Any de la fe: sabem de qui ens hem fiat (7)

Vivim una època de profundes transformacions socials, que sacsegen els nostres fonaments i ens exigeixen pensar, a fons, per què creiem el que creiem, quina raonabilitat té la fe cristiana, com nodrir i enriquir la vida espiritual. "Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat", deia Sant Pau (2Tm 1,12) i ho hem de poder dir cadascun de nosaltres. Cal preparar-se a fons per afrontar els grans canvis i confiar que en aquesta tasca no estem sols. Formem un gran poble, l'Església, la família dels fills de Déu; som en el món per a estimar plenament i res no ens ha de fer canviar de rumb. D'aquí la importància que aprofundim, en aquest Any de la fe, la joia de ser cristians.

Les innovacions tecnològiques en el camp de la comunicació han alterat significativament els nostres modes de treballar, de consumir, de relacionar-nos, de comunicar-nos. Treballem en xarxa, vivim en xarxa. El creixent procés de globalització ens aboca a un món nou, ple de llums i d'ombres, d'ambigüitats que susciten moltes perplexitats. La nostra societat creix en pluralitat i entrem en contacte amb persones que tenen conviccions religioses molt profundes, viscudes amb autenticitat, però diferents de les que nosaltres, com a cristians, professem. I també se'ns apropen les existències concretes de molts que viuen com si Déu no existís, sense referents seriosos que els orientin en el desert de la vida. Aquesta trobada és, d'una banda, una ocasió per a interrogar-nos a fons sobre les pròpies creences, però, també, per mirar d'establir vincles, lligams amb allò genuïnament humà i diví que hi ha en el cor de les persones i en els seus sofriments i esperances.

Amb humilitat i fermesa, som cridats a viure conforme a la Llei de l'Amor més gran, que Crist ens va ensenyar, i a manifestar la nostra fe en Ell, a anunciar explícitament el seu Evangeli. Contra els pronòstics que havien fet molts savis del passat, si tenim una mirada ampla de tot el món, la fe cristiana és viva i el món espiritual reneix. Les formes de vida s'han transformat, també les maneres d'expressar i de viure la fe han canviat, però la recerca d'una vida feliç i d'una resposta a les preguntes i neguits de la vida humana subsisteix. Som éssers necessitats d'un sentit últim. No en tenim prou d'anar vivint la vida, o d'estar en aquest món, o de resoldre simplement les necessitats bàsiques. Anhelem, com diu Viktor Frankl, una vida amb sentit. I la fe ens dóna aquest sentit i aquesta joia interior de saber per què vivim i en qui hem confiat.

La fe cristiana no és un codi moral, ni un sistema de normes i imperatius. És una opció fonamental, lliure, per Crist, un do que Déu ha vessat en el cor, una proposta de vida feliç i harmònica, el principi de la vida eterna en nosaltres, com diu Sant Tomàs d'Aquino. No posseïm del tot la veritat, perquè la veritat sempre transcendeix els límits de la raó, però creiem que Jesús és el camí, la veritat i la vida, i l'acollim com a tal en el nostre ésser i volem que els nostres conciutadans frueixen també d'aquesta veritat. Jesucrist no és una idea abstracta, ni una teoria vaga, sinó el bàlsam de tots els nostres mals, el qui ve a alliberar-nos. Estiguem joiosos de la nostra fe en Ell! Sabem de qui ens hem fiat!