Al servei del nostre poble

"Al servei del nostre poble" és el títol del document que els Bisbes de Catalunya acabem de fer públic amb motiu dels 25 anys d'Arrels cristianes de Catalunya, i que serà presentat aquesta setmana de forma pública i oficial. Aquest nou document tracta en cinc capítols sobre la valoració de la nostra identitat col·lectiva, la contribució del cristianisme i de l'Església, el testimoni d'Antoni Gaudí i "La Sagrada Família", la fe cristiana i la reflexió molt actual sobre 8 reptes del present: la consolidació de la democràcia participativa, la confiança en una laïcitat positiva, la diversitat de valors, d'estils de vida i de creences, el fenomen polièdric de la globalització, els fluxos migratoris, la crisi econòmica tan greu que patim, la família i l'educació, i finalment l'equilibri ecològic amenaçat. I com a missatge conclusiu els Bisbes animem tothom a viure i practicar l'Evangeli de l'esperança tan important en aquests moments de crisi econòmica, moral i política. El document està datat el 21 de gener de 2011, festa de St. Fructuós i els seus dos diaques màrtirs a Tarragona.

En complir-se 25 anys del document de l'episcopat català Arrels cristianes de Catalunya, els bisbes reafirmem la validesa i actualitat d'aquell missatge i destaquem el triple anunci que s'hi volgué transmetre: l'afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya; la constatació de la presència fecunda de la fe cristiana i de l'Església al llarg de tota la història catalana i la formulació del compromís de l'Església a seguir servint la societat catalana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i culturals. Alhora, proposem identificar aquells canvis substancials que configuren una situació nova i que exigeixen noves formes d'evangelització.

En parlar de la valoració de la nostra identitat col·lectiva, els bisbes ratifiquem el que van proposar els nostres predecessors ara ha fet 25 anys, manifestem el nostre profund amor pel país i ens posem "al seu servei" perquè sentim la urgència d'anunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne. Així mateix, reiterem la crida a projectar aquest amor social en els deures cívics, així com el compromís d'impregnar d'esperit cristià tota acció amb projecció social. S'hi fa un reconeixement de la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya i es defensa la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que ho concretin, mentre es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i recerquin amb paciència la pau i la justícia.

Llegeix més...

Viure la joia de la conversió

Us exhorto a aprofitar el temps quaresmal que estem vivint, camí de la Pasqua, per preparar bé i celebrar el sagrament del perdó, i per preparar -així- els cors per a l'alegria de la Pasqua que vindrà. És bo que no deixem passar sinó que fixem l'atenció sobre els objectius que proposa el Missatge del Sant Pare Benet XVI per a la Quaresma d'enguany, que vol que obtinguem "amb més abundància la vida nova en Crist, Nostre Senyor".

Benet XVI posa la Quaresma d'aquest any 2011, sota el lema de St. Pau als Colossencs: "Pel Baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb Ell també heu ressuscitat" (Col 2,12). I el seu Missatge gira al voltant de tres grans eixos:

1.- El primer se centra en el baptisme, que, tal com remarca el Sant Pare, "no és un ritu del passat, sinó l'encontre amb Crist que conforma tota la vida del batejat, li dóna la vida divina i el crida a la conversió sincera, iniciada i sostinguda per la gràcia". Així, la Quaresma és una mena de catecumenat que ens prepara per a la Vigília Pasqual, en la qual renovem l'opció per aquella nova vida que el baptisme inicia i consagra. Som invitats a reviure els passos de la celebració del baptisme: la creu, el nom nou que rebem, la purificació del pecat, la pregària dels sants que ens acompanyen, la fortalesa per a la lluita contra el mal, el bany de regeneració amb la invocació de la Santíssima Trinitat sobre nostre, i després, la unció de l'Esperit Sant significada pel crisma, el vestit blanc, el ciri encès en la llum del Crist i el Parenostre, l'oració dels fills.

2.- El segon nucli del missatge del Sant Pare resumeix la riquesa de la Paraula de Déu, que els diumenges de Quaresma ens guia cap a un encontre especialment intens amb el Senyor. Els Evangelis que es proclamen els cinc primers diumenges de Quaresma reflecteixen la condició humana i la seva vocació cap a una glòria que apaivaga la nostra set, il•lumina els nostres ulls i dóna vida definitiva a la nostra caducitat: les temptacions vençudes, el Fill transfigurat a qui hem d'escoltar, l'aigua viva que només Crist pot regalar i l'única que calma la set de la samaritana, la llum que el cec de naixement rep per pura gràcia i la vida nova que ens és infosa a cada un de nosaltres pel do d'Aquell que és la Resurrecció i la Vida.

3.- Al tercer i darrer nucli del seu missatge, Benet XVI recull les tres pràctiques que ja es troben als Evangelis, però que cal fer-les amb més intensitat en aquest temps de preparació per a la Pasqua, com ja vam comentar a l'inici de la Quaresma: el dejuni, l'almoina i l'oració. Aquestes pràctiques, diu el Sant Pare, ens ajuden a "alliberar el nostre cor del pes de les coses materials, d'un vincle egoista amb la ‘terra', que ens empobreix i ens impedeix d'estar disponibles i oberts a Déu i al proïsme".

Llegeix més...

Dons del Cor de Crist

"Dons del Cor de Crist per a l'Església i per al món", així ha definit el Papa Benet XVI els sacerdots, i amb ells, els qui es preparen al sacerdoci. El diumenge més proper a la festa de St. Josep, celebrem cada any el Dia del Seminari. Amb acció de gràcies, ens fixem en els sacerdots estimats del nostre presbiteri diocesà, i en els 7 seminaristes d'Urgell així com els de tot el món, que ara es preparen per al ministeri. Preguem per ells i ajudem el nostre Seminari diocesà, "nineta dels ulls del bisbe" -com s'ha dit que és-, i lloc molt estimat dels preveres i de tots els fidels. Necessitem bons sacerdots que ens prediquin la Paraula, que ens donin els sagraments de Crist, i que ens guiïn cap a Déu amb el testimoniatge coherent i convincent de la seva vida apostòlica. Per això demanem amb insistència a l'Amo dels sembrats.

Precisament el Papa ha escrit recentment als seminaristes d'arreu del món que s'han posat en camí cap al ministeri sacerdotal, per donar-los ànims, ja que sovint han d'afrontar moltes objeccions a la seva vocació i opinions contràries desanimadores, que veuen el ministeri com una cosa del passat que hauria de desaparèixer. El cert és que els homes continuaran tenint necessitat de Déu, a pesar dels avenços tecnològics, i necessitaran dels sacerdots. Ens diu Benet XVI: "Sense Déu la vida es torna buida, i tot resulta insuficient. Déu està viu, i necessita homes que visquin per a Ell i que el portin als altres. Té sentit ser sacerdot: el món mentre existeixi necessita sacerdots i pastors, avui, demà i sempre" (Carta als seminaristes 18.10.2010).

El lema d'enguany del Dia del Seminari és "El sacerdot do de Déu per al món". Totes les persones del món són els seus amics, pels quals vol donar la seva vida, a semblança del Crist el bon Pastor "que dóna la vida per les ovelles" (Jo 10,15): infants i joves, matrimonis i ancians, malalts, gent de la cultura i del món obrer, gent de la ciutat, del camp i dels poblets, persones soles, moribunds, pobres, emigrants, empresonats... Tot el món és la seva parròquia. Per això un capellà és un do immens per al poble de Déu i per a tothom. L'afaiçona la mateixa caritat de Crist, i ell és el primer treballador de la civilització de l'amor que vol fer arribar a tots els cors, a totes les necessitats, a tots els rostres, a totes les edats... a tothom, l'amor de Déu. No és només que el sacerdot sigui portador dels dons de Déu -que ho és- sinó que ell mateix ha estat fet com un do de Déu. I el que podem fer és donar gràcies pels seminaristes i pels sacerdots! No són uns funcionaris del sagrat, ni els representants d'una institució freda, o figures decoratives d'un paisatge caducat... Són els portadors d'una gràcia divina que els envaeix i que es difon en els qui troben; són espurnes de la veritat i mans caritatives que acompanyen, sostenen, animen... Són xiprers que fan mirar amunt, cap a Déu... Són cèlibes i són de tots, amb amor tendre i universal. I es deixen "menjar" per tots. Són... "un altre Crist"! I així els hem d'estimar i venerar, malgrat les deficiències que puguin tenir o les febleses que ens mostrin.

 

Llegeix més...

Majoria d’edat de la nostra Constitució

Benvolguts andorrans,

Aquest dia 14 de març ha de ser festa gran i joiosa per a tots els andorrans. S'acompleixen els 18 anys de l'aprovació en referèndum de la Constitució del Principat d'Andorra, la seva majoria d'edat. I com amb les persones joves estimades que arriben als seus 18 anys, ens en felicitem.

La nostra Constitució és el text fonamental en el qual es plasmen els principis bàsics sobre els quals descansa l'organització de l'Estat, els límits i els poders de l'Estat, així com els deures i drets de les persones i les institucions. És el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior.

En el moment actual del nostre País, necessitem que l'esperança sigui ben ferma entre tots els andorrans. Amb l'ajut de Déu i la cooperació de tots els ciutadans units, el País anirà endavant com ha sabut fer en els moments decisius de la seva història, com ho són també els actuals. Ens cal veure les crisis -siguin econòmiques o financeres, socials o polítiques- com les podes de l'hivern, que poden esdevenir reptes per a la nova primavera, oportunitats de renaixement, de creixença i de millora en el que convingui, per anar endavant en la història humana, aportant els nostres valors i idiosincràsia en el concert de les nacions. Tinguem coratge i decisió. No ens deixem prendre l'esperança!

La resposta adequada als nous reptes que el País té plantejats demanda un esforç de tota la societat andorrana, que mereixi l'assentiment i l'adhesió dels agents econòmics i socials de tot el País.

Llegeix més...