Per una reforma financera ètica i solidària

El papa Francesc recentment ha parlat davant un grup d'Ambaixadors i als Membres de la Fundació "Centesimus Annus" i ha demanat als responsables polítics que tinguin valor per afrontar una reforma financera ètica, remarcant que la solidaritat no és una almoina social, sinó un valor social.

Hi ha molts avenços, és cert, que contribueixen a l'autèntic benestar de la humanitat. Però també cal reconèixer que la majoria dels homes i les dones del nostre temps segueixen vivint en precarietat quotidiana, amb conseqüències funestes. Algunes patologies augmenten, la por i la desesperació s'apoderen dels cors de molts; l'alegria de viure va disminuint, la corrupció i la violència augmenten, la pobresa es torna cada vegada més impactant. Lluitem molt per viure i, sovint, acabem vivint sense dignitat.

La crisi mundial que afecta les finances i l'economia posa en relleu les seves deformitats, i, sobretot, la greu manca d'una orientació antropològica, i així la persona humana queda reduïda a una sola de les seves necessitats: el consum. I pitjor encara, l'ésser humà és considerat avui com un bé que es pot utilitzar i llençar. En aquest context, la solidaritat, el tresor dels pobres, es considera sovint contraproduent, contrària a la racionalitat financera i econòmica. Mentre que els ingressos d'una minoria van creixent de manera exponencial, els de la majoria van disminuint. Aquest desequilibri prové d'ideologies que promouen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, negant d'aquesta manera el dret de control dels estats, tot i estar encarregats de vetllar pel bé comú. S'instaura una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa de forma unilateral i sense remei possible, les seves lleis i les seves regles. A més, el deute i el crèdit allunyen els països de la seva economia real i els ciutadans del seu poder adquisitiu objectiu. A tot això s'afegeix una corrupció tentacular i una evasió fiscal egoista, que han assumit dimensions mundials. I l'atur galopant priva del dret al treball i de la dignitat de guanyar-se el pa.

Darrere d'aquesta actitud es troba el rebuig de l'ètica, el rebuig de Déu. L'ètica molesta, es considera contraproduent, massa humana, perquè relativitza el diner i el poder; es veu com una amenaça, perquè rebutja la manipulació i la submissió de la persona. I és que l'ètica porta cap a Déu, que està fora de les categories del mercat. Déu és considerat per molts financers, economistes i polítics, com no manejable, fins i tot perillós, ja que crida l'home a la seva plena realització i a la superació de tot tipus d'esclavitud. L'ètica permet crear un equilibri i un ordre social més humà; "cal donar de nou la seva merescuda ciutadania social a la solidaritat" ha dit el Papa. I cita St. Joan Crisòstom: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar i llevar la vida. No són nostres els béns que posseïm, sinó seus" (Homilia sobre Llàtzer 1,6). Seria convenient realitzar una reforma financera que fos ètica i, al seu torn que comportés una reforma econòmica saludable per a tots. I recordà que els rics han d'ajudar els pobres, respectar-los, promoure'ls. Solidaritat desinteressada i retorn a l'ètica en la realitat econòmica i financera. L'Església anima els governants a estar veritablement al servei del bé comú dels seus pobles. Són lliçons de convivència i de fe viscuda en la realitat social, que tant preocupa.

El culte al Sagrat Cor: misteri de l'amor de Déu

Així com avui celebrem la solemnitat del Cos de Crist (Corpus) traslladada al diumenge, intensificant la fe en la presència de Crist enmig de nosaltres i en el seu amor que tot ho transforma, el proper divendres celebrarem una altra gran solemnitat litúrgica, el Sagrat Cor de Jesús. Els jesuïtes sempre han estat molt actius en promoure aquesta devoció major en l'Església, i serà una tasca sempre actual per als cristians, continuar i aprofundir la seva relació amb el Cor de Jesús per revifar en si mateixos la fe en l'amor salvífic de Déu.

El costat traspassat del Redemptor és la font a la qual acudir per assolir el coneixement vertader de Jesucrist i per comprendre què significa conèixer en Jesucrist l'amor de Déu. Així experimentarem, amb la mirada fixa en Ell, que n'és d'immens el seu amor, i aprendrem a testimoniar-lo als altres. Deia Benet XVI: "El misteri de l'amor de Déu per a nosaltres no constitueix només el contingut del culte i de la devoció al Cor de Jesús: aquest és al mateix temps, el contingut de tota veritable espiritualitat i devoció cristiana. (...) Efectivament, ser cristià és només possible amb la mirada dirigida a la Creu del nostre Redemptor" (Carta al P. Kolvenbach, Superior gral. dels jesuïtes, 23.5.2006).

En l'Any de la Fe ens convé viure amb intensitat aquesta Festa i la devoció al Sagrat Cor durant aquest mes de juny, pregant intensament, perquè la fe entesa com a fruit de l'amor de Déu experimentat és una gràcia, un do de Déu. Qui accepta l'amor de Déu interiorment, és configurat i afaiçonat per ell. La persona viu aquesta experiència de l'amor de Déu com una crida a la qual ha de respondre. Els dons rebuts del costat obert del Crist Crucificat, del qual van brollar "sang i aigua", fan que la nostra vida sigui també per als altres font de la qual brollen "rius d'aigua viva". L'experiència de l'amor inspirada pel costat traspassat del Redemptor ens omple de confiança indefallent, i ens protegeix del perill de replegar-nos en nosaltres mateixos, ja que ens fa més disponibles a una vida de servei i donació, a una vida per als altres. La resposta al manament de l'amor es fa possible només a través de l'experiència d'aquest amor, que ja abans ens ha donat Déu. El culte de l'amor que es fa visible en el misteri de la Creu, eficaçment present en tota celebració eucarística, constitueix per tant el fonament perquè puguem transformar-nos en persones capaces d'estimar i de donar-nos. Aquest obrir-se a la voluntat de Déu s'ha de renovar en tot moment, ja que també diu Benet XVI, "l'amor no està mai acabat i complet".

La mirada de fe i de confiança envers el costat traspassat per la llança, on resplendeix la inesgotable voluntat de salvació per part de Déu, no es pot considerar una forma passatgera de culte o una devoció menor o poc valuosa: l'adoració de l'amor de Déu, que ha trobat en el símbol del "cor traspassat" la seva expressió històrico-devocional, segueix essent imprescindible per a una relació viva amb Déu. Visquem-la, diguem sovint aquest mes, "Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!" i trobarem que la vida, les penes i sofrences, els moments de solitud o de dificultat... se'ns tornen diferents. Amb l'amor de Jesucrist, tot ho podem!

“L'Esperit de Déu reposa damunt vostre” (1Pe 4,14)

Després de la festa de Pentecostès, en el temps obert i llarg de durant l'any, visquem la missió universal que ens ha urgit el Senyor des del baptisme i la confirmació. "Aneu a tots el pobles... Manteniu-vos en el meu amor"... ens demana Jesús (Mt 28,19 i Jo 15,9). I per viure amb goig la missió i per mantenir-nos en aquest amor diví, ens cal l'Esperit Sant, el Defensor, l'Esperit que infon la vida. Hem de viure la fe "recordant" els dons rebuts a la Pasqua celebrada, i per fer fructificar aquesta fe, que és fe pasqual, especialment amb la vivència del diumenge, que és la pasqua setmanal dels cristians.

Déu ens ha donat l'Esperit Sant que ens fa forts perquè puguem testimoniar la fe i dur a terme el bon combat de la fe, contra el Mal, i servint en tot, per amor a Déu i al pròxim, en un món bastant inhòspit que no ens acaba d'ajudar a ser cristians. Un que ha rebut l'Esperit Sant, que s'ha batejat i confirmat, està per la vida, no pot estar mai a favor de la cultura de la mort (avortament, eutanàsia, menyspreu dels deficients, pena de mort, injustícies, guerres i terrorisme...). Perquè la vida és sagrada, la vida és de Déu. Tant si encara està en el ventre matern com si és un vellet o malalt que ja no ens reconeix, respecta'ls, estima'ls, protegeix-los i acompanya'ls. Portem en nosaltres l'Esperit de santedat, l'Esperit que "és Senyor i infon la Vida", com professem amb el Credo. I hem de difondre aquests valors essencials en els qui ens envolten. Necessitem de les generacions joves cristianes que vulguin aprendre a ser gent que estima la vida, que està compromès a favor dels oprimits, que està per la justícia, per la pau i per la germanor. I els joves ho han de poder trobar exemplarment en els grans, en una comunitat de referència que ho visqui.

Comprometem-nos per la justícia, triem la vida, cerquem la pau. Ho estic demanant en totes les celebracions als qui enguany confirmo, per la seva actualitat a Catalunya i Andorra. Sempre estar per la vida. A vegades pot resultar costós, problemàtic, arriscat. Però hem de vèncer els egoismes i comoditats, les irresponsabilitats, i entre tots hem de fer una societat més justa i solidària, on tota dona pugui tirar endavant el seu embaràs; on tota família que té un problema de salut pugui sortir-se'n; on les famílies amb problemes econòmics trobin ajut i recolzament; on ens estimulem a tenir cura de les persones dependents, on es creï treball i compartim les feines que hi pugui haver, perquè tots puguin anar endavant amb esperança, amb l'ajuda de Déu, certament, i amb la cooperació nostra.

"Deixem-nos guiar per l'Esperit... Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat" (Ga 5,18.22). L'Esperit de vida que Crist dóna al qui es confirma, és el mateix Esperit que va crear el món, l'Esperit que ens fa néixer de nou. És l'Esperit que com una fina pluja d'aigua, fecunda la terra àrida i la fa germinar. És l'Esperit que va fecundar les entranyes de Maria Verge, i va fer que pogués néixer Jesús, el Salvador. És l'Esperit Sant que davallà com un colom sobre Jesús el dia del baptisme al Jordà, i és l'Esperit que van rebre els apòstols a la Pentecosta, i que ara, de veritat, se'ns dóna a nosaltres. Que al llarg de la vida no oblidem mai que portem dins nostre un caràcter que Déu ens ha regalat, un do que no perdrem mai. Amb l'Esperit Sant sempre ens en sortirem.

Santa Pentecosta!

Benvolguts, 
Jesús ha complert la seva promesa 
i ens regala, gratuïtament, el seu Esperit Sant. 
"Rebeu l'Esperit Sant, el Defensor!
Acolliu-lo, doneu-li estada, escolteu-lo, deixeu-vos guiar per Ell... 
És la Pasqua del Senyor. El seu pas de vida, alegria i pau! 

En aquest Any de la Fe, 
a tots us desitjo una Santa Pentecosta, 
que acreixi la vostra fe i la vostra confiança, 
plena del goig de saber que Crist ens estima 
i que ens escull com a testimonis seus, 
a pesar de tots els nostres defalliments i negacions. 

No tingueu por! El Senyor està viu i ens acompanya. 
Amb el seu Esperit, tot ho podem! 
Res no pot encadenar ni frenar la llibertat de l'Esperit. 
Siguem gent de pau i de servei, d'una fe que actua per la caritat. 
Testimoniem amb les obres que hem ressuscitat ja amb el Crist 
i que estem plens de la força del seu Esperit Sant, 
que ens empeny a tota obra bona, amb fidelitat i generositat. 

Estem units, els carismes es complementen i som una sola cosa en el Crist. 
Que allò que hem viscut durant la Pasqua, 
ho portem ara a la pràctica i ho testimoniem als llocs on estem, 
amb valentia i amb perseverança. 

A tots, Santa Pasqua de Pentecostès, 
granada dels fruits de l'Esperit!