La fraternitat, fonament i camí per a la pau

¿Quin és el Missatge per al nou any del Papa Francesc? El seu missatge per la Pau destaca enguany que la vida plena té un element essencial, la fraternitat: veure els altres no com a enemics o contrincants, sinó com a germans als quals cal acollir i estimar. I des de la fraternitat construir una societat justa i una pau estable i duradora.

Tots estem cridats a construir una comunitat formada per germans que s'acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres. El Papa denuncià des de l'illa de Lampedusa, lloc de dolor i de mort, on arriben emigrants i fugitius de les opressions del món d'avui, que hem globalitzat la indiferència, i ens hem habituat al sofriment dels altres, tancant-nos en nosaltres mateixos. Les nombroses situacions de desigualtat, pobresa i injustícia que hi ha en el nostre món revelen no només una profunda falta de fraternitat, sinó la mancança, i a vegades l'absència, d'una cultura de la solidaritat. L'individualisme, l'egocentrisme i el consumisme materialista debiliten els llaços socials i fomenten una mentalitat del "descartar" que porta a l'abandonament dels més febles, dels qui són considerats inútils, siguin vells, nens no nascuts, malalts, persones dependents... No volem veure les injustícies i ens fabriquem teories i ideologies que justifiquin els nostres egoismes més negatius. En el nou Any que estrenem, fem lloc per a aquesta vocació a la fraternitat i a la preocupació pels germans. Estem fets per a la reciprocitat, per a la comunió i per al do, creats amb una dignitat inalienable, que tots hem de respectar i promoure.

Immersos com estem encara en una crisi econòmica de grans proporcions, també descobrim que la fraternitat és la premissa per vèncer la pobresa. Aniria bé redescobrir la fraternitat en l'economia. El fet que les crisis econòmiques se succeeixin una darrere l'altra, hauria de portar a les oportunes revisions dels models de desenvolupament econòmic i a un canvi en els estils de vida. Un canvi que reclama cessions, renúncies, perdre perquè el conjunt guanyi, aportar amb justesa al bé comú perquè pugui ser redistribuït amb justícia. També deu ser cert que la crisi actual, amb greus conseqüències per a la vida de les persones, pot ser una ocasió propícia per a recuperar les virtuts de la prudència, de la temprança, de la justícia i de la fortalesa. Aquestes virtuts ens poden ajudar a superar els moments difícils i redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns als altres. Es necessita una conversió dels cors que permeti a cadascú reconèixer en l'altre un germà que m'interpel•la i que haig d'acollir amb totes les conseqüències.

Finalment la fraternitat genera pau social, crea equilibri entre llibertat i justícia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el bé dels individus i el bé comú. I una comunitat política ha d'afavorir tot això amb transparència i responsabilitat. El necessari realisme de la política i de l'economia no pot reduir-se a un tecnicisme privat d'ideals, ignorant la dimensió transcendent de la persona humana. Quan falta aquesta obertura a Déu i a les seves lleis morals, quan pretenem dir nosaltres el que està bé i el que està malament, tota activitat humana es torna més pobra i les persones queden reduïdes a objectes d'explotació. La política i l'economia necessiten estructurar-se sobre la base d'un autèntic esperit de caritat fraterna i així podran ser instruments eficaços de desenvolupament humà integral i de pau social duradora.

“Per adquirir la saviesa del cor” (Sl 90,12)

Ara que acabem de passar pàgina del mes i de l'any del calendari, quan s'obre al davant nostre un Nou Any, un temps de gràcia i de novetat, hem de demanar amb el salmista: "Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies, Senyor, per adquirir la saviesa del cor" (Sl 90,12). Aprendre a veure els dies de l'any a la llum de l'amor misericordiós de Déu Pare, que tot ho omple de vida, i alhora de la nostra feblesa i brevetat (cf. Sl 39,5). La forma en què s'hauria d'avaluar un any té molt a veure amb si vam ser capaços d'estimar, de perdonar, d'experimentar l'alegria, d'aprendre coses noves, de doblegar els nostres egoismes, de compartir gratuïtament amb algú... sense tenir por al sofriment ni al tan temut fracàs, perquè tots dos són només instàncies d'aprenentatge. Si no m'agrada la vida que tinc, hauré de desenvolupar alguna estratègia per a canviar-la. Ser feliç és una decisió, no ens n'oblidem.

Amb aquests criteris, ens podem preguntar què hem de fer per poder construir un bon any 2014, ja que tots estem en el camí de superar les dificultats, d'aprendre cada dia a ser millors i d'entendre que vam venir a l'existència per a estimar, deixar empremta, i ser feliços. No ho oblidem.

Estimar Déu i el pròxim tots els dies del nou any i de la nostra vida. L'Escriptura ens diu que "venerar el Senyor és primícia de saviesa" (Sl 111,10). Venerar, estimar, pregar, acollir la seva Paraula... i ser bons samaritans envers tothom qui trobarem pel camí de la vida. Tot està obert per a l'amor!

Deixar empremta, és com dir que ens caldrà aprendre a estimar la responsabilitat com una instància de creixement personal i social. El treball sigui remunerat o no, dignifica l'esperit i ens fa bé en la nostra salut. Per això hem d'esperar ardentment que l'economia es recuperi i que molts més puguin trobar el treball que els dignifiqui, sense dependre d'ajudes. Ens hem de poder cansar perquè això vol dir que estem lliurant el millor de nosaltres. A aquesta terra vam venir a cansar-nos-hi, ja que per a dormir, tenim segles després.

Ser feliços, lliures, desplegar totes les potencialitats que portem... Valorem la llibertat com una forma de vèncer-se un mateix i entendre que ser lliure no és fer el que jo vull. Potser hauríem d'exercir la nostra llibertat fent el que hem de fer, amb goig, i conrear la força de voluntat, l'esperit de sacrifici i abnegació, aquest meravellós talent de poder esperar, de postergar gratificacions immediates darrere de coses millors. Tractem de créixer en la dimensió espiritual. L'obertura a la transcendència i donar sentit al que fem, té a veure amb "la intel·ligència espiritual" (F. Torralba). Tractem de dosificar la tecnologia i donem pas al diàleg, a les trobades familiars i amb amics, dins i fora de casa. Valorem la intimitat, el caliu i l'amor dins la família. Serem feliços no perquè desapareguin els problemes (estar viu és sempre tenir nous problemes...) sinó perquè els aprendrem a enfrontar "amb la saviesa del cor". Les alegries, quan es comparteixen, es fan més grans; i en canvi, amb les penes passa a l'inrevés, es fan més petites. Potser el que passa és que en compartir, el que es dilata és el cor. Per al 2014 demanem un cor ben gran, ple de fe, per gaudir de les alegries i perquè les penes no ens facin mal. Un Bon any 2014!