Treballar amb les famílies i per les famílies

En ple Nadal, el record i l’exemple de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, ens invita a mirar cap a tres llocs: Betlem, Egipte i Natzaret. Són els llocs on la Sagrada Família visqué. Ens apropen a l’amor arrelat que aquelles tres persones visqueren, sempre unides. Amor per acollir amb coratge el do d’un fillet, que és portador del Misteri del Déu fet home. Amor que venç la por quan toca viure les dificultats dels exiliats. I Amor que es fa vida silenciosa, pregària, treball, abnegació, servei, unió i casa oberta... Els grans reptes que tota família ha de viure avui, també se’ls van fer seus Jesús i els seus pares. Per això avui els consagrem totes les famílies del món.

"Us animo a seguir treballant amb la família i per la família, aconsella el Papa Francesc. És un treball que el Senyor ens demana fer d'una manera particular en aquest temps, que és un temps difícil tant per a la família, com a institució, com per a les famílies a causa de la crisi". D'una banda resulta evident que hi ha una situació de crisi de la institució familiar, d'una altra hi ha un desig de família clarament rellevant, justament en les noves generacions. La família és la institució més valorada en totes les enquestes. Se suma el creixement rellevant del nombre de casos de famílies 'ampliades', especialment amb la presència de fills de diverses parelles, amb la sempre més difosa autoreferencialitat de la gestió dels propis desitjos i aspiracions, i la consegüent 'privatització' de la realitat familiar. En aquest quadre, també és cert que molta gent, especialment els joves, perceben el valor de la relació familiar estable i duradora, un veritable i propi desig de matrimoni i família, en el qual es valora molt poder accedir a un amor fidel i que no es trenqui, que ofereixi serenitat per al creixement humà i espiritual de tots els seus membres. Hem de saber acollir aquest desig de família.

Davant d'aquesta situació, l'Església sent la urgència de proposar una visió oberta de la família, font de capital social, font de virtut, que és essencial per a la vida comuna. I que a més subratlli la importància d'un desenvolupament integral de les persones i mostri com la família és fonamental per a madurar els processos afectius i de coneixement, decisius per a estructurar la persona. El mateix Papa en el Discurs de Clausura del Sínode l’octubre passat, donava una síntesi dels reptes pastorals que hem d’afrontar a les Diòcesis: "Idear una pastoral familiar renovada, que es basi en l'Evangeli i respecti les diferències culturals. Una pastoral capaç de transmetre la Bona Notícia amb un llenguatge atractiu i alegre, i que tregui del cor dels joves la por a assumir compromisos definitius. Una pastoral que presti particular atenció als fills, que són les veritables víctimes de les ferides familiars. Una pastoral innovadora que aconsegueixi una preparació adequada per al sagrament del matrimoni i abandoni la pràctica actual que sovint es preocupa més per les aparences i les formalitats que per educar envers un compromís que duri tota la vida".

Caldrà saber formar les noves generacions. I sortir enfora per buscar, acollir i guiar, manifestant i difonent la misericòrdia de Déu a les famílies amb necessitats diverses i situacions d’allunyament. Il·luminar les consciències i guanyar més confiança en l’Església. I sobretot recolzar les famílies sanes, fidels, així com les famílies nombroses, que han acollit i estimat molt, i que donen testimoni de fidelitat al Senyor i als manaments de l’Església.

Santes festes de Nadal!

Fragment del retaule de la Mare de Déu del Roser de Ponts (segle XVII)
«Posem davant els ulls de la ment la icona de Maria Mare que va amb el Nen Jesús en braços. El porta al Temple, el porta al poble, el porta a trobar-se amb el seu poble. Els braços de la seva Mare són com l’«escala» per la qual el Fill de Déu baixa fins a nosaltres, l'escala de la condescendència de Déu.
«Crist “havia d’assemblar-se en tot als seus germans, per ser gran sacerdot compassiu i fidel” (He 2,17). És el doble camí de Jesús: va baixar, es va fer un de nosaltres, per pujar-nos amb Ell al Pare, fent-nos semblants a Ell.»
Papa Francesc. 

Santes festes de Nadal!
Entrem en les celebracions de l’Encarnació de Déu, 
que es féu realment home com nosaltres. 
Nadal ens porta la joia de sentir Jesús més a prop, 
l’alegria de saber-nos acollits i perdonats per la misericòrdia de Déu, 
i que Ell vulgui venir a habitar enmig de nosaltres. 

La violència, el pecat i la maldat dels homes 
no són obstacle perquè Jesús vulgui venir 
i portar-nos el seu perdó, la seva pau i la seva bondat 
que tot ho guareixen i refan. 
Els sofriments de tants petits i de tants pobres, 
dels innocents i dels qui no tenen el necessari per viure 
són per a Jesús estímul a venir per venir a alliberar-nos 
i donar-nos la salvació, que és l’Amor de Déu en tots. 

Nadal ens revela novament el rostre de la misericòrdia 
perquè puguem ser misericordiosos 
com el Pare celestial és misericordiós, 
i perquè visquem estimant amb alegria i esperança. 

Us desitjo Pau i Joia en Jesucrist!
Prego per tots, us recordo amb afecte 
i us desitjo Bon Nadal, ple de la gràcia del Senyor! 
 

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell

Obrim les portes de la misericòrdia

Avui a la nostra Diòcesi i arreu del món els catòlics obrim una Porta de la Misericòrdia, una porta que és el mateix Crist –“Jo sóc la Porta” deia ell mateix (Jo 10,9)-, ja que iniciem l’Any sant de la Misericòrdia, amb aquest ritu ben significatiu. Una porta a la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, a Meritxell d’Andorra, a Núria, al Sant Crist de Balaguer i a la Basílica de la M. de Déu de Valldeflors a Tremp. Portes que indiquen que el Cor de Déu està sempre obert per a acollir, consolar i guarir. Déu acull el nostre penediment i ens dóna la gràcia del perdó: “Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, Jo us faré reposar” (Mt 11,28) diu Jesús. Acostem-nos per Nadal al sagrament del perdó, amb tota confiança! És del Cor Sagrat de Jesús, traspassat a la Creu per amor, d’on brolla la misericòrdia, perquè tothom i en tots els temps, tinguem cabuda en el seu amor, sempre redemptor i renovador. “El nom de Déu és misericòrdia” i els qui l’acullen, els seus fills, viuran en la misericòrdia.

Estem preparant el Nadal d’aquest Any sant, deixant que Jesús neixi de nou en el món i en els cors, aportant la seva Llum i la seva Pau. Obrim-li ja des d’ara la porta de les nostres vides, de les nostres famílies, i obrim-la al nostre pròxim, als més necessitats. "La porta –ha dit el Papa Francesc- s'obre amb freqüència per veure si hi ha algú fora esperant, i potser no té el coratge, potser ni tan sols la força per cridar. És la porta santa, però és la porta de la gran misericòrdia de Déu. Que també la porta del nostre cor s'obri per tal que tots rebem el perdó de Déu i també perdonem al nostre torn, acollint tots els qui truquen a la nostra porta''. Nadal d’acollida, d’obertura, de renovació, de reconciliació i de pau.

A prop de les festes joioses del Nadal, acollir la misericòrdia del Pare del cel ens compromet a ser nosaltres mateixos misericordiosos i a fer realitat les exigències de la Paraula de Déu: “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot habitar en ell l’amor de Déu? No estimem amb frases i paraules sinó amb obres i de veritat” (1Jo 3,17-18). Les estadístiques de Càritas són clares. Durant el 2014 Caritas a tot Catalunya va atendre 571.211 persones, va desenvolupar 9 programes d’ajuda amb 1.488 llocs d’atenció a les persones amb necessitat, i es van poder invertir 40.845.242 d’euros. I tot això gràcies als 20.287 col·laboradors, socis i donants (particulars i empreses), amb un equip humà d’11.564 voluntaris i 449 treballadors contractats, que converteixen el compromís evangèlic de servir i estimar, en acció fraterna eficaç.

La pobresa, diu Càritas, a conseqüència de la crisi econòmica és més profunda i intensiva entre nosaltres. Per això hem de continuar reclamant que les Administracions públiques lluitin decididament contra les causes de la crisi, si convé amb algun “pacte social contra la pobresa” que les inclogui totes sense antagonismes i amb eficàcia. I nosaltres els cristians hi podem col·laborar. Per això us demano que siguem generosos en la compartició solidària durant aquestes festes, i també després, al llarg de tot l’any. Acomplim amb responsabilitat les obres de misericòrdia. Acostem-nos a Betlem per la Porta de la misericòrdia i de la caritat!

“Aquests ulls vostres, tan misericordiosos, gireu-los envers nosaltres”

Enmig de l’Advent del Senyor, a punt d’iniciar l’Any sant de la Misericòrdia tot preparant el Nadal, mirem amb fe i esperança la nostra Mare del cel, Immaculada, tota pura, i sempre “Reina i Mare de Misericòrdia”! Ella ens ajudarà a comprendre i a viure tot aquest any, essent “misericordiosos com el Pare”. Un Any jubilar d’indulgència i misericòrdia que el Papa Francesc ha convocat per a commemorar els cinquanta anys de la Clausura del gran esdeveniment eclesial que fou el Concili Vaticà II (1962-1965).

A la butlla de convocatòria del Jubileu titulada “El rostre de la misericòrdia” (Misericordiae vultus), el Papa Francesc ensenya sobre la Verge Immaculada, que fou “elegida per ser la Mare del Fill de Déu, Maria va ser preparada des de sempre per l’amor del Pare per ser Arca de l’Aliança entre Déu i els homes. Va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el seu Fill Jesús” (n. 24). Per l’Encarnació, obra de l’Esperit Sant, però sobretot per la Creu i Resurrecció del seu Fill, Maria va poder entendre i unir-se al do sacrificial del seu Fill, per redimir el món. “Ningú com Ella no ha acollit en el seu cor aquest misteri; aquella dimensió vertaderament divina de la redempció, portada a efecte en el Calvari per mitjà de la mort del seu Fill, juntament amb el sacrifici del seu cor de mare, juntament amb el seu ‘fiat’ definitiu (...) Aquest sacrifici seu és una participació singular en la revelació de la misericòrdia, és a dir, en l’absoluta fidelitat de Déu al seu propi amor” (Sant Joan Pau II, Dives Mis. 9). Acudim per tant a Maria per contemplar i aprendre el que significa la Misericòrdia de Déu per la humanitat, i alhora per comprendre com hem de ser nosaltres també misericordiosos com el Pare, generosos en l’amor, servidors dels pobres en tots els sentits, pobres d’amor i de perdó sobretot, i saber unir així justícia i misericòrdia.

La Immaculada Verge Maria ens ensenya a viure els seus dos sís a Déu, els seus dos “fiat”, el del Nadal i el del Calvari, les seves dues grans experiències de la misericòrdia. Certament, Ella hagué de creure i confiar, “contra tota esperança”. Coneixia com ningú el misteri de la Concepció virginal de Jesús, però al Calvari, en veure’l abandonat i que el Regne aparentment no arribava, hagué de creure –“feliç Tu que has cregut”-  que el Pare no abandonava pas el Fill, sinó que l’oferia per a la salvació de tot el món, de tota la humanitat. I ens adonem, des de la fe, que Ella mateixa va ser unida a aquest misteri de salvació, ja que el seu Fill i Fill de Déu, en el mateix Calvari, l’associava a l’amor misericordiós envers la humanitat, quan li deia “Aquí tens el teu fill!” i volia que Ella assentís a ser Mare de tots els homes i dones, nova Eva, que participava de l’amor redemptor de Déu. Tenim en Maria una mestra de misericòrdia.

Tot això ho podem fer nostre, amb una senzilla i emotiva oració. Cada cop que resem la Salve ens acollim a la Mare que gira sempre els seus ulls misericordiosos sobre tots els seus fills, nosaltres, i ens mostra Jesús, fruit beneït del seu ventre virginal. Advent, Nadal i Any de la misericòrdia s’uneixen en un mateix clam: “Déu vol salve, Reina i Mare de Misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostra...!”