Preparem el Nadal amb obres d’amor

Vivim temps de crisi molt durs. L'atur ha arribat a xifres esgarrifoses, quasi cinc milions de persones aturades a Espanya, gent que no troba un treball digne, ni assegurança, ni permanència... ni futur. Manca esperança. I més d'un milió i mig de llars tenen tots els membres de la família aturats. Podem imaginar el que això significa, especialment si pensem en els joves o en els qui viuen d'una petita pensió. Una realitat trista, fosca, que els amics de Jesús, que volem preparar la seva vinguda, no podem oblidar de cap manera. Ja sé que ho feu, però hem d'intensificar la nostra solidaritat, compartint encara més en aquests dies el que tenim.

El profeta Isaïes, que ens acompanya tant en aquest temps d'Advent, ens reclama amb força sacsejadora: "Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix de festa el qui va despullat. No els defugis que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor" (Is 58,7-8). Si estimem, amb obres i de veritat, viurem en la llum, i donarem glòria a Déu!

Podem repassar el que els Bisbes de Catalunya proposàvem en el nostre document del gener d'aquest any "Al servei del nostre poble" (cfr. n. 4,g). La crisi econòmica tan greu que patim travessa el món i colpeja persones i poblacions fent més palesa la precarietat de la nostra societat globalitzada, que sembla escapar al control dels estats i les altres institucions. I ho hem comprovat prou bé a Catalunya i Espanya en els llargs últims mesos. Les mesures per pal•liar-la que s'estan prenent i que han acabat afectant sobretot els més febles i necessitats, reclamen que alhora sigui exemplar la lluita contra el frau, que es promogui la creació de nous llocs de treball i que la solidaritat continuï augmentant. Només des de l'austeritat i la solidaritat trobarem camins de sortida i d'esperança per als més afectats per la crisi econòmica, amb una redistribució més justa de la riquesa i un exercici de les virtuts econòmiques, com ara l'austeritat, la solidaritat i la promoció d'activitats econòmiques veritablement productives i respectuoses amb la dignitat de la persona humana.

Cal valorar molt tot el que s'està fent des de les nostres comunitats parroquials i les institucions solidàries, especialment des de Càritas i altres institucions d'ajuda, amb tants voluntaris mobilitzats i tantes persones, que estan posant els recursos pastorals i d'assistència que l'Església té al seu abast, al servei dels afectats per aquesta crisi. Cal que mantinguem aquest treball caritatiu, i si pot ser l'augmentem, amb noves iniciatives que promoguin la solidaritat i la justícia, i alhora s'incentivin les activitats empresarials responsables per tal de mantenir i ampliar els llocs de treball. Tots hem de continuar en el camí del servei i l'entrega generosa envers els qui més ho necessiten. I és hora, també, de mirar endavant i de treballar més esforçadament pensant en les generacions futures. Tots els agents socials -autoritats, empresaris, dirigents, treballadors- no podem decaure en l'esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i hem de treballar amb esperança, fent-ho d'acord amb els grans valors humans i cristians. En aquest punt, sabem que prenen vigència i actualitat els principis orientatius de la Doctrina Social de l'Església, dels quals és hora de fer-ne un nou descobriment i una nova difusió.

Jesús va voler néixer pobre, en un pessebre, i ser acollit en primer lloc pels pobres. Així ens ensenya a valorar i estimar totes les persones, i també els últims de la societat. Així s'acosta sense ferir a tota persona humana, per salvar-la des de la humilitat. Però amb les seves paraules, i els seus gestos d'amor, ens anima a lluitar per vèncer les pobreses, que són un mal, i a treballar perquè el Regne de Déu avanci. Regne de justícia, d'amor i de pau.

Preparem el Nadal amb una referència constant d'ajut envers els pobres, els qui viuen atrapats per la crisi o sense esperança. "No els defugis que són germans teus" ens diu el profeta.