Relació ciència-fe a l'escola
El progrés en el camp de les ciències i de les humanitats acumula avui tal quantitat de continguts científics i de sabers, que el sistema educatiu escolar ha de seleccionar el més necessari i urgent. Tal selecció ha de centrar-se en el subjecte de l'educació, perquè aquest assoleixi arribar a la màxima perfecció personal, tècnica, social i cultural.
La religió pot i ha de ser un dels continguts del currículum. Donat el seu valor humanitzador i alliberador, s'orienta en la mateixa finalitat de l'escola: transmissió de sabers, valors i cultura. Pretén els mateixos objectius que la institució escolar: situar-se lúcidament davant la tradició cultural, inserir-se críticament en la societat, donar resposta als interrogants, sobretot als problemes últims de la vida, establir un diàleg entre la fe, la ciència i la cultura, i és un element sense el qual, per als creients, l'educació deixaria de ser integral.
Religió a l'escola publica?
No es tracta, doncs, d'un privilegi, sinó d'un dret de la persona i dels pares, les arrels dels quals afecten directament a la dignitat humana, així com una exigència de qualsevol societat democràtica. Tota dictadura, confessional o atea, atempta contra la dignitat i llibertat de la persona, contra l'educació i contra la veritat, ja que, com ja va afirmar el concili Vaticà II, «la veritat no s'imposa d'altra manera més que per la força de la mateixa veritat» (DH 1c).
És important subratllar la necessitat d'aquest ensenyament per a la interpretació de la cultura. No es tracta d'un estudi propi de creients, sinó d'un estudi igualment necessari per a agnòstics i ateus, encaminat a la comprensió cultural. Són moltes les manifestacions culturals del nostre poble relacionades amb la fe cristiana i catòlica: valors humans i socials, patrimoni artístic, calendari i festes, costums i maneres de vida, creences i ritus... Sense cultura religiosa els nostres alumnes seran analfabets en el "Museo del Prado", no entendran la literatura mística, l'art, la iconografia religiosa, no comprendran la música gregoriana, no captaran el sentit transcendent de molts esdeveniments de la vida... La nostra cultura occidental està sustentada i conformada profundament per creences, costums, ritus, festes, valors, i maneres de vida impregnats de cristianisme. És impossible interpretar-la en profunditat sense tenir en compte, per a bé o per mal, aquest punt de referència.
Professors de religió del Bisbat... participeu-hi!
Com a educadors sabeu prou bé que la nostra tasca no s'acaba al mes de juny. Va més enllà de l'horari lectiu. Un educador ho és sempre, no només dins l'aula i de setembre a juny. Transcendeix, fins i tot, la nostra presència física. És ben cert que és una feina molt absorbent i que els fruits no són immediats. Però tingueu ben present que tota la tasca educativa que fem té calat en els nostres alumnes. Les bones llavors sembrades en els nostres infants i adolescents un dia donen fruit, malgrat sovint personalment no ho comprovem.
El tema d'aquest any
Massa sovint, al llarg de la història, s'han plantejat tensions i malentesos entre el llenguatge científic i la vivència de la fe. Aquestes incomprensions han estat causades per una inadequada delimitació dels camps específics i molt habitualment per desconeixement o prejudicis.
En aquestes jornades volem reflexionar sobre el cosmos, el seu origen i la seva fi, sobre les relacions entre ciència i teologia en el present i en el futur. Pretenem fer veure que la mirada del científic no exclou ni treu legitimitat a la mirada del món que projecta l'home de fe. Creiem que són dues mirades complementàries i necessàries. Partim de la tesi que la ciència és un camí d'accés al misteri de la realitat i que, lluny de tancar l'home en el seu món, li obre perplexitats i suscita en ell una més gran admiració pel Tot.
El cosmos és bell, unitari i harmònic, una realitat que fa pensar, que estimula el moviment cap a la transcendència, que suscita, ineluctablement, la pregunta pel sentit de l'existència.