Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

En acabar la gran festa de la Pasqua que hem viscut durant cinquanta dies, ara toca "mantenir-se" fidelment en les promeses donades. Una realitat que està poc de moda. Més aviat sembla que el món, els mitjans de comunicació, la gent... valorem el canvi, la variabilitat, l'adaptació i no pas el romandre fidels a les pròpies conviccions de fe i d'entrega esperançada. Però Jesús recomana "mantenir-se" ferms en l'amor. En el seu, i en el nostre, que li és resposta agraïda, i fruit també de la seva gràcia envers nosaltres. Sta. Teresina de l'Infant Jesús deia: "L'Amor (que és Jesús) no és estimat. Jo faré estimar l'Amor", i ho afirmava com el seu programa de vida. Per què no ens el fem nostre? Estimar... i ser estimats. Aquí rau tota la felicitat, quan l'amor és sacrificat, autèntic, solidari, generós, sense guardar-se res a canvi, gratuït i joiós pel fet de poder estimar com Déu estima. A Colònies d'infants ja fa anys que cantem una bonica cançó: "Estimar si vols ser feliç, estima i tot canviarà, estima i descobriràs l'alegria d'estimar".

Sant Pau proposava als fidels de Corint fa dos mil anys un esplèndid himne, gravat avui en moltes llengües en un monòlit al port d'aquella ciutat, que continua captivant tots els nuvis que el trien com a lectura del seu casament, però que no és només per als nuvis sinó per a tots els cristians de tots els temps: "El qui estima és pacient, és bondadós, el qui estima no té enveja; no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista; no s'irrita ni es venja... Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai!" (1Co 13,4-8). Tot passarà menys l'amor que restarà eternament. Perquè "Déu és amor, i el qui està en l'amor està en Déu i Déu està en ell" (1Jo 4,16).

Es tracta això sí, de no perdre de vista que parlem de l'amor de caritat, que senyoreja i sublima l'amor eròtic o el d'amistat (cf. Benet XVI "Deus caritas est", la seva primera encíclica). Amor-caritat transfigurat pel "seu" amor, el que Déu ens infon a l'ànima per redimir-la i per habitar-hi Ell mateix. Quin goig ser batejats i confirmats ja des de ben petits! Perquè Déu habita ja dins nostre, tal com ens prometia Jesús: "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell" (Jo 14,23).

A tots: Santa Pentecosta granada de l'Esperit Sant!
Culmina la gràcia de la Resurrecció de Jesucrist
que esdevé curulla de fruits i de missions noves.

Déu es fa Do immens en el seu Esperit d'Amor i de Vida.
La plenitud d'un Do que ens defensa del mal
i ens omple i divinitza perquè siguem temples del seu Amor.

El mateix que avui veiem baixar sobre els Apòstols i la Verge Maria,
la mare de l'Església i mare nostra,
ens ha estat donat -sense cap mèrit per la nostra part-
pel Baptisme i la Confirmació,
i es renova a cada Eucaristia, per donar-nos el Pa del cel,
i per unir-nos en un sol cos i en un sol esperit.

És el do del Pare i del Fill
que ens l'envien per fer estada en nosaltres.
És llum que ens il·lumina
des de la interioritat de Déu mateix, que és Llum indefallent.
És alè de vida i de joia plena
que inspira la nostra pregària i la nostra donació sacrificada.
És l'acció dinàmica i creadora de Déu
que sosté el ministeri dels sacerdots perquè sigui eficaç.

Ell ens parla quan escoltem la Paraula i ens salva en els Sagraments,
Ell ens dóna la caritat que inflama el nostre servei als pobres,
Ell reparteix els carismes i ministeris en la comunitat eclesial,
i els aplega en la unitat d'un sol Cos que té el Crist per Cap.

Invoquem-lo amb fe i amb molta confiança,
ja que Ell és Do i vol ser donat per viure en nosaltres
i fer-nos profetes valents en el camí de la vida.

Veniu Esperit Sant!
Ajudeu-nos a creure i a confiar.
Enfortiu la nostra esperança perquè no defallim enmig de les proves.
Purifiqueu els nostres ministres i tota la comunitat eclesial.
Ompliu de pau els nostres cors i feu-nos conèixer i estimar Déu
perquè cerquem sempre i en tot la veritat i l'amor més gran.

Veniu Esperit Sant, que us necessitem molt!
Santa Pasqua a tots els fidels d'Urgell i a tots els visitants d'arreu!

L'immens do espiritual que els preveres reben el dia de la seva ordenació, de ser "re-presentants" del Crist, els prepara per a una missió molt gran, universal i ampla de portar la salvació a tots els racons de la terra i a totes les realitats de la vida dels homes, ja que el ministeri sacerdotal els fa "un altre Crist". És una missió sobretot "espiritual" (conduïda per l'Esperit), però que canvia el món i la vida de les persones, i s'arrela en les realitats terrenals per assumir-les, purificar-les i transformar-les, duent-les a la seva plenitud. Per això han d'estar animats d'un esperit evangelitzador i missioner genuïnament catòlic, universal, que els porti a no quedar-se en els límits de la pròpia cultura, diòcesi, nació o ritu, sinó que cal que es projectin, amb esperit generós, envers les necessitats de tota l'Església i disposats a predicar l'Evangeli a tot arreu. De la mateixa manera, res del que és humà, no els és aliè, sinó que ho estimen i ho aprofundeixen, perquè pugui ser penetrat i enaltit per l'humanisme cristià integral, que dimana de la fe.

Dintre de les comunitats on és enviat, el prevere ha de ser l'home de la comunió i del diàleg per a la unitat. Arrelat en la veritat i en l'amor del Crist, i animat pel desig i el manament d'anunciar a tothom la salvació, està cridat a establir amb tots relacions de fraternitat, de servei, de recerca comuna de la veritat i de promoció de la justícia i la pau.

El sacerdot busca arribar a tots per anunciar-los la fe cristiana i l'amor de Déu. Avui la tasca pastoral prioritària de la nova evangelització és tasca de tot el poble de Déu i reclama un nou ardor, nous mètodes i una nova expressió. Però dels sacerdots s'exigeix que estiguin immersos en el misteri de Crist i que siguin capaços de realitzar un nou estil pastoral marcat per la profunda comunió amb el Papa, amb el Bisbe diocesà i entre ells, en un presbiteri unit i complementari en les dedicacions pastorals, així com per una col·laboració fecunda amb els consagrats i amb els fidels laics, en el respecte i la promoció de les diverses tasques, carismes i ministeris dins la comunitat eclesial. Ha de ser generós animador dels laics, acompanyador de la seva fe i del seu creixement, amic i germà seu, guia i pedagog en el seus compromisos enmig del món, tasca pròpia dels fidels laics. Des de vocacions complementàries, tots col·laboren a la implantació del Regne de Déu, i a fer créixer una civilització de l'amor inspirada en el manament nou de la Pasqua: estimar-se els uns als altres tal com Crist ens ha estimat. Tothom coneixerà que som deixebles del Crist, per l'amor que ens tindrem entre nosaltres i amb tothom (Cf. Jo 13,34-35).

El "sagrament de la caritat" que és l'Eucaristia, és la donació que Jesucrist fa d'Ell mateix, i que ens revela l'amor infinit de Déu per a cada persona. A l'últim sopar Jesucrist estimà els seus "fins a l'extrem" (Jo 13,1) i volia perpetuar aquest amor fins a la fi dels temps. Per això s'escollí uns homes que, obedients al seu mandat de fer allò que és el seu memorial (cf. Lc 22,19), continuessin repartint el seu Pa de Vida a la humanitat. Pasqua, sacerdoci i Eucaristia estan molt entrellaçats. El Catecisme ho resumeix de forma precisa (nº 611): "L'Eucaristia que Jesús va instituir en el sant sopar serà el memorial del seu sacrifici (1Co 11,25). Jesús inclou els apòstols en el seu propi oferiment i els demana que el perpetuïn. Amb això Jesús institueix els seus apòstols sacerdots de la Nova Aliança: ‘Per ells em consagro jo mateix, perquè ells també siguin consagrats en la veritat' (Jo 17,19)".

Ningú no pot dir "això és el meu cos" i "aquest és el calze de la meva sang" si no és en el nom i en la persona de Crist, l'únic Sacerdot de la nova i eterna Aliança. El prevere presenta a Déu la pregària de l'Església i ofereix en nom de tota l'Església el sacrifici eucarístic, agradable a Déu. Però sobretot actua en la persona de Crist, i ha de ser molt humil per no creure's ell el centre, sinó deixar que el centre sigui el Crist. Ha rebut un gran do i l'ha de fer arribar mentre tingui un bri de vida, a tots els qui el Senyor mateix li ha confiat. Ja no es pertany a si mateix, L'Eucaristia l'ha desposseït d'ell, per ser "menjat" pels fidels i per tots els homes, especialment pels més pobres. El ministeri sacerdotal reclama donar-se del tot, com el mateix Crist que es dóna a la Creu i es dóna en el sacrifici eucarístic per a ser menjat i salvar el món.

L'Eucaristia és acció de gràcies i lloança al Pare. És memorial sacrificial del Crist i del seu Cos. I és presència del Crist pel poder de la seva Paraula i del seu Esperit (cf. Catecisme nº 1358). Per això reconeixem que és "font i cimal de tota la vida cristiana" (LG 11). Els altres sagraments, així com tots els ministeris eclesials i les tasques apostòliques, estan vinculats a l'Eucaristia i ordenats a ella. Perquè l'Eucaristia conté tot el tresor espiritual de l'Església, que és el Crist mateix, la nostra Pasqua" (PO 5).

Si ens sabem mendicants necessitats del Pa eucarístic que ens enforteix i dóna Vida veritable, hem d'estar molt reconeguts de poder tenir la presència eucarística i poder menjar el Cos del Senyor amb assiduïtat. Per tot això convé que agraïm el ministeri dels sacerdots-apòstols. Ells són un gran tresor per a la fe i la caritat. I a través d'ells, el Crist Bon Pastor continua conduint-nos i ajudant-nos. Preguem pels sacerdots i per aquells que s'hi preparen en els Seminaris perquè sentin la responsabilitat del seu amor a Crist Eucaristia que es faci visible i significatiu per a tot el poble cristià.