Bisbat d'Urgell

Activitats

MARÇ

2 Delegació Càritas. Presentació.
9 Balaguer. Santuari del St. Crist de Balaguer.
16 Trobada d'escolans a Balaguer.
23 Setmana Santa.
30 Setmana de Pasqua. Tremp. Sant Josep Manyanet

ABRIL
6 Preveres Màrtirs. Procés. Mn. Santi Vila.
13 Santuari de Meritxell. Història.
20 Delegació Catequesi. Presentació.
27 Catedral d'Urgell – Beatus. Presentació.

MAIG
4 Santuari de Núria. Presentació.
11 Pasqua Malalt. Ponts
18 Delegació Vida Religiosa.
25 Devoció Mariana al Bisbat d'Urgell.

JUNY
1 St. Ot i St. Just. Presentació.
8 St. Josep de Calassanç. Presentació.
15 Assemblea Diocesana.
22 Final del curs.

Hi ha quatre dimensions de la formació que el seminarista les potencia i concreta, durants els caps de setmana, al propi Bisbat, al Seminari Diocesà d´Urgell, amb la seva família i ajudant, en la mesura de les seves possibilitats, a les parròquies:

• Espiritual

Una dimensió fonamental i essencial del futur prevere és la vida espiritual. El prevere ha de ser un home de Déu. El Seminari ha d´encaminar el seminarista en aquesta direcció. Per això la pregària comunitària de Laudes i Vespres, la celebració de l´Eucaristia, les estones de pregària personal i de silenci, ajuden a anar configurant a Crist la vida del futur sacerdot.

• Acadèmica

Els estudis a les Facultats de Filosofia i de Teologia, amb la resta de seminaristes de Catalunya i altres membres de congregacions i instituts religiosos i alguns laics, fan créixer el seminarista en el coneixement de les matèries fonamentals per tal de poder arribar a "donar raó de la seva esperança", raó d´allò que creuen.

• Humana

Al llarg dels sis anys de formació al Seminari, el seminarista ha d´anar creixent en l´assoliment de les virtuts humanes. El dia a dia de la convivència al seminari, amb els altres seminaristes del propi Bisbat i de la resta dels Bisbats de la provincia eclesiàstica Tarraconense, ajudats pels formadors, va fent realitat aquest creixement humà.

• Pastoral

I finalment, la dimensió Pastoral. El sacerdot està cridat a ser el pastor i el guia de la comunitat. S´ha d´anar preparant per arribar a ser un pastor bo i fidel de la comunitat. Ha de vetllar per les persones que li són confiades. S´ha de preocupar de les seves necessitats materials i espirituals i les ha d´acompanyar en el camí de creixement de la vida cristiana.

Matrícula de seminaristes curs 2022-2023

Qui són els seminaristes d'Urgell:

SEMINARI MAJOR

Carlos Steve Rosas – 3è – 1er teologia
Mateo Arias Arango – 3è – 1er teologia
Edinson José Salas Guerra – Curs de Pastoral
Gilberto Bea – Curs de Pastoral. Realitza Llicenciatura en Història de l’Església i Arts Cristianes

Què fan?

Els seminaristes de la Diòcesi d´Urgell, amb la resta dels seminaristes de la Provincia Eclesiàstica Tarraconense, resideixen al Seminari Major Interdiocesà, a Barcelona (c/ Casp, 49).

Durant la setmana, segueixen els estudis a les Facultats de Filosofia i de Teologia de Catalunya i els caps de setmana residiexen al Seminari diocesà de La Seu d'Urgell i ajuden a les parròquies del Bisbat.

La formació del seminarista, futur sacerdot, ha de ser una formació integral. És una formació que comprén aquests 4 aspectes: formació humana, espiritual, intelectual i pastoral.

Església del Seminari

La Capella del Seminari Diocesà d'Urgell, dedicada a la Immaculada Concepció de Maria, va recuperar l'any 2004 la seva esplendor gràcies als treballs minuciosos de diversos industrials i artesans locals que s'hi van dedicar al llarg de sis mesos, per tal què lluís amb la gràcia amb què fou dissenyada pel mestre d'obres Tomàs Samsó al segle XIX. Les obres es van inaugurar amb una celebració eucarística, presidida pel Bisbe d'Urgell aleshores, Mons. Joan-Enric Vives, el Bisbe-Arquebisbe ad-personam Joan Martí i Alanis i molts dels preveres de la diòcesi, en un acte de gran intensitat emocional per tots ells.

L'arranjament de la Capella i també el projecte de recuperació del conjunt de l'edifici va portar a la confirmació de que aquesta es una obra pre-modernista de gran importància en el conjunt de l'arquitectura catalana i que és precisament el fet que s'hagi conservat quasi com es va concebre originalment (en el cas de l'església en la seva decoració mural , de gran bellesa i romanticisme) que converteix aquesta obra en una peça de gran valor, quasi única en la seva espècie.