Pasqua és Resurrecció i és Vida nova

"Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, 
cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu. 
Estimeu allò que és de dalt; no allò que és de la terra!" (Col 3,1) 

Santa Pasqua de Resurrecció a tots! 
Crist, que carregà damunt seu, a la Creu, el pecat del món, 
ha ressuscitat i ens invita a seguir-lo amb conversió de vida, 
amb joia i amb senzillesa, amb una ferma unió amb Ell! 
Ens desinstal•la de la vida mundana i còmoda, pecadora, 
perquè amb la seva misericòrdia ens refà, ens recrea 
i ens empeny a sortir de nosaltres mateixos, dels cenacles tancats, 
per a anunciar l'Evangeli a tothom, amb paraules i amb obres. 
Sortim a l'encontre de tota la humanitat, especialment als més pobres, 
per guarir-los les ferides i anunciar la gràcia de creure en Jesúcrist, 
la felicitat d'acollir el seu Evangeli d'amor i de llibertat. 
amb un testimoniatge convincent sobre la persona viva del Senyor. 

Pasqua coincideix enguany amb els primers grans missatges
del nou Sant Pare Francesc, que ja ens ha robat el cor
amb la seva senzillesa i llibertat, amb la seva radicalitat,
que augura una reforma eclesial profunda,
que haurem d'acollir tots amb promptitud i obediència.
Això ha de significar ara la nostra resurrecció!
Abandonem totes les conductes que porten a la mort
I adherim-nos a Crist Ressuscitat, amb una Vida nova.
Ve de lluny, però ja el sentim ben proper, ben nostre.
Humil i preparat, amb ganes d'estimular la vida evangèlica
amb un gran amor a Crist en tots els catòlics
i més enllà, en els cors de tota la humanitat.

En l'any de la Fe, celebrem la Pasqua, la Vida nova de Crist,
nucli central de la fe i del testimoniatge cristià.
Us desitjo a tots la joia de creure i de servir,
d'obrir-se a Déu sense pors, amb la confiança de ser acollits,
i la felicitat que ens dóna l'amor victoriós de Crist
que ens consola i omple de pau,
que refà el nostre amor i el fa nou.
"Avui és el dia en què ha obrat el Senyor!" (Sl 117,24)
Santa Pasqua a tots!

“Beneït el qui ve en nom del Senyor!” (Lc 19,38)

Jesús entra avui a Jerusalem per donar la seva vida, 
i amb Ell entrem a la Passió, la Creu i... amb ulls nous, de fe, 
entrem en el gran misteri de la Pasqua de Resurrecció, 
la vida nova i eterna, oferta per nosaltres i per tots els homes. 

És el significat profund de l'aclamació dels infants de Jerusalem, 
i dels majors, encatifant els carrers i aclamant-lo: 
"Beneït el qui ve en nom del Senyor!" 
Ve a nosaltres com a Rei de Pau, 
portador de la salvació i la vida nova per a tota la humanitat. 

Acollim-lo! Obrim-li el cor! Demanem-li perdó i ajuda! 
Posem-li les nostres famílies en el seu Cor ple d'amor! 
Posem-li la humanitat sencera, els pobres, la pau... en el seu Cor! 

Aquest any la Pasqua ha de ser temps de pregària 
pel nou Papa que inicia un ministeri de servei i amor 
donant-se del tot a la seva nova missió a què Jesucrist el crida. 
També a ell li diem, com a Crist, el Bon Pastor: 
"Beneït el qui ve en nom del Senyor!" 

"¿M'estimes?" li ha preguntat el Crist de la Pasqua, 
a través dels Cardenals, i de tota l'Església. 
I el nou Papa ha respost amb promptitud: 
"Vós ho sabeu tot, Senyor. Vós sabeu que us estimo!" 
I Crist li ha confiat l'Església i la humanitat senceres: 
"Pastura els meus anyells! Segueix-me!" 

L'exemple que acabem de viure de l'elecció/vocació del Papa, 
ha de ser un model a imitar per tots nosaltres. 
En aquest Any de la Fe, tornem-li a dir: 
"Senyor ja crec, però augmenta la meva fe!" 
Entrem a Jerusalem amb Jesús, el Rei de Pau. 
No siguem incrèduls, sinó creients i confiats. 
Demanem la fortalesa de seguir-lo sempre, 
de testimoniar la fe i d'estimar-lo per damunt de tot!

Vocació del Papa Francesc i vocació dels sacerdots

Aquest diumenge és el dia de pregària pels Seminaris, prop de la festa de Sant Josep, pare custodi de Jesús, però sobretot estem vivint un dia de joia per l'elecció del nou Papa Francesc, elegit el dimecres a la cinquena votació del Conclave. És el Pastor de l'Església Universal i Bisbe de Roma, que el Senyor ens posa al davant a tots, com a imatge viva del Bon Pastor, humil, senzill i amant de la pobresa perquè sigui fonament de la unitat de l'Església i de la seva missió evangelitzadora envers tot el món. Ve de l'Argentina, té una profunda espiritualitat, ha treballat de forma eficaç i humil pels més pobres, té un nom que ja diu el seu referent d'amor a la pobresa i a Crist crucificat, i ens ajudarà a servir donant la pròpia vida pels germans. Déu sempre és fidel a la seva promesa i no ens deixa orfes ni sense pastor: "Us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny" (Jer 3,15).

Prop de Sant Josep celebrarem l'Inici del Pontificat del Papa Francesc a Roma, i la Jornada de pregària pel Seminari i per les vocacions al ministeri sacerdotal. És bona la intercessió pel nou Sant Pare, com ell mateix ens va demanar el dia de l'elecció, així com la pregària i la reflexió sobre la vocació al ministeri ordenat. Ningú no es pot atribuir a si mateix aquesta missió, sinó que li fou demanada per mitjà d'una elecció dels Cardenals. Se li preguntà en arribar aquell moment solemne de l'elecció: "¿Acceptes la teva elecció canònica per a Summe Pontífex?, I un cop rebut el consentiment, li preguntaren "Com vols que se t'anomeni?". I emergí un nom mai triat encara, que diu molt de la missió papal que creu arribada per a ell de part de Jesucrist, Francesc! Déu fa arribar la seva crida, en aquest cas, a través de l'elecció alhora humana i transfigurada per l'acció de l'Esperit Sant, d'un grup eclesial molt savi i ponderat, el Col•legi dels Cardenals, sempre per al bé de tot el Poble de Déu. Així s'enforteix la unitat en la caritat, l'Evangeli és predicat amb tota fidelitat i puresa, i l'Església viurà unida en la comunió i s'estendrà el Regne de Déu, amb pau. En el cas dels sacerdots, aquells que han sentit la crida s'ofereixen i es presenten o són presentats al Bisbe, es van preparant uns anys al Seminari, i finalment és el mateix Bisbe qui els escull el dia de l'ordenació: "Amb l'ajut de N. S. Jesucrist, escollim aquest germà nostre per a l'orde del presbiterat!". I el poble aclama "Donem-ne gràcies a Déu!". Llibertat humana i gràcia divina de la vocació que es conjunten i entrecreuen admirablement tant per als sacerdots com en el mateix bisbe de Roma, el Sant Pare Francesc.

Tot Papa necessitarà l'ajuda de Déu, ja que la seva vocació supera tota capacitat humana. Però estem segurs que no li ha de faltar mai l'auxili diví. Necessitarà també de la comunió del Col•legi episcopal que ell presideix, així com de la unió amb la seva persona de tots els membres del poble de Déu. Ens ajuden a entendre la vocació de Bisbe de Roma -i d'alguna manera tota vocació sacerdotal- les paraules que, en ser elegit Papa, va dir Benet XVI el 19 d'abril de 2005, des del balcó de les benediccions: "Els senyors cardenals m'han escollit a mi, un simple i humil treballador de la vinya del Senyor. Em consola el fet que el Senyor sap treballar i actuar fins i tot amb instruments insuficients, i sobretot m'encomano a les vostres oracions. En l'alegria del Senyor ressuscitat, confiant en la seva ajuda contínua, seguim endavant. El Senyor ens ajudarà i Maria, la seva Santíssima Mare, estarà al nostre costat. Gràcies!

També dimecres passat dia 13 el Papa Francesc va demanar-nos, primer, de pregar pel seu antecessor Benet XVI, pregant tots junts per ell, perquè el Senyor el beneeixi i la Verge el custodiï. I afegí: "Comencem aquest camí: bisbe i poble. Aquest camí de l'Església de Roma, que és la que presideix en la caritat totes les esglésies. Un camí de fraternitat, d'amor, de confiança entre nosaltres. Resem sempre per nosaltres: els uns pels altres. Resem per tot el món, perquè hi hagi una gran fraternitat. Us desitjo que aquest camí de l'Església, que avui comencem i en el qual m'ajudarà el meu Cardenal Vicari, aquí present, sigui fructuós per a l'evangelització d'aquesta ciutat tan bonica... I ara voldria donar la benedicció... Però abans, abans, us demano un favor: abans que el bisbe beneeixi el poble, us demano que vosaltres pregueu el Senyor perquè em beneeixi: la pregària del poble, demanant la benedicció per al seu Bisbe. Fem en silenci aquesta pregària de vosaltres per mi." Doncs fem-ho. Preguem pel nou Papa Francesc, pel seu pontificat, i encomanem també totes les vocacions sacerdotals i els seminaristes d'Urgell ben especialment.

Dies d’unitat eclesial i d’oració intensa

En aquests primers dies de març, a punt d'entrar al Conclave, els Cardenals de l'Església de Roma van deliberant i auscultant les necessitats espirituals i les prioritats de l'Església i de la humanitat sencera. I preguen intensament per tal de discernir quina ha de ser la persona més adequada per dur a terme la missió del Papa, de ser Pastor universal de tota l'Església, segons el voler de Déu, i no dels homes. "Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les Esglésies" (Ap 2,7) recomana l'apòstol Joan, i tots hem de saber "escoltar" l'Esperit Sant i "discernir" els actuals "signes dels temps". Els Cardenals encara més, ja que tenen una missió electiva tan transcendental. Que solemnes són les paraules que han de dir quan juren solemnement en el moment de dipositar el seu vot: "Poso per testimoni Crist el Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser elegit"!

Aquests dies són dies d'espera creient, on cal intensificar la vivència i l'amor per la unitat eclesial i sobretot perseverar en l'oració intensa pel nou Papa. La Secretaria d'Estat va advertir fa dies que experimentaríem pressions inacceptables per condicionar el vot dels Cardenals, sembrar confusió i atiar el descrèdit de l'Església a través de maledicències, desinformacions i calúmnies injustes. I veuríem noves maneres de pressionar els electors del nou Papa, a través dels mitjans de comunicació mundials més que no pas dels poders o dels estats, com en temps anteriors. No ens deixem desanimar! No ens creguem les calúmnies! Treballem per la unitat de l'Església i tinguem fe en Déu que condueix la seva Església malgrat les tempestes, i que constantment la renova i la fa santa. I procurem que aquests dies siguin un temps de reflexió sincera sobre les expectatives espirituals del món i sobre la fidelitat de l'Església a Crist i a l'Evangeli.

Ens poden ser un referent la intercessió i l'esglai de la comunitat de Jerusalem, que "mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava a Déu intensament per ell" (Ac 12,5). I també l'apòstol Pau que escrivia als cristians de Roma: "Us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l'amor de l'Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi" (Rm 15,30). Hem d'estar plenament convençuts que Déu sostindrà el nou Bisbe de Roma i Successor de l'apòstol Pere i l'acompanyarà sempre perquè sigui Roca ferma, prediqui amb tota fidelitat i puresa la fe catòlica, uneixi en la caritat tots els germans, governi amb fidelitat a Crist la barca de l'Església, i pugui sostenir la fe i el testimoniatge dels germans. Confiem en el que Jesucrist li va dir a Pere: "Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans" (Lc 22,32) i sobretot, la gran promesa del primat de Pere: "Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar" (Mt 16,18). Que amb oració assídua i intensa, sobretot mentre es desenvolupa l'elecció, s'assoleixi del Déu Omnipotent l'assistència i la llum de l'Esperit Sant necessàries per als Cardenals electors, participant així eficaçment i realment en l'àrdua missió de proveir a l'Església universal del seu Pastor. Déu, en imposar-li aquest encàrrec costós, el sostindrà perquè el pugui realitzar, i li donarà també l'ajuda per exercir-lo i la força perquè no defalleixi sota el pes del ministeri (cf. Joan Pau II, Universi Dominici gregis, sobre l'elecció del Romà Pontífex, de 22.2.1996).