Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

Cinquanta dies hem gaudit de la vostra resurrecció, Senyor Jesús,
hem experimentat la buidor del sepulcre, ja que la mort ha estat vençuda,
i sobretot ens heu fet la gràcia de les vostres aparicions,
on us hem experimentat vivent i gloriós,
anyell degollat i dret, amb la vostra creu vencedora que tot ho pot,
reconciliador i redemptor nostre
assegut gloriosament a la dreta del Pare.

I avui és Pentecosta, la beneïda Pentecosta,
i ve l'Esperit Sant, com a Do per a nosaltres
i com a ànima de l'Església,
per omplir la terra i renovar-la, amb un nou naixement en l'Amor!

Gràcies, Senyor, per enviar-nos el vostre Esperit Sant.
Heu pregat per nosaltres, i el Pare ens ha donat un altre Defensor,
que ens guiarà vers la Veritat plena.
Ell ens defensa i ens sosté, ens encamina en la confiança,
ens omple de vida i d'amor etern
i ens fa sentir la joia de la vostra presència.

Des del baptisme habita en nosaltres,
i per la Confirmació és do rebut dins nostre,
que ens fa forts, ens defensa, ens dóna les paraules encertades,
ens ensenya a pregar, a sacrificar-nos, a tenir fortalesa en les proves,
ens omple de goig veritable i ens dóna la pau.

Veniu Esperit Sant!
Ompliu els cors dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor!
Desvetlleu l'esperit apostòlic de valentia i de testimoniatge
en tots els deixebles de Jesús,
perquè tots siguin u i el món cregui.

Doneu-nos apòstols generosos i valents,
plens de fe i de misericòrdia,
que vagin contracorrent i prediquin amb la seva vida
tot el que el Senyor Jesús ens ha ensenyat!

Veniu Esperit Sant!
Que tingueu Santa Pasqua granada dels fruits de l'Esperit!

12. Jesús lliura a Pere el ministeri de pastor del seu ramat. Text: Joan 21,15-25. És Jesús Ressuscitat qui encomana a Pere el ministeri de la unitat i del guiatge en l'Església, i ratifica, així, la promesa feta a Galilea: "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església" (Mt 16,18). A ell i als seus successors. Aquell que l'havia negat tres vegades, tres vegades li confessa que l'estima "més!". Tenim la confiança certa que l'Església és conduïda pel mateix Crist, el Bon Pastor, a través dels pastors apòstols i del successor de Pere, que estimen i per això pasturen. Tot ministeri és un servei d'amor, i en cada ministre, especialment durant l'Eucaristia, hi actua el mateix Crist, a qui "re-presenta" humilment enmig dels deixebles.

13. Jesús encarrega als Dotze la missió d'anunciar l'Evangeli per tot el món. Text: Marc 16,14-18. Arribar a tot el món i anunciar la bona nova a tothom, amb senyals i prodigis que vencen el mal i guareixen les malalties, que uneixen en la confessió de la fe tots els pobles, llengües i nacions. La Pentecosta continua renovant-se, ja que Jesús Ressuscitat es manté fidel a la seva promesa de donar-nos l'Esperit Sant Defensor, el qui ens fa confessar la veritable fe, i el que fa eficaç la predicació dels cristians en els cors dels oients. Portem el gran tresor de l'Evangeli que tots han de poder conèixer i acollir amb fe. L'Església viu per a evangelitzar, per a anunciar a tothom que Déu l'estima i que Crist ha mort perquè ell tingui vida eterna. L'Esperit Sant ens ajudarà a realitzar la nova evangelització avui tan necessària i urgent. Ell ens precedeix en el cor dels qui l'esperen.

14. Jesús se'n puja al cel per preparar-nos-hi estada. Text: Fets dels Apòstols 1,2-11. No ens deixa orfes, sinó que vindrà per prendre'ns amb Ell, per sempre. La Resurrecció culmina en l'Ascensió i la Pentecosta, que el mostren victoriós i gloriós, ja que és el Fill estimat del Pare, i el revelen com aquell que ens dóna l'Esperit Sant, que ens defensa i omple dels seus dons. Estem cridats a l'eternitat feliç amb el Senyor, i mentre vivim en aquest món, som enviats a actuar-hi responsablement. "Cerquem, doncs, allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimem allò que és de dalt, no allò que és de la terra" (Col 3,1-2). Visquem com a batejats que han rebut la mateixa vida de Crist. Així viurem "l'amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat... deixem-nos guiar per l'Esperit!" (Ga 5, 22.25).

Que aquestes "estacions" de llum que desgranen un Misteri tan gran, ens ajudin a fer de la Pasqua el temps més estimat de tot l'any, i a viure una fe en Crist que transparenti que ja hem ressuscitat amb Ell i que és l'Esperit Sant qui ens guia en el nostre camí de deixebles del Senyor. Santa Pasqua!

9. Jesús defensa els seus apòstols contra la por. Text: Lluc 20,19.24.36. La por paralitza, fa més grans els obstacles, ens deixa com morts, incapaços de reaccionar, desanimats i sense forces, insegurs i en la foscor... I ens costa tant perdre la por... Segurament la por és el més contrari a la fe en el Crist Ressuscitat. Som desconfiats i pensem que el mal podria vèncer. Tanmateix quan Ell s'apareix als seus amics, sempre els diu "No tingueu por!... Jo he vençut el món". Ell ve a nosaltres perquè sense por, amb pau, siguem lliures, arrisquem, ens sacrifiquem, ens donem del tot, sense passar comptes del que ens deuen o del que ens hem sacrificat. Necessitem la gràcia de l'alegria veritable, que treu tota por i fa viure en la confiança i la pau del Crist Ressuscitat. Veniu Senyor, i defenseu-nos de la por!

10. Jesús anuncia que restarà sempre amb nosaltres. Text: Mateu 28,16-20. "Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món". Un dia i un altre, i un altre... sense fi. Ell no ens deixarà mai de la seva mà. És la més gran de les seves promeses. Jesús s'ha fet realment home com nosaltres i ha volgut quedar-se entre nosaltres pel do de l'Esperit Sant que el fa present. I si Déu és amb nosaltres, què temerem? Qui estarà contra nosaltres? Jesús mateix resta amb nosaltres per la seva Paraula, per l'Eucaristia, pel germà que ens el fa proper, pel pobre i desvalgut amb el qual Jesús s'identifica, i tot el que li fem a una persona necessitada, ho estem fent a Jesús mateix. Tot passarà, però Jesús no passarà mai. Senyor, ja creiem, però ajudeu-nos a creure més! Gràcies per ser fidel a la vostra promesa! Veniu Senyor i quedeu-vos amb nosaltres per sempre!

11. Jesús retorna als apòstols l'alegria perduda i els fa pescadors d'homes. Text: Joan 21,1-7. Si sortim a pescar "de nit", sense la llum del Senyor, "no pescarem res", però si confiem en la seva Paraula, pescarem molts peixos, el veurem, i farem les mateixes obres que feia Jesucrist. La Pasqua és el retorn de l'alegria als nostres cors, perquè el Senyor està viu i el Pare l'ha ressuscitat, i perquè l'Església dóna fruit, és sempre jove i està viva. Potser retornaran els motius de tristesa, però cal vèncer la tristesa amb la confiança, i el fruit en serà l'alegria. L'alegria perfecta va unida a la humilitat, al servei, al manteniment dels nostres compromisos de vida i d'amor. És a la Pasqua que ressonen de nou les paraules de Jesús: "Us faré pescadors d'homes", indicant que hem de ser apòstols seus, acompanyants d'altres que ens esperen i ens necessiten, atraients cap a la vivència de les Benaurances del Regne de Déu. Veniu Senyor, i feu-nos apòstols vostres, entregats i sempre plens de joia!

5. Jesús s'apareix a Maria Magdalena i la fa apòstol dels seus apòstols. Podem llegir el text de Joan, 20,11-18, i contemplar. Aquella dona que havia estat salvada del pecat i valorada com a filla de Déu és la que restà fidel al peu de la creu i en la intenció d'ungir el cos mort del Senyor. Perquè estima molt, arrisca molt aquell matí del diumenge i el Senyor li surt a l'encontre. N'hi ha prou amb el seu nom dit pel Mestre Estimat, Maria!, perquè el reconegui i cregui, Rabbuni!. I l'envia als seus amics que dubtaven i tenien por: la fa apòstol dels seus apòstols! Som estimats de Déu i la Resurrecció ens ho demostra de nou. Comptem per a Déu. Podem buscar-lo de tot cor com Maria, i el trobarem. Fem-lo conèixer a tots els qui ens envolten, proclamem les nostres conviccions amb coratge.

6. Jesús retorna l'esperança a dos deixebles desanimats. Text: Lluc 24,13-35. Aquells que marxaven decebuts cap a Emmaús, el senten proper, amb el cor ardent, i aprenen de Jesús mateix a rellegir amb fe les Escriptures, a pregar, a viure d'esperança, i a reconèixer-lo en partir el Pa. Demanem-li també que "es quedi amb nosaltres, que es fa tard", que ens ajudi a creure, que ens retorni sempre l'esperança, que ens ajudi a tenir uns ulls nous i ben oberts que el reconeguin en el camí de la vida i en la celebració de l'Eucaristia, especialment quan la temptació del desànim sigui més forta. Ressuscitar ha de ser ja des d'ara viure amb esperança i alegria, perquè el Senyor camina amb nosaltres, ens sosté i ens fa forts.

7. Jesús mostra als apòstols i a Tomàs en especial, la seva carn ferida i vencedora. Text: Joan 20,24-29. "No siguis incrèdul, sinó creient" se'ns diu també a cadascú de nosaltres. La fe és el camí més sensat, més raonable, més humà... Crec, Senyor, però ajuda'm a creure sense veure. "Feliços els qui creuran sense haver vist". Fer confiança al testimoniatge dels apòstols i dels creients que ens han precedit. I rendir-se amb actitud obedient i confiada: "Senyor meu i Déu meu!". Podem repetir aquestes paraules sovint i deixar que calin fons: Jesús és el "meu" Senyor i el "meu" Déu! La llum del Crist esvaeix els dubtes i mostra el camí humil de la fidelitat mantinguda.