Us invito a ser agraïts per la vida rebuda. El temps ens és donat per a cercar el qui és intemporal, l'Amo del temps i el Senyor de la història. Déu s'ha encarnat en Jesús de Natzaret i es continua fent trobadís en els moments diversos de la nostra història personal i en la història del món. "Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna. I nosaltres creiem i sabem que Vós sou el Sant de Déu!", li diu Pere a Jesús (Jo 6,68-69). Diguem-li també nosaltres que creiem en Ell i que el volem tenir com la font de la nostra vida. Aquesta és la millor manera de començar l'Any. Oferir-lo, comprometre's i recomençar de nou.
Vivim per a estimar molt, amb obres i de veritat. Tot aquest any 2009 i tots els anys que ens siguin donats de vida a la terra, amb les seves estacions, el ritme dels dies, les setmanes,... és l'espai sagrat ple de la presència del Déu de la creació i de la història. El ritme de les estacions i dels dies revela el Déu Creador, i la celebració dels esdeveniments de vida ens revelarà la presència del Déu Salvador. És en Jesucrist que el temps adquireix la seva dimensió definitiva, perquè l'etern irromp en el que és temporal. I es fa present el Déu-amb-nosaltres, l'Emmanuel, en el córrer dels dies i dels anys. I la resposta no pot ser altra que l'amor. Crist espera que l'estimem: "Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi" (Mt 25,40).
Ens hem de deixar ajudar per la pregària que ha de marcar el ritme dels dies, especialment la missa i la Litúrgia de les hores -Laudes i Vespres sobretot-, o el Rosari, o els moments de silenci viscuts conscientment en comunió amb Déu. Cada dia és un dia per a Déu. I la nostra vida s'enlaira pel fet de lloar el Senyor i d'agrair la seva presència al llarg de tota la jornada. Deia Sta. Teresina: "Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d'amor, tant en la prova com en l'alegria" (C 25r). Omplim d'oració la nostra vida, i segur que estimarem més, com el Crist!
Igualment, serà en l'any litúrgic, i en la pasqua setmanal que és el diumenge, que anirem repassant i revivint els esdeveniments de la història de la salvació que s'ha realitzat en Crist. Els celebrem de forma sintètica en un any solar que cíclicament retorna per oferir-nos el goig i l'astorament agraïts d'una memòria perenne, la del Misteri pasqual de Crist, que omple de sentit el temps de l'Església i de la humanitat. L'any litúrgic, amb els misteris de la fe que anem celebrant, ens remet al passat per mirar la història de la salvació ja realitzada, i alhora ens fa estar a l'aguait del futur, quan el Senyor retornarà. Passat i futur van donant sentit al present, que es fa immens, i etern, i ple per l'amor.
Us desitjo a tots que tingueu un profitós i sant 2009!
Hem iniciat un Nou Any de gràcia, i avui celebrem la festa de l’Epifania, la manifestació de Déu i del seu Amor en la persona de l’home Jesucrist, el Salvador de tots els homes i dones. Si catòlic significa universal, Epifania significa manifestació universal de la salvació, que no es deixa acaparar per ningú sinó que, s’acull amb admiració i adoració, i es comunica als altres, tal com feren els mags que cercaven i “van veure el Nen amb Maria, la seva Mare, i l’adoraren” (Mt 2,11).
La Jornada Mundial de la Pau que compleix 40 anys d’ençà que fou instituïda pel Papa Pau VIè., ens ha fet arribar un Missatge de Benet XVI sobre la Pau, amb el lema “Família humana, comunitat de pau” que hauria de ser guia de la nostra reflexió al llarg de tot l’any 2008. Perquè la pau s'aprèn en família, i per tant, qui afebleix la família afebleix també i danya la pau.
Amb l’anhel d’acollir-ne els aspectes més centrals, el Missatge afirma que la primera forma de comunió entre les persones és la que l'amor suscita entre un home i una dona decidits a unir-se establement per a construir junts una nova família. També els pobles de la terra estan cridats a establir entre si relacions de solidaritat i col·laboració, com correspon als membres de l'única família humana. En una vida familiar «sana», segons el Papa, s'experimenten alguns elements essencials de la pau: la justícia i l'amor entre germans i germanes, la funció de l'autoritat manifestada pels pares, el servei afectuós als membres més febles, perquè són petits, ancians o estan malalts, l'ajuda mútua en les necessitats de la vida, la disponibilitat per a acollir a l'altre i, si fos necessari, per a perdonar-lo. Tot això és la pau. Per aquest motiu, «la família és la primera i insubstituïble educadora de la pau. No ha de sorprendre, doncs, que es consideri particularment intolerable la violència comesa dintre de la família», i cita la que es comet contra l'ésser humà en formació en el niu matern.
El llenguatge familiar és un llenguatge de pau; a ell és necessari recórrer sempre per a no perdre l'ús del vocabulari de la pau. En la inflació de llenguatges, la societat no pot perdre la referència a aquesta "gramàtica" que tot nen aprèn dels gestos i mirades de la mare i del pare, abans fins i tot que de les seves paraules. Per tant, “qui obstaculitza la institució familiar, encara que sigui inconscientment, fa que la pau de tota la comunitat, nacional i internacional, sigui fràgil, perquè afebleix el que, de fet, és la principal "agència" de pau”. «Tot el que contribuïx a afeblir la família fundada en el matrimoni d'un home i una dona, el que directament o indirecta dificulta la seva disponibilitat per a l'acollida responsable d'una nova vida, el que s'oposa al seu dret de ser la primera responsable de l'educació dels fills, és un impediment objectiu per al camí de la pau».
Preguem per les famílies, perquè siguin les educadores de la pau ja des de la infància, i perquè trobin el suport necessari dels poders públics. Que Santa Maria, la Reina de la Pau, ens mantingui en la Pau de Crist tots els dies d’aquest nou any 2008!
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell
