Ave Maria, plena de gràcia!

Divendres celebrarem amb molta alegria la festa més antiga i més joiosa de la Santíssima Verge Maria, la seva Assumpció amb cos i ànima al cel. I és la festa major de tantíssims pobles del Bisbat i de tot Catalunya. És la nostra Mare que des del cel ens guia i acompanya en el camí de la fe. Ho diu el Papa Francesc: "Maria, que amb el seu "sí" ha obert la porta a Déu per desfer el nus de l'antiga desobediència, és la Mare que amb paciència i tendresa ens porta a Déu, perquè Ell deslligui els nusos de la nostra ànima amb la seva misericòrdia de Pare".

Us proposo revitalitzar l'oració tan tradicional de l'Ave Maria, que prové del segle VIè. i es configurà com ara la resem al segle XVIè. La seva història s'assembla a un petit rierol que a poc a poc va adquirint cabal fins a formar un gran riu, expressió del grandiós sentit de la fe. La vinculació de la salutació de l'àngel Gabriel amb la lloança d'Elisabet es deu a Sever d'Antioquia (segle VIè), St. Joan Damascè, mort el 749, ho comenta en les seves homilies. L'Església ha afegit els noms de «Maria» al principi i de «Jesús» al final, essent el Papa Urbà IV al segle XIIIè., el seu afortunat autor. L'últim afegit: «ara i en l'hora de la nostra mort», apareix en un breviari cartoixà del 1350. Després es troba en els catecismes populars, i la fórmula definitiva que ha arribat fins a nosaltres va ser fixada pel Papa St. Pius Vè. el 1568, en ocasió de la Reforma litúrgica.

L'Avemaria, aquesta senzilla, popular i incomparable pregària mariana, resada en multitud de llengües, que hem après des de petits, és meitat un himne de lloança recollit de l'Evangeli, i meitat una súplica filial. Consta de tres parts:
1. la primera està presa de la salutació de l'Arcàngel Gabriel a Maria: «Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós» o literalment: «Alegreu-vos Maria! plena de gràcia, el Senyor és amb vós» (Lc 1,28). La contemplem i lloem com a plena de la gràcia del Senyor, que vol comunicar a tots els qui se li acosten. És l'escollida com a Mare del Fill de Déu, el Salvador, el nostre germà, i amb el seu "sí" fa possible que vingui al món.
2. La segona està formada per les paraules de lloança que Elisabet dirigeix a Maria en trepitjar la seva casa d'Ain Karem: «Beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre» (Lc 1,42). La lloem perquè ha cregut, perquè porta el Fill de Déu en les seves entranyes, que ens beneeix.
3. La tercera part és una invocació de l'Església d'origen molt posterior: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l'hora de la nostra mort. Amén». És la "Theotókos" que prega sempre pels seus fills, donats pel Senyor des de la Creu, i que ho fa ara, en les nostres presents circumstàncies, problemes, necessitats; i ho farà, ens ajudarà, és la nostra gran esperança, en el moment del trobament definitiu amb Déu.

Adonem-nos que aquesta pregària té origen diví i origen eclesial. L'àngel i Elisabet van ser els personatges inspirats per Déu. L'Església, assistida per l'Esperit Sant, va completar la primera oració a la Mare de Déu. Que bellament la cantà Schubert i tants altres músics! Resem-ne almenys una cada dia, per tenir la Mare del cel ben a prop i imitar-ne les virtuts. Ella és ja ressuscitada amb el seu Fill i no deixa mai de protegir-nos. No ens cansem de repetir aquesta oració i d'ensenyar-la als petits, pel seu gran encant sobrenatural.

Mòbils apagats i telèfons d’emergències a punt

"Apagueu els mòbils durant els dies de vacances...", ens recomanen, perquè el ritme de vida pugui canviar, deixem a part les servituds pesades i s'oxigeni la nostra existència, aprenent a viure menys pendents dels nous mitjans electrònics de comunicació. I afegeixo: gaudiu de la conversa distesa, del temps per a ronsejar, per fer silenci, per viure senzillament... Agost ens ho recorda. I m'ha agradat rebre un email amb uns "telèfons d'emergències", com els anomenen els amics de l'Hospitalitat de Lourdes. Ens poden útils aquest estiu i sempre... Aquí en teniu uns quants:

Quan estiguis trist, marca el número Joan 14,1.3.6 i escoltaràs: "Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi... Us prendré amb mi perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic... Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida. Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi".
Quan malparlin de tu marca el salm 27,1.3 i se't dirà: "El Senyor m'i·lumina i em salva, qui em pot fer por?... Ni que acampi contra mi tot un exèrcit, el meu cor no temeria".
Quan estiguis nerviós marca el Salm 51,11-13: "Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre Esperit Sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació".
Quan estiguis preocupat marca Mateu 6,19-34: "Mireu els ocells.. Mireu els lliris del camp... ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?... Cerqueu primer el Regne de Déu".
Si la teva fe necessita ser enfortida marca Hebreus 11,1.6 i se't dirà: "La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem... El qui s'acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen".
Quan estiguis sol i sentis la por marca el salm 23,4 i et diran: "Ni quan passo per barrancs tenebrosos, no tinc por de res, perquè Vós sou amb mi. La vostra va de pastor m'asserena i em conforta".
Quan estiguis en perill marca el salm 91,1.10-14 que t'ajudarà: "Tu que vius a recer de l'Altíssim... No et passarà res de mal, ni s'acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels que et guardin en els camins; et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra... Sempre que m'invoqui, l'escoltaré, estaré vora d'ell en els perills, el salvaré, i tothom l'estimarà; saciaré el seu desig de llarga vida, i fruirà de la meva salvació".
Quan Déu sembli que està lluny, tu marca el salm 63,1.7.8.9 i podràs dir amb confiança: "Vós Senyor sou el meu Déu jo us cerco, tot jo tinc set de Vós. Per Vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua... Quan des el llit us recordo, passo les nits pensant en Vós, perquè Vós m'heu ajudat i sóc feliç sota les vostres ales. La meva ànima s'ha enamorat de Vós, em sosté la vostra mà"
I ocupa sempre la línia directa..., que és l'oració!
Bon estiu, amb la Paraula de Déu sempre als llavis i al cor.

“Reprodueix en tu el que commemoraràs...”

Durant l'ordenació presbiteral, el Bisbe li diu al nou sacerdot: "Rep l'ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la Creu del Senyor!". Pensar, reproduir, conformar-hi la vida... Són paraules impressionants per al nou capellà i per a tot el Poble de Déu que les escolta. Aquesta tarda del diumenge 27 ordenarem de prevere Mn. Pere Morales, un salmantí-andorrà, ja madur, que s'ha estat preparant a fons i llargament per esdevenir "sacerdot de Crist", pastor a semblança del Bon Pastor, evangelitzador i acompanyant del ramat que Déu li confia. I escoltarà aquestes paraules tan impressionants, les mateixes que el 1er. de maig li van ser dites a Mn. Josep Geethafonkalan.

El sacerdot, per la imposició de mans del Bisbe i la llarga i solemne oració de consagració, rep un do de l'Esperit Sant que el configura per sempre al Fill de Déu fet home, i el fa un do a ell mateix, el fa "un altre Crist" enmig del poble de Déu, al servei dels creients i de tota la humanitat. Ja no es pertany a si mateix, sinó que és agafat del tot pel Senyor, que el fa instrument eficaç del seu Amor, de la seva Paraula, de la seva Eucaristia, de la seva Tendresa pel perdó i la gràcia... i el fa Consol i Misericòrdia per a tots, portador de Pau i de Servei.

I el sacerdot? Com queda ell existencialment segellat per sempre? La paraula irrevocable de Crist el fa seu, del tot i per sempre. "Feu això que és el meu memorial... No sou vosaltres qui m'heu escollit a mi. Sóc jo qui us he escollit, perquè aneu i doneu fruit, i el vostre fruit perduri". I el sacerdot obeeix. Posa tots els seus recursos, tot el que ell és i el que té, perquè Jesucrist sigui conegut, estimat i servit en tot. Ja no és ell qui viu, sinó Crist qui viu en ell. D'aquí les paraules de l'ordenació: "Reprodueix en tu el que commemoraràs". Commemorarà el sacrifici de la missa, i s'ha de sacrificar ell mateix; oferirà la víctima pura que és la Pasqua del Senyor, i ell s'ha d'oferir del tot als germans ("si no, faria comèdia" deia el beat Pere Tarrés); rentarà els peus dels altres, i ell ha de mirar de dur sempre l'ànima neta; farà néixer vida nova, i ell ha d'estimar sempre la novetat de l'Esperit; servirà els pobres, i ell ha de resplendir exemplarment per una vida austera i desinstal·lada, pobra per a la missió; haurà d'acompanyar els laics i anar sempre en missió, allà on l'enviïn, i haurà de tenir un cor sempre disponible, capaç d'estimar tothom amb llibertat i deseiximent, mai lligat a res ni a ningú; posseint-ho tot, però sense posseir res.

Des d'avui tenim un nou servidor de Crist i dels germans, i això ens omple de joia i acció de gràcies. Ve a afegir-se al noble presbiteri de l'Església d'Urgell, amb tants sacerdots màrtirs, entregats, pobres, arrelats al seu poble i animadors de la fe i de l'amor de tot el Poble de Déu.

Preguem per aquest nou sacerdot, Mn. Pere, i per tots els sacerdots del món, pels joves que comencin amb il·lusió, pels madurs que mantinguin la perseverança, pels ancians que rebin l'agraïment del ministeri realitzat. Intercedim per la seva santificació i la seva alegria pastoral. Donem-los el nostre escalf i la nostra estimació, perquè el Senyor sigui lloat en els seus ministres, en aquells que Crist ens envia com a pastors nostres. I encomanem també els seminaristes, perquè s'entreguin amb generositat a la missió que Crist els reserva de treballar, amb Ell, per la salvació del món.

És inacceptable que encara hi hagi persecució religiosa

De tant en tant ens arriben notícies relatives a cristians perseguits. Sigui de forma violenta com a Síria i Irak, Centreàfrica, o al Sud de l'Àsia, sigui més dissimuladament en els països occidentals, a través d'hostilitats i burles directes o indirectes, especialment als infants i joves religiosos, sigui amb neutralitats tramposes, que amaguen dificultats socials per a la vida dels cristians i envers els nostres símbols en la vida pública. "Les persecucions contra els cristians avui són encara més fortes que en els primers segles de l'Església, i hi ha més cristians màrtirs que en aquella època" deia el Papa Francesc recentment. Les dures imatges d'uns cristians crucificats en un país de majoria musulmana ens van esgarrifar. Podríem acostumar-nos-hi, i fóra una gran desgràcia. Ningú no té dret a perseguir un altre ésser a causa de la seva creença religiosa. La llibertat religiosa és reconeguda pel Dret internacional en diversos documents, com l'article 18è. de la Declaració Universal dels Drets Humans: "Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat de manifestar la seva religió o la seva creença, individualment i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança." Igualment l'article 18è. del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'art. 27è. d'aquest mateix Pacte que garanteix a les minories religioses el dret a confessar i practicar la seva religió. De la mateixa manera ho fa la Convenció dels Drets de l'Infant, en el seu art. 14è., i l'article 9è. de la Convenció Europea de Drets Humans.

Tots som cercadors de la veritat sobre el nostre propi origen i destí. En la ment i en el cor de tota persona sorgeixen interrogants i pensaments que no poden ser reprimits o sufocats, ja que sorgeixen del profund del seu ésser i són connaturals a l'essència íntima de la persona. Són preguntes clarament "religioses" i necessiten de la llibertat religiosa per a manifestar-se plenament. El debat entorn de la llibertat religiosa positiva –no només formalment tolerant- s'ha fet molt intens, interpel·lant els governs i les confessions religioses. El Papa Francesc fa poc recordava que "l'Església catòlica té una llarga història de suport a la llibertat religiosa, culminada amb la declaració sobre llibertat religiosa del Concili Vaticà II (...) La raó reconeix en la llibertat religiosa un dret fonamental de l'home que reflexiona sobre la seva dignitat més alta, la de poder cercar la veritat i adherir-s'hi, i reconeix en ella una condició indispensable per a poder desplegar tota la pròpia potencialitat". I aquesta llibertat religiosa no és només la de poder tenir unes idees o exercir un culte privat (molts voldrien relegar-la a la privacitat) sinó que el Papa afirma que és "la llibertat de viure segons els principis ètics conseqüents amb la veritat trobada, sigui privadament o públicament". Aquest és un gran desafiament en el món globalitzat, on "el pensament feble redueix també el nivell ètic general, i en nom d'un fals concepte de tolerància s'acaba per perseguir aquells que defensen la veritat sobre la persona humana i les seves conseqüències ètiques". Les regulacions jurídiques, estatals o internacionals, estan cridades a reconèixer, garantir i protegir la llibertat religiosa, que és un dret humà i és també un indicador d'una sana democràcia i una de les fonts principals de la legitimitat de l'Estat. Fem-nos-en conscients, i defensem els cristians i els creients de totes les religions, perquè ens hi va la llibertat de tots.