“És el Senyor!”

El proper dissabte dia 7 de juny, vigília de la Pentecosta, tindrà lloc l'Aplec de l'Esperit 2014, a Banyoles, diòcesi de Girona. Un Aplec de Joves de llarga tradició, que celebra la Pasqua de l'Esperit unint-se en comunió de pregària i acció compromesa, després d'haver-s'hi preparat durant tot el curs. És una trobada festiva d'expressió juvenil, en la festa de la Pentecosta, que va néixer l'any 1978 amb l'objectiu d'obrir espais de llibertat a l'Església perquè els joves rebessin la Bona Notícia de l'Evangeli en llenguatge i expressions seves. Des d'aleshores, l'Aplec de l'Esperit ha estat el fil conductor de la pastoral de joves de Catalunya i s'ha celebrat en diferents indrets com Siurana (1982), Poblet (1985), Lleida (1988), Manresa (1991), Vilafranca del Penedès (1998), La Seu d'Urgell (2002), Tarragona (2007) i Terrassa (2010), on es va celebrar el darrer.

Actualment, l'Aplec de l'Esperit és convocat pels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), mitjançant les Delegacions Diocesanes de Pastoral de Joventut que formen el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ). En cada ocasió és organitzada per una diòcesi diferent. Aquesta gran trobada juvenil aplega joves vinculats a diferents realitats d'Església d'arreu de Catalunya, Balears i Andorra.

Enguany se celebra sota el lema "És el Senyor!" pres de l'Evangeli de Joan (21,7), quan "el deixeble que Jesús estimava", tan unit a Jesucrist per l'amor més alt, el reconeix a la riba del llac de Galilea. El creien mort i sepultat, creien que tot havia fracassat i que calia retirar-se, i havien retornat al seu ofici de pescadors.. És llavors que el Senyor, enmig de la nit, se'ls apareix Ressuscitat, els treu de la tristesa i de la por, i els envia a anunciar el seu Evangeli a tot el món, inspirats, conduïts i defensats pel seu Esperit Sant. L'Esperit tot ho venç i a tot arreu arriba, és el "Pare dels pobres", font de tota gràcia, llum dels cors, vent de llibertat, aigua viva de remor interior, foc de caritat ardent, comunió de vida i esperança plenes, tendresa i intimitat de Déu mateix, que se'ns dóna perquè siguem valents testimonis de Jesucrist. Ell és l'ànima de l'Església. A Ell li hem de pregar tots perquè s'esdevingui una nova Pentecosta a l'Església.

Acompanyem aquesta trobada de l'XIè. Aplec de l'Esperit a Banyoles amb la nostra oració perseverant i obrim-nos cadascú a l'acció misteriosa de l'Esperit Sant. Ens hi pot ajudar la lletra de l'Himne de l'aplec d'aquest any, que ha realitzat Mn. Joan Àguila, prevere de Tarragona: "A la vora del llac, repassant aquelles xarxes, vaig sentir com em cridaves pel meu nom. S'hi aplegà tanta gent, que volien escoltar-te, que vaig fer-te un lloc, per sempre, en el meu cor. I malgrat el temporal que amenaça d'enfonsar-me, jo confio que Tu ets sempre al meu costat. I, com sempre, estens la mà i em treus d'un mar de dubtes, i puc dir ben fort que Tu ets el Senyor! És el Senyor qui m'ha donat la vida. És el Senyor qui em crida pel meu nom. És el Senyor qui mai no m'abandona. L'alegria del meu cor és el Senyor! Contemplant les multituds vas pujar a la muntanya i em vas mostrar el camí per a ser feliç. I si no puc caminar, em convides a aixecar-me carregant amb tot el pes dels meus pecats. I malgrat el temporal... És el Senyor!". Si el voleu escoltar i aprendre:

Sant Joan Pau II, el Papa de la misericòrdia i de la família

Hem celebrat amb molta joia la canonització el 27 d'abril dels dos Papes "gegants" d'humanitat i santedat del segle XX, Joan XXIII i Joan Pau II. Digué el Papa Francesc a l'homilia de la canonització: "Ells van col·laborar amb l'Esperit Sant per restaurar i actualitzar l'Església segons la seva fesomia originària, la fesomia que li van donar els sants al llarg dels segles (...) En aquest servei al poble de Déu, Sant Joan Pau II va ser el Papa de la família. Ell mateix, una vegada, va dir que així li hauria agradat ser recordat, com el Papa de la família". I encara demanà "que tots dos ens ensenyin a no escandalitzar-nos de les nafres de Crist, a endinsar-nos en el misteri de la misericòrdia divina que sempre espera, sempre perdona, perquè sempre estima".

Sant Joan Pau II, Karol Jósef Wojtyla (1920-2005), nascut a Wadowice (Polònia), fou treballador en una fàbrica, actor i esportista, professor, resistent als nazis i al comunisme, sacerdot i cardenal-arquebisbe de Cracòvia, pare conciliar i Papa. Ell serà sempre el Papa de la misericòrdia i de la família, el primer papa eslau, marcat primer per la resistència al nazisme, quan era jove, i després per la resistència a un règim comunista, satèl·lit de la Unió soviètica i perseguidor de les llibertats, que ell col·laborà a enderrocar amb una tasca humanitzadora pacient. Durant el seu llarg pontificat, el segon pontificat més llarg de la història (1978-2005), lluità a favor de les persones i dels pobles, esdevingué l'atleta de Crist, un evangelitzador de totes les terres del món, i un guia fort i providencial per a la llibertat de l'Església i per a l'esperança del món. Convocà la trobada interreligiosa d'Assís, diversos Sínodes, publicà molts escrits, inicià les Jornades mundials de la Joventut, publicà el nou Codi i el Catecisme, treballà pels pobres, i fou un defensor de la vida des de la seva concepció fins a la mort natural. Ajudà el món del treball que ell havia compartit i que sempre estimà molt, i condemnà el sistema comunista. Però quan aquest s'esfondrà, tampoc no acceptà el capitalisme salvatge i sense rostre humà que es proposava com a única sortida. Aportà molt en la Doctrina social de l'Església, especialment sobre els drets de les nacions i de les cultures. S'oposà a la Guerra del Golf amb totes les forces i fou sempre una veu lliure i incòmoda. Sofrí un atemptat encara avui desconcertant, perdonà l'agressor, i es mantingué molt sensible al món dels malalts i del dolor, fins arribar a la seva mort oferta fins al darrer sospir, en compliment del compromís de servei acceptat, sense baixar de la creu. Un autèntic missioner de tota la terra, que guià amb mà ferma l'Església catòlica fins al tercer mil·lenni.

Ara és tasca nostra imitar-ne les virtuts, aprendre de la seva humanitat per als propis compromisos, en els nous temps que ens toca de viure, perquè, si bé el món necessita mestres i líders coratjosos, avui tan escadussers, continua essent paradigmàtica l'expressió de Pau VIè. Que per damunt de tot, el món només farà cas de mestres i líders que siguin també testimonis coherents i autèntics. Sempre recordarem les paraules tan corprenedores de la seva primera homilia com a Papa: "No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist!"

Sant Joan XXIII, el Papa de la docilitat a l'Esperit Sant

Quanta emoció quan el Papa Francesc proclamà, amb solemnitat i emoció, que dos Papes, Joan XXIII i Joan Pau II, entraven en el catàleg dels sants de l'Església. Joia pasqual per aquests dos grans homes que Déu ha concedit perquè guiessin la seva Església en el segle XX. Joia de Pasqua i misericòrdia abundosa les que eren festejades pel Poble de Déu. El diumenge dia 27 d'abril, foren canonitzats dos homes bons, fidels servents de Déu, entregats totalment i sacrificadament a la humanitat. Els cristians creiem que són ja feliços eternament, que poden intercedir per nosaltres i que les seves vides són imitables perquè han estat "virtuoses".

Moltes coses del segle XX, encara tan recent, no s'entendrien sense aquest gran Papa, Joan XXIII, Angelo Giuseppe Roncalli (1881–1963), un pagès humil del Nord d'Itàlia (Sotto il Monte-Bèrgam), diplomàtic a l'Orient d'Europa, a Turquia i després a París, que serví com a Papa del 1958 al 1963. Amb els seus límits, que tenia com tota persona humana, i alhora amb una vida santa i abnegada, va ser un gegant d'humanitat. Joan XXIII, reconegut com "el Papa bo", ple de bondat i humilitat, alegria i coratge per a convocar el Concili Vaticà II, que havia de dur la gran renovació de l'Església del segle XX, havia tingut l'oportunitat d'aprendre la dimensió social de la fe cristiana a través del seu bisbe, quan era capellà jove i secretari seu. Després fou un avançat de les relacions fraternals ecumèniques amb l'Orient, i ja Nunci a Turquia durant la segona Guerra mundial, salvà molts jueus oferint-los passaports del Vaticà com a pelegrins. Nunci a París es guanyà l'estima de tothom i quan ja de gran arribà a Venècia, tot semblava culminat, i en canvi fou elegit Papa. Pensaven en una transició, i revolucionà l'Església anunciant als tres mesos que convocava un Concili ecumènic que havia de canviar tantíssimes coses. Tingué un cor obert a tothom, medià en temes de pau, i ens regalà al final de la seva vida, la renovadora encíclica "Pacem in Terris", en la qual acollia els Drets Humans en el patrimoni de la Doctrina social de l'Església. Ja en vida i especialment en la mort fou tingut per sant. Fou estimat com un bon Rector del món, i ell sempre digué que ser rector de poble és el que més li hauria agradat.

En el seu testament Joan XXIII ens deixà paraules sàvies: "Nascut pobre, però d'una família humil i respectable, estic particularment content de morir pobre. Dono gràcies a Déu per aquesta gràcia de la pobresa a la qual vaig jurar fidelitat en la meva joventut, que m'ha enfortit en la meva determinació per no demanar mai res -diners o favors- ni per a mi, ni per als meus familiars i amics (...) En l'hora de l'adéu, o millor, de l'arreveure, evoco també tot el que més val a la vida: Jesucrist beneït, la seva santa Església, el seu Evangeli, i en l'Evangeli sobretot el Parenostre en l'esperit i en el cor de Jesús, i de l'Evangeli, la veritat i la bondat, la bondat mansa i benigna, activa i pacient, invicta i victoriosa".

El Papa Francesc digué d'ell a l'homilia de canonització: "En la convocatòria del Concili, Sant Joan XXIII va demostrar una delicada docilitat a l'Esperit Sant, es va deixar conduir i va ser per a l'Església un pastor, un guia-guiat, guiat per l'Esperit. Aquest va ser el seu gran servei a l'Església; per això m'agrada pensar en ell com el Papa de la docilitat a l'Esperit Sant". Que ara pregui per nosaltres perquè també siguem dòcils a l'acció de l'Esperit!

100 anys de patronatge sobre Andorra de la Mare de Déu de Meritxell

El proper dia 13 de maig de 2014 es compliran 100 anys de la declaració pontifícia de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona principal de les Valls d'Andorra, per part del Papa St. Pius Xè, a través del Cardenal Martinelli. És un motiu de gran alegria per a tot el Principat d'Andorra i per a tot el bisbat d'Urgell. La Mare de Jesucrist esdevenia Mare i Protectora de tots els andorrans. En donem gràcies a Déu! I ho farem de forma més solemne en la propera festa del 8 de setembre.

La gran devoció i admiració cap a la Verge de Meritxell al llarg dels segles XIX i XX, i el goig pel sentiment nacional dels habitants d'Andorra, van portar el Consell General de les Valls, quan n'era Síndic el canillenc M.I. Nicolau Duedra, el 24 d'octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat la Mare de Déu de Meritxell com a patrona de les Valls d'Andorra. Ho anunciaven així: "De complert i unànim acord consigna el fet que Nostra Senyora de Meritxell és considerada per a les Valls d'Andorra com a Patrona i especial Protectora seva des de temps immemorial". Aquest fervor féu que el bisbe-copríncep Joan Benlloch, el 14 de març de 1914 demanés oficialment aquest patronatge, que arribà al maig de 1914, després de 40 anys d'espera per convulsions de l'època i desavinences, però finalment arribava la confirmació pontifícia del seu patronatge. El Consell, joiós per la notícia, va voler que aquell moment se solemnitzés i acordà que se celebrés la Diada Nacional de les Valls cada 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Verge Maria. Anys més tard el 8 de setembre de 1921, essent bisbe-copríncep Justí Guitart, fou coronada canònicament la seva Imatge pel seu amic, el Cardenal arquebisbe metropolità de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer. Cada 8 de setembre, el poble andorrà viu una festa d'unitat i concòrdia on la Mare de Déu és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la Verge de tots. Milers de persones i famílies senceres peregrinen fins al Santuari, per donar gràcies i manifestar el seu sentiment d'alegria i entusiasme. Li posem en mans de Maria les nostres preocupacions i necessitats, les nostres penes i alegries, i tot el que li cal a la pàtria andorrana.

La sagrada imatge de la Mare de Déu de Meritxell ("la llum del migdia") sempre acull tots els andorrans i tots els visitants i pelegrins. És la Reina, Mare del Rei de l'univers, que descansa tranquil i serè a la seva falda, per ajudar tothom. Ella és presentada com a Seu de la Saviesa ("Sedes Sapientiae") on reposa Jesús Infant, el Rei de tota Veritat, el qual amb una mà sosté els Evangelis, la Paraula que dóna Vida, i amb l'altra acull els pelegrins. I la Verge Maria, que és la Mare del Senyor de l'univers, i que té els ulls grans i oberts, va ornada amb vestits reials i coronada amb una corona amb un ull, que mostra la predilecció divina, però calça esclops d'humil muntanyenca (se l'anomenava també "la Verge dels esclops") perquè mai no deixa de ser la humil serventa del Senyor, que en tot vol que es faci la voluntat de Déu. Destaca la seva desproporcionada mà dreta, allargada misericordiosament envers tot aquell que acudeixi amb fe i devoció a la seva protecció, ja que sempre el defensarà i ajudarà. Preguem-li amb fe i tendresa, perquè ens fou donada com a Mare al peu de la Creu (Jo 19,26) i, assumpta al cel, prega sempre per nosaltres.