La família és un gran bé a cuidar

"Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s'ha volgut fer home i ha nascut d'una Verge; compartint la nostra humanitat, ens ha fet do de la seva divinitat". Aquest text de la litúrgia de Nadal concentra el missatge cristià que anem contemplant i vivint en aquest temps litúrgic. Jesús és realment home i comparteix tot el que viu la humanitat. Certament, va néixer a Betlem, però el lloc dels llargs any d'infància, adolescència, joventut i maduresa, el lloc familiar, fou Natzaret, amb Maria, Josep i els seus parents, en un poble petit, prop del poble. Jesús també assumí una vida de família, i per això avui mirem amb ulls d'agraïment i de contemplació la llar de Natzaret i la família de Jesús, per encomanar totes les llars i totes les famílies del món.

El Nadal serà sempre compromís i reivindicació d'una família responsable i amorosa per a tot infant que neix a la vida. És una invitació a un compromís humil vers la família que formen homes i dones amb infants i avis. Una família que sigui santuari de la vida i de l'amor; que obri el cor a la fe i al respecte de les creences i ideologies dels altres; que eduqui en la fraternitat, la justícia i la pau, sense oblidar l'obertura a la dimensió religiosa de tota persona.

El Papa Francesc ensenya que "tot infant té dret a un pare i una mare", i per això, cal respectar aquest dret dels infants per damunt d'altres debats ideològics. Tot infant ha de poder gaudir d'uns pares i una família que l'estimin i que es facin responsables seus, que els puguin aportar la complementarietat que ell necessita per a créixer amb confiança. Cap administració d'un país no pot deixar de cercar el bé més gran per als seus infants. La llar que els cristians defensem és la d'un matrimoni estable entre un home i una dona, on l'infant hi trobi germans, avis, tiets, cosins, parentela i un poble/nació, amb la seva llengua, cultura, tradicions i estabilitat institucional. Cal fer els possibles perquè tothom rebi l'oportunitat d'una llar oberta a la vida i al futur, on s'ensenyin els valors de l'humanisme integral, on es despleguin tots els talents de cada un del seus membres, i on també els fracassos i els dolors siguin sostinguts pels altres membres de la família. Aquesta família necessitarà també l'ajuda i l'obertura àmplia de l'escola, de la comunitat cristiana i de la comunitat del poble/nació. Potser pensem que els ideals són difícilment abastables, però els ideals han de marcar el camí a les nacions perquè s'obri pas la justícia i la igualtat i siguin protegits sobretot els infants dels mals de la guerra, la violència, la manipulació, el comerç d'òrgans, la prostitució i l'esclavatge. Els drets dels nens estan per damunt dels capricis dels poderosos i dels grups de pressió que sovint manipulen l'opinió pública.

Jesús, Maria i Josep des de la llar de Natzaret continuen essent una Família Sagrada que il•lumina el camí de les famílies de la terra. Les virtuts encarnades a Natzaret continuen essent un referent per a aquells qui busquin la veritat, la justícia i la pau. Encomanem a Jesús, Maria i Josep totes les famílies de la terra : els infants i la seva educació integral i no manipulada; els joves amb la seva promoció d'estudis i de treball; els matrimonis, en la seva estabilitat, maduració i respecte mutus; els ancians perquè siguin valorats com a portadors de saviesa i tradició; els malalts i discapacitats, perquè amb la seva feblesa fan créixer els qui els envolten; i tots els qui necessiten més coratge per tirar endavant la joiosa i gran aventura que és formar una família i fer-la créixer.

Sant i Joiós Nadal!

En les felicitacions nadalenques d'enguany, amb una bonica reproducció d'una Nativitat del Frontal del segle XIII de l'església de Sta. Maria de Cardet a la Vall de Boí, cito un text significatiu del Sant Pare Francesc del Nadal de l'any passat, que ara us adjunto a tots els qui llegiu aquest Full Dominical, per desitjar-vos també a tots vosaltres fidels d'Urgell o visitants, un Sant i Joiós Nadal:

141225postal

"El Nadal ens invita a donar glòria a Déu, perquè és bo, fidel, misericordiós. En aquest dia el meu desig és que tothom pugui conèixer el veritable rostre de Déu, el Pare que ens ha donat Jesús. M'agradaria que tots poguessin sentir Déu a prop, sentir-se a la seva presència, que l'estimin, que l'adorin.
I que tots nosaltres donem glòria a Déu, sobretot, amb la vida, amb una vida lliurada per amor a Ell i als germans."

Santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania!

Són dies de família, d'amor, d'obertura a la bondat,
de solidaritat amb els qui pateixen.
Per això hem de viure amb intensitat,
amb fe i amb compromís. Això és el veritable Nadal!

Us desitjo que Jesús es faci ben present
en les vostres vides i les renovi, omplint-vos d'esperança.
I que Déu ens beneeixi amb el do de la Pau!

A tots, els meus millors desitjos de joia evangèlica,
la que només Jesús, el Fill de Déu
i el Príncep de la Pau, pot donar.

Sant i Joiós Nadal!

+Joan-Enric Vives
Arquebisbe d'Urgell

Nadal s'acosta! No fem el sord!

Jesús arriba de nou al nostre món, i com diu el Papa Francesc, "el Fill de Déu en la seva encarnació ens va invitar a la revolució de la tendresa" (EG. 88). A l'oració del primer diumenge d'Advent demanàvem "acollir-lo amb bones obres, perquè comptats entre els elegits a la seva dreta, posseïm en herència el Regne de Déu". Les nostres bones obres ha de ser l'expressió de la tendresa de Déu. Tornem al fervor de la fe i estimem com Jesús estima.

Amb el pessebre, l'arbre, els relats evangèlics de la Infància de Jesús, la missa de Nadal... podem aprendre a viure l'amor al Senyor, que "es féu carn (=feblesa) i habità entre nosaltres" (Jo 1). Hem de viure-ho nosaltres i ajudar a viure-ho als infants i a tots els de casa. No podríem celebrar que arriba l'autor de la vida sense alegria ni conversió (cf. St. Lleó el gran). La festa que Jesús vol regalar-nos amb el seu Naixement ha de ser per a tots : obrim el cor, per tant, al Senyor que arriba, perquè reneixi en nosaltres la seva salvació; obrim la nostra llar a tots, sense exclusions, amb una reconciliació que ha de ser un tornar a començar en les relacions de família, amics, treball, poble...; obrim la nostra economia als aturats i als qui menys tenen, amb compartició solidària, amb despeses nostres austeres i raonables; donem del que som i tenim, perquè es pugui realitzar de nou el miracle de la multiplicació de l'amor, que tot ho refà i ho renova; obrim els nostres criteris i judicis tancats i autoreferencials al criteri de l'amor misericordiós de Déu i al servei preferencial dels pobres, i segurament que moltes coses canviaran. Nadal s'ha de notar en la nostra manera de viure cristiana.

El Papa Francesc, en un missatge al Cardenal de Barcelona i als participants en el "Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats" fa tres setmanes, ens invitava a "seguir reflexionant, de manera creativa, sobre la manera d'afrontar la tasca evangelitzadora en els grans nuclis urbans, cada vegada en major expansió, i en els que tots necessiten sentir la proximitat i la misericòrdia de Déu, que mai no els abandona. Ell sempre sap fer-se trobadís, pren la iniciativa per oferir el sentit de la vida veritable als qui estan sols, desorientats o adolorits per les ferides provocades sovint per una societat frenètica i insolidària. L'Església té la missió de fer arribar la Bona Notícia de Jesucrist i el seu amor salvador als diferents ambients, sense témer el pluralisme i sense caure en cap discriminació. No considera una pèrdua sortir a les perifèries, o canviar els esquemes acostumats, si cal. Com a una mare, el que li interessa és el bé dels seus fills, sense escatimar esforços i sacrificis: que no els falti la llum de l'Evangeli per portar una vida fecunda d'esperança, d'alegria i de pau; que no els falti acolliment per tal de sentir-se integrats en una comunitat, sigui en circumstàncies de disgregació com de fred anonimat; que creixi en ells l'esperit d'autèntica solidaritat amb tothom, especialment amb els més necessitats."

Càritas ens indica el bon camí, així com altres reclams de grups, associacions, i persones, que ens fan arribar el crit dels més pobres. Cal que aquests dies i sempre, fem nostra la generositat de l'Evangeli i ajudem amb obres bones i solidàriament. Què farem pels altres aquest Nadal? Quines conversions em convenen? Què m'està demanant el Senyor, que em parla a través dels necessitats? Nadal s'acosta! No fem el sord!

Veniu Senyor Jesús! (Ap 22,20)

"Veniu Senyor Jesús!". Novament us ho repetim amb fe i esperança en aquest Advent que prepara el vostre Nadal. Com us necessitem! Veniu Jesús i guariu-nos; veniu, Vós que sou el Salvador, i deslliureu-nos del pecat i del mal; veniu, Vós que sou el Camí, la Veritat i la Vida, i obriu-nos la ruta lluminosa de la vostra amistat, que fa que tot destorb esdevingui un estímul per a créixer i per a unir-nos més a Vós.

"Veniu Senyor" i doneu-nos un cor humil i disposat a rebre-us, com el de la vostra Mare, la Verge Immaculada, sens pecat concebuda, tota vostra, en res del pecat o del que sigui negatiu o contrari a Déu i al seu amor... El món us necessita. Necessitem que vingueu, Senyor; que ens regaleu una mica de la vostra llum esclatant, la que il•luminà la vostra Mare, i que Maria, sempre Verge, reflecteix envers els fills, com un far que ens orienta.

"Veniu Senyor" i ompliu-nos de l'Esperit Sant que tot ho amoroseix i encamina. Només l'Esperit ens fa senzills de cor, com els infants, i alhora ens fa forts en les contrarietats. L'Esperit ens ajuda a rebre-ho tot com un do, a rebre-us amb el cor ben obert, sense orgull ni amor propi, sinó agraïdament, perquè tot és gràcia vostra. Renoveu la nostra Església diocesana i ompliu-la de la vostra benedicció perquè anunciï amb goig la salvació.

"Veniu Senyor" i disposeu-nos a viure la vida amb els ulls ben oberts, per descobrir les necessitats dels qui ens envolten, i les sofrences dels qui pateixen, a prop nostre o lluny de nosaltres, per tal que ho visquem com si ens passés a nosaltres mateixos, amb comunió sincera.

"Veniu Senyor" i ensenyeu-nos a posar en pràctica què vol dir estimar amb obres i no només amb paraules, o amb desitjos passatgers, o només sentimentalment... Que en la nostra vida passem dels ideals a les realitzacions, que ens obrim als pobres, als malalts, als qui estan sols, als qui són trepitjats en la seva dignitat, i a tots els qui ens necessiten, i ja des d'ara, portem una vida més solidària, amb un estil de compartir i ajudar en el que puguem.

"Veniu Senyor" i uniu la nostra família i totes les famílies de la terra perquè siguem petits santuaris d'amor i de vida, on cadascú sigui reconegut, acollit i estimat com necessita i com es mereix. Que els infants trobin referents vàlids en la seva educació, els joves trobin feina i estímul per al compromís estable de vida, els matrimonis aprenguin a ser complementaris i els ancians siguin valorats com els savis de la família i els qui aporten la tradició dels nostres orígens culturals i religiosos.

"Veniu Senyor" i feu davallar la Pau al nostre món, tan marcat per la crisi econòmica, per la crisi moral, i per una cultura que margina i descarta les persones, perquè es basa en el màxim guany i en l'egoisme individualista. Vós que sou el Príncep de la Pau, sembreu-la a tots els llocs on campa la violència, la persecució religiosa i la guerra, i reconcilieu-nos perquè esdevinguem realment germans, i fills d'un mateix Pare celestial. Veniu Senyor Jesús!