"La justícia de Déu s'ha manifestat per mitjà de la fe en Crist"

Com ja ve essent habitual, el Papa ha enviat a tots els fidels catòlics un Missatge per a la Quaresma que enguany s'inspira en el text de St. Pau als Romans 3,21-22 sobre la justícia que ens fa realment bons. La Quaresma culmina en el Tridu Pasqual, en què tornarem a celebrar la justícia divina, que és plenitud de caritat, de do i de salvació. El temps penitencial ha de ser per a tots els cristians un temps d'autèntica conversió i d'intens coneixement del misteri de Crist, que va venir per complir tota justícia. Sense abaratir la dificultat del tema de la justificació en St. Pau, vol que no perdem de vista aquesta "justícia de Déu" que rebrem per la Mort i la Resurrecció Pasquals del Senyor.

Què és la "justícia"?, es pregunta el Sant Pare. Si responem que és "donar a cadascú el que és seu"`, ens adonem de seguida que allò que l'home més necessita no se li pot garantir per les lleis. Per ser feliç i gaudir d'una existència en plenitud, necessita alguna cosa més íntima que només se li pot concedir gratuïtament, i que és l'amor que sols Déu, que l'ha creat a imatge i semblança seva, li pot comunicar.

Els béns materials certament que són útils i necessaris, però la justícia "distributiva" no proporciona a l'ésser humà tot "el seu" que li correspon. L'home, a més del pa i més que el pa, necessita Déu. I si ens interroguem per la injustícia i el mal, veiem que no els podem identificar en una causa exterior. La injustícia, fruit del mal, no té arrels exclusivament externes, té el seu origen en el cor humà, on es troba el germen d'una misteriosa convivència amb el mal. El salmista reconeix amargament la seva fragilitat: "Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m'engendrà pecador" (Sl 50,7).

¿Com podrà l'home alliberar-se d'aquest impuls egoista i obrir-se a l'amor? Sortint de la il•lusió d'autosuficiència, del profund estat de tancament, que és l'origen de la nostra injustícia, amb un alliberament del cor, que la paraula de la Llei, per si sola, no té el poder de realizar. ¿Existeix, doncs, esperança de justícia per a l'home? Crist, és la justícia de Déu! L'anunci cristià respon positivament a la set de justícia de l'home, set de la justícia que ve de la gràcia, on no és l'home que repara, que es cura a si mateix i als altres. I no són els sacrificis de l'home els que l'alliberen del pes de les culpes, sinó l'amor de Déu que s'obre fins a l'extrem, fins acceptar en si mateix la "maledicció" que correspon a l'home, per tal de transmetre a canvi la "benedicció" que correspon a Déu. La justícia divina és profundament diferent de la humana. Déu ha pagat per nosaltres en el seu Fill el preu del rescat, un preu veritablement exorbitant. Convertir-se a Crist, creure en l'Evangeli, significa precisament això: sortir de la il.lusió de l'autosuficiència per descobrir i acceptar la pròpia indigència, indigència dels altres i de Déu, exigència del seu perdó i de la seva amistat.

I cal humilitat per acceptar tenir necessitat d'un altre que m'alliberi del "meu", per donar-me gratuïtament el "seu". I el Papa recorda que això succeeix especialment en els sagraments de la Penitència i de l'Eucaristia. Gràcies a l'acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia "més gran", que és la de l'amor (cf. Rm 13,8-10), la justícia de qui, en qualsevol cas, se sent sempre més deutor que creditor, perquè ha rebut més del que podia esperar. Demanem la gràcia de la fe confiada en Crist, que ens fa justos.