclama l’atenció en aquest diumenge d’octubre perquè fem memòria agraïda dels missioners i missioneres, perquè preguem per ells i els ajudem amb la nostra solidària compartició de béns, a través de la col·lecta per les seves necessitats. Convé mantenir-nos atents a les joves Esglésies de missió, a l’ajuda que els podem i els hem de prestar. I enguany sota el lema “Missioners de la misericòrdia”, ja que necessitem missioners que canalitzin la misericòrdia de Déu Pare i la facin arribar a tots. Ens hem d’alegrar de poder compartir els béns amb aquells que els necessiten de veritat, i que els faran multiplicar com “la llavor que cau en terra bona, que va créixer i va donar fruit fins al cent per u” (Lc 8,8), quan és el Senyor provident i misericordiós qui l’ajuda i en regeix el creixement.

El Sant Pare Francesc ha recordat a la seva exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” que necessitem evangelitzadors amb esperit (EG 259-283) és a dir, evangelitzadors que preguin i treballin, que experimentin el trobament personal amb l’Amor de Jesús que ens salva i contemplin l’Amor. Uns missioners que es deixin configurar amb tota la vida de Jesús, i que, per tant, visquin enamorats, convençuts, entusiasmats per Jesús. Altrament no convencerien ningú. Missioners que busquin la glòria del Pare, i que evangelitzin per a la glòria del Pare. Amb gust espiritual de ser poble, d’estimar la gent : estant-hi a prop i essent instruments de Jesucrist, sense distanciar-se de les llagues de Crist, de la misèria humana. Uns missioners invitats a donar raó de la seva esperança, que tenen consciència que cada un d’ells “és una missió en aquesta terra” (n. 273), uns enviats per proclamar la misericòrdia del Pare.

Ens cal novament prendre consciència del gran do que són els missioners i missioneres, sacerdots, religiosos i laics, per a la nova evangelització. I que preguem perquè les missions de l’Església avancin en tots els sentits, tant perquè prediquen amb força i convicció la Paraula de Déu i la Vida del Ressuscitat, com perquè mantenen activa la caritat de la comunitat eclesial, en tantíssims camps pastorals, estimant les persones i sobretot els més pobres, com al mateix Crist. Ja que cada persona és immensament sagrada i mereix el nostre afecte i el nostre lliurament.

L’acció missionera del Ressuscitat i de l’Esperit Sant en nosaltres i en els germans de les Església joves de les missions és la font profunda de la nostra esperança. Ja que Déu actua sempre i arreu, i res no es perd, sinó que la vida dóna fruits, encara que no en vegem resultats cridaners. Agraïm tants missioners que acompanyen el creixement integral de les persones i mostren el rostre d’una Església “en sortida”, hospital de campanya en tants llocs de lluites i de ferides.

Donem ajuda i donem-nos nosaltres, sabent que el nostre lliurament és necessari, sempre confiats en l’Esperit Sant. I intercedim pels nostres missioners i missioneres, ben especialment pels missioners monjos, religiosos i consagrats, en aquest Any de la Vida Consagrada que estem celebrant, sabent i creient en la força missionera de la intercessió que, com diu el Papa Francesc, “és com un llevat en el si de la Trinitat”.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Cuidar, protegir, i acompanyar les famílies. La bella i provocativa tasca de ''ser família''

El Papa Francesc va deixar-nos aquestes tres paraules, “tenir cura, protegir, i acompanyar les famílies”, en el seu viatge apostòlic a Cuba fa uns pocs dies, i també que “la família no és un problema sinó una oportunitat”. Igualment a Filadèlfia, clausurant l’Encontre mundial de les Famílies, ens acaba de dir: “No podem pensar en una societat sana que no li doni espai concret a la vida familiar. No podem pensar en una societat amb futur que no trobi una legislació capaç de defensar i assegurar les condicions mínimes i necessàries perquè les famílies, especialment les que estan començant, puguin desenvolupar-se. Quants problemes es revertirien si les nostres societats protegissin i asseguressin que l'espai familiar, sobretot el dels joves esposos, trobés la possibilitat de tenir un treball digne, un sostre segur, un servei de salut que acompanyés la gestació familiar durant totes les etapes de la vida”.

Som en plenes sessions del Sínode 2015 sobre la família, que tracta de "La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani".  El Sínode posarà en relleu novament el gran valor de la família, que és “església domèstica” i casa de l’amor entre els matrimonis i entre les diverses generacions, fent especial atenció als infants i joves, mirant al futur, i als ancians, mirant el passat i la tradició rebuda i per ells acumulada. L’Església té la voluntat de proclamar davant del món d'avui els valors que la visió cristiana del matrimoni i de la família ofereix a les persones i a la societat, i que estan sotmesos a una forta erosió en la cultura actual.

El Sínode també ha de ser l’ocasió de viure el temps de la misericòrdia. El rostre de Déu que es manifesta a l’Evangeli és el d’un Déu misericordiós i compassiu, que perquè és infinitament misericordiós, contínuament ens està invitant a la conversió. Ens cal posar-nos a l’escolta de la Paraula de Déu, per rebre aquesta bona nova en la seva integritat, ja que denuncia les nostres comoditats i egoismes, la nostra infidelitat, però sempre proclama la inacabable misericòrdia de Déu, que sempre i per damunt de tot és Pare “compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor” (Ex 34,6).

Hi ha frescor en els temes del Sínode i en la manera de tractar-los, i això ho devem al Papa Francesc, molt compromès perquè sinodalment, en comunió, els Bisbes amb l’ajuda d’experts i del testimoni de matrimonis i famílies, trobin camins de primavera eclesial, sense intransigències ni fardells pesants, però sempre fidels a la Paraula de Jesús i a la Tradició de l’Església. Tasca difícil perquè ja han aparegut contradiccions, tensions i alguna confrontació, però l’Esperit Sant ajudarà el Papa i els Bisbes a escoltar les situacions de les persones,  a trobar major claredat en algunes qüestions candents (divorciats, homosexuals, parelles de fet, adopcions, paternitat responsable, etc.) i a reafirmar la línia evangèlica fonamental i bàsica de la misericòrdia. Es discuteix molt avui sobre quin futur, quin món volem deixar als nostres fills. I suggereix el Papa: ”Deixem un món amb famílies. És la millor herència”. Hem de pregar i demanar-ho ardentment. Ha de ser la nostra contribució des de les Diòcesis al gran esdeveniment sinodal que té lloc prop del sepulcre de St. Pere.

“Era foraster i em vau acollir” (Mt 25,35)

Aquestes darreres setmanes a tot Europa i altres llocs del món hem estat vivint una allau d’emigrants i desplaçats que fugen dels seus llocs d’origen a causa de la guerra, la violència, la persecució religiosa o penúries de tota classe. La terra és per a tots, i tots els pobles del món s’han forjat amb emigracions diverses. Ningú no ha de ser obligat a marxar de la seva pàtria, ningú no ha de ser perseguit per les seves idees o creences. I alhora és un dret poder triar el lloc de viure i trobar noves oportunitats. Això crea dificultats, però viure és tenir dificultats, i cal aprendre a dur-les endavant i a superar-les amb mesures justes i evangèliques. La paraula sempre profètica de Jesús, “era foraster i em vau acollir”, del judici final (Mt 25,35), ens empeny a trobar solucions, a donar ajuda real. No podem deixar de recordar que també nosaltres a Catalunya, a Espanya, a Andorra, a Europa... vam ser emigrants o exiliats, i hem acollit emigracions successives. Ens en podem sortir amb els recursos que tenim, si els aprenem a compartir solidàriament per arribar a tothom.

El Papa Francesc en una entrevista recent ha dit que el fenomen dels refugiats i desplaçats és “la punta d’un iceberg”, ja que veiem aquests pròfugs, a aquesta pobra gent que s’escapa de la guerra, de la fam, però a la base està la causa: “un sistema socioeconòmic dolent i injust (...) La persona ha d’estar al centre de la societat socioeconòmica, de la política”, perquè “el sistema econòmic dominant avui ha descentrat la persona, posant en el centre el ‘déu diner’, que és ‘l’ídol de moda’”. També va insistir en l’acollida i en la importància d’acollir les persones tal com són, recordant que ell mateix és fill d’emigrants a Argentina, una nació acollidora de molts emigrants d’arreu del món. L’Església no pot viure tancada en si mateixa, ha de sortir, de manera que, “entre una Església malalta i una Església accidentada, prefereixo l’accidentada –va dir el Papa- perquè, almenys, ha sortit”.

A la nostra Diòcesi d’Urgell ens proposem estar al costat d'aquestes persones i del seu patiment i per això estem fent una campanya de recollida de fons que es destinaran en una primera fase a cobrir les necessitats de la crida que ha fet Càritas Europa, que coordina l'acollida als refugiats principalment a Grècia, Macedònia i Sèrbia, llocs de rebuda que estan superats per l’allau de refugiats. I després també ens comprometem a acollir algunes famílies a través de les Parròquies i Càritas parroquials, en col·laboració amb els Ajuntaments. Davant la tragèdia de desenes de milers de pròfugs que fugen de la guerra i de la fam, volem obeir la crida del Papa Francesc “perquè les parròquies, les comunitats religioses, els monestirs i els santuaris de tot Europa acullin una família de refugiats”. Més que una petició, les paraules del Papa contenen una ordre: “Em dirigeixo als meus germans bisbes d’Europa, veritables pastors, perquè en les seves diòcesis atenguin la meva crida, recordant que Misericòrdia és el segon nom de l’Amor. “Tot allò que fèieu a un de sol dels meus germans més petits, m’ho fèieu a Mi” (Mt 25,40). Crist ens crida a atendre els més petits i abandonats. “Cal donar-los una esperança concreta, -demana el Papa. No només dir-los: ‘Ànims, paciència...!’. L’esperança és combativa, amb la tenacitat de qui es dirigeix ​​a una meta segura”.

Davant les eleccions al Parlament de Catalunya

Els Bisbes de Catalunya vam publicar el dia 7 de setembre una Nota davant les eleccions del 27S, per a ajudar els cristians i tots els qui ens volguessin escoltar. Us l’ofereixo en la seva integritat. Demanem que els elegits al Parlament, il·luminats per Déu, treballin agermanats pel bé del nostre Poble. El text de la Nota és el següent:

1.    [Els Bisbes de Catalunya] “Tenint present que les properes eleccions al Parlament de Catalunya poden tenir una notable importància històrica, en tant que deixebles de Jesucrist i pastors de l’Església Catòlica, arrelada des dels primers temps del cristianisme a la nostra terra, volem contribuir a la reflexió dels ciutadans de Catalunya, amb la llum que ens ve de l’Evangeli de Jesucrist, conscients que estan en joc qüestions decisives a nivell institucional, polític i social. En el marc democràtic, creiem que també la nostra veu, exposada amb esperit de servei, pot enriquir el debat actual sobre el present i el futur del nostre país.

2.    Continua tenint vigència el que vam afirmar sobre la identitat nacional de Catalunya en el document "Arrels cristianes de Catalunya” de 1985, i que vam recollir el 2011 en el nostre Document titulat “Al servei del nostre poble”. Per això manifestem el nostre amor a la Pàtria catalana, a la qual l’Església ha volgut servir des dels seus inicis, i el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació.

3.    Constatem que, amb el pas del temps, s’ha fet encara més palès i ha pres més intensitat allò que vàrem dir abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Aquests darrers anys s’han manifestat nous reptes i noves aspiracions, que afecten la forma concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu. No toca a l’Església proposar una opció concreta, però sí que defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb constància la pau i la justícia.

4.    Recordem el deure de tots els ciutadans a participar activament en les eleccions com una manera d’exercir la pròpia responsabilitat en la recerca del bé comú, i encara més en un moment crucial com el que estem vivint, que pot tenir conseqüències de llarga durada. Per això, cal que cadascú expressi per mitjà del vot les pròpies opcions, tenint present els grans valors que han d'estructurar la societat, com són el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l'honestedat i la transparència de la gestió pública; i la regeneració de la política, pensada amb visió àmplia, i que prioritzi la justícia i l'atenció als més febles i als que sofreixen el pes de la crisi econòmica.

5.    Entre tots haurem de continuar potenciant la convivència de la societat catalana dins la pluralitat d’idees, conviccions, opcions i sentiments, cosa que vol dir animar la construcció d'una societat democràtica, solidària, acollidora amb els emigrants, respectuosa amb totes les sensibilitats i defensora de les llibertats. Caldrà continuar treballant per eradicar els efectes perniciosos de la crisi econòmica, cercant camins que permetin millorar la situació de tanta gent que viu en l'atur, en l’estretor, en la pobresa o en la marginació.

Demanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, que intercedeixi perquè el nostre poble sàpiga discernir bé les seves opcions i trobi camins per a construir un futur més just i més fratern, obert solidàriament a la realitat dels altres pobles del món.”