Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

Durant els vuit dies després del Nadal, l'Església celebra com una única gran festa l'excels Misteri de l'Encarnació del Fill de Déu en les entranyes de Maria Verge, acollit i custodiat pel seu castíssim espòs St. Josep, i anunciat al món pels àngels i els pastors. I en aquest diumenge vol que contemplem, per a imitar-les, aquestes tres persones, la Sagrada Família, que a Betlem, a Egipte fugint de la persecució, i sobretot durant els llargs anys de vida ordinària a Natzaret, viuen unides, es complementen i respecten, s'estimen de debò, i tot ho fan segons la voluntat misteriosa del Pare del cel. Jesús mateix els ajudava a entendre-ho, com ho posa de manifest la seva resposta, retrobat al temple: "¿No sabíeu que jo havia d'estar en les coses del meu Pare?" (Lc 2,49).

La llar de Natzaret continua il·luminant totes les famílies de la terra i les de tots els temps, i les atreu a la fe en Déu i a l'amor sempre més gran. El silenci, el treball, i l'oració; la vida quotidiana d'un petit poblet de Galilea i les festes religioses que ritmen el pas de l'any; la unió i solidaritat d'una família menestrala, amb la parentela llarga que sempre s'hi associa; la comunió d'amor en una mateixa missió i un mateix servei... foren el fonament d'aquella Sagrada Família de Natzaret. Avui els implorem perquè ajudin les nostres famílies i totes les famílies de la terra per tal que siguin santuaris de la protecció i custòdia de la vida, i esdevinguin escola de virtuts, de valors i d'amor compromès.

El Concili Vaticà II va afirmar que "la família és escola del més ric humanisme" (GS 52), i el Papa Joan Pau II invitava fa anys a estimar la realitat familiar si Europa volia sortir de la seva crisi demogràfica, de valors i de futur. Sense la família es perdria el fonament de la societat. Per això hi ha el deure de protegir-la i defensar-la, de promoure la seva valoració entre les joves generacions, i de procurar que tingui el reconeixement i les ajudes necessàries, concretant-ho en autèntiques polítiques socials. Especialment en temps de crisi econòmica, quan l'atur afecta tanta població, cal que sobretot les famílies gaudeixin d'una ajuda i protecció especials.

En aquest Any per la vida que estem celebrant hem d'encomanar els matrimonis i les famílies a Déu, perquè els ompli de benediccions i de fecunditat. I perquè els governs mantinguin un compromís ferm de protegir la vida des de la concepció fins a la mort natural, bandejant i allà on convingui reduint legislacions permissives envers l'avortament o l'eutanàsia. Entre tots hem de promoure una educació respectuosa amb tota vida, especialment la dels més febles i dependents, perquè és sagrada, plena de dignitat, i només Déu n'és el Senyor.

I també les famílies tenen una responsabilitat en l'Any Sacerdotal. Hem de prendre consciència de la relació entre la família i totes les vocacions, especialment la vocació sacerdotal. Si tenim famílies generoses i fermes en les conviccions cristianes, es donaran respostes d'amor entregat. Cal pregar perquè les famílies ajudin els joves a plantejar-se la pròpia existència com una resposta a la vocació de Déu, respectant i ajudant la resposta generosa envers la vocació al sacerdoci.

Gràcies per la seva Mare, la Verge Maria, Mare dels sacerdots,
que va col•laborar tan estretament amb el seu "sí",
que fou la porta que li va permetre entrar en el nostre món
fet realment un home com nosaltres.
A Ella imiten els sacerdots quan amb el seu "sí"
acullen amb obediència la seva vocació tan gran i misteriosa,
i esdevenen així un do per a tots, un altre Crist enmig nostre.
També com Ella, el fan arribar misteriosament a nosaltres,
com a germà i amic, l'únic Salvador de les nostres vides,
i fan de pont de tot el que és nostre, perquè arribi fins a Déu.

Gràcies pels sacerdots, en el Nadal d'aquest Any sacerdotal,
pels qui coneixem i tenim a prop, i pels de tot el món.
Ells són presència sacramental de Jesucrist,
ens prediquen la seva Paraula amb fidelitat,
ens parteixen el Pa de Vida de l'Eucaristia,
ens ensenyen a estimar i a pregar,
i ens acompanyen perquè siguem testimonis alegres i coherents de fe,
dins l'estimada família eclesial, que és la família dels fills de Déu.

Gràcies per totes les persones que estimem i que ens estimen
i pels qui ens ajuden en el camí de la vida.
Que el Nadal sigui compromís real pels qui tenen menys
pels qui se senten desanimats o sols,
pels qui pateixen les conseqüències tan dures de la crisi econòmica.
Que Déu ens ajudi a ser més solidaris i generosos,
i a aprendre de nou a compartir tot el que som i tenim.

Felices festes de Nadal i Epifania!
Déu arriba novament a la humanitat per salvar-la
i omplir-la de vida nova en el seu Fill.
Us desitjo la pau i la joia perdurables
amb la meva benedicció per a totes les vostres llars!

S'acosten les festes de Nadal, però per a moltes famílies serà un Nadal trist i angoixant, especialment per a aquells que sofreixen més a causa de l'actual crisi econòmica, que té tants factors i dimensions, però que en el nostre país té una dimensió àmplia i gravíssima per la pèrdua dels llocs de treball, cosa que afecta directament famílies, emigrants i empreses. Recordem el que afirma Benet XVI: "el treball es una dimensió fonamental de l'existència humana... realitza i humanitza la persona" (14.IX.2006), i Joan Pau II a "Laborem exercens" adverteix de la injustícia que representa l'atur i certes condicions de treball: "Els pobres els trobem sota diverses formes; apareixen en molts casos com a resultat de la violació de la dignitat del treball humà; ja sigui perquè es limiten les possibilitats del treball -la plaga de l'atur-, ja sigui perquè es menyspreen el treball i els drets que se'n deriven, especialment el dret a un salari just, a la seguretat de la persona del treballador i de la seva família" (8).

Aquest Nadal en temps de crisi ha d'esdevenir un Nadal d'amor i de solidaritat, de compartir i d'ajudar-nos entre tots. La naixença i vida pobra del Crist i l'amor del Crist pels més pobres ens hi obliga. "Ell,essent ric, es féu pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa" (2Co 8,9). Nadal ens invita de nou a obrir la porta a Jesús, el Salvador, i deixar que la seva salvació entri a casa nostra, dintre de cada un de nosaltres, i doni fruits de conversió. Llavors l'amor amb obres es vessarà a tothom, especialment als qui més ho necessiten.

Càritas Catalunya ha presentat un informe sobre els serveis que duen a terme les deu Càritas diocesanes. Actualment a Càritas treballen 12.000 voluntaris (amb un increment del 20% en el darrer any) i les aportacions s'eleven a més de 30 milions d'euros en ajudes, el 80% de les quals provenen de donacions particulars i només un 20% d'ajuts oficials. Aquest és un bon senyal que Càritas ajuda amb el que persones concretes s'han esforçat a donar. Destaquen també que ara hi ha un 40% més de demandes que l'any 2008, i que molts mai abans no havien hagut de necessitar ajuts; també es remarca la feminització de la pobresa, la necessitat de les famílies que no poden arribar a final de mes, les exigències imperioses d'ajuda en temes costosos com lloguers i hipoteques, escola i menjadors per als fills, assistència psicològica de molts aturats, la problemàtica del col•lectiu immigrant i el paper de les administracions desbordades. A Andorra, mantenint Càritas els ajust habituals, inaugurarà un banc d'aliments i atendrà les famílies emigrants necessitades. I així ocorre també a Càritas Urgell on les necessitats creixen però s'hi vol respondre amb renovació i ampliació dels recursos, atenció als voluntaris i ajut als grups parroquials de Càritas en els serveis d'atenció que ofereixen. Hem d'agrair i ajudar el treball tan valuós i continuat dels voluntaris i els treballadors de Càritas a les Diòcesis de Catalunya. Ells són el rostre visible del Crist acollidor i amorós, alliberador dels pobres, que ha vingut "perquè tinguin vida i la tinguin en abundància" (Jo 10,10).

Em permeto fer una crida als fidels i a tota la societat en general perquè en aquest Nadal, que ha de ser un Nadal plenament solidari, ajudem de manera constant, amb aportacions econòmiques i personals, totes les institucions que treballen al servei dels més necessitats, i especialment Càritas. Feliç Nadal que s'acosta, amb solidaritat i compartició!

«Ave, verum corpus natum de Maria Virgine, vere passum, immolatum, in cruce pro homine!». Amb aquestes paraules s'inicia un dels himnes eucarístics més famosos, atribuït al Papa Innocenci VIè., al segle XIV, i que bellament va musicar W. A. Mozart el 1791 per a la festa del Corpus. És una peça que es canta sovint i que ens fa lloar el veritable Cos, nascut de la Verge Maria, que va patir realment, i fou immolat a la creu pel llinatge humà. El Cos d'Aquell que esperem per Nadal i que ve entre nosaltres a cada Eucaristia! Sense Maria no hi hauria pogut haver redempció de tot el que és nostre, del que és humà. Sense Maria no hi hauria Nadal, ni preparació per al Nadal.

Som a l'Advent i celebrem un Any sacerdotal, no només dels sacerdots sinó de tot el poble de Déu, que estima i necessita els sacerdots, perquè el nodreixin amb la realitat misteriosa d'aquest "veritable Cos, nascut de la Verge Maria". A través dels sacerdots, el Nadal serà comunió real amb el Crist Encarnat, que sofreix i s'immola per la humanitat. Com ens diu el Papa Benet XVI, "la relació entre la Verge Maria i els sacerdots està profundament arrelada en el misteri de l'Encarnació. Quan Déu va decidir fer-se home en el seu Fill, necessitava del 'sí' lliure d'una criatura seva... El 'sí' de Maria és la porta a través de la qual Déu ha pogut entrar en el món i fer-se home... Sacrifici, Sacerdoci i Encarnació van junts i Maria està al centre d'aquest misteri" (Àngelus 12.8.2009).

La solemnitat de la Immaculada Concepció ens porta a donar gràcies per aquell "sí", aquell "fiat" generós i únic de Maria a la invitació de l'àngel: "Que es faci en mi, segons la teva paraula!" (Lc 1,38). I des d'aquell sí, estimem tots els sacerdots que han donat també el seu sí en resposta a la vocació, i especialment el dia de la seva ordenació sacerdotal. Un sí, que continuen donant cada dia, en cada lliurament de caritat pastoral, i sobretot en cada eucaristia, quan es fa veritat que cada sacerdot és "un do i un misteri", un instrument de Crist perquè Ell pugui fer-se present enmig del seu poble com a Pa de Vida.

També tots nosaltres aprenem a acollir Jesús en l'acollida que Maria li donà amb tota la puresa de la seva vida fidel i plena d'amor, sense ombra ni corrupció de pecat. La Verge Maria, que ens continua proposant "feu tot el que Ell us digui" (Jo 2,5), ens ajuda a caminar amb nou impuls en aquest Advent que ens prepara per a la santedat i per al seguiment del Fill de Déu que arriba. L'Advent ens porta a refermar que el programa de vida eclesial, ja existeix. És el de sempre, recollit per l'Evangeli i la Tradició viva. Se centra, en definitiva, en Crist mateix, al qual cal conèixer, estimar i imitar, per viure en ell la vida trinitària i transformar amb ell la història humana (cf. Joan Pau II Novo mil. ineunte n. 29). La realització d'aquest programa d'un nou vigor de la vida cristiana ens el mostra Maria, passa per l'Eucaristia, i requereix dels sacerdots.

Nadal és a les portes. Preparem-lo amb la mirada fixa en la Verge Maria, la nostra Mare Immaculada, i encomanem els sacerdots i les vocacions sacerdotals tan imprescindibles per rebre el Crist. Enguany el Nadal ha de ser marià, eucarístic i sacerdotal.