“Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguin viure”

Som al Corpus, el dia que glorifiquem el Crist fet Pa de Vida. Lloem el Senyor, font de l'Amor, que ens mana "estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat!" (Jo 15,12). Dia de la Caritat dedicat a l'ajuda als germans. Ajudem directament a tothom qui puguem, i ajudem-los a través de Càritas, sabent que Càritas som tots els cristians. Hi ha noves necessitats i molt grans, no es redueix l'atur, la pobresa afecta molt més les dones que els homes, i sobretot afecta els joves i els infants, els immigrants, i les famílies que es van endeutant perillosament. Cal inventar nous recursos per pal•liar els efectes de la crisi tan dolorosa que ens toca de viure i cal desvetllar els cors de tots els cristians i de tots els homes i dones de bona voluntat, per tal de trobar sortides en moments de gran vulnerabilitat, per les seves carències i necessitats que semblen materials, però que deriven en carències psicològiques i espirituals. Deu estar bé indignar-se davant del mal, però sobretot el que cal és actuar en la bona direcció de la solidaritat i l'amor, en el camí de "vèncer el mal amb el bé".

El passat 13 de maig el Papa Benet XVI ens acaba de recordar que "els deixebles de Crist estem cridats a ser el motor de la societat en la promoció de la pau, a través de la pràctica de la justícia". Hem de ser una Església, "punt de referència, des del qual tots puguin orientar-se en el camí, però sobretot en la vida". És necessari que el servei dels cristians a la societat s'expressi a través dels fidels laics il•luminats per la fe, capaços d'actuar dins de la societat, amb la voluntat de servir més enllà de l'interès privat, més enllà de punts de vista parcials i particulars. El bé comú és més important que el bé de cadascú i els cristians estem també cridats a contribuir al naixement d'una nova ètica pública. Tots, i en especial els joves, estem cridats a contraposar a la desconfiança pel compromís polític i social, la dedicació i l'amor per la responsabilitat, moguts per la caritat evangèlica, que requereix no tancar-se en un mateix, sinó fer-se càrrec dels altres. I el Papa convidava els joves "a pensar en grans coses! Estigueu preparats per donar un nou sabor a la societat civil, amb la sal de l'honradesa i l'altruisme desinteressat". En el fons ens cal refermar la convicció que hem de ser una Església misericordiosa, acollidora i servicial, que amb el seu testimoni faci present l'amor de Déu per cada persona, especialment els que més pateixen i tots els necessitats.

Avui hem de donar gràcies per tots els responsables, treballadors i voluntaris de Càritas Diocesana i de les Càritas parroquials per la seva impagable dedicació constant. Gràcies als qui aporten els seus donatius, el seu suport i la seva inventiva. Gràcies a tots els qui ens ajuden a ser millors, compartint entre tots el que som i tenim, i especialment ens exigeixen que visquem amb coherència la fe cristiana que prediquem. La Campanya institucional de Càritas recomana: "Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguin viure". Apel·la al nostre compromís personal i social, com a membres d'una mateixa comunitat global, la família humana, per realitzar un autèntic procés de conversió personal i comunitària que ens mogui a viure de forma més solidària. Ens indica un estil de vida nou, vivència del "manament nou", que ens fa tendir vers l'ideal d'amor i solidaritat que proclama el mateix Crist, que s'ha quedat entre nosaltres com aliment en l'Eucaristia, i que ens envia a ser llevat que faci fermentar tota la pasta del món.

“Qui estima coneix Déu... perquè Déu és Amor” (1Jo 4,7)

La coincidència de l'inici del mes dedicat al Sagrat Cor i el diumenge de la Santíssima Trinitat em porten a animar-vos a entrar en el misteri de Déu, pel camí del millor coneixement, el de l'amor. El Misteri de Déu que Jesucrist ens ha revelat amb el seu Misteri pasqual, ens ve a l'encontre com un misteri del Déu Únic que és Trinitat Santa. Comunió de les tres persones divines, en una Unitat perfecta. "Un sol Déu, un sol Senyor; no una sola persona, sinó tres en una sola substància... (Per això) adorem la vostra essència única, les persones distintes i la seva idèntica majestat" (Prefaci de la Ssma. Trinitat). Aquestes veritats de la fe, les creiem amb confiança humil, malgrat que són complexes i difícils d'explicar. Però les vivim del tot, quan estimem de veritat Déu i el pròxim, ja que "qui estima coneix Déu... perquè Déu és Amor" (1Jo 4,7).

Déu és la font de tot Amor. És l'Amor. Dintre seu batega un misteri d'Amor Personal. Durant tot aquest mes de juny, quan anirem pregant al Sagrat Cor de Jesús, demanem-li que ens vulgui revelar l'Amor de Déu, tal com Ell el viu. Que ens perdoni, que obri el misteri del seu amor crucificat, que ens ensenyi a viure la pobresa i sobretot la confiança i l'abandó a les mans del Pare, però... demanem que ens doni el coratge d'anunciar l'Amor de Déu a tothom, que és el nucli de la "nova evangelització".

El beat Joan Pau II ensenyava: «L'home és estimat per Déu! Aquest és el simplicíssim i sorprenent anunci del qual l'Església és deutora respecte de l'home. La paraula i la vida de cada cristià, poden i han de fer ressonar aquest anunci: Déu t'estima, Crist ha vingut per tu; per a tu Crist és "el Camí, la Veritat, i la Vida" (Jo 14,6). Aquesta nova evangelització està destinada a la formació de comunitats eclesials madures, en les quals la fe aconsegueixi alliberar i realitzar tot el seu originari significat d'adhesió a la persona de Crist i al seu Evangeli, de trobada i de comunió sacramental amb Ell, d'existència viscuda en la caritat i en el servei.» (Christifideles laici, de 1988, nº 34).

El nucli més fonamental del que hem de proclamar als qui viuen sense fe, als qui dubten, als qui no creuen o s'han allunyat de Déu... és l'amor misericordiós de Déu per cada un d'ells, mostrar que Déu els estima. Millor encara, és anunciar que Déu mateix és Amor, i que els qui estimen, el coneixen i ja estan en el camí bo de la seva trobada. Amb paraules penetrants i convincents que es facin veritat per les obres que les acompanyin. Mai no en quedaran decebuts. I són tants els qui esperen trobar consol, esperança, alegria i sentit en les seves vides...! La festa de la Santíssima Trinitat, i la pregària al Sagrat Cor de Jesús que vivim durant el mes de juny, no són unes devocions més. Hi trobem l'accés al més profund de Déu mateix, i per això hem de fomentar i de viure l'abandó confiat al Senyor i la consagració de les nostres vides a Crist: "Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!"... Dir-ho sovint, amb confiança, amb esperit de sacrifici reparador de les ofenses d'amor i les ingratituds que li fem...

L'amor és etern. Sta. Teresa de l'Infant Jesús aconsella: «Mirem únicament el moment present! Un instant és un tresor! Un sol acte d'amor ens farà conèixer millor Jesús..., ens acostarà a ell per tota l'eternitat!» (Carta 89).

"Crist ja regna per mitjà de l’Església... i ens envia l’Esperit Sant" (i 7)

Veniu Esperit Sant, Ànima de l'Església!
Infoneu en l'interior de tota la comunitat eclesial 
el goig de la Resurrecció i l'amor sacrificat fins a la Creu, 
perquè l'Església faci present el Regne de Crist 
i pugui acollir dintre seu totes les llengües i tots els pobles.

Veniu, Esperit Sant, Foc diví!
Enceneu l'amor en els cors de tots els deixebles de Crist 
perquè cremin amb el mateix amor del Pare i del Fill; 
i perquè contagiem aquest foc a tots els qui anhelen trobar 
sentit a la vida, justícia, llum i compassió.

Veniu Esperit Sant, Aigua pura!
Purifiqueu-nos de tot pecat i de tota malícia 
salveu el món de les seves crisis i fracassos, 
i feu que rentats de tota brutícia de maldat, 
caminem per viaranys de conversió vers la Veritat i l'Amor.

Veniu Esperit Sant, Unció perfumada i penetrant!
Penetreu com oli de tendresa i de pietat en els cors dels fidels 
perquè la nostra vida s'ompli de pau, 
esdevinguem casa i escola de comunió 
i ens esforcem per mantenir la unitat que ve de Déu.

Veniu Esperit Sant, Alè suau i restaurador!
Ensenyeu-nos el gran valor de la pregària i la contemplació. 
Poseu dins nostre el do de l'alegria que es comunica. 
Renoveu les nostres vides i la nostra fe, 
i vesseu en nosaltres la gràcia de la fortalesa en les proves.

Veniu Esperit Sant, Defensor nostre!
Protegiu-nos de tot mal i de tot pecat, 
manteniu-nos units a Déu i ferms en l'esperança indefallent, 
i ajudeu-nos a donar un testimoniatge coratjós de la nostra fe 
amb la coherència i les obres que l'han d'acompanyar.

Santa Pentecosta!
Santa Pasqua granada dels fruits de l'Esperit Sant!

"Crist ja regna per mitjà de l’Església..." (6)

Santa Pasqua de Resurrecció! Celebrant la gloriosa Ascensió del Crist dins la joia de la cinquantena pasqual, continuem admirant el misteri de l'Església enviada que, a la terra, continua la missió del Senyor. Com els Apòstols, també nosaltres acollim, disponibles, les lluminoses paraules de Jesús: "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli... Ells se n'anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien" (Mc 16,15.20).

Hem d'anunciar la Resurrecció del Senyor essent Església dels pobres. Amb mitjans humils i coherència de vida, amb un fidel seguiment de Crist pobre, humil, obedient i servidor dels pobres. L'Església sempre serà pobra, perquè ha de retornar constantment a la imitació de Jesús. Les riqueses l'ofeguen. Ella és llar dels pobres i sempre vol néixer entre els pobres, entenent-ho com els que necessiten Déu i tot ho consideren secundari, comparat amb l'amor de Déu. Servidora de l'Evangeli per als pobres i defensora de la seva causa. Promotora de la justícia i la solidaritat en tots els camps de la vida humana. Sempre en procés de conversió radical a l'amor de Crist.

Estem cridats a ser l'Església del diàleg i el discerniment. Diàleg entre els cristians mateixos, ecumenisme. I diàleg amb el món, amb les seves qüestions més punyents. Per acollir, purificar i transcendir el que hi ha de bo a la creació i la història humana. Sense cristiandats ni ghettos, sinó essent sal i llavor. Sense falsos acomplexaments i fàcils optimismes. Els deixebles de Crist ens hem de fer diàleg, escoltar els clams dels qui pateixen, i ser primer de tot Església misericordiosa, que guareix i fa arribar a tots el consol del Senyor.

De la Pasqua en neix una Església missionera en una societat fortament secularitzada. "La secularització acaba per ser un procés de falsificació de l'home, a través del qual les persones o institucions van eliminant la transcendència, reduint el real a la pura temporalitat i acomodant-se a una situació mundana" (Fernando Sebastián). Per això cal una "nova evangelització" que ajudi a treure complexos, aporti el goig de ser cristià i la bellesa de la fe catòlica, superant les temptacions de l'elitisme o de la impaciència pastoral, i oferint als qui no creuen la nostra fe com una gran promesa de vida i de felicitat, i no tan sols com unes normes morals a complir.

El laïcisme emergent no hauria de causar una resposta visceral entre els cristians, sinó una actitud serena, i al mateix temps ferma. Sense caure en la lògica de l'acció-reacció, tan atiada pels mitjans de comunicació. Cal que donem un testimoni humil i alhora públic i valent d'allò que hom sap i que creu en la interioritat més íntima. I defensar la presència pública de les creences religioses. Lluny de convertir-nos en un grup de poder i d'influència mediàtica i social, les comunitats i sobretot les associacions de seglars cristians, han de ser testimonis visibles del Crist en el món. No hem de perdre de vista que allò que ens dóna credibilitat és la coherència cristiana i no el nombre o el poder. Hem de voler tenir una presència de servei, tolerant i dialogant, però ferma i decidida, crítica amb allò que li volen imposar i sobretot denunciadora de tot tipus de manipulació. L'Esperit Sant ens hi ajudarà, i tenim la promesa de Jesús: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món" (Mt 28,20).