Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

Peterson va tenir dos somnis: primer amb un bebè que estava essent asfixiat i l'altre amb una promoció d'anuncis per a l'evangelització catòlica. Volia usar els talents que Déu li havia donat no per a ell sinó per a tota l'Església. I així va començar "Catholics come home" (catòlics, torneu a casa). És un apostolat seglar a temps complet per defensar sempre la vida i per ajudar a retrobar el camí de la fe en Jesucrist. Amb els seus col·laboradors dissenyen anuncis publicitaris de tres tipus per a promoure la fe catòlica: els anomenats èpics, que mostren la universalitat de l'Església en el món; avisos tipus pel·lícules, que conviden la gent a aprofundir en la relació amb Jesús i que parlen sobre la Divina Misericòrdia; i altres amb testimonis de persones que estaven allunyades i que han tornat a l'Església Catòlica. I s'han trobat que aquesta campanya és molt vista i que canvia vides.

També a França, a d'altres països europeus i comença entre nosaltres, que es dóna el fenomen cada vegada més creixent de persones que retornen a la comunitat cristiana, els "recommençants", un fenomen estudiat per teòlegs i catequetes (p.ex. Henri Bourgeois, Xavier Morlans) que ha de portar a una nova acollida per part de l'Església de persones que després d'una travessia pel desert de la vida, per dolors i recerques espirituals en altres religions, fan experiència de la fe en Jesucrist i desitgen ser acompanyats i catequitzats de nou. Són els nous catecúmens, que reclamen un nou catecumenat per a adults. Tornen a freqüentar les esglésies o temples després de diversos anys d'interrupció. Van ser educats en la fe cristiana, se'n van allunyar i ara porten a terme una nova recerca. Però, per què recomençar? Per a assistir a la Missa, a l'adoració eucarística? Probablement. Per a creure? És més complicat de dir. Creure en Déu, potser? Hi ha una continuïtat entre la recerca de felicitat i el renovat interès en la fe, en Déu, en Crist. Cal valorar la seva recerca de la veritat. Algú diu que millor seria anomenar-los "aprofundidors" ("approfondissants"). Sigui com sigui ens caldrà estar atents a familiars i amics, gent del treball i del poble que "espera" un estímul, una crida, un testimoniatge... i sobretot una acollida quan comenci a donar algun pas de retorn a la fe i a la comunitat cristiana.

Aquest fenomen dels qui retornen a la fe ens ha d'animar a tots a pregar i acollir, per tal d'ajudar les persones que busquen raons per a viure, i que enlloc no han acabat de trobar pau, joia espiritual i sentit profund per al seu desig de felicitat. Que puguin retrobar la fe que van rebre de petits i joves, que coneguin Jesús, i que es puguin deixar ajudar per l'Església.

Temps de turisme. També donem la benvinguda a tots els qui passareu uns dies entre nosaltres, en els paisatges i pobles del nostre magnífic Bisbat d'Urgell. Volem que us trobeu com a casa i que la celebració de la fe en les nostres parròquies i la bellesa del nostre patrimoni religiós i cultural us ajudin en el vostre viure. Us acollim amb les braços oberts i volem que també vosaltres us sentiu ben estimats i acollits. I si podeu marxar a fer algun viatge, deixeu-vos enriquir per les noves experiències i amistats. Mantinguem un cor obert i meravellat per la bondat i la bellesa que ens envolten. I no ens oblidem de la vida espiritual, que també cal cuidar i mantenir desvetllada.

Temps de colònies i campaments. Juliol i agost és quan els infants i els joves aprofiten per viure un estil de vida més solidari i fratern, més proper a la natura i educatiu del seu temps lliure. L'Església aprofita aquest moment privilegiat per a proclamar-hi la fe en Crist que és llum i sentit per a tot el nostre viure. A Urgell tenim 14 Esplais parroquials, amb 1.200 nens i 200 monitors, i 6 Agrupaments escoltes amb un total de 400 nens i 120 caps. I tots els amics que ens visiten... Tots ells programen activitats de cara a l'estiu, colònies, campaments, camps internacionals, rutes, casals, i intercanvis... amb una renovada il•lusió educativa i evangelitzadora, malgrat les dificultats que sempre hi haurà. Volem evangelitzar a través d'una educació integral en valors humans i cristians, del respecte a la natura i l'amistat, i pel reconeixement de Déu en les persones i en la creació.

Temps per al creixement i la maduració personal. Val la pena aprofitar les vacances i el poc o molt temps lliure que tinguem, per pregar i escoltar Déu, llegir l'Evangeli, trobar temps per al recés i la renovació de la nostra confiança i abandó en les mans de Déu. Són suggerents les reflexions de Chiara Lubich al seu "Diari personal": "Tota la saviesa de la vida consisteix a viure bé el moment present, però per posar-ho en pràctica cal una gran confiança en Déu. És necessari saber perdre en el cor de Jesús qualsevol preocupació que ens ve per alguna cosa del passat, o del futur, o del que sigui, que Déu no vol que ens n'ocupem directament en el present. Per això, a vegades, aquesta vida exigeix un abandó a Déu sovint no del tot senzill, però alhora gran i fins i tot heroic, i és amb aquests actes heroics de confiança que atraiem l'ajuda divina i directa envers el que més ens preocupa, de manera que la vida esdevé una comunió contínua entre l'ànima que fa el que Déu vol d'ella en el present, i Déu que realitza el que l'ànima li deixa fer" (18.11.1969).

Feliç temps de vacances per a tots!

També la nostra Diòcesi fou lloc de pas cap a Compostel·la. Precisament avui serà inaugurada a Ponts la senyalització del tram del Camí de Sant Jaume anomenat "camí del Segre", i a La Seu encara es conserva l'antic hospital de pelegrins del segle XIV. Així mateix, en una visita recent a Lleida vaig descobrir que era viva la tradició segons la qual és en aquesta ciutat que el pelegrí Sant Jaume, va ser ajudat en la seva missió per un àngel que li va treure una punxa que tenia al peu. Lleida i Jaume estem units. I ja és més coneguda la tradició que a Saragossa rebé l'ajuda de la Verge Maria que l'encoratjà en moments de defallença apostòlica. Maria sempre ajuda els apòstols i els amics del seu Fill.

El fenòmen del camí de Sant Jaume s'ha revelat sorprenent i il·luminador del misteri de la persona, i de la seva recerca religiosa. És com un miracle inexplicable de descobriment i aprenentatge de vida: confronta la persona amb la seva soledat i alhora l'obre als companys de camí; crea una solidaritat real entre els caminants de diversos llocs i cultures; fa viure el goig de compartir i de ser hospitalaris; fa adonar que viure amb el mínim indispensable fa feliç; obre al canvi de vida, a la conversió i al perdó; fa veure les coses, el passat i sobretot el futur de forma ben diferent... obre els ulls al cel i a les estrelles. Perquè tota persona és un enyoradís del cel que Déu ha sembrat dintre seu.

Ni que sigui només espiritualment, fem-nos també pelegrins de fe, i peregrinem avui fins a Compostel·la. Tot cristià és sempre un pelegrí, fins que arribarà a la meta, que és la Casa del Pare. Cerquem, doncs, sense cansar-nos ni defallir. Perseverem en el camí emprès, sabent que Jesús camina amb nosaltres i ens guia. Ell mateix s'ha fet camí. Ell mateix guia els caminants. Recordem com es va aparèixer el vespre de Pasqua als dos deixebles d'Emmaús com un company de camí (Lc 24), i a poc a poc els escoltà, els deixà que li expliquessin els seus dubtes i frustracions, i els ajudà a trobar l'esperança i a fer experiència de l'amor nou, revelant-los les Escriptures que parlaven d'Ell. I, sobretot, escoltà la seva pregària de quedar-se amb ells, i a taula els va partir el Pa de la Vida, que és la seva mateixa persona i el seu immens amor. Llavors el reconegueren.

Preguem amb el missatge dels bisbes de Galícia als joves: "Que l'amor de Déu que hem conegut gràcies a Jesucrist, de qui és testimoni l'apòstol Sant Jaume, enforteixi les nostres vides i ens faci protagonistes del futur de la nostra Església i del nostre món".

1. Déu no et preguntarà quin model de cotxe tenies; et preguntarà quanta gent hi vas portar dins.

2. Déu no et preguntarà els metres quadrats de la teva casa; et preguntarà quanta gent hi vas rebre i acollir.

3. Déu no et preguntarà la marca de roba del teu armari; et preguntarà per quants vas ajudar a anar vestits.

4. Déu no et preguntarà si era molt alt el teu sou; et preguntarà si el guanyaves honradament i el comparties.

5. Déu no et preguntarà quins eren els teus títols; et preguntarà si vas fer la teva feina amb el millor de la teva capacitat.

6. Déu no et preguntarà quants amics tenies; et preguntarà quanta gent et considerava el seu amic.

7. Déu no et preguntarà a quin poblet o ciutat vivies; et preguntarà com tractaves els teus veïns.

8. Déu no et preguntarà pel color de la teva pell; et preguntarà per la puresa del teu interior.

9. Déu no et preguntarà si vas fer obres espectaculars; et preguntarà si vas voler confessar la fe i l'amor que et van donar per tresor.

10. Déu no et preguntarà per què vas trigar tant a buscar la salvació; et preguntarà si vols entrar a casa seva, i acollir el seu perdó, i viure feliç eternament.

Per què no busquem una estona i ens fem aquestes preguntes, deixant que l'Esperit Sant ens condueixi? Tal com recomanava Sant Pau: "comporteu-vos d'acord amb l'Esperit i no satisfareu els desigs terrenals" (Ga 5,16).